La portera del Gran Casino l’anomenàvem “Rebeca”

24 02 2017
Saló del restaurant

Saló del restaurant

Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font:

Cal tenir en compte que el casino del Comerç era el dels menestrals, botiguers etc. i que el Gran Casino era el dels fabricants.

“Com que el meu pare n’era soci, jo vaig viure totes les etapes del Gran Casino, des de jugar a billar vigilat per en Sirarols, dinar amb en Pujador, jugar al quinto per Nadal, sopar i ballar per cap d’any i els diumenges, festejar amb la meva novia en els sofàs del pis de dalt, les festes al pati a l’estiu amb atraccions incloses o anar a llegir a la biblioteca entre moltes més coses de les que en podria escriure durant hores.

També hi vaig celebrar, en el saló de les estàtues, el banquet del meu casament el 9 de mars de 1964, del que en tinc una pel·lícula. Per cert que durant la celebració hi va tocar la Hot Club i el menjar es va portar de l’Hostal del Fum.

aranyes-de-cristalls-del-gran-casino

làmpades de cristall

Ara em ve al cap que al terrat hi havia unes corrioles a les que estaven lligares les grans làmpades de cristall i que es feien baixar per poder canviar les bombetes foses. Una cosa que ens agradava molt als nens era passar per la porta giratòria de l’escala de l’entrada on hi havia la portera i alhora guarda-roba que s’assemblava molt a l’artista d’una pel·lícula i, com que portava un jersei jaqueta, li dèiem la “Rebeca”.

Soterrani

Soterrani

Recordo que en el soterrani alguns socis jugaven a les cartes, sent en Turà el crupier i, perquè la policia no el pogués enganxar (encara que anava untada), no es feien córrer els diners sinó unes fitxes amb diferents valors, les quals servien també per pagar el dinar al mateix restaurant de l’entitat. Jo al 1996 treballava a Invivsa, i vaig anar al Gran Casino a buscar coses per la meva col·lecció i vaig trobar vàries fitxes de plàstic que servien per les apostes (aquestes ja es van publicar en els Records de Terrassa – click aquí)”.

Aquí podeu veure dues fotos del casament abans citat:

casament-font-gran-casino1 casament-font-gran-casino2





El volant de Sant Cristòfol a Terrassa

10 07 2016

volant de sant cristofolEl 10 de juliol és la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors i abans en les confiteries i pastisseries s’hi podien trobar els Volants de Sant Cristòfol, un tortells de brioix farcit de massapà i fruites confitades que portaven una cirereta al mig, simulant el clàxon i que acostumaven a portar una figureta amagada de porcellana, que moltes vegades simulava un cotxe.

Sant Cristòfor (o Cristòfol) és el patró dels automobilistes i protector de tots els que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d’un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós. Aquest personatge és la continuació de les divinitats clàssiques, l’Hermes grec i l’Hèrcules llatí.

programa Festa de Sant Cristòfol Terrassa 1934Segons diuen el Sant cristià va passar l’infant Jesús d’una llera del riu a l’altra. Va ser una feina molt àrdua: el cos del nen cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món.

Com a curiositat us mostro un programa editat pel Gremi de Xofers de Terrassa el juliol del 1934 per celebrar la seva Festa, que tenia lloc els dies abans de la diada. En ell es parla a més de la tradicional benedicció dels automòbils que es feia desprès d’un Ofici Solemne, d’altres actes com el concert i les sardanes que es feien al Passeig i el Gran Ball al Teatre Alegria.

goig sant cristofol 1950Avui ja no trobem volants de Sant Cristòfol a les pastisseries de Terrassa i és una pena que hàgim perdut aquesta tradició en una ciutat en que a més Sant Cristòfol és un dels nostres 3 patrons, al costat de Sant Pere i Sant Valentí. Aprofito per incloure un goig a Sant Cristòfol de l’any 1950.

