El desconegut “Colegio de San Pedro” de Terrassa

6 09 2019

Tornem de vacances d’estiu amb un record un xic desconegut a la nostre ciutat i que esperem us agradi:

No sabem quan es va inaugurar però si que l’any 1929 tenim constància de l’existència de l’anomenat Colegio de San Pedro de Tarrasa dirigit per en Miquel Brugué i Riera, situat al carrer Major de Sant Pere, 72. Aquest col·legi era dels anomenats de classe unitària i amb un únic professor.

S’oferien classes de cultura elemental primària i també de comerç, francès i de preparació per l’ingrés en instituts de segona ensenyança i per les escoles industrials.

El què se’n va fer d’aquest col·legi no ho sabem però deuria tancar ja que al 1936 trobem que en Miquel Brugué i Riera ja havia obert l’escola Brugué al carrer Gutemberg, 33 (avui hi ha una botiga de roba per la llar) i que va restar oberta fins a finals de la guerra civil.

La fotografia que il·lustra aquest record és ben curiosa ja que està feta impresa en una postal i deurien ser poques les escoles d’aquells anys que es fessin aquest tipus d’edicions. En ella podem apreciar que els nens de l’escola havien anat a fer-se la imatge als jardins de les esglésies de Sant Pere amb el bonic penó de l’escola que utilitza els símbols de l’antic poble de Sant Pere.

A la imatge, al costat del penó, podem veure al mestre Miquel Brugué i Riera ben vestit i clenxinat i rodejat d’una gran mainada que deurien ser els seus alumnes. Hi podem apreciar 73 nens i un gosset. L’escola era només de nens ja que llavors les escoles no eren mixtes i hi podem apreciar un batibull d’edats diverses ja que les escoles unitàries hi acollien els nens des de que començaven fins que acabaven l’ensenyança primaria.

Nota: Si algú recorda alguna cosa del Colegio de San Pedro o del seu mestre sisplau que ens ho faci saber.

Per cert si algú vol adquiri una postal com aquesta ho pot fer a http://antiguedadeseldrac.com situada al carrer de Topete, 35-51, local 4, de Terrassa.

Anuncis




Bon Nadal i Millor Any 2019

20 12 2018

Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2019, any en que aquest Blog celebrarà el 12è anniversari.

I, com sempre ho fem amb una felicitació de Nadal terrassenca que recorda les esglèsies de Sant Pere l’any 1962, l’any de la gran nevada.

 





Sèrie dels banderins de Terrassa (6)

20 04 2018

20Seguim ara amb cinc banderins de les Escoles Industrials de Terrassa:

El primer podem veure que no té la forma clàssica dels banderins triangulars i que està dedicat a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa del període 1959-1964. Queda clar que és de la branca del tèxtil per la figura de la dona amb la filosa.

El segon fa referència també a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa però de la branca dels Elèctrics i no tenim constància de l’any. El banderí és molt sobri i amb el color negre li dona més l’aparença d’una esquela que d’un element de celebració.

El tercer amb l’anagrama EPI fa referència de nou a l’Escola de Pèrits Industrials però no es dona cap més dada i l’únic que podem destacar és el bonic dibuix de l’Escola Industrial.

Els altres dos fan referència a l’Escola d’Enginyers: el que té forma quadrada està dedicat al 50è aniversari dels enginyers tèxtils de Terrassa (1904-54) i està fet amb un bonic tramat de fil que mostra l’edifici de l’Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere.

El darrer correspon a la promoció de l’any 1961 i es va fer per celebrar el Pas de l’Equador, que és quan els estudiants estan a la meitat de la seva carrera.





Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (4) – El baster o guarnicioner (2ª part)

25 06 2015

guarnicions de J CardusRecordo especialment els guarniments dels cavalls de l’agencia de Transports Casas que són una peça que podríem considerar artística de primer nivell. És una llàstima que aquests guarniments no estiguin avui a la nostra ciutat i que només els puguem admirar quan en alguna ocasió ens visiten per la cavalcada de Sant Antoni Abat. El detall de l’escut de Terrassa brodat en cuir és una autèntica meravella i perquè us en feu una idea cal indicar que es van emprar 140 mil tachetes de metall per decorar els atuells dels 5 cavalls de tir, realitzades l’any 1946 i que són un exemple de en quin punt havia arribat l’art en aquest ofici de guarnicioner a Terrassa.
Transports Casas va ser fundat l’any 1833 per un traginer de Viladecavalls que es deia Manel Casas i la seva seu estava al carrer de Cervantes (la primera seu va ser a la carretera de Montcada) on durant anys van estar exposats aquests guarniments en unes vitrines fins que finalment, en Josep Casas, l’any 1991 va donar-les al Museu dels Traginers d’Igualada, desprès de que les gestions de que alguna institució terrassenca se’n fes càrrec resultaren infructuoses, cosa que no ens deixa gaire bé com a ciutat a l’hora de tenir cura de certs detalls de la seva història.
Els altres atuells famosos de Terrassa són els de l’agencia de guarnicioner llorach 1925  Transports J. Cardús (el podeu veure el la foto principal d’aquest post) realitzades pel mestre guarnicioner Josep Llorach i Oliart, l’any 1928 (es va estrenar el 17 de gener) en el seu taller del carrer Sant Pere 31. Aquestes guarnicions només van ser fetes per ser lluïdes en la diada dels 3 tombs ja que eren massa luxoses i pesants i també eren per el tir de 5 cavalls de grans dimensions. El més destacable d’aquestes peces és que a més del nom de l’empresa J. Cardús en els davantals hi ha diverses imatges: Sant A
CASTELLA 1910REntoni Abat patró dels traginers, la imatge de l’Escola Industrial, la de l’Estació del Nord, les esglésies de Sant Pere, i un conjunt amb diverses edificacions terrassenques en les que es pot apreciar el Vapor Aymerich Amat i Jover, el campanar del Sant Esperit, la Torre del Palau, la casa Baró i l’ Institut Industrial (avui seu de la Cecot). Aquestes guarnicions va anys es van subhastar per internet i no en tinc coneixement de qui les va adquirir.
NYX De guarnicioners terrassencs coneguts també podem destacar en Joan Castella i Españó, tristament famós quan l’any 1923 es produí a Terrassa l’assalt a la Caixa d’Estalvis de Terrassa per part d’uns anarquistes i, en aquest assalt, en va resultar mort en el seu intent d’impedir l’atracament. La Casa Castella es va fundar l’any 1790 al carrer de l’església, 20-24 i on durant anys s’hi podia observar un cap de cavall que servia de reclam just sobre la porta d’entrada de l’establiment (en les fotos de la dreta podeu apreciar l’antiga casala industrial guarnicionera 1930 i l’edifici en l’actualitat).
Altres guarnicioners terrassencs ven ser en Fèlix Rebarter al carrer de Sant Pere, 18 i en Gerónimo Casanova al carrer Torrella, 6.
La majoria d’aquests artesans van tenir que canviar la seva feina i especialitzar-se en altres tasques com per exemple la de fer productes d’ortopèdia, tal com podem apreciar en les imatges dels anuncis que publiquem en aquest article.
Algú dirà que avui encara hi ha qui necessita selles de muntar i atuells pels cavalls i és ben cert, però a Terrassa guarnicioneria rebarter 1908d’aquest ofici ja no en queda cap artesà i cada vegada resulta més complicat trobar un baster dels d’abans que domini totes les tècniques ja que els pocs que queden s’han especialitzat en fer només el que el mercat els compra, com és el cas d’un dels pocs que encara queda a Castellar del Vallès, en Josep Sánchez.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (4ª)

16 06 2010

La fotografia del costat esquerra és de principis del S.XX, potser cap al 1915 si fem cas a la manera de vestir de les dues noies que hi surten retratades i al fet de que, el 6 d’agost del 1917, el reverend de la parròquia va presentar una instància al governador provincial demanant l’autorització per clausurar l’antic cementiri de la parròquia, atès al fet de que ja feia més de 10 anys que no s’hi havia fet cap enterrament.La fotografia de la dreta és de la mateixa època

L’ordre per poder clausurar el cementiri es va emetre el 13 de febrer del 1918. Aquest fet va fer que es fessin unes primeres excavacions al voltant de les edificacions i aquestes van fer aparèixer per primer cop el mosaic romà que avui podem apreciar davant de l’església de Santa Maria i que correspon a l’antic terra de la basílica romana primigènia.
En aquestes fotos hi podem apreciar un antic edifici “la canongia” (sembla que corresponia a les cel.les de l’antic monestir de Sant Ruf) adossat a la paret lateral de l’església, uns antics nínxols del cementiri a l’altra paret i un hort just al davant de l’entrada a l’església i sobre del mosaic que llavors encara no s’havia excavat, tot i que ja es coneixia la seva existència degut a que l’any 1903, en una excavació per fer
una sepultura al fossar de Santa Maria, el reverend Mossèn Trullàs ja l’havia descobert .
El 1906, a l’església de sant Miquel, i en les primeres obres de restauració encarregades a Josep Puig i Cadafalch es localitza la pavimentació original i es parla per primer cop de la possible ubicació de la piscina baptisteri, que anys més tard es comprova que no va existir mai en aquesta localització.
Incloc una foto anterior, de finals del S. XIX, feta pel fotògraf Torrija, en la que podeu observar que el campanar de Santa Maria era diferent de l’actual i que de les dues finestres actuals, llavors només n’hi havia una.

En dues curioses fotos podem veure, per un cantó l’edifici de la canongia ja mig enderrocat (foto del 1924) i en l’altra foto, del 1917, hi podem apreciar com l’escala d’accès ja s’havia enderrocat, cointcidint precisament amb les obres que es feien en el cementiri i en les excavacions del mosaic de Santa Maria).

El 1924 les esglésies van ser visitades pel rei Alfons XIII que va arribar a Terrassa el dimecres 21 de maig de 1924, acompanyat per la reina Victoria Eugènia i l’infant D. Alfons, acompanyats pel General Primo de Rivera, president llavors de l’estat espanyol.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (3ª)

14 06 2010

En l’anterior post esmentava la remodelació de les esglésies de Sant Pere de l’any 1895 i avui voldria afegir que, en un escrit dels propis arquitectes diocesans, Sr. Francesc Villar Carmona  i fill, encarregats de la remodelació (enderroc de l’edifici de la vicaria, descobriment de pintures i del retaule petri), realitzada sota la supervisió de l’arquitecte municipal Sr. Lluís Moncunill i Parellada, podem llegir:

“Han tingut lloc interessants descobriments arqueològics, consistents en unes pintures al fresc en el mur interior de davant de la porta d’ingrés, a on hi havia col·locat un altar amb retaule subjectat a la paret per mitjà d’uns tascons. Al ésser aquests arrencats, s’escostronà la paret, apareixent sota del arrebossat dites antigues pintures” i més endavant afegeix “major importància té el descobriment que s’ha fet a l’àbsida de l’església. Sota una capa de morter han aparegut unes pintures més antigues que les anteriors i també unes capelletes, dues a sobre i quatre a sota formades per una arcs sostinguts per columnes de diferents formes. El fons de les capelletes aparegueren també pintures” i “finalment sota l’ara de l’altar major aparegué una altra ara, tal vegada la primitiva dons són estil és romànic, com ho són les citades pintures de l’àbsida”.

En la fotografia d’Antoni Alegre de Sagrera podem apreciar l’interior de Sant Pere abans de la restauració i en la segona, dels anys 30, el retaule i l’ara romànics .
També us he inclós la portada del diari “Egara”, de data 15 de setembre de 1895, en que es fa esment a aquestes troballes (l’escrit de l’arquitecte és d’uns mesos abans i apareix referència d’ell en la premsa local el 2 de febrer del 1895.