La desconeguda colorteca dels tints Segura s’ha salvat

21 04 2017

Aquesta colorteca pertanyia a l’empresa de tints “Herederos De Salvador Segura” que va tancar al 2016 definitivament i que per sort es va poder salvar aquesta petita joia i ara està dipositada a l’espera de la seva restauració en el Museu Tèxtil de Terrassa.

L’empresa es dedicava a activitats industrials en relació als tints, blanquejos, aprests i acabats de fibres tèxtils i els seus derivats i també fabricava colorants i pigments. La nau estava situada a la Rambleta del Pare Alegre, 4 (en el seu solar s’hi ha inaugurat un Mac Donalds el gener del 2017).

L’empresa “Herederos de Salvador Segura” es va fundar el 15 de febrer de 1973 i en els darrers anys en que va estar operativa va reduir la seva plantilla a poc menys de 10 treballadors. I com que va tenir activitat fins fa pocs anys disposava de web pròpia en diferents idiomes: http://www.hsegura.com

La colorteca, com veiem en la fotografia, estava situada en un despatx amb mobles dels anys 70 i que consistia en una mostra de flocs de llana tintada amb una varietat cromàtica extraordinària i que servia de mostra de la quantitat de colors en que podien treballar els diferents components tèxtils.

A principis de segle podem veure anuncis de la Tintoreria de Ramon Segura (1901 i 1906) que hi havia al carrer Fontvella, 51 i en ells podem apreciar que en els serveis que s’oferien hi havia la possibilitat de tintar el que es desitges i en especial aquella roba que es tenia de tintar de negre per els períodes de dol:

Aclariments: Tal com ens ha indicat l’amic Rafel Comes, el nom de Hereus de Salvador Segura el van posar a l’empresa després de la Guerra Civil en la que va ser assassinat el titular Salvador Segura i Prunera (aclarim que la data que figura en el text del record és la del canvi de forma jurídica a Societat Anònima).

El Rafel també ens indica que els 3 germans Segura (Ramon, Josep i Modest) eren oriünds de El Soleràs (Les Garrigues) i tots tres eren tintorers de roba a finals del Segle XIX i principis del XX i que el que va començar la tintura industrial no va ser el Ramon sinó el Josep, casat amb Teresa Prunera i Aznar que estava al carrer de Sant Pere. El Ramon era el que estava a la Font Vella.

La industria va començar el 1890 ja ubicada a la carretera de Martorell que és on va estar sempre (en aquest sentit agraïm també el comentari rebut a facebook per Joan Salvador Torrent Segura).

 





Les armadures del Armats de Sant Pere sortiran de processó a Terrassa 49 anys després

7 04 2017

La segona edició de la Passió segons Sant Nebridi aquest any incorpora unes quantes novetats, com la interpretació d’una versió de la Dansa de la Mort (similar a la de Verges) i la recuperació d’una cinquantena d’armadures de soldats romans (anomenats popularment com a “armats”) que estaven abandonades en un soterrani de Sant Pere des de fa 49 anys.

Sant Nebridi va ser un bisbe de Terrassa del segle VI, l’únic que va ser canonitzat sant i la representació de la Passió segons Sant Nebridi tindrà lloc el diumenge de Rams (9 d’abril del 2017) a la tarda, a la plaça Rector Homs.

A més també volem destacar la consolidació de les processons que es fan en altres punts de la ciutat com les de les Arenes, la Grípia i can Montllor i que van tornar la tradició de fer la processó que Terrassa havia perdut (l’any 1968 es va fer la darrera processó). La foto dels armats de la dreta és de l’any 1967, un any abans de la seva desaparició.

Dels armats a Terrassa en vàrem parlar en diversos articles que us recomanem que torneu a llegir:

I també un article del bon amic Joaquím Verdaguer sobre els Armats:

I sobre la Processó del Dijous Sant o del sant Enterrament:





Un record per la Lourdes Plans, una historiadora que ens ha deixat

6 04 2017

Des dels Records de Terrassa lamentem la pèrdua de la Lourdes Plans i Campderrós, nascuda a Terrassa el 1964 i reconeguda historiadora que tant a aportat a la nostra ciutat.

A Terrassa la coneixem per la seva vinculació en el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, com a investigadora des del 1992 i com a membre de la junta directiva des del 1995 i pel fet de ser-ne presidenta entre el febrer de 2006 i el febrer de 2014.