En altres articles ja s’ha parlat de la diada a Terrassa i per qui els vulgui llegir us deixem els enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/10/90/
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/sant-cristofol-i-la-festa-dels.html





El misteri de les persianes tancades i el cocodril de la Font Vella

24 06 2016

alegre sagrera pis fontanalsSi passegeu pel carrer Font Vella podreu observar la magnifica casa Alegre de Sagrera i fins i tot podreu entrar i visitar-la, però potser no us hi heu fixat del tot, ja que si l’observeu amb deteniment veureu que hi ha un pis a la part superior que roman tancat i amb les persianes verdes permanentment tancades. Quin misteri hi ha en aquest espai tant cèntric però alhora tant desconegut?

Desvetllem el misteri dient que es tracta del pis que va ocupar la família Fontanals a partir del 1930, quan en Jaume Fontanals Guillemot (1887 – 1968) es va emparentar amb la família Alegre de Sagrera casant-se amb Mercè Alegre i Sagrera. L’entrada d’aquest pis hem d’aclarir que no era per la porta principal de la casa, sinó que s’hi accedia per una porta lateral, que avui encara podem observar al costat de l’edifici i que també dona accés a uns pisos de lloguer que van habilitar la mateixa família Alegre. Anys desprès l’arquitecte Jan Baca va ser l’encarregat d’habilitar una entrada des del segon pis de la casa Alegre amb la finalitat de poder convertir aquest pis en un espai per el museu d’art contemporani de Terrassa, que tanta falta fa a la nostra ciutat. Malauradament les intencions eren bones però per la manca de pressupost no es va poder portar a terme.Solidaritat amb Fontanals

Actualment el pis roman tancat i es fa servir com a dipòsit del Museu de Terrassa. Les sales conserven la mateixa disposició original i la seva rehabilitació permetria dotar a la casa Alegre de Sagrera d’un atractiu més, ja que es podria completar la visita d’una casa des del segle XVIII fins a la decadència d’una de les grans famílies industrials de la Terrassa del segle XX i que als anys 60 era considerada com una de les famílies més importants de la ciutat.

El pis va ser habitat fins l’any 1973 i va sofrir una important ampliació als anys 50 amb la creació de diverses estances tant per la família com per el servei, que creiem que són les que encara es podrien recuperar amb certa facilitat. fontanals tancament treballadorsRecordem que l’empresa Fontanals va entrar en crisis l’any 1974 i que desprès d’un llarg procés en que es van acomiadar quasi un miler de treballadors i en el que es van produir diversos actes de protestes i de tancaments de treballadors, va tancar definitivament l’any 1978, posant punt i final a 93 anys de funcionament. Jo encara recordo les pancartes de protesta dels treballadors tancats dins la fàbrica i el clima de crisis que es vivia a la ciutat a mitjans dels 70 i que va coincidir amb la meva adolescència.

porta pis fontanals 1Però el record que voldria destacar és el d’un cocodril dissecat que, segons sembla, encara es conserva a l’interior de la casa, ja que formava part dels trofeus de caça que la família tenia exposats en un dels seus salons d’oci i en el que també es diu que va ser on es va instal•lar un dels primers aparells de televisió de Terrassa de grans dimensions. Potser el fet de recuperar aquest cocodril podria resultar un atractiu per la mainada que faria més atractiva la visita de la casa pels infants.

A la dreta podem observar la porta d’entrada original al pis dels Fontanals.





Records d’antigues escoles del carrer Teatre (2): Escola Betshaida

31 12 2015

colegi BetshaidaEl Col·legi Betshaida, com en el cas de la seva veïna escola Edelweiss (per nenes), era una escola privada ubicada en un edifici d’una vivenda antiga situada al carrer del Teatre 4 i que, en aquest cas, com que l’edifici era molt més gran disposava de 6 aules, 2 destinades a pre-escolar, amb capacitat per a 14 nens per aula, i 4 a ensenyança general bàsica, amb capacitat de 9 nens per aula.
En aquesta escola ens trobem amb unes aules més adaptades a l’ensenyança que en el cas de l’escola Edelweiss, amb ventilació i il•luminació naturals i un mobiliari modern i funcional.
Una escola que podríem considerar que era moderna ja que va ser de les primeres en incorporar un projector i una televisió com a suports a la formació. També disposava d’un pati per l’esbarjo, tot i que de dimensions bastant reduïdes ja que només era de 30 m2. Els nens practicaven handbol a la pista del “frente de juventudes”.antiga escola bethsaida

Aquestes dades corresponen als anys 70. Avui part d’aquest edifici esta ocupat per la seu dels Minyons de Terrassa, tal i com podem comprovar en la foto actual de la dreta.
Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.





Records d’antigues escoles del carrer Teatre (1): Escola Edelweiss

21 12 2015

escola edelweissL’escola Edelweiss (per nenes), veïna de l’escola Betshaida i de la que en parlarem en el proper post, era una escola privada ubicada en una vivenda antiga situada al carrer del Teatre 1 i que només tenia 3 aules dedicades a l’ensenyança. Una de pre-escolar amb capacitat per uns 27 nens, que feia els serveis de parvulari i dues aules més destinades a l’ensenyança general bàsica amb capacitat per uns 23 alumnes per aula.

L’edifici era antic i les habitacions dedicades a les aules no tenien bona ventilació i la seva il•luminació era deficient, el que feia que sempre estiguessin amb il•luminació elèctrica. El mobiliari també era antic i poc funcional i podem considerar que hi havia massa nens per la capacitat real de les aules.
Els metres destinats a la formació eren només 137 m2 i per l’esbarjo comptaven amb 84 m2, consistents en una petita sala amb biblioteca, els sanitaris i un pati. Els alumnes els portaven al Club Natació Terrassa a l’hora de practicar esports (aquestes dades corresponen als anys 70).escola bethsaida i edelweiss


Avui aquest edifici està ocupat per una empresa, tal i com podem veure en la foto actual de la dreta.
Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.





Records de l’antiga vida del carrer de Sant Josep

12 12 2015

detall num 28 carrer de sant josep tavernaAquest carrer permet anar del carrer de Sant Antoni al de Sant Pau i sembla que el nom li ve de lluny ja que a principis del S. XIX ja el trobem anomenat així. Actualment aquest carrer ha perdut l’atractiu d’un època en que estava ple de vida. Ens hauríem de remuntar a finals del S XIX i principis del segle XX per trobar-hi diversos establiments que ajudaven a omplir-lo de vida, com per exemple la taverna de Cal Solé que ocupava la casa que avui porta el número 28 d’aquest carrer i que llueix una gravat sobre la porta amb la data de 1878 num 58 carrer de sant josep escola(veure imatge que encapçala aquest article), fet que demostra que la història del carrer ve de lluny i la petita escola popular dirigida per en Domènec Capdevila i coneguda popularment com a “cal manco”, actualment situada al número 58 (imatge de la dreta). full escoles de terrassa 1904Us deixem la imatge d’un full de les escoles de Terrassa l’any 1904 on podem apreciar que llavors estava ben activa.
Però si amb aquests dos establiments no n’hi hagués prou per donar-li vida resulta que en aquest carrer també hi havia dos importants serveis ciutadans, els dos bastants desconeguts ja que pocs recordaran que allí hi van tenir la seva seu.
El primer que recordem és l’antiga Casa de Conum 22 carrer de sant josep correusrreus i Telègrafs, situada en el número 22 (imatge esquerra) i, fins i tot, el mateix quarter general dels bombers del districte segon, en l’edifici que avui ocupa la casa del número 35 (imatge dreta).
L’espai que hi havia entre els carrers de Garcia Humet i de num 35 carrer de sant josep bombersSant Antoni era conegut popularment amb el nom de “la Barceloneta“, degut en part a que estava format per petites cases d’obrers que li donaven una fesomia particular. Com passava amb altres carrers de la ciutat recordem que aquí també era molt característica la celebració de la seva Festa Major, que no es feia el mateix dia de Sant Josep de Calasanç, el 19 de març, ja que segurament no hauria estat gens lluïda degut al fred. La data escollida per la Festa Major era el 27 d’agost.
La urbanització del carrer inicialment de terra l’any 1947 li va donar la imatge d’aquells carrers amb llambordes tant recordats en la nostra ciutat i malauradament avui perduts per sempre, al igual que la vida passada d’un carrer que avui roman tranquil i en silenci.





Quan Terrassa es va quedar sense el so del Rellotge de la Vila

29 05 2015

 campanes del campanar del sant esperitNo és massa habitual que una població es quedi sense el típic soroll d’un campanar que marqui les hores. Els qui vivim prop del centre de Terrassa trobem tant habitual aquest so de les campanes que marca el rellotge situat al campanar del Sant Esperit que moltes vegades ni el sentim.
El fet és que perquè sonin és necessari un rellotge i un mecanisme que faci que es marquin les hores i els quarts i, d’aquest estri, a Terrassa n’hi havia un de mecànic instal•lat el 3 de desembre del 1871. Aquest rellotge mecànic, anomenat “Horologium” va ser construït per l’empresa francesa Morez i sufragada la seva compra per subscripció voluntària dels habitants de la Vila, passant a ser propietat de l’Ajuntament el 21 d’abril del 1872 tal i com podem llegir en un interessant article del blog del Joaquim Verdaguer dedicat a aquest rellotge.
Per completar la seva informació, només afegirem que el rellotge disposava d’uns grans contrapesos que eren fets de pedra, plom i ferro i que
detall maça rellotge del sant esperitpassaven mitja tona el de les hores i quarts i 250 quilos el que servia per moure el mecanisme. Per qui no ho hagi vist mai direm que per donar corda a un rellotge mecànic cal pujar a força de mà els contrapesos cada dos dies i ja us podeu imaginar la dificultat d’aquesta tasca amb el que arribaven a pesar.
El més
curiós però era el sistema de posar-lo a l’hora i que consistia en un petit rellotge de sol, ubicat en una petita finestra del campanar i que es tenia que fer servir sovint, ja que els mecanismes mecànics sofreixen molt amb els canvis de temperatures.
rellotge de sol del sant Esperit En tot cas el rellotge va funcionar perfectament fins la guerra civil, en que va quedar parat i abandonat, i hem d’esperar fins l’any 1950 quan en Ramon Llena va decidir fer-ne una reparació a fons, aconseguint que el vell mecanisme del rellotge tornés a funcionar uns anys més, fins que finalment el mateix consistori (propietari del rellotge) va decidir a finals dels anys 60 substituir el vell mecanisme per un d’elèctric, deixant en desús aquesta peça històrica.
El problema del rellotge elèctric és que necessita igualment un cert manteniment i això va comportar que l’any 1977 es fonés un dels motors i això provoqués que el rellotge deixés de marcar les hores, sense que el consistori, que en seguia sent el propietari, es fes càrrec de la seva reparació (l’alcalde llavors era en Domènec Jofresa, considerat el darrer alcalde franquista). La amre encara em deia l’altre dia que recordava els comentaris de la gent queixant-se d’aquest fet i és que, tot i la modernitat, el so del rellotge i les campanes per la gent que viu prop del centre és encara avui quelcom que forma part de la seva vida.
Aquest record va ser recollit també per la revista terrassenca Al Vent, el juliol del 1978, en que encara estava sense funcionar el rellotge de la Vila i on s’aprofitava per denunciar que la vella estructura de ferro de les campanes amenaçava ruïna per la seva manca de conservació. Per sort actualment amb la reforma que s’hi va fer l’estructura de les campanes ha estat reparada i es conserva en bon estat.