Els Mosaics Hidràulics guanyen el 1r Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

11 05 2015

prat i carreras 1907Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Primera Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 41% dels vots: Els Mosaics Hidràulics de Prat i Carreras (publicat el 1907), una fàbrica/taller que estava ubicada al carrer del Racó, 20 (aproximadament davant del Socialet).

A mitjans del segle XIX va inventar-se un nou tipus de paviment anomenat mosaic hidràulic, que curiosament ara sembla que es torna a posar de moda. En realitat són rajoles fetes amb morter de ciment en el que en una de les capes s’hi afegeix pigments de colors i que un cop emmotllades i premsades, no requereixen cap mena de procés de cocció ja que només és necessari deixar el temps suficient per l’enduriment del ciment.

El mosaic hidràulic es podria dir que és un procés artesanal ja que es produeix peça a peça, amb un motlle de ferro colat que es col·loca damunt d’una altra placa llisa de ferro. parvulari 11Els motlles o trepes ja tenen dibuixats els diferents compartiments que conformen el dibuix i que permeten la separació dels diferents colors que desitgem emprar. Es comença abocant a cada cavitat una capa fina, d’uns 4 mm, de ciment blanc barrejat amb pols de marbre i el pigment corresponent. A continuació es treu el motllo i s’hi espargeix ciment gris i sorra a parts iguals, i per acabar s’hi tira sorra humida i ciment gris en proporció de 4 a 1, es tapa i es posa el motlle sota la premsa per aplicar-hi pressió. Un cop finalitzat aquest procés es desemmotlla la peça i es deixa assecar. 

La forma més habitual d’una peça de hidràulic és quadrada de 20 cm de perfil tot i que també n’hi ha de m és petits i de més grans, àdhuc amb formes hexagonals, octogonals, etc. Les rajoles poden ser d ‘un únic color uniforme o fer aigües, jaspiats, etc. (que imiten el marbre o el granit); també poden ser de diversos colors formant dibuixos de tota mena. El nom de hidràulic li ve per dos motius, per un cantó per l’aigua necessària per el ciment i per l’altra per les premses hidràuliques que s’utilitzaven en els primers temps de popularització d’aquesta tècnica.parvulari 13

A Terrassa hi ha bons exemples de terres fets amb mosaic hidràulic, però us en recomanarem uns que podeu visitar fàcilment i que trobareu a l’edifici modernista (del 1913) del carrer Sant Isidre, 29 i obra de l’arquitecte municipal Josep M. Coll i Bacardí i que havia estat l’escola de la mestra Magdalena Rosell (visiteu aquest post).





Celebrem la diada de #santjordi recordant les roses del Parc de Sant Jordi

23 04 2015

rosers parc de sant jordi terrassaEl 23 d’abril celebrem la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, regalant una rosa i un llibre a les persones estimades.

Des dels Records de Terrassa us volem desitjar una feliç diada i aquest any ho velem fer tot recordant l’històric jardí de rosers que hi ha al Parc de Sant Jordi de la nostra ciutat, tot destacant algunes de les varietats històriques que hi podem observar:

  • Alba Màxima creada l’any 1750
  • Rosa Charles de Milles creada l’any 1790parc sant jordi rosers i glorieta 4-15 p
  • Rosa La France
  • Rosa Dot, creada per en Pere Dot

Curiositat: Cal indicar que en Pere Dot està considerat com un dels millors creadors de varietats de roses que ha tingut mai Catalunya i un especialista de fama universal. Entre 1924 i 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en certàmens internacionals i, després de la Guerra Civil, va destacar especialment per les obtencions de roses en miniatura, inexistents fins aleshores.zona rosers parc sant jordi

Un record: quan era petit m’agradava molt anar a caçar cap-grossos a la vorera de l’estany gran del Parc i recordo que n’hi havia molts ja que no era gaire difícil atrapar-los gràcies a un colador de mà que agafava de casa i que, quan la mare el trobava a faltar sempre hem queia l’esbroncada, dons ja tenia clar qui l’hi havia agafat.





