La casa on va viure Puig i Cadafalch i la seva vinculació amb Terrassa

1 03 2021

Quan passegem per la nostra ciutat a vegades ens trobem amb detalls que no son massa coneguts i en aquest cas m’aturaré en un indret de la Creu Gran on hi havia una casa (anomenada can Cadafalc) avui desapareguda (segons m’han indicat correspondria al número 53 actual, prop del carrer de Mas Adei) i que te una certa importància per la història de la nostra ciutat.

Segons l’amic i historiador Josep Puy, la casa es va fer famosa per l’assalt anarquista que va patir el divendres 24 de juliol de 1936 el mateix dia que mataren els vuit terrassencs a la Carretera de Talamanca. Tota l’atenció es va posar en els crims de la Font de l’Olla però aquest assalt va ser molt sonat i acarnissat i això va provocar que l’alcalde Samuel Morera demanés més forces de seguretat a Barcelona.

Si mirem una biografia d’en cèlebre arquitecte català Josep Puig i Cafalch podrem llegir que era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà, dedicats a la fabricació de teles a Mataró, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró.

Però en aquesta informació hi ha una dada molt interessant i és el segon cognom de la seva mare, “Bogunyà” que és d’origen egarenc. La seva mare pertanyia doncs a una antiga família terrassenca i de fet sembla que fa néixer a Terrassa el 1815 tot i que alguns diuen que va ser en la masia de “Catafau” (avui coneguda per Masia Cadafalc) que pertany a Castellar del Vallès. El fet és que va viure gaire bé sempre a Terrassa, concretament en aquesta casa que us he indicat de la Creu Gran.

La Tereseta, que és com l’anomenaven els amics i la família, era molt terrassenca i tot i que al casar-se es va traslladar a Mataró continuava venint a casa dels seus pares dues o tres vegades a l’any acompanyada del seu fill, en Josep.

El fet de que la casa estigués tant a prop de les esglésies de Sant Pere, que ens aquells anys estaven en un estat deplorable d’abandó, feia que la mare i el nen assistissin a missa en una església que segons el mateix arquitecte li produïa una gran impressió.

En aquelles visites en Josep jugava amb altres nens al voltant de les esglésies i poc a poc va mostrar interès en poder entrar en algunes dependències com les de sant Miquel on només era una mena de magatzem de mal endreços on hi havia guardats alguns dels retaules que avui formen part de la gran riquesa de la Seu d’Ègara.

Més tard el mateix Josep es va dedicar a dibuixar les construccions que li van servir durant els seus treballs i conferències sobre arquitectura i que li van permetre finalitzar els seus estudis d’arquitectura el 1881 amb la qualificació d’excel·lent.

El 1898 presenta el seu estudi “les fonts de l’arquitectura romànica a Catalunya” que va servir per l’estudi posterior anomenat “notes arquitectòniques sobre les esglésies de sant Pere de Terrassa” que va rebre varis premis.

No entraré en valorar la restauració que en va fer de les esglésies, però si que m’agradaria reivindicar el seu paper per aconseguir que aquestes fossin reconegudes aquí i a fora com una de les obres més importants del patrimoni internacional. Jo crec que Terrassa no li ha fet encara l’homenatge que en Puig i Cadafalch realment es mereix com a terrassenquista que va demostrar ser.

Nota: El topònim Bogunyà ja està documentat a la zona de Terrassa almenys des del segle XI. La família va abandonar el mas poc després de la Guerra Civil i després el van vendre. Aquesta família tenia casa a Terrassa, concretament al carrer Major i posteriorment al raval de Montserrat (casa Josep Bogunyà – no entenc que algú encara escrigui Boguñà) , construcció modernista de 1905 de l’arquitecte Lluís Muncunill i de la que avui només en queda la façana (actual botiga del Nespresso).

Podeu veure també:





Bon Nadal i Millor Any 2021

22 12 2020

Com cada any als Records de Terrassa ho aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2021, any en que aquest Blog celebrarà el 14è aniversari i ja haurem superat la xifra de més d’un milió de visitants.

Aquest any en la nostra felicitació podeu veure el detall d’un grup escultòric de l’altar major de la catedral del Sant Esperit i en el qual podem veure Sant Tomàs representat amb la llança (hi ha qui el confon amb Sant Jordi). Aquesta imatge pertany a una col·lecció terrassenca editada a mitja dels anys 40.

L’altar major, on se situa aquesta escultura, és considerat un dels més importants d’art religiós fet després de la Guerra Civil i portat a terme entre 1940 i 1949, és obra de l’arquitecte Lluís Bonet, de l’escultor Enric Monjo i del pintor Antoni Vila Arrufat. Més info a: http://www.santesperit.org/temple/altar .

 





El racó de l’antiga rectoria de Sant Pere

20 11 2020

Avui el record el dediquem a una vella fotografia d’abans de la guerra civil on podem apreciar com era el racó de l’antiga rectoria de les esglésies de Sant Pere, avui Seu d’Egara.

La imatge evoca la fesomia d’un antiga masia amb el seu portal dovellat i amb un vell pou al costat, avui desaparegut.

Al davant s’aprecien uns postes que deurien protegir el mosaic que hi ha davant de l’església de Santa Maria i que en aquells anys ja s’havia excavat en part.

El meu record d’aquesta part és dels anys 70 quan era escolta de l’agrupació de Mossèn Homs i és que just al costat de la rectoria i en uns edificis que suposo que havien estat cavallerisses i magatzems ens hi van deixar construir el nostre Cau.

Jo ho recordo amb certa enyorança i us diré que concretament aquest racó a mi m’agradava més com era abans, malgrat entenc que la reforma era necesaria, ja que ens ha permès descobrir moltes coses que desconeixiem.





Uns curiosos posa vasos de les esglésies de Sant Pere i l’empresa Francisco Verdera

6 08 2020

A Terrassa he vist posa vasos amb marques comercials de propaganda però mai n’havia vist amb les imatges de les esglésies de Sant Pere.

Ignoro qui els va fer però la col·lecció que ha arribat a les meves mans sembla complerta i amb l’embolcall original de plàstic que conté 6 posa vasos de cartró.

Els elements promocionals van ser encomanats i distribuïts per l’empresa de generes de punt Francisco Verdera S.A.

L’empresa es va fundar l’any 1928 amb el nom del seu fundador Francisco Verdera Mutiño i inicialment fabricava mitges de sedà, cotó i raió (podeu veure l’encapçalament d’una factura del 1935). El 1944 es va convertir en Francisco Verdera i Cia. I es va especialitza en una fibra de moda que s’anomenava poliamida.

El 11 de gener de 1954 es va crear la societat Francisco Verdera S.A. i el 1957 es va patentar la marca «Intermezzo» per articles per dansa i gimnàstica rítmica i aeròbic. El 1959 van introduir el niló a partir del llançament de la marca «Peter Pan» de leotards, mitjons i complements per a infants i que va durar fins els anys 70. Finalment el 30 de maig de 1980 es va convertir en MALLTEX S.A.

La fàbrica de Francisco Verdera va començar al carrer Cervantes 80-84 fins l’any 1964 que es va traslladar al carrer dels Àngels 82 (podeu veure unes factures del 1964 i amb l’encapçalament de J y F Verdera S.A. acompanyat d’un curiós escut heràldic). L’actual MALLTEX està al carrer de les Borges Blanques 86 i la seva web es https://www.intermezzoshop.es/

En un altre element publicitari corresponent a un clauer podeu observar una evolució del logotip i la marca «Jeannette» associada a un dels seus productes. Desconeixem la data en que es va fer el clauer però creiem que és dels anys 70.

En quan a les imatges dels posa vasos podem veure dos dissenys, en el primer podem observar una imatge antiga de la part posterior de les esglésies de Sant Pere, vista des del torrent de Vallparadís.

I en la segona la imatge pretén ser una idealització de com deuria ser l’antiga Ègara al segle XIX i la veritat és que és curiosa ja que és un invent basat en ves a saber què, ja que les cases que hi surten no tenen res a veure amb l’Ègara romana i s’assemblen més a les anomenades cases del Sot del Pi. En tot cas en aquesta imatge podem destacar l’absència del Pont de Sant Pere i hi veiem la silueta de Sant Llorenç del Munt amb la Mola.

Datar aquests posa vasos pot ser complicat ja que no tenim dades segures, però el fet de que el nom de la ciutat surt com a Tarrasa ens dona la pista de que deuria ser de mitjans dels anys 70.





Bon Nadal i Millor Any 2020

10 12 2019

.

Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2020, any en que aquest Blog celebrarà el 13è anniversari i arribarem a la xifra de més d’un milió de vistants.

I, com sempre ho fem amb una felicitació de Nadal terrassenca que recorda el pont de Sant Pere, amb un dibuix de J. Subietas – Lleopart, publicat a la Revista La Ilustración Catalana del 1890.

 





El desconegut “Colegio de San Pedro” de Terrassa

6 09 2019

Tornem de vacances d’estiu amb un record un xic desconegut a la nostre ciutat i que esperem us agradi:

No sabem quan es va inaugurar però si que l’any 1929 tenim constància de l’existència de l’anomenat Colegio de San Pedro de Tarrasa dirigit per en Miquel Brugué i Riera, situat al carrer Major de Sant Pere, 72. Aquest col·legi era dels anomenats de classe unitària i amb un únic professor.

S’oferien classes de cultura elemental primària i també de comerç, francès i de preparació per l’ingrés en instituts de segona ensenyança i per les escoles industrials.

