Quan Terrassa es va quedar sense el so del Rellotge de la Vila

29 05 2015

 campanes del campanar del sant esperitNo és massa habitual que una població es quedi sense el típic soroll d’un campanar que marqui les hores. Els qui vivim prop del centre de Terrassa trobem tant habitual aquest so de les campanes que marca el rellotge situat al campanar del Sant Esperit que moltes vegades ni el sentim.
El fet és que perquè sonin és necessari un rellotge i un mecanisme que faci que es marquin les hores i els quarts i, d’aquest estri, a Terrassa n’hi havia un de mecànic instal•lat el 3 de desembre del 1871. Aquest rellotge mecànic, anomenat “Horologium” va ser construït per l’empresa francesa Morez i sufragada la seva compra per subscripció voluntària dels habitants de la Vila, passant a ser propietat de l’Ajuntament el 21 d’abril del 1872 tal i com podem llegir en un interessant article del blog del Joaquim Verdaguer dedicat a aquest rellotge.
Per completar la seva informació, només afegirem que el rellotge disposava d’uns grans contrapesos que eren fets de pedra, plom i ferro i que
detall maça rellotge del sant esperitpassaven mitja tona el de les hores i quarts i 250 quilos el que servia per moure el mecanisme. Per qui no ho hagi vist mai direm que per donar corda a un rellotge mecànic cal pujar a força de mà els contrapesos cada dos dies i ja us podeu imaginar la dificultat d’aquesta tasca amb el que arribaven a pesar.
El més
curiós però era el sistema de posar-lo a l’hora i que consistia en un petit rellotge de sol, ubicat en una petita finestra del campanar i que es tenia que fer servir sovint, ja que els mecanismes mecànics sofreixen molt amb els canvis de temperatures.
rellotge de sol del sant Esperit En tot cas el rellotge va funcionar perfectament fins la guerra civil, en que va quedar parat i abandonat, i hem d’esperar fins l’any 1950 quan en Ramon Llena va decidir fer-ne una reparació a fons, aconseguint que el vell mecanisme del rellotge tornés a funcionar uns anys més, fins que finalment el mateix consistori (propietari del rellotge) va decidir a finals dels anys 60 substituir el vell mecanisme per un d’elèctric, deixant en desús aquesta peça històrica.
El problema del rellotge elèctric és que necessita igualment un cert manteniment i això va comportar que l’any 1977 es fonés un dels motors i això provoqués que el rellotge deixés de marcar les hores, sense que el consistori, que en seguia sent el propietari, es fes càrrec de la seva reparació (l’alcalde llavors era en Domènec Jofresa, considerat el darrer alcalde franquista). La amre encara em deia l’altre dia que recordava els comentaris de la gent queixant-se d’aquest fet i és que, tot i la modernitat, el so del rellotge i les campanes per la gent que viu prop del centre és encara avui quelcom que forma part de la seva vida.
Aquest record va ser recollit també per la revista terrassenca Al Vent, el juliol del 1978, en que encara estava sense funcionar el rellotge de la Vila i on s’aprofitava per denunciar que la vella estructura de ferro de les campanes amenaçava ruïna per la seva manca de conservació. Per sort actualment amb la reforma que s’hi va fer l’estructura de les campanes ha estat reparada i es conserva en bon estat.





Els Mosaics Hidràulics guanyen el 1r Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

11 05 2015

prat i carreras 1907Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Primera Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 41% dels vots: Els Mosaics Hidràulics de Prat i Carreras (publicat el 1907), una fàbrica/taller que estava ubicada al carrer del Racó, 20 (aproximadament davant del Socialet).

A mitjans del segle XIX va inventar-se un nou tipus de paviment anomenat mosaic hidràulic, que curiosament ara sembla que es torna a posar de moda. En realitat són rajoles fetes amb morter de ciment en el que en una de les capes s’hi afegeix pigments de colors i que un cop emmotllades i premsades, no requereixen cap mena de procés de cocció ja que només és necessari deixar el temps suficient per l’enduriment del ciment.

El mosaic hidràulic es podria dir que és un procés artesanal ja que es produeix peça a peça, amb un motlle de ferro colat que es col·loca damunt d’una altra placa llisa de ferro. parvulari 11Els motlles o trepes ja tenen dibuixats els diferents compartiments que conformen el dibuix i que permeten la separació dels diferents colors que desitgem emprar. Es comença abocant a cada cavitat una capa fina, d’uns 4 mm, de ciment blanc barrejat amb pols de marbre i el pigment corresponent. A continuació es treu el motllo i s’hi espargeix ciment gris i sorra a parts iguals, i per acabar s’hi tira sorra humida i ciment gris en proporció de 4 a 1, es tapa i es posa el motlle sota la premsa per aplicar-hi pressió. Un cop finalitzat aquest procés es desemmotlla la peça i es deixa assecar. 