Són conegudes i celebrades les seves aportacions en la revista Terme i en els Plecs d’història local així com també les seves publicacions, com per exemple en: Combat per la LlibertatMemòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 o La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir, 1875-1931, ambdós editats per la Fundació Torre del Palau.

Donem el nostre condol als familiars i amics. En el Blog dels Records de Terrassa sempre tindrem un record molt agradable d’ella i del dia que vàrem poder compartir una jornada a la Televisió de Terrassa en el programa “La nit dels Savis”.





Recordem el desaparegut Parc de l’ARBORETUM

17 03 2017

Recordeu que fa anys hi havia un cartell a la sortida de Terrassa per la Rambleta que anunciava la creació d’un parc anomenat Arboretum?

Inicialment recordem que s’hi van plantar alguns arbres però la cosa no va seguir i finalment part del seu espai va ser ocupat pel Palau de Justícia (es va començar a construir el 2008) i per un gran aparcament que serveix de trobada per molta gent a l’hora de sortir a fer alguna excursió de cap de setmana.

Cal indicar que l’Associació de veïns de la Cogullada, entre el 2008 i el 2009 (mentre es construïa l’edifici dels Jutjats i la zona del pàrquing) es va mostrar contraria a la construcció d’aquest aparcament, però finalment que no se’n va sortir.

De nou hem de lamentar que una bona iniciativa quedès en l’oblit i l’Arboretum hagi passat a ala zona dels Records.

En els mapes podeu observar l’evoluació d’aquest espai: Fotos del 1994, del 2000, del 2008 i actual.

 





La portera del Gran Casino l’anomenàvem “Rebeca”

24 02 2017
Saló del restaurant

Saló del restaurant

Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font:

Cal tenir en compte que el casino del Comerç era el dels menestrals, botiguers etc. i que el Gran Casino era el dels fabricants.

“Com que el meu pare n’era soci, jo vaig viure totes les etapes del Gran Casino, des de jugar a billar vigilat per en Sirarols, dinar amb en Pujador, jugar al quinto per Nadal, sopar i ballar per cap d’any i els diumenges, festejar amb la meva novia en els sofàs del pis de dalt, les festes al pati a l’estiu amb atraccions incloses o anar a llegir a la biblioteca entre moltes més coses de les que en podria escriure durant hores.

També hi vaig celebrar, en el saló de les estàtues, el banquet del meu casament el 9 de mars de 1964, del que en tinc una pel·lícula. Per cert que durant la celebració hi va tocar la Hot Club i el menjar es va portar de l’Hostal del Fum.

aranyes-de-cristalls-del-gran-casino

làmpades de cristall

Ara em ve al cap que al terrat hi havia unes corrioles a les que estaven lligares les grans làmpades de cristall i que es feien baixar per poder canviar les bombetes foses. Una cosa que ens agradava molt als nens era passar per la porta giratòria de l’escala de l’entrada on hi havia la portera i alhora guarda-roba que s’assemblava molt a l’artista d’una pel·lícula i, com que portava un jersei jaqueta, li dèiem la “Rebeca”.

Soterrani

Soterrani

Recordo que en el soterrani alguns socis jugaven a les cartes, sent en Turà el crupier i, perquè la policia no el pogués enganxar (encara que anava untada), no es feien córrer els diners sinó unes fitxes amb diferents valors, les quals servien també per pagar el dinar al mateix restaurant de l’entitat. Jo al 1996 treballava a Invivsa, i vaig anar al Gran Casino a buscar coses per la meva col·lecció i vaig trobar vàries fitxes de plàstic que servien per les apostes (aquestes ja es van publicar en els Records de Terrassa – click aquí)”.

Aquí podeu veure dues fotos del casament abans citat:

casament-font-gran-casino1 casament-font-gran-casino2





El volant de Sant Cristòfol a Terrassa

10 07 2016

volant de sant cristofolEl 10 de juliol és la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors i abans en les confiteries i pastisseries s’hi podien trobar els Volants de Sant Cristòfol, un tortells de brioix farcit de massapà i fruites confitades que portaven una cirereta al mig, simulant el clàxon i que acostumaven a portar una figureta amagada de porcellana, que moltes vegades simulava un cotxe.