El què se’n va fer d’aquest col·legi no ho sabem però deuria tancar ja que al 1936 trobem que en Miquel Brugué i Riera ja havia obert l’escola Brugué al carrer Gutemberg, 33 (avui hi ha una botiga de roba per la llar) i que va restar oberta fins a finals de la guerra civil.

La fotografia que il·lustra aquest record és ben curiosa ja que està feta impresa en una postal i deurien ser poques les escoles d’aquells anys que es fessin aquest tipus d’edicions. En ella podem apreciar que els nens de l’escola havien anat a fer-se la imatge als jardins de les esglésies de Sant Pere amb el bonic penó de l’escola que utilitza els símbols de l’antic poble de Sant Pere.

A la imatge, al costat del penó, podem veure al mestre Miquel Brugué i Riera ben vestit i clenxinat i rodejat d’una gran mainada que deurien ser els seus alumnes. Hi podem apreciar 73 nens i un gosset. L’escola era només de nens ja que llavors les escoles no eren mixtes i hi podem apreciar un batibull d’edats diverses ja que les escoles unitàries hi acollien els nens des de que començaven fins que acabaven l’ensenyança primaria.

Nota: Si algú recorda alguna cosa del Colegio de San Pedro o del seu mestre sisplau que ens ho faci saber.

Per cert si algú vol adquiri una postal com aquesta ho pot fer a http://antiguedadeseldrac.com situada al carrer de Topete, 35-51, local 4, de Terrassa.





Bon Nadal i Millor Any 2019

20 12 2018

Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2019, any en que aquest Blog celebrarà el 12è anniversari.

I, com sempre ho fem amb una felicitació de Nadal terrassenca que recorda les esglèsies de Sant Pere l’any 1962, l’any de la gran nevada.

 





Sèrie dels banderins de Terrassa (6)

20 04 2018

20Seguim ara amb cinc banderins de les Escoles Industrials de Terrassa:

El primer podem veure que no té la forma clàssica dels banderins triangulars i que està dedicat a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa del període 1959-1964. Queda clar que és de la branca del tèxtil per la figura de la dona amb la filosa.

El segon fa referència també a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa però de la branca dels Elèctrics i no tenim constància de l’any. El banderí és molt sobri i amb el color negre li dona més l’aparença d’una esquela que d’un element de celebració.

El tercer amb l’anagrama EPI fa referència de nou a l’Escola de Pèrits Industrials però no es dona cap més dada i l’únic que podem destacar és el bonic dibuix de l’Escola Industrial.

Els altres dos fan referència a l’Escola d’Enginyers: el que té forma quadrada està dedicat al 50è aniversari dels enginyers tèxtils de Terrassa (1904-54) i està fet amb un bonic tramat de fil que mostra l’edifici de l’Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere.

El darrer correspon a la promoció de l’any 1961 i es va fer per celebrar el Pas de l’Equador, que és quan els estudiants estan a la meitat de la seva carrera.





Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (4) – El baster o guarnicioner (2ª part)

25 06 2015

guarnicions de J CardusRecordo especialment els guarniments dels cavalls de l’agencia de Transports Casas que són una peça que podríem considerar artística de primer nivell. És una llàstima que aquests guarniments no estiguin avui a la nostra ciutat i que només els puguem admirar quan en alguna ocasió ens visiten per la cavalcada de Sant Antoni Abat. El detall de l’escut de Terrassa brodat en cuir és una autèntica meravella i perquè us en feu una idea cal indicar que es van emprar 140 mil tachetes de metall per decorar els atuells dels 5 cavalls de tir, realitzades l’any 1946 i que són un exemple de en quin punt havia arribat l’art en aquest ofici de guarnicioner a Terrassa.
Transports Casas va ser fundat l’any 1833 per un traginer de Viladecavalls que es deia Manel Casas i la seva seu estava al carrer de Cervantes (la primera seu va ser a la carretera de Montcada) on durant anys van estar exposats aquests guarniments en unes vitrines fins que finalment, en Josep Casas, l’any 1991 va donar-les al Museu dels Traginers d’Igualada, desprès de que les gestions de que alguna institució terrassenca se’n fes càrrec resultaren infructuoses, cosa que no ens deixa gaire bé com a ciutat a l’hora de tenir cura de certs detalls de la seva història.
Els altres atuells famosos de Terrassa són els de l’agencia de guarnicioner llorach 1925  Transports J. Cardús (el podeu veure el la foto principal d’aquest post) realitzades pel mestre guarnicioner Josep Llorach i Oliart, l’any 1928 (es va estrenar el 17 de gener) en el seu taller del carrer Sant Pere 31. Aquestes guarnicions només van ser fetes per ser lluïdes en la diada dels 3 tombs ja que eren massa luxoses i pesants i també eren per el tir de 5 cavalls de grans dimensions. El més destacable d’aquestes peces és que a més del nom de l’empresa J. Cardús en els davantals hi ha diverses imatges: Sant A
CASTELLA 1910REntoni Abat patró dels traginers, la imatge de l’Escola Industrial, la de l’Estació del Nord, les esglésies de Sant Pere, i un conjunt amb diverses edificacions terrassenques en les que es pot apreciar el Vapor Aymerich Amat i Jover, el campanar del Sant Esperit, la Torre del Palau, la casa Baró i l’ Institut Industrial (avui seu de la Cecot). Aquestes guarnicions va anys es van subhastar per internet i no en tinc coneixement de qui les va adquirir.
NYX De guarnicioners terrassencs coneguts també podem destacar en Joan Castella i Españó, tristament famós quan l’any 1923 es produí a Terrassa l’assalt a la Caixa d’Estalvis de Terrassa per part d’uns anarquistes i, en aquest assalt, en va resultar mort en el seu intent d’impedir l’atracament. La Casa Castella es va fundar l’any 1790 al carrer de l’església, 20-24 i on durant anys s’hi podia observar un cap de cavall que servia de reclam just sobre la porta d’entrada de l’establiment (en les fotos de la dreta podeu apreciar l’antiga casala industrial guarnicionera 1930 i l’edifici en l’actualitat).
Altres guarnicioners terrassencs ven ser en Fèlix Rebarter al carrer de Sant Pere, 18 i en Gerónimo Casanova al carrer Torrella, 6.
La majoria d’aquests artesans van tenir que canviar la seva feina i especialitzar-se en altres tasques com per exemple la de fer productes d’ortopèdia, tal com podem apreciar en les imatges dels anuncis que publiquem en aquest article.
Algú dirà que avui encara hi ha qui necessita selles de muntar i atuells pels cavalls i és ben cert, però a Terrassa guarnicioneria rebarter 1908d’aquest ofici ja no en queda cap artesà i cada vegada resulta més complicat trobar un baster dels d’abans que domini totes les tècniques ja que els pocs que queden s’han especialitzat en fer només el que el mercat els compra, com és el cas d’un dels pocs que encara queda a Castellar del Vallès, en Josep Sánchez.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (4ª)

16 06 2010

La fotografia del costat esquerra és de principis del S.XX, potser cap al 1915 si fem cas a la manera de vestir de les dues noies que hi surten retratades i al fet de que, el 6 d’agost del 1917, el reverend de la parròquia va presentar una instància al governador provincial demanant l’autorització per clausurar l’antic cementiri de la parròquia, atès al fet de que ja feia més de 10 anys que no s’hi havia fet cap enterrament.La fotografia de la dreta és de la mateixa època

L’ordre per poder clausurar el cementiri es va emetre el 13 de febrer del 1918. Aquest fet va fer que es fessin unes primeres excavacions al voltant de les edificacions i aquestes van fer aparèixer per primer cop el mosaic romà que avui podem apreciar davant de l’església de Santa Maria i que correspon a l’antic terra de la basílica romana primigènia.
En aquestes fotos hi podem apreciar un antic edifici “la canongia” (sembla que corresponia a les cel.les de l’antic monestir de Sant Ruf) adossat a la paret lateral de l’església, uns antics nínxols del cementiri a l’altra paret i un hort just al davant de l’entrada a l’església i sobre del mosaic que llavors encara no s’havia excavat, tot i que ja es coneixia la seva existència degut a que l’any 1903, en una excavació per fer
una sepultura al fossar de Santa Maria, el reverend Mossèn Trullàs ja l’havia descobert .
El 1906, a l’església de sant Miquel, i en les primeres obres de restauració encarregades a Josep Puig i Cadafalch es localitza la pavimentació original i es parla per primer cop de la possible ubicació de la piscina baptisteri, que anys més tard es comprova que no va existir mai en aquesta localització.
Incloc una foto anterior, de finals del S. XIX, feta pel fotògraf Torrija, en la que podeu observar que el campanar de Santa Maria era diferent de l’actual i que de les dues finestres actuals, llavors només n’hi havia una.

En dues curioses fotos podem veure, per un cantó l’edifici de la canongia ja mig enderrocat (foto del 1924) i en l’altra foto, del 1917, hi podem apreciar com l’escala d’accès ja s’havia enderrocat, cointcidint precisament amb les obres que es feien en el cementiri i en les excavacions del mosaic de Santa Maria).

El 1924 les esglésies van ser visitades pel rei Alfons XIII que va arribar a Terrassa el dimecres 21 de maig de 1924, acompanyat per la reina Victoria Eugènia i l’infant D. Alfons, acompanyats pel General Primo de Rivera, president llavors de l’estat espanyol.








%d bloggers like this: