Quan Terrassa es va quedar sense el so del Rellotge de la Vila

29 05 2015

 campanes del campanar del sant esperitNo és massa habitual que una població es quedi sense el típic soroll d’un campanar que marqui les hores. Els qui vivim prop del centre de Terrassa trobem tant habitual aquest so de les campanes que marca el rellotge situat al campanar del Sant Esperit que moltes vegades ni el sentim.
El fet és que perquè sonin és necessari un rellotge i un mecanisme que faci que es marquin les hores i els quarts i, d’aquest estri, a Terrassa n’hi havia un de mecànic instal•lat el 3 de desembre del 1871. Aquest rellotge mecànic, anomenat “Horologium” va ser construït per l’empresa francesa Morez i sufragada la seva compra per subscripció voluntària dels habitants de la Vila, passant a ser propietat de l’Ajuntament el 21 d’abril del 1872 tal i com podem llegir en un interessant article del blog del Joaquim Verdaguer dedicat a aquest rellotge.
Per completar la seva informació, només afegirem que el rellotge disposava d’uns grans contrapesos que eren fets de pedra, plom i ferro i que
detall maça rellotge del sant esperitpassaven mitja tona el de les hores i quarts i 250 quilos el que servia per moure el mecanisme. Per qui no ho hagi vist mai direm que per donar corda a un rellotge mecànic cal pujar a força de mà els contrapesos cada dos dies i ja us podeu imaginar la dificultat d’aquesta tasca amb el que arribaven a pesar.
El més
curiós però era el sistema de posar-lo a l’hora i que consistia en un petit rellotge de sol, ubicat en una petita finestra del campanar i que es tenia que fer servir sovint, ja que els mecanismes mecànics sofreixen molt amb els canvis de temperatures.
rellotge de sol del sant Esperit En tot cas el rellotge va funcionar perfectament fins la guerra civil, en que va quedar parat i abandonat, i hem d’esperar fins l’any 1950 quan en Ramon Llena va decidir fer-ne una reparació a fons, aconseguint que el vell mecanisme del rellotge tornés a funcionar uns anys més, fins que finalment el mateix consistori (propietari del rellotge) va decidir a finals dels anys 60 substituir el vell mecanisme per un d’elèctric, deixant en desús aquesta peça històrica.
El problema del rellotge elèctric és que necessita igualment un cert manteniment i això va comportar que l’any 1977 es fonés un dels motors i això provoqués que el rellotge deixés de marcar les hores, sense que el consistori, que en seguia sent el propietari, es fes càrrec de la seva reparació (l’alcalde llavors era en Domènec Jofresa, considerat el darrer alcalde franquista). La amre encara em deia l’altre dia que recordava els comentaris de la gent queixant-se d’aquest fet i és que, tot i la modernitat, el so del rellotge i les campanes per la gent que viu prop del centre és encara avui quelcom que forma part de la seva vida.
Aquest record va ser recollit també per la revista terrassenca Al Vent, el juliol del 1978, en que encara estava sense funcionar el rellotge de la Vila i on s’aprofitava per denunciar que la vella estructura de ferro de les campanes amenaçava ruïna per la seva manca de conservació. Per sort actualment amb la reforma que s’hi va fer l’estructura de les campanes ha estat reparada i es conserva en bon estat.





Els Records de Terrassa a la Nit dels Savis

14 11 2014

la nit dels savisAquest vespre, dia 14 de novembre de 2014 a les 21 hores, el Blog dels Records de Terrassa sortirà en el programa de La Nit dels Savis i ho farem en nom de tots vosaltres que sou els protagonistes d’aquest espai web. També intentarem explicar el projecte de “El Llibre de la Vida” que pretén preservar els records de totes les persones i que va néixer en bona part gràcies a l’èxit que ha tingut des del primer dia que es va inaugurar el blog de Terrassa entre la ciutadania en general.
Avui repassant les dades del blog dels records em vaig adonar del gran volum de informació que hem recollit des del maig del 2007 en que el vàrem inaugurar. Hem publicat 726 posts (articles) i hem rebut milers de comentaris vostres. Només en el darrer any hem rebut visites de 64 països diferents, entre els que podem destacar: més de 90.000 visites d’Espanya, més de 5.000 d’Estats Units, i com a curiositats: 340 de Mèxic, 50 de Rússia o les 10 d’Indonèsia. Aquesta setmana hem passat de les 513.000 visites, amb un ritme actual de més de 10.000 visites al mes i tot això gràcies exclusivament a vosaltres.
La nit dels savis és un programa que dona veu als més grans i en el seu debat es parla de tot allò que envolta el col•lectiu de la gent gran. Cada setmana conviden a representants de diferents entitats per parlar d’un tema concret i aquesta setmana ens han convidat
la nit dels savis records de terrassa 1 a nosaltres juntament amb altres representants, dels que de moment només us puc citar el Jaume Perarnau, Director del MNACTEC, la Teresa Cardellach de l’Arxiu Municipal i la Lourdes Plans, reconeguda historiadora. En la foto de la dreta un moment abans de rodar el programa.
No sabem si hi haurà algú més, però en tot cas procurarem citar als qui també estan fent, des de fa molts anys, una gran tasca en la recuperació i difusió de la memòria i dels records de la ciutat, com per exemple l’Arxiu Tobella, el Rafel Comes, el Rafael Aroztegui, el Josep Puy, l’Anna Fernàndez o el Joaquim Verdaguer, per citar només alguns dels exemples més coneguts per tots.
El programa es pot veure els divendres a les 21 hores i els dissabtes i dimarts a les 13 hores i desprès es pot tornar a veure des de la web de Canal Terrassa Vallès: http://www.terrassadigital.cat/televisio/452/la/nit/savis.html
També podeu seguir-lo per facebook: https://www.facebook.com/lanitdelssavis/info


TVT enganxina Nota: I, com que ja sabeu que no ens agrada publicar res que no aporti algun record, us deixem amb una enganxina del logo original de la TVT (la Televisió de Terrassa), que va néixer el 17 de gener del 1986 i que va començar les seves emissions el 22 de juny del 1987, amb una salutació de la periodista Teresa Romero, des de la seva seu del carrer Galileu 236. Per cert, sabeu qui presentava el noticiari llavors? Dons l’Anna Muñoz del Diari de Terrassa.





L’antic burot del camí d’Olesa

21 11 2013

situació burot cami d'OlesaAvui destacarem un record del bon amic Joaquim Verdaguer, del que la setmana passada en varem poder gaudir en la seva conferència sobre les aigues a Terrassa a l’Ateneu de Terrassa.
“A principis del segle XX a les carreteres d’entrada a Terrassa hi havia els burots. Una mena de duanes que cobraven unes tatxes o arbitris per entrar queviures i altres productes a la ciutat. La casella del burot de la carretera de Martorell estava a l’encreuament d’aquesta amb la carretera d’Olesa.plano 1902 AHC
El fet és que hi havia traginers procedents d’Olesa i de Manresa què, per estalviar-se de pagar la tatxa, a l’alçada dels actuals Salesians es desviaven per l’antic camí d’Olesa. Aquest camí des dels Salesians enfilava fins al cap damunt del turó de ca n’Aurell (encreuament del carrer de Torrella amb Ramon Llull, i seguia per el carrers Doctors Ullés i Mart fins al portal de Sant Roc. L’ajuntament veien que es colaven per aquest camí, va instal·lar un burot al bell mig del turó, en un lloc solitari on encara no s’havien construït les cases properes ni l’antic temple Evangèlic. Això m’ho explicava la Pilar, la meva mare, doncs l’encarregat del burot era el seu pare, es a dir el meu avi. Cada dia la Pilar traspassava tot Terrassa a peu (llavors no hi havia autobusos) per anar a portar el dinar al seu pare”.
Nota.- Magnífic record que no només ens permet recordar l’època dels burots, sinó que ens remet a un dels més desconeguts de la nostra ciutat i a més amanit amb el fet de que és una referència viscuda per un dels seus familiars més directes. Us imagineu la Pilar, que llavors deuria ser molt joveneta, tenint que fer cada dia aquest excursió per portar el dinar al pare i que aquest pogués menjar calent? i, fins i tot, potser ho portava en una taifa, paraula pròpia de la nostra ciutat?

Us mostrem un plano de Terrassa del 1902 on es pot apreciar el carrer a l’altra banda de la riera i que encara porta per nom d’Olesa en referencia a l’antic camí d’Olesa (avui només en queda una petita mostra del seu traçat al carrer de Mart).





Les Masies (2)

10 04 2012
terrassa i termes masies 1907

terrassa i termes masies 1907

Segona part del record de l’amic Joaquim Verdaguer:
“Els masos de la Quadra de Vallparadís eren: Can Palet, Can Figueres de la Quadra, i el mas de la Castlania.
Les dades sobre els fogatges o censos ens mostren l’existència més de cent cases de pagès en el terme de la part Forana. Fins el segle XXI han sobreviscut un total de 36 masos: Ca n’Anglada, Ca n’Arnella, Can Boada, Can Bonvilar, Can Parellada, Can Petit, etc.
De tot el seguit de masos de la part forana alguns dels més emblemàtics no han arribat fins els nostres dies, principalment pel seu enderroc per procedir a la urbanització de la zona; Can Tusell estava situat a la cruïlla del carrer Ample amb la carretera de Matadepera. Eren populars els seus safareigs on rentava el veïnat. El mas de Can Fatjó, arran de la carretera de Matadepera, va ser enderrocat per procedir a la continuació del carrer de l’Autonomia. Se ha de ressaltar les importants troballes arqueològiques d’època romana al seu redós.
Can Pous era al carrer de Francesc Salvans prop del convent dels carmelitans i pel seu costat passava el camí de Terrassa a Matadepera per Can Roca. Can Bosch de Basea (veure dibuix de la dreta de M. Avellaneda), una de les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.
Can Jofresa va ser enderrocada pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom. L’urbanització de l’avinguda de Barcelona es va portar per endavant el mas de Can Gorgs situat davant l’actual plaça de Catalunya.
Una altre construcció d’un grup de pisos va emportar-se la masia de ca n’Aurell situada arran de la carretera de Martorell prop el pont del torrent de la Maurina. Tots aquestes cases de pagès varen veure el seu final degut a l’expansió demogràfica i la conseqüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta als setanta”.

Nota.Per ilustrar aquest record publiquem un cròquis del terme municipal de Terrassa del 1907, fet per Llofriu i Castarlenas.





Les Masies (1)

3 04 2012

L’amic Joaquim Verdaguer ens ha fet arribar un record sobre les masies que degut a la seva extensió he dividit amb dues parts. Aquí teniu la primera:

“Després de la Sentencia arbitral de Guadalupe per part del rei Ferran II (del 21 d’abril de 1486) es donava per acabada la Guerra de Remences entre senyors feudals i els pagesos. La sentència donava fi al dret feudal dels Mals Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la pagesia. Abans el pagès sobrevivia amb el que l’hi quedava de la seva producció agrícola i ramadera. Amb l’extinció de aquest dret feudal podia, fins i tot, vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrà un creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, d’on sorgiren noves famílies que, segles després, seran importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos del terme de Terrassa.

Algunes d’aquestes masies, les reformades, són hereves de les antigues viles romanes i medievals, però la majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren una transformació del paisatge terrassenc.

Fent un repàs d’aquestes masies, s’han de diferencià tres demarcacions autònomes dins el terme del castell de Terrassa: El Delmari de Sant Fruitós, és a dir el que és actualment el centre, el barri del segle XX i la franja de Ca n’Aurell propera a la Rambla; la Quadra de Vallparadís, que s’estenia pels actuals barris de Vallparadís i Can Palet; i, la part forana, que agrupava la resta del terme i part dels de Sabadell, Sant Quirze i Viladecavalls.

Les masies del Delmari de Sant Fruitós eren: el mas Oller, a l’actual carrer del Nord; el mas de la Portella, on ara hi la Nova Jazz Cava; el mas Rossinyol o Sanllehi, situat prop d’on ara hi la Biblioteca Central; el mas de les Terrosses, emplaçat prop el carrer Blasco de Garay; Mas Adey, sobre el carrer de la Creu Gran; Mas Novell o del Puignovell al carrer del mateix nom; Mas del Puig Pascual, on ara hi ha l’Escola Pia: Mas Alcuba, al camí de Rubí (Sant Francesc – Pare Font), prop la carretera de Montcada; mas del Pla, on ara hi ha la Masia Freixa, Mas del Palau Jussà, al final del carrer de Roger de Llúria. Tots aquest masos van ser engolits progressivament degut al creixement urbanístic de la ciutat. – continuarà –





Un torrentet desconegut

27 06 2011

He rebut un comentari del bon amic, Joaquim Verdaguer, expert en el tema de les rieres de Terrassa, que he convertit en post ja que la seva informació és prou rellevant:

“Per acabar de completar aquesta zona que ens indica en Badrenas, hi ha un torrentet desconegut que començava prop de la Creu Gran i, baixant pel carrer de Garcia Humet travessava el passeig i el carrer de Sant Jaume. En aquest sentit, cal indicar que al davant de l’entrada de l’escola Tecnos, que hi ha al carrer de Sant Jaume,  encara es conserva el gual per on passava l’aigua (foto dreta). 

El torrentet continuava pels patis de les escoles Tecnos i l’Avet fins arribar al carrer Baldrich, on s’aprofitaven les aigües pels rentadors comuns que hi havia entre el Centre de Normalització lingüística i les dependències de la policia. Finalment el torrent desembocava al Clot del Viveret (avui escola Bisbat d’Ègara), on també hi revertien les aigües del petit torrent d’en Viveret i les de la mina dels Urenetes. Tot plegat per anar a parar, passada a la carretera, al torrent del Salt”.

Comentari: Fantàstica aportació ja que en rememora un dels elements més desconeguts de la nostra ciutat, com són els diferents rentadors públics que hi havia en aquells anys en que la gent tenia que sortir de casa per poder fer la bugada. En la primera imatge he intentat reproduir el traçat d’aquest antic torrent (marcat amb punts vermells). I en la segona, al d’amunt d’un  plano de 1876 hi podem apreciar en vermell el que en