La forma més habitual d’una peça de hidràulic és quadrada de 20 cm de perfil tot i que també n’hi ha de m és petits i de més grans, àdhuc amb formes hexagonals, octogonals, etc. Les rajoles poden ser d ‘un únic color uniforme o fer aigües, jaspiats, etc. (que imiten el marbre o el granit); també poden ser de diversos colors formant dibuixos de tota mena. El nom de hidràulic li ve per dos motius, per un cantó per l’aigua necessària per el ciment i per l’altra per les premses hidràuliques que s’utilitzaven en els primers temps de popularització d’aquesta tècnica.parvulari 13

A Terrassa hi ha bons exemples de terres fets amb mosaic hidràulic, però us en recomanarem uns que podeu visitar fàcilment i que trobareu a l’edifici modernista (del 1913) del carrer Sant Isidre, 29 i obra de l’arquitecte municipal Josep M. Coll i Bacardí i que havia estat l’escola de la mestra Magdalena Rosell (visiteu aquest post).





Celebrem la diada de #santjordi recordant les roses del Parc de Sant Jordi

23 04 2015

rosers parc de sant jordi terrassaEl 23 d’abril celebrem la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, regalant una rosa i un llibre a les persones estimades.

Des dels Records de Terrassa us volem desitjar una feliç diada i aquest any ho velem fer tot recordant l’històric jardí de rosers que hi ha al Parc de Sant Jordi de la nostra ciutat, tot destacant algunes de les varietats històriques que hi podem observar:

  • Alba Màxima creada l’any 1750
  • Rosa Charles de Milles creada l’any 1790parc sant jordi rosers i glorieta 4-15 p
  • Rosa La France
  • Rosa Dot, creada per en Pere Dot

Curiositat: Cal indicar que en Pere Dot està considerat com un dels millors creadors de varietats de roses que ha tingut mai Catalunya i un especialista de fama universal. Entre 1924 i 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en certàmens internacionals i, després de la Guerra Civil, va destacar especialment per les obtencions de roses en miniatura, inexistents fins aleshores.zona rosers parc sant jordi

Un record: quan era petit m’agradava molt anar a caçar cap-grossos a la vorera de l’estany gran del Parc i recordo que n’hi havia molts ja que no era gaire difícil atrapar-los gràcies a un colador de mà que agafava de casa i que, quan la mare el trobava a faltar sempre hem queia l’esbroncada, dons ja tenia clar qui l’hi havia agafat.





Els bunyols de bacallà de Quaresma d’una senyora de Terrassa

27 03 2015

bunyols de bacallaAvui una senyora gran que no ha volgut que aparegui el seu nom m’ha explicat com feia els bunyols de bacallà de quaresma a Terrassa. Diu que primer anava a comprar unes penques de bacallà a una botiga de vianda cuita que hi havia al carrer Topete i que era regentada per la família Amenós i que creu que es deia “la pesca salada“.
El bacallà diu que el deixava tot un dia en un recipient amb aigua per tal que perdés la sal i que si era molt gruixut a vegades el tenia que tenir en remull fins a tres dies, canviant l’agua cada dia. Un truc que m’ha dit que tenia és que el bacallà s’ha de deixar en remull amb la pell a la part de sobre ja que si no ho fem així costa molt d’eliminar l’excés de sal. Un altre truc és posar pa sec a l’aigua que cobreix el bacallà ja que aquest absorbirà la sal.
Llavors diu que agafava aquest bacallà ja dessalat i remullat i el posava en un pot cobert amb aigua que ja estigués bullint. Només el tenia en el pot durant un minut i llavors el treia per deixar-lo refredar i poder retirar-li fàcilment la pell.
A part bullia un parell de patates (ella m’ha explicat que no tothom hi posa patata però que a ella li agradaven així) que les barrejava amb el bacallà esmicolat i hi afegia all i julivert molt picats tot afegint-hi farina fins que no n’admetia més. En aquest moment hi afegia els ous batuts amb una mica de sal i un got de llet, per tal de barrejar-ho tot i poder fer les boletes dels bunyols, però evitant que quedessin massa rodones ja que diu que són més bonics si queden boteruts.
Llavors els fregia en una paella amb molt d’oli i de manera que no s’enganxessin entre ells. Posteriorment els retirava i els posava damunt d’un paper per eliminar l’excés d’oli i ja estaven llestos per menjar.
Nota: Suposo que de receptes per fer bunyols n’hi deu haver moltes i si algú ens vol fer arribar la seva serà molt benvinguda.





Els Records de Terrassa amb el Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa

20 02 2015

2015_Cartell nit cultura terrassaCal remuntar-nos a l’any 2009 per recordar que el Consell Municipal de la Cultura i les Arts de Terrassa va fer una proposta per iniciar a la nostra ciutat un procés que havia de portar a la realització d’un Llibre Blanc de la Cultura.
Un dels punts culminants d’aquest procés va ser la realització del Congrés de la Cultura a Terrassa en el que el Blog dels Records de Terrassa hi va tenir presencia en una presentació pública, tal i com us vàrem fer saber en aquell moment.
Ara ja s’ha finalitzat la redacció del Llibre i amb l’objectiu de compartir-lo amb tots els qui vàrem participar en el procés i amb tota la ciutat, la Permanent del Consell de Cultura ha proposat de celebrar-ho amb un acte festiu, a nomenat la “Nit de la Cultura a Terrassa” que es farà avui dia 20 de febrer a 2/4 de 9 del vespre al Teatre Alegria del carrer Gaudí.





Alguns cotxes que han marcat la meva vida

18 02 2015

cotxe gassogen fontL’amic Ricard Font ens proposa avui un nou record referent als records de la circulació o tràfec a Terrassa abans de l’ irrupció del popular 600.
En paraules seves ens diu: “Acabada la guerra a Terrassa quasi no hi havia cotxes, tal i com podeu veure en la foto adjunta (esquerra) amb la casa del meu avi i el Ford amb gasogen, ja que no hi havia tampoc gaire benzina i el gas per poder circular es feia a base de mal cremar carbó o fusta. Fixeu-vos que no es veuen automòbils al carrers.
cotxe matricula GE 1Després l’avi es va comprar un Buik Eik amb el que, curiosament, el meu pare va utilitzar per anar a Suïssa i allí va trobar un cotxe exactament amb la mateixa matrícula Ge-6991, la diferència és que un era de Girona (GE-RONA), l’altre de Ginebra (GE-NEVE). En la fotografia de la dreta hi surt una senyora, que és la meva mare.
topolino fiat fontEl meu pare tenia un Topolino Fiat que també podeu veure en la foto (a l’esquerra) al costat d’un noi que sóc jo mateix.
Quan van deixar importar cotxes de França es va comprar un Renault 4.4 renault font importacioque podeu veure en les fotos de la dreta encara amb la matricula d’importació (en la fotografia hi surt el meu pare) i més tard ja amb la matricula normal i el cotxe re-pintat de granat (en la fotografia el de dins soc jo i el de fora un amic del meu pare que es deia Llorenç Llobet Gràcia i era productor i director de cine professional).
citroen ID fontPosteriorment el pare va tenir un Citroën ID (veure foto a l’esquerra) i jo mateix un Citroën 2cv citroen 2cv font(veure foto de la dreta) en el que m’hi podeu veure retratat al seu costat.
Quan van començar a sortir el primer 600 de la factoria de Zona franca de Barcelona tot va canviar fins arribar al caos circulatori d’avui en dia (la foto del 600 correspon a un que vaig llogar a Mallorca).600 llogat font
Al final us deixo un parell de fotografies dels dos cotxes que també he tingut”.

cotxes nous font 2 cotxes nous font 1
Nota: Qui vulgui explicar quelcom dels seus primers cotxes també ho pot fer deixant els seus comentaris en aquest post.





Un article sobre l’escoltisme a Terrassa a la revista Els Vallesos

29 01 2015

Maquetaci—n 1El Centre Excursionista de Terrassa i la revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni presenten el vuitè número de la publicació, amb una carpeta-dossier titulada L’Excursionisme, bressol de gairebé tot, dijous 29 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Excursionista de Terrassa (Carrer de Sant Llorenç, 10, de Terrassa).
A l’acte hi participaran el president del CET, Francesc Muntadas, així com el geògraf Martí Puig i Cabeza, autor de l’article “El CET terrassenc, un segle a la falda de Sant Llorenç”; l’excursionista tot terreny Narcís Serrat, que hi és objecte d’una semblança i la periodista Laura Pinyol, autora de les semblances dedicades a Narcís Serrat i a la cantant Gemma Humet.
Cal destacar que des dels records de Terrassa hi hem col•laborat amb un article sobre l’escoltisme que us volem recomanar que llegiu i per posar-ho fàcil us adjuntem el PDF: escoltisme santi vallesos








Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 34 other followers