Els bunyols de bacallà de Quaresma d’una senyora de Terrassa

27 03 2015

bunyols de bacallaAvui una senyora gran que no ha volgut que aparegui el seu nom m’ha explicat com feia els bunyols de bacallà de quaresma a Terrassa. Diu que primer anava a comprar unes penques de bacallà a una botiga de vianda cuita que hi havia al carrer Topete i que era regentada per la família Amenós i que creu que es deia “la pesca salada“.
El bacallà diu que el deixava tot un dia en un recipient amb aigua per tal que perdés la sal i que si era molt gruixut a vegades el tenia que tenir en remull fins a tres dies, canviant l’agua cada dia. Un truc que m’ha dit que tenia és que el bacallà s’ha de deixar en remull amb la pell a la part de sobre ja que si no ho fem així costa molt d’eliminar l’excés de sal. Un altre truc és posar pa sec a l’aigua que cobreix el bacallà ja que aquest absorbirà la sal.
Llavors diu que agafava aquest bacallà ja dessalat i remullat i el posava en un pot cobert amb aigua que ja estigués bullint. Només el tenia en el pot durant un minut i llavors el treia per deixar-lo refredar i poder retirar-li fàcilment la pell.
A part bullia un parell de patates (ella m’ha explicat que no tothom hi posa patata però que a ella li agradaven així) que les barrejava amb el bacallà esmicolat i hi afegia all i julivert molt picats tot afegint-hi farina fins que no n’admetia més. En aquest moment hi afegia els ous batuts amb una mica de sal i un got de llet, per tal de barrejar-ho tot i poder fer les boletes dels bunyols, però evitant que quedessin massa rodones ja que diu que són més bonics si queden boteruts.
Llavors els fregia en una paella amb molt d’oli i de manera que no s’enganxessin entre ells. Posteriorment els retirava i els posava damunt d’un paper per eliminar l’excés d’oli i ja estaven llestos per menjar.
Nota: Suposo que de receptes per fer bunyols n’hi deu haver moltes i si algú ens vol fer arribar la seva serà molt benvinguda.





Els Records de Terrassa amb el Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa

20 02 2015

2015_Cartell nit cultura terrassaCal remuntar-nos a l’any 2009 per recordar que el Consell Municipal de la Cultura i les Arts de Terrassa va fer una proposta per iniciar a la nostra ciutat un procés que havia de portar a la realització d’un Llibre Blanc de la Cultura.
Un dels punts culminants d’aquest procés va ser la realització del Congrés de la Cultura a Terrassa en el que el Blog dels Records de Terrassa hi va tenir presencia en una presentació pública, tal i com us vàrem fer saber en aquell moment.
Ara ja s’ha finalitzat la redacció del Llibre i amb l’objectiu de compartir-lo amb tots els qui vàrem participar en el procés i amb tota la ciutat, la Permanent del Consell de Cultura ha proposat de celebrar-ho amb un acte festiu, a nomenat la “Nit de la Cultura a Terrassa” que es farà avui dia 20 de febrer a 2/4 de 9 del vespre al Teatre Alegria del carrer Gaudí.





Alguns cotxes que han marcat la meva vida

18 02 2015

cotxe gassogen fontL’amic Ricard Font ens proposa avui un nou record referent als records de la circulació o tràfec a Terrassa abans de l’ irrupció del popular 600.
En paraules seves ens diu: “Acabada la guerra a Terrassa quasi no hi havia cotxes, tal i com podeu veure en la foto adjunta (esquerra) amb la casa del meu avi i el Ford amb gasogen, ja que no hi havia tampoc gaire benzina i el gas per poder circular es feia a base de mal cremar carbó o fusta. Fixeu-vos que no es veuen automòbils al carrers.
cotxe matricula GE 1Després l’avi es va comprar un Buik Eik amb el que, curiosament, el meu pare va utilitzar per anar a Suïssa i allí va trobar un cotxe exactament amb la mateixa matrícula Ge-6991, la diferència és que un era de Girona (GE-RONA), l’altre de Ginebra (GE-NEVE). En la fotografia de la dreta hi surt una senyora, que és la meva mare.
topolino fiat fontEl meu pare tenia un Topolino Fiat que també podeu veure en la foto (a l’esquerra) al costat d’un noi que sóc jo mateix.
Quan van deixar importar cotxes de França es va comprar un Renault 4.4 renault font importacioque podeu veure en les fotos de la dreta encara amb la matricula d’importació (en la fotografia hi surt el meu pare) i més tard ja amb la matricula normal i el cotxe re-pintat de granat (en la fotografia el de dins soc jo i el de fora un amic del meu pare que es deia Llorenç Llobet Gràcia i era productor i director de cine professional).
citroen ID fontPosteriorment el pare va tenir un Citroën ID (veure foto a l’esquerra) i jo mateix un Citroën 2cv citroen 2cv font(veure foto de la dreta) en el que m’hi podeu veure retratat al seu costat.
Quan van començar a sortir el primer 600 de la factoria de Zona franca de Barcelona tot va canviar fins arribar al caos circulatori d’avui en dia (la foto del 600 correspon a un que vaig llogar a Mallorca).600 llogat font
Al final us deixo un parell de fotografies dels dos cotxes que també he tingut”.

cotxes nous font 2 cotxes nous font 1
Nota: Qui vulgui explicar quelcom dels seus primers cotxes també ho pot fer deixant els seus comentaris en aquest post.





Un article sobre l’escoltisme a Terrassa a la revista Els Vallesos

29 01 2015

Maquetaci—n 1El Centre Excursionista de Terrassa i la revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni presenten el vuitè número de la publicació, amb una carpeta-dossier titulada L’Excursionisme, bressol de gairebé tot, dijous 29 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Excursionista de Terrassa (Carrer de Sant Llorenç, 10, de Terrassa).
A l’acte hi participaran el president del CET, Francesc Muntadas, així com el geògraf Martí Puig i Cabeza, autor de l’article “El CET terrassenc, un segle a la falda de Sant Llorenç”; l’excursionista tot terreny Narcís Serrat, que hi és objecte d’una semblança i la periodista Laura Pinyol, autora de les semblances dedicades a Narcís Serrat i a la cantant Gemma Humet.
Cal destacar que des dels records de Terrassa hi hem col•laborat amb un article sobre l’escoltisme que us volem recomanar que llegiu i per posar-ho fàcil us adjuntem el PDF: escoltisme santi vallesos





Històries de misteri del pantà de can Bugunyà

25 10 2014

Imatge antiga del Llac Petit Fons Ragon-AMATAnar a fer una excursió o passejar pels voltants del pantà de can Bugunyà, popularment conegut com a llac petit (mal anomenat, ja que és un pantà), pot resultar agradable doncs les vistes i el lloc conserva una estranya bellesa.
El que ja no és tant bonic són els fets que hi ha passat al llarg dels anys i que l’han convertit en una mena de pantà misteriós, potser degut en part a la proximitat del tristament conegut Hospital del Tòrax, on s’hi han rodat escenes de por, que fan posar la pell de gallina.
D’entrada la història de la seva construcció ja pertany a una mena de misteri, doncs l’únic que del cert se sap és que va ser construït a principis del S XX i és ben curiós que amb tants historiadors com hem tingut a la ciutat que ningú hagi estat capaç de fixar la data exacte de la seva construcció, però que es creu propera al 1907 ( la primera fotografia que es conserva i que veiem en aquest record és de l’any 1910 – Fons Ragón – AMAT).
can bogunya 1915I qui el va construir? Dons tampoc se sap i aquest és un dels altres dels misteris del pantà, tot i que és possible que fos el mateix propietari de la masia de can Bugunyà (veure anunci del 1915), potser per abastir els seus extensos camps de conreu. També hi ha qui diu que les aigües del pantà es volien canalitzar per fer-les arribar a la veïna ciutat de Sabadell, cosa que no és cap bajanada, dons una de les principals mines d’aigua de Terrassa, la Mina Vinyals, ja va ser comprada (1872) per un tal Andreu Marí, i actualment encara porta l’aigua a Sabadell. El llac té una capacitat petita, poc més de 10.000 metres cúbics (penseu que el pantà de la Xuriguera canalització del llac petit 2014podia arribar als 1.500.000 metres cúbics). A sota de la pared del pantà s’hi pot observar una mena de canalitzacions i una petita bassa que sembla no dur a enlloc (veure fotografia actual).
Un record personal és el dia en que un amic de la família ens va portar unes carpes pescades al llac petit i que com que no sabien que fer-ne les varen deixar a la banyera de casa. Recordo que eren molt grosses, però el que no recordo és que en vàrem fer dons el que és evident és que a casa no s’hi van quedar.
llac petit 2014Anem als fets:
• La primera noticia d’una persona morta en el llac és la d’Antolí Ballbé que als 17 anys es fa ofegar el 26 de juliol de 1925.
• El setembre del 1957 es troba un altre cadàver surant, és el d’un home d’uns 60 anys vestit de pagès, a qui no es va poder identificar.
• Als anys 80 s’hi va trobar una persona morta al costat d’una escopeta, que segons deien tenia el canó retallat.
• L’any 1991 es troba el cos d’una noia de 16 anys escanyada en el camí que anava al llac.
• El 1992 es localitza per casualitat les restes d’un jubilat que havia desaparegut del seu domicili feia tres mesos i del qual ningú va poder explicar què hi feia allà.
• El 1993 s’hi van trobar les despulles d‘Antoni Bruch, un mosso d’esquadra de Sant Cugat del Vallès a qui algú havia robat la pistola reglamentària. Tenia la mandíbula trencada per un fort cop i un tret al cap.

can bugunya noticia 7 • L’any 1994 es van escorcollar els seus voltants buscant el difunt Jaume Martínez, un joier a qui dos desconeguts van matar a trets en un carrer de Terrassa per després fugir amb el cadàver en l’automòbil de la víctima.
 • El dimecres 1 de setembre de 1999 es troba un nen de 10 anys d’origen magrebí, Elhouari F., despullat i ofegat. Els seus germans van trobar-lo a faltar i van donar avís a les autoritats. Finalment, hores més tard els submarinistes van trobar el cos del menor, enfonsat al fons de l’embassament.
 • can bugunya noticia 6El 12 d’abril del 2006 s’hi va trobar una persona morta, d’uns 35/40 anys, embolicat amb una lona i lligat de mans i peus. El mort presentava signes evidents d’haver estat assassinat i tenia una corda lligada a una pedra.

Com a anècdota citaré que l’abril del 1970 s’hi van trobar les restes d’un lleó i de dues lleones, a qui un desconegut havia decapitat i abandonat en un abocador de brossa pròxim al llac.L’abandonament d’aquesta zona i del llac, on antigament s’havia freqüentat molt com a zona d’esbarjo, va propiciar que sigues un cau de drogoaddictes i petits delinqüents, que a vegades hi enfonsaven automòbils i motocicletes robades. És en aquests anys que es va anar creant la mala fama de can Bugunyà, com a un lloc perillós i gens recomanable,

tortuga al llac petitAl món aquest lloc es també força conegut per la seva fama de misteriós i perquè diversos grups esotèrics s’hi troben sovint als seus voltants per captar, segons diuen l’estrany magnetisme que s’hi desprèn. Malauradament el llac petit es troba relativament a prop de Terrassa i això fa que la gent en tinguin poca cura i alguns racons presentin força brutícia. També cal destacar que la gent hi ha deixat anar diversos exemplar de tortugues d’aigua no autòctones (veure fotografia recent) i que podem observar prenent el sol en els seus marges (no les confoneu amb rés estrany, ja que només li faltaria al llac petit tenir la llegenda del monstre del llac)

Recull de noticies publicades:

can bugunya noticia 1 can bugunya noticia 3 can bugunya noticia 4 can bugunya noticia 5 can bugunya noticia 2








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 33 other followers