Records d’antigues escoles del carrer Teatre (2): Escola Betshaida

31 12 2015

colegi BetshaidaEl Col·legi Betshaida, com en el cas de la seva veïna escola Edelweiss (per nenes), era una escola privada ubicada en un edifici d’una vivenda antiga situada al carrer del Teatre 4 i que, en aquest cas, com que l’edifici era molt més gran disposava de 6 aules, 2 destinades a pre-escolar, amb capacitat per a 14 nens per aula, i 4 a ensenyança general bàsica, amb capacitat de 9 nens per aula.
En aquesta escola ens trobem amb unes aules més adaptades a l’ensenyança que en el cas de l’escola Edelweiss, amb ventilació i il•luminació naturals i un mobiliari modern i funcional.
Una escola que podríem considerar que era moderna ja que va ser de les primeres en incorporar un projector i una televisió com a suports a la formació. També disposava d’un pati per l’esbarjo, tot i que de dimensions bastant reduïdes ja que només era de 30 m2. Els nens practicaven handbol a la pista del “frente de juventudes”.antiga escola bethsaida

Aquestes dades corresponen als anys 70. Avui part d’aquest edifici esta ocupat per la seu dels Minyons de Terrassa, tal i com podem comprovar en la foto actual de la dreta.
Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.





Records d’antigues escoles del carrer Teatre (1): Escola Edelweiss

21 12 2015

escola edelweissL’escola Edelweiss (per nenes), veïna de l’escola Betshaida i de la que en parlarem en el proper post, era una escola privada ubicada en una vivenda antiga situada al carrer del Teatre 1 i que només tenia 3 aules dedicades a l’ensenyança. Una de pre-escolar amb capacitat per uns 27 nens, que feia els serveis de parvulari i dues aules més destinades a l’ensenyança general bàsica amb capacitat per uns 23 alumnes per aula.

L’edifici era antic i les habitacions dedicades a les aules no tenien bona ventilació i la seva il•luminació era deficient, el que feia que sempre estiguessin amb il•luminació elèctrica. El mobiliari també era antic i poc funcional i podem considerar que hi havia massa nens per la capacitat real de les aules.
Els metres destinats a la formació eren només 137 m2 i per l’esbarjo comptaven amb 84 m2, consistents en una petita sala amb biblioteca, els sanitaris i un pati. Els alumnes els portaven al Club Natació Terrassa a l’hora de practicar esports (aquestes dades corresponen als anys 70).escola bethsaida i edelweiss


Avui aquest edifici està ocupat per una empresa, tal i com podem veure en la foto actual de la dreta.
Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.





Records de l’antiga vida del carrer de Sant Josep

12 12 2015

detall num 28 carrer de sant josep tavernaAquest carrer permet anar del carrer de Sant Antoni al de Sant Pau i sembla que el nom li ve de lluny ja que a principis del S. XIX ja el trobem anomenat així. Actualment aquest carrer ha perdut l’atractiu d’un època en que estava ple de vida. Ens hauríem de remuntar a finals del S XIX i principis del segle XX per trobar-hi diversos establiments que ajudaven a omplir-lo de vida, com per exemple la taverna de Cal Solé que ocupava la casa que avui porta el número 28 d’aquest carrer i que llueix una gravat sobre la porta amb la data de 1878 num 58 carrer de sant josep escola(veure imatge que encapçala aquest article), fet que demostra que la història del carrer ve de lluny i la petita escola popular dirigida per en Domènec Capdevila i coneguda popularment com a “cal manco”, actualment situada al número 58 (imatge de la dreta). full escoles de terrassa 1904Us deixem la imatge d’un full de les escoles de Terrassa l’any 1904 on podem apreciar que llavors estava ben activa.
Però si amb aquests dos establiments no n’hi hagués prou per donar-li vida resulta que en aquest carrer també hi havia dos importants serveis ciutadans, els dos bastants desconeguts ja que pocs recordaran que allí hi van tenir la seva seu.
El primer que recordem és l’antiga Casa de Conum 22 carrer de sant josep correusrreus i Telègrafs, situada en el número 22 (imatge esquerra) i, fins i tot, el mateix quarter general dels bombers del districte segon, en l’edifici que avui ocupa la casa del número 35 (imatge dreta).
L’espai que hi havia entre els carrers de Garcia Humet i de num 35 carrer de sant josep bombersSant Antoni era conegut popularment amb el nom de “la Barceloneta“, degut en part a que estava format per petites cases d’obrers que li donaven una fesomia particular. Com passava amb altres carrers de la ciutat recordem que aquí també era molt característica la celebració de la seva Festa Major, que no es feia el mateix dia de Sant Josep de Calasanç, el 19 de març, ja que segurament no hauria estat gens lluïda degut al fred. La data escollida per la Festa Major era el 27 d’agost.
La urbanització del carrer inicialment de terra l’any 1947 li va donar la imatge d’aquells carrers amb llambordes tant recordats en la nostra ciutat i malauradament avui perduts per sempre, al igual que la vida passada d’un carrer que avui roman tranquil i en silenci.





Quan Terrassa es va quedar sense el so del Rellotge de la Vila

29 05 2015

 campanes del campanar del sant esperitNo és massa habitual que una població es quedi sense el típic soroll d’un campanar que marqui les hores. Els qui vivim prop del centre de Terrassa trobem tant habitual aquest so de les campanes que marca el rellotge situat al campanar del Sant Esperit que moltes vegades ni el sentim.
El fet és que perquè sonin és necessari un rellotge i un mecanisme que faci que es marquin les hores i els quarts i, d’aquest estri, a Terrassa n’hi havia un de mecànic instal•lat el 3 de desembre del 1871. Aquest rellotge mecànic, anomenat “Horologium” va ser construït per l’empresa francesa Morez i sufragada la seva compra per subscripció voluntària dels habitants de la Vila, passant a ser propietat de l’Ajuntament el 21 d’abril del 1872 tal i com podem llegir en un interessant article del blog del Joaquim Verdaguer dedicat a aquest rellotge.
Per completar la seva informació, només afegirem que el rellotge disposava d’uns grans contrapesos que eren fets de pedra, plom i ferro i que
detall maça rellotge del sant esperitpassaven mitja tona el de les hores i quarts i 250 quilos el que servia per moure el mecanisme. Per qui no ho hagi vist mai direm que per donar corda a un rellotge mecànic cal pujar a força de mà els contrapesos cada dos dies i ja us podeu imaginar la dificultat d’aquesta tasca amb el que arribaven a pesar.
El més
curiós però era el sistema de posar-lo a l’hora i que consistia en un petit rellotge de sol, ubicat en una petita finestra del campanar i que es tenia que fer servir sovint, ja que els mecanismes mecànics sofreixen molt amb els canvis de temperatures.
rellotge de sol del sant Esperit En tot cas el rellotge va funcionar perfectament fins la guerra civil, en que va quedar parat i abandonat, i hem d’esperar fins l’any 1950 quan en Ramon Llena va decidir fer-ne una reparació a fons, aconseguint que el vell mecanisme del rellotge tornés a funcionar uns anys més, fins que finalment el mateix consistori (propietari del rellotge) va decidir a finals dels anys 60 substituir el vell mecanisme per un d’elèctric, deixant en desús aquesta peça històrica.
El problema del rellotge elèctric és que necessita igualment un cert manteniment i això va comportar que l’any 1977 es fonés un dels motors i això provoqués que el rellotge deixés de marcar les hores, sense que el consistori, que en seguia sent el propietari, es fes càrrec de la seva reparació (l’alcalde llavors era en Domènec Jofresa, considerat el darrer alcalde franquista). La amre encara em deia l’altre dia que recordava els comentaris de la gent queixant-se d’aquest fet i és que, tot i la modernitat, el so del rellotge i les campanes per la gent que viu prop del centre és encara avui quelcom que forma part de la seva vida.
Aquest record va ser recollit també per la revista terrassenca Al Vent, el juliol del 1978, en que encara estava sense funcionar el rellotge de la Vila i on s’aprofitava per denunciar que la vella estructura de ferro de les campanes amenaçava ruïna per la seva manca de conservació. Per sort actualment amb la reforma que s’hi va fer l’estructura de les campanes ha estat reparada i es conserva en bon estat.





Els Mosaics Hidràulics guanyen el 1r Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

11 05 2015

prat i carreras 1907Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Primera Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 41% dels vots: Els Mosaics Hidràulics de Prat i Carreras (publicat el 1907), una fàbrica/taller que estava ubicada al carrer del Racó, 20 (aproximadament davant del Socialet).

A mitjans del segle XIX va inventar-se un nou tipus de paviment anomenat mosaic hidràulic, que curiosament ara sembla que es torna a posar de moda. En realitat són rajoles fetes amb morter de ciment en el que en una de les capes s’hi afegeix pigments de colors i que un cop emmotllades i premsades, no requereixen cap mena de procés de cocció ja que només és necessari deixar el temps suficient per l’enduriment del ciment.

El mosaic hidràulic es podria dir que és un procés artesanal ja que es produeix peça a peça, amb un motlle de ferro colat que es col·loca damunt d’una altra placa llisa de ferro. parvulari 11Els motlles o trepes ja tenen dibuixats els diferents compartiments que conformen el dibuix i que permeten la separació dels diferents colors que desitgem emprar. Es comença abocant a cada cavitat una capa fina, d’uns 4 mm, de ciment blanc barrejat amb pols de marbre i el pigment corresponent. A continuació es treu el motllo i s’hi espargeix ciment gris i sorra a parts iguals, i per acabar s’hi tira sorra humida i ciment gris en proporció de 4 a 1, es tapa i es posa el motlle sota la premsa per aplicar-hi pressió. Un cop finalitzat aquest procés es desemmotlla la peça i es deixa assecar. 