Sant Cristòfor (o Cristòfol) és el patró dels automobilistes i protector de tots els que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d’un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós. Aquest personatge és la continuació de les divinitats clàssiques, l’Hermes grec i l’Hèrcules llatí.

programa Festa de Sant Cristòfol Terrassa 1934Segons diuen el Sant cristià va passar l’infant Jesús d’una llera del riu a l’altra. Va ser una feina molt àrdua: el cos del nen cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món.

Com a curiositat us mostro un programa editat pel Gremi de Xofers de Terrassa el juliol del 1934 per celebrar la seva Festa, que tenia lloc els dies abans de la diada. En ell es parla a més de la tradicional benedicció dels automòbils que es feia desprès d’un Ofici Solemne, d’altres actes com el concert i les sardanes que es feien al Passeig i el Gran Ball al Teatre Alegria.

goig sant cristofol 1950Avui ja no trobem volants de Sant Cristòfol a les pastisseries de Terrassa i és una pena que hàgim perdut aquesta tradició en una ciutat en que a més Sant Cristòfol és un dels nostres 3 patrons, al costat de Sant Pere i Sant Valentí. Aprofito per incloure un goig a Sant Cristòfol de l’any 1950.

En altres articles ja s’ha parlat de la diada a Terrassa i per qui els vulgui llegir us deixem els enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/10/90/
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/sant-cristofol-i-la-festa-dels.html





El misteri de les persianes tancades i el cocodril de la Font Vella

24 06 2016

alegre sagrera pis fontanalsSi passegeu pel carrer Font Vella podreu observar la magnifica casa Alegre de Sagrera i fins i tot podreu entrar i visitar-la, però potser no us hi heu fixat del tot, ja que si l’observeu amb deteniment veureu que hi ha un pis a la part superior que roman tancat i amb les persianes verdes permanentment tancades. Quin misteri hi ha en aquest espai tant cèntric però alhora tant desconegut?

Desvetllem el misteri dient que es tracta del pis que va ocupar la família Fontanals a partir del 1930, quan en Jaume Fontanals Guillemot (1887 – 1968) es va emparentar amb la família Alegre de Sagrera casant-se amb Mercè Alegre i Sagrera. L’entrada d’aquest pis hem d’aclarir que no era per la porta principal de la casa, sinó que s’hi accedia per una porta lateral, que avui encara podem observar al costat de l’edifici i que també dona accés a uns pisos de lloguer que van habilitar la mateixa família Alegre. Anys desprès l’arquitecte Jan Baca va ser l’encarregat d’habilitar una entrada des del segon pis de la casa Alegre amb la finalitat de poder convertir aquest pis en un espai per el museu d’art contemporani de Terrassa, que tanta falta fa a la nostra ciutat. Malauradament les intencions eren bones però per la manca de pressupost no es va poder portar a terme.Solidaritat amb Fontanals

Actualment el pis roman tancat i es fa servir com a dipòsit del Museu de Terrassa. Les sales conserven la mateixa disposició original i la seva rehabilitació permetria dotar a la casa Alegre de Sagrera d’un atractiu més, ja que es podria completar la visita d’una casa des del segle XVIII fins a la decadència d’una de les grans famílies industrials de la Terrassa del segle XX i que als anys 60 era considerada com una de les famílies més importants de la ciutat.

El pis va ser habitat fins l’any 1973 i va sofrir una important ampliació als anys 50 amb la creació de diverses estances tant per la família com per el servei, que creiem que són les que encara es podrien recuperar amb certa facilitat. fontanals tancament treballadorsRecordem que l’empresa Fontanals va entrar en crisis l’any 1974 i que desprès d’un llarg procés en que es van acomiadar quasi un miler de treballadors i en el que es van produir diversos actes de protestes i de tancaments de treballadors, va tancar definitivament l’any 1978, posant punt i final a 93 anys de funcionament. Jo encara recordo les pancartes de protesta dels treballadors tancats dins la fàbrica i el clima de crisis que es vivia a la ciutat a mitjans dels 70 i que va coincidir amb la meva adolescència.

porta pis fontanals 1Però el record que voldria destacar és el d’un cocodril dissecat que, segons sembla, encara es conserva a l’interior de la casa, ja que formava part dels trofeus de caça que la família tenia exposats en un dels seus salons d’oci i en el que també es diu que va ser on es va instal•lar un dels primers aparells de televisió de Terrassa de grans dimensions. Potser el fet de recuperar aquest cocodril podria resultar un atractiu per la mainada que faria més atractiva la visita de la casa pels infants.

A la dreta podem observar la porta d’entrada original al pis dels Fontanals.