Els jardins del Círcol Egarenc que no haurien d’haver desaparegut mai

10 07 2020

En un article anterior parlàvem dels casinos de Terrassa i esmentaven quan el Casino de Artesanos és va convertir en el Circulo Egarense (26 de maig de 1886 ) i ho va fer al construir-se un nou edifici en la casa que fins llavors tenien llogada al carrer de Sant Pere 48-50.

L’edifici d’estil neoclàssic que s’hi va aixecar en el solar va ser construït per en Jeroni Granell i Mundet que era un mestre d’obres de Barcelona i el seu impulsor va ser l’emprenedor terrassenc Pasqual Sala. El dia 29 de juny de 1888, diada de Sant Pere, es va inaugurar el nou local amb un esplèndid banquet servit per a 150 comensals (veure il·lustració de l’esquerra) i amb la presència de les autoritats més destacades de Terrassa i una representació de la directiva dels altres casinos de la ciutat: el Casino Tarrasense, el Casino del Comerç i del de la Unión y Centro i durant tot el dia el públic en general va tenir l’entrada lliure per visitar l’edifici i els jardins.

No descriure l’edifici, perquè encara podeu visitar la seva façana i algunes parts interiors, ni tampoc el magnífic saló dels miralls malauradament perdut per sempre. Em centraré en esmentar els jardins romàntics que es van projectar en una zona on abans hi havien hagut hortes i que arribaven fins al carrer de Sant Pau.

El 18 de juliol de 1886 la premsa local ( pensamiento ilustrado 18-7-1886 ) esmenta la inauguració d’un templet de construcció senzilla però elegant i per inaugurar-lo indica que s’hi va fer un ball tot indicant, també, que els jardins estaven profusament il·luminats (aquesta dada no s’havia publicat mai, abans d’aquest record).

Sobre l’11 de març de 1888 s’inauguren els jardins que es van fer sota la direcció del floricultor barceloní Ramon Oliva i executats pel jardiner terrassenc Tomàs Sagalà (remarquem que en diversos documents s’escriu malament el seu nom). Ramon Oliva i Bogunyà (Sant Andreu de Palomar, 30 d’abril de 1842 – Barcelona, 7 de juny de 1906) va ser un important jardiner que va actuar en els jardins de la Ciutadella a Barcelona i els del Camp del Moro a Madrid entre molts d’altres. A Terrassa només va projectar el jardí del Circulo.Els jardins ven ser fets a l’estil romàntic de l’època amb camins rodejats de parterres amb vegetació formada per arbres, arbusts i palmeres.

En Rafel Comes ens ha explicat que en Sagalà tenia el criador d’arbres i flors a la Carretera de Montcada, al costat de l’escorxador. Podeu veure la capçalera d’un imprès comercial seu de principis del Segle XX. Tomàs Sagalà (signava com a Tomás Sagalá) Balcells o Valcells va néixer  a Vacarises  el 1854, va venir a Terrassa  cap el 1880 i hi va morir el 1908. Es va casar amb Rosa Casanovas i Cucurella de Sabadell. Van tenir sis fills dels quals en Ramon i l’Heribert van continuar el negoci. Aquest últim es va casar amb Fernanda Ridameya que van ser els pares del compositor de sardanes Heribert Segalà.

Sembla ser que el primer templet (del 1886) es va substituir, el 20 de juliol del 1890, per el que podem observar a la postal acolorida de l’esquerra i que se’l coneixia com “el paraigua”. Aquest era d’estil de pavelló xinés amb ús de ferro i vidre com a elements arquitectònics i d’aire modernista, servia per fer-hi ball a l’interior, com si fos un saló d’estiu del casino. L’obra del templet correspon a l’arquitecte Rafael Puig i Puig (podem veure encara algunes cases seves a Terrassa com la casa Blanxart i la casa Bohigues).

En la imatge de la dreta, de data desconeguda, podeu observar com eren els jardins (la fotografia pertany a la col·lecció de Rafel Comes) i en ella es veuen palmeres, arbres i arbusts que remarquen els camins i també un bonic fanal de ferro forjat.

Després d’aquesta gran reforma, el Circulo Egarense en va patir d’altres, encara que mai no tan radicals ni importants com aquesta. Van ser sobretot reformes destinades a l’embelliment de l’edifici, com la que es va fer el 1906, en la qual els pintors Viver van decorar alguns espais del Circulo (dues sales i el cafè de l’entitat). Al cafè hi van representar un paisatge de grans dimensions amb una escena protagonitzada per un pastor que toca una flauta i un grup de fades que dansen prop d’un llac. Aquesta obra va tenir molt de ressò a la premsa de l’època, que en va destacar la qualitat tècnica malgrat que es tractés d’una obra purament decorativa.

L’any 1920 l’industrial tèxtil Ramon Pont, propietari de l’edifici i republicà catalanista decideix catalanitzar l’entitat, es redacten nous estatuts en català i es canvia el nom del casino per el de Círcol Egarenc (un nom que de català en te ben poc ja que hauria estat més correcte dir-ne Cercle Egarenc). La catalanització de l’entitat curiosament va fer que una part significativa dels socis es donin de baixa i fundessin el Gran Casino.

local UGT durant la guerra civil

local UGT durant la guerra civil

Durant la Guerra Civil l’edifici va ser confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, com podeu veure amb el símbol gravat en unes monedes marcades al principi de conflicte (les fitxes de valor o monedes no es van emetre per la Guerra Civil, sino bastants anys abans). Una curiositat es que no deurien tenir el punxó amb la lletra G i van utilitzar una C de manera que es llegeix UCT.

L’edifici i els jardins acabada la guerra civil van passar a mans de l’organització falangista del Frente de Juventudes que posteriorment es va traslladar (1945) a l’actual seu de la Cecot del carrer de Sant Pau. L’edifici però va continuar sent la seu de “Educación y Descanso” des de la que s’organitzaven diferents activitats amb els joves de la ciutat.

En algunes de les fotos que he triat es veu la festa de Sant Isidre, que s’organitzava en la festivitat del Sindicat Agrícola que tenia la seva seu al Carrer Colom. En elles podreu observar la magnificència del saló dels miralls i la part dels jardins on hi havia el templet.

Al 1956 es van fer fotos aèries de Terrassa i encara podem apreciar el templet (imatge de la dreta).

El 28 de juny de 1957, dins de la Festa Major de Terrassa, es va inaugurar la nova pista esportiva als jardins fet que va suposar la desaparició definitiva del templet. La benedicció va anar a càrrec del pare Adolfo Roger i va assistir-hi el llavors diputat provincial Sr. Juan Antonio Samaranch a més de les autoritats locals amb l’alcalde Josep Clapés Targarona al capdavant. La pista es va fer per acollir celebracions esportives escolars.

En aquesta pista s’hi van organitzar els primers Jocs Esportius Escolars de Terrassa i portava el nom de “Pista San Fernando F. J.” amb l’entrada per carrer de Sant Pau.

Jo recordo, deuria ser sobre els anys 70, que jugava de porter en l’equip de handbol de l’Escola Tecnos (abans Escola Social) del carrer Garcia Humet i que ens canviàvem de roba justament al saló dels miralls, on també recordo que en un vestíbul hi havia un gran quadre amb el general Franco (crec que anava a cavall) que ocupava tot un pany de paret. Jo em quedava embadalit mirant aquell gran mural i pensant que fals era tot plegat en un règim franquista i totalitari que a casa sempre havíem criticat.

En el saló dels miralls hi practicàvem gimnàs amb el potro, l’odiat plinto (nosaltres en dèiem plington) i encara recordo com amb temor veia avançar la filera dels companys esperant que no em toques de saltar (crec que mai ho vaig aconseguir fer bé i es que em feia pànic) i, mentre que a la pista hi fèiem “gimnasia sueca”.

Però als anys 70 l’especulació immobiliària que va acabar amb molts dels edificis més bonics de la ciutat no va tenir pietat i es va carregar el famós saló i els jardins per fer-hi uns pisos que els deurien deixar uns bons diners a la butxaca però que a la ciutat la van deixar sense espai verd. Actualment es conserven dos dels miralls originals del saló a les dependències de l’entitat dels Amics de les Arts i es pot apreciar l’empremta de dos miralls més al pati de la mateixa entitat (veure foto actual de la dreta), just en la seva ubicació original. En la foto aèria del 1980 podeu veure el lloc ocupat pels pisos.

Nota: recomanem aquests links:

L’amic Rafel Aroztegui, sempre atent, ens ha fet arribar una foto aèria del 1925 de l’Arxiu Municipal i com que és força interessant ja que es pot apreciar molt bé els jardins i la cúpula us la mostrem.





El primer concurs literari femení del Frente de Juventudes

14 09 2019

Després de la guerra civil el frente de juventudes de Terrassa disposava d’una secció femenina i a l’any 1942 aquesta va organitzar un primer concurs literari femení, en el que en total es van crear 5 categories:

  • La primera feia referencia al tema del “Cuento de Navidad” i el primer premi el va guanyar Concepció Mestres amb l’obra “la Gallina Tonta”. Segona va quedar Eulalia Aymerich amb l’obra “Corazones Sencillos” i tercera va ser la Mercedes Parrol amb l’obra “Bondad Recompensada”.
  • La segona era sobre el tema de “El Caudillo” i el primer premi va ser per Maria Angeles Boca Sà. El segon premi va ser per una alumna de les Agustines i el tercer per Maria Josefa Silvina.
  • La tercera era sobre el tema de “la Conquista de América” i el primer premi va ser per Maria Coll Calvó, el segon per Carmen Garrigasait Solà i el tercer es va declarar desert.
  • La quarta era sobre “Isabel la Católica” i només es va atorgar el segon premi que va ser per Rosa Pi Alberola, la resta van ser declarats deserts.
  • I la cinquena era sobre “Con fe en Dios tus pensamientos seran altos” i només es va atorgar el segon premi que va ser per Madrona Urrit Mas, la resta van ser declarats deserts.

La relació de premiades va ser publicada en una secció anomenada “flechas femeninas” del butlletí mensual del “frente de jventudes” que portava per nom ”No Importa”.

El que desconeixem és quin tipus de premi es va donar: una copa, un llacet blau o un diploma amb l’emblema fascista? Ves a saber…





La cabalgata de reis de fa 75 anys organitzada pel Frente de Juventudes

5 01 2019

La cavalcada de reis de fa 75 anys, concretament del 5 de gener de 1944 va ser organitzada pel Frente de Juventudes.

L’itinerari dels reis d’orient començava per carrer del Teatre per baixar pel carrer Sant Pere fins al Raval on eren rebuts per les autoritats a l’Ajuntament de Terrassa. Desprès continuaven per la Rambla, carrer Major, carrer del Vall, carrer de l’Església i Plaça Vella, Font vella, Passeig, carrer de Sant Antoni, la Creu Gran, carrer Nou de Sant Pere, Plaça Verdaguer i carrer del Nord.

Com a curiositat podeu repassar com alguns d’aquets carrers s’anomenaven diferent en aquells anys.

Nota: un comentari del Rafel Comes ens indica que el Frente de Juventudes es va fer càrrec dels Reis des del primer any de la postguerra i a més ens ha fet arribar dos documents molt interessants relatius a la organització de les cavalcades en aquells anys, tot indicant-nos que resulta curiós comprovar el llenguatge que fan servir i els lemes com “Por el Imperio hacia Dios !” que ens aquells moments es feien servir.

 En el primer document del desembre del 1940, en que parla dels reis del 1941, podem apreciar l’inici de la campanya “ningún niño pobre sin juguete” que ens recorda les campanyes que després s’han organitzat des de la Creu Roja, tot i que per sort es va eliminar lo de “pobre”. La signatura de la carta també és destacable ja que indica “Por Dios, España y su revolución nacional-sindicalista“.

El segon document, datat el dia 9 de desembre de 1940, ens parla de l’organització de la cavalcada de reis del 1941 i és curiós observar que aquesta ha d’anar “escoltada por los Cadetes y Flechas del Frente de Juventudes“. La carta de fet és una crida per aconseguir aportacions de diners que ajudin a sufragar les despeses i en aquest cas va dirigida al President del Gran Casino de Terrassa, tot i que llavors el Gran Casino tenia encara una Junta Gestora que presidia Josep Clapés Rovira pare de l’exalcalde Clapés Targarona. Tres setmanes després, el dia 29 de desembre es van elegir els trenta-sis càrrecs de Junta Consultiva i aquests, el 2 de gener següent, van elegir la primera Junta Directiva de la postguerra que va nomenar president Antoni Ramoneda Oliart

 

 

 





Records de les Festes franquistes a Terrassa i la darrera nòmina del Franco

10 11 2017

L’amic Josep Badrenas ens ha fet arribat aquests records:

En relació al post anterior del Blog comenta: “Jo no recordo en absolut la Festa de la República, entre altres coses, perquè encara no havia nascut, es a dir, amb 77 anys, no he viscut mai en règim de República, com la immensa majoria de catalans o espanyols actuals, i estic segur que des del 1936, al menys oficialment, no s’ha celebrat més aquesta efemèride”.

I afegeix: “Però, em sembla recordar de la meva joventut, possiblement en els anys de la postguerra, que a l’abril hi havia un dia festiu, no se ben be quin dia era, on és celebrava alguna cosa del règim franquista…, de la mateixa manera que es celebrava: l’entrada dels Nacionals, el dia del Caudillo, el dia de la Raça (encara vigent), el dos de maig canviat després pel 1 de maig ( la secció femenina del Frente de Juventudes aprofitava per fer la seva demostració anual de folklore a l’estadi de Madrid), o el 18 de juliol.

Aquesta festa, desapareguda per causa del règim post franquista amb la instauració de la Democràcia, podem dir que l’hem esborrada del mapa, gràcies a Deu!!!, ja que representava el “Alzamiento Nacional” i com a “premi” per la victòria del General Franco, el govern de torn, en els anys 50, va establir una Paga Extra, coneguda com la “paga del 18 de juliol” consistent inicialment en una gratificació de 20 dies de sou, que es va ampliar al cap d’uns anys a 30 dies. Malgrat l’interès en esborrar tots els símbols franquistes, aquest fet no es va eliminar, sinó que es va passar al 30 de juny i així tots contents. Quan ens toquen la butxaca, no ens importa mantenir segons quina simbologia, encara que procedeixi de la commemoració d’uns fets com aquests.

Val a dir que també es va instaurar la paga extra de Nadal en la mateixa època i, al convertir-nos en un estat laic, em passat a nomenar-la com a Paga del desembre. I menys mal que les han mantingut, malgrat que sembla que darrerament les dels jubilats i pensionistes, creen un maldecap al Govern, cada sis mesos. Desconec si en temps de la República o “abans de la guerra” havien existit les pagues extres, o si m’equivoco al dir que les va establir en Franco.

També m’agradaria saber, si algú ho recorda, quina festa es celebrava a l’abril?, Gràcies”.

Resposta: La festa que es feia a l’abril era el dia 1 d’abril, data de la Victoria Franquista en la Guerra Civil, tal i com pots comprovar en la revista “No Importa” del Frente de Juventudes de Terrassa.

Curiositat: Us hem inclòs un curiós document històric de la darrera nòmina cobrada pel General Franco el 2 de desembre de 1975 de 168.477 pessetes de l’època, amb una retenció de 13.279 pessetes de IRPF i 489 en concepte d’orfes. Però el més curiós es veure es desglossament de la seva nòmina ja que figuren coses tan inversemblants com les partides corresponents a les condecoracions imposades per ell mateix i que pugen més del doble del seu sou. O sigui, jo em condecoro i així m’apujo el sou.





Records d’antigues escoles del carrer Sant Pere (1): Acadèmia Fuster

4 01 2016

academia fusterEls inicis de l’Acadèmia Fuster del Sr. Josep Prat Soler els trobem a la Rasa, 19 als anys 20 i al carrer del Teatre 2, als anys 30 i posteriorment també al carrer de la Creu 9 i 11 als anys 40, però la descripció que en farem ens referirem a un edifici posterior i situat ja al carrer de Sant Pere, inaugurat a mitjans dels anys 50.entrada escola fuster anys 70
En aquest cas de nou ens referirem a una escola privada situada en una antiga vivenda adaptada del carrer Sant Pere 25 però en aquest cas de dimensions molt més grans que les anteriorment citades ja que disposava de 12 aules dedicades a l’ensenyança. Una de pre-escolar amb capacitat per uns 36 nens, que feia els serveis de parvulari i 10 aules més destinades a l’ensenyança general bàsica amb capacitat per uns 21 alumnes per aula i també una aula dedicada a l’ensenyança mitjana amb capacitat per a 18 alumnes.
La superfície dedicada a l’ensenyança era de 500 m2) que podem considerar insuficient per allotjar aquest nombre d’infants (265). Tot i que la casa era gran la zona del pati era massa petita amb només 40 m2 per l’esbarjo. També tenia una sala de menjador-biblioteca i un petit laboratori.
La il•luminació i la ventilació de les aules la podem considerar deficient i el mobiliari antic i poc funcional i amb uns serveis precaris i antiquats per l’ensenyança i, fins i tot, amb uns sanitaris petits i poc adequats pel nombre d’alumnes del centre. Els nens practicaven handbol a la pista del “frente de juventudes”.fuster 1956
L’Acadèmia Fuster, ja des dels seus inicis oferia classes diürnes i nocturnes i s’hi podia estudiar a més de la formació General Bàsica, el Batxillerat, Comerç, Mecanografia, Taquigrafia, Idiomes i Dibuix. Quan es va traslladar al carrer del Teatre s’hi va incorporar el Peritatge Mercantil i les classes de Dibuix les donava l’artista terrassenc Ramon Cortés. L’any 41 les classes nocturnes ja al carrer de la Creu comprenien l’ensenyança de Comerç Superior amb les assignatures de: Teneduria, Taquigrafia, Càlcul Mercantil, Francès, Àlgebra i Correspondència i un parell d’any més endavant al 1943 es va inaugurar el curs de Radiotècnica. Les fotografies antigues i les dades que hem emprat corresponen als anys 70 i l’anunci de la dreta és del 1956.
Podeu veure un vídeo penjat pels alumnes del curs 78/79 que es van reunir l’any 2007 en el següent link: https://youtu.be/MdbyfT9qePk

Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.





Records d’antigues escoles del carrer Teatre (2): Escola Betshaida

31 12 2015

colegi BetshaidaEl Col·legi Betshaida, com en el cas de la seva veïna escola Edelweiss (per nenes), era una escola privada ubicada en un edifici d’una vivenda antiga situada al carrer del Teatre 4 i que, en aquest cas, com que l’edifici era molt més gran disposava de 6 aules, 2 destinades a pre-escolar, amb capacitat per a 14 nens per aula, i 4 a ensenyança general bàsica, amb capacitat de 9 nens per aula.
En aquesta escola ens trobem amb unes aules més adaptades a l’ensenyança que en el cas de l’escola Edelweiss, amb ventilació i il•luminació naturals i un mobiliari modern i funcional.
Una escola que podríem considerar que era moderna ja que va ser de les primeres en incorporar un projector i una televisió com a suports a la formació. També disposava d’un pati per l’esbarjo, tot i que de dimensions bastant reduïdes ja que només era de 30 m2. Els nens practicaven handbol a la pista del “frente de juventudes”.antiga escola bethsaida

Aquestes dades corresponen als anys 70. Avui part d’aquest edifici esta ocupat per la seu dels Minyons de Terrassa, tal i com podem comprovar en la foto actual de la dreta.
Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.





Terrassa guanya un premi de nadales, el Nadal de 1941

18 12 2012

El Nadal del 1941, ara fa 60 anys, el cor del “Frente de Juventudes” de Terrassa va participar en el tercer concurs de nadales de la província de Barcelona i va guanyar el primer premi amb la interpretació de “la virgen lava pañales” i “allà sota una penya”, aquesta darrera adaptada pel mestre Ramon Serrat, que llavors era el director de la Banda Municipal i de l’Escola de Música de la ciutat.
La interpretació es va fer en el Palau de la Música de Barcelona, davant del governador civil i cap provincial del “Movimiento”, Sr. Antonio F. Correa.

El mestre Ramon Serrat i Fajula (1883-1944) era originari de Sant Joan de les Abadesses i fins l’any 1925 no va venir a viure a Terrassa, per dirigir precisament la Banda Municipal de Música. També va dirigir la Coral Joventut Terrassenca i va arribar a formar part de l’antiga cobla de Terrassa.

Aprofito aquesta nota per corregir la data que surt en el llibre “Musiquer terrassenc” publicat per la Fundació Torre del Palau, i on s’indica erròniament que la data de naixament del compositor era l’any 1881.

plaça del mestre serratUs deixo una imatge de l’actual plaça del Mestre Serrat a Terrassa (veure explicació als comentaris).





XVII Aniversari “Liberación de Tarrasa” (1956)

25 04 2008

Aniversari 1956 Alzamiento Nacional XVII aniversari alzamiento XVII aniversari alzamiento 3 XVII aniversari alzamiento 4 Aquest document, tracta de la commemoració que es feia cada any a Terrassa de l’Aniversari de la “Liberación de Tarrasa” i que, com podreu comprovar amb el programa d’actes que reprodueixo, era una festa molt important.

La salutació no te pèrdua i el llenguatge emprat és indescriptible, llegiu-lo i veure quina era la manera de dir les coses en aquells anys. Com veureu en els actes, el “Frente de Juventudes” era el gran protagonista, tot i que el que trobo més sorprenent és l’audició de sardanes que en aquells anys es devia veure com un acta purament folklòric. Destaco també el partit del “C.D. Tarrasa” justament amb el Real Madrid, tot un derbi.

Aquest document tindrà continuïtat amb un de similar que publicaré aviat en aquest blog.





La falange a Terrassa

13 07 2007
Falangistes

concentració 1943

En el moment d’esclatar la guerra civil, de falangistes a la ciutat n’hi havia ben pocs, però un cop finalitzada la contesa la cosa va canviar i molta gent s’hi va apuntar per estar al costat del nou règim. Els antics militants s’anomenaven “camisas viejas” i als nous “adheridos”. També es van constituir el “Frente de Juventudes” i la “Sección Femenina”, per donar cabuda als joves i a les dones dins del anomenat “Movimiento”.

La foto (Arxiu Tobella) correspon a una concentració del “Frente de Juventudes” al camp de futbol el 1943.