La forma més habitual d’una peça de hidràulic és quadrada de 20 cm de perfil tot i que també n’hi ha de m és petits i de més grans, àdhuc amb formes hexagonals, octogonals, etc. Les rajoles poden ser d ‘un únic color uniforme o fer aigües, jaspiats, etc. (que imiten el marbre o el granit); també poden ser de diversos colors formant dibuixos de tota mena. El nom de hidràulic li ve per dos motius, per un cantó per l’aigua necessària per el ciment i per l’altra per les premses hidràuliques que s’utilitzaven en els primers temps de popularització d’aquesta tècnica.parvulari 13

A Terrassa hi ha bons exemples de terres fets amb mosaic hidràulic, però us en recomanarem uns que podeu visitar fàcilment i que trobareu a l’edifici modernista (del 1913) del carrer Sant Isidre, 29 i obra de l’arquitecte municipal Josep M. Coll i Bacardí i que havia estat l’escola de la mestra Magdalena Rosell (visiteu aquest post).





Celebrem la diada de #santjordi recordant les roses del Parc de Sant Jordi

23 04 2015

rosers parc de sant jordi terrassaEl 23 d’abril celebrem la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, regalant una rosa i un llibre a les persones estimades.

Des dels Records de Terrassa us volem desitjar una feliç diada i aquest any ho velem fer tot recordant l’històric jardí de rosers que hi ha al Parc de Sant Jordi de la nostra ciutat, tot destacant algunes de les varietats històriques que hi podem observar:

  • Alba Màxima creada l’any 1750
  • Rosa Charles de Milles creada l’any 1790parc sant jordi rosers i glorieta 4-15 p
  • Rosa La France
  • Rosa Dot, creada per en Pere Dot

Curiositat: Cal indicar que en Pere Dot està considerat com un dels millors creadors de varietats de roses que ha tingut mai Catalunya i un especialista de fama universal. Entre 1924 i 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en certàmens internacionals i, després de la Guerra Civil, va destacar especialment per les obtencions de roses en miniatura, inexistents fins aleshores.zona rosers parc sant jordi

Un record: quan era petit m’agradava molt anar a caçar cap-grossos a la vorera de l’estany gran del Parc i recordo que n’hi havia molts ja que no era gaire difícil atrapar-los gràcies a un colador de mà que agafava de casa i que, quan la mare el trobava a faltar sempre hem queia l’esbroncada, dons ja tenia clar qui l’hi havia agafat.





Els bunyols de bacallà de Quaresma d’una senyora de Terrassa

27 03 2015

bunyols de bacallaAvui una senyora gran que no ha volgut que aparegui el seu nom m’ha explicat com feia els bunyols de bacallà de quaresma a Terrassa. Diu que primer anava a comprar unes penques de bacallà a una botiga de vianda cuita que hi havia al carrer Topete i que era regentada per la família Amenós i que creu que es deia “la pesca salada“.
El bacallà diu que el deixava tot un dia en un recipient amb aigua per tal que perdés la sal i que si era molt gruixut a vegades el tenia que tenir en remull fins a tres dies, canviant l’agua cada dia. Un truc que m’ha dit que tenia és que el bacallà s’ha de deixar en remull amb la pell a la part de sobre ja que si no ho fem així costa molt d’eliminar l’excés de sal. Un altre truc és posar pa sec a l’aigua que cobreix el bacallà ja que aquest absorbirà la sal.
Llavors diu que agafava aquest bacallà ja dessalat i remullat i el posava en un pot cobert amb aigua que ja estigués bullint. Només el tenia en el pot durant un minut i llavors el treia per deixar-lo refredar i poder retirar-li fàcilment la pell.
A part bullia un parell de patates (ella m’ha explicat que no tothom hi posa patata però que a ella li agradaven així) que les barrejava amb el bacallà esmicolat i hi afegia all i julivert molt picats tot afegint-hi farina fins que no n’admetia més. En aquest moment hi afegia els ous batuts amb una mica de sal i un got de llet, per tal de barrejar-ho tot i poder fer les boletes dels bunyols, però evitant que quedessin massa rodones ja que diu que són més bonics si queden boteruts.
Llavors els fregia en una paella amb molt d’oli i de manera que no s’enganxessin entre ells. Posteriorment els retirava i els posava damunt d’un paper per eliminar l’excés d’oli i ja estaven llestos per menjar.
Nota: Suposo que de receptes per fer bunyols n’hi deu haver moltes i si algú ens vol fer arribar la seva serà molt benvinguda.








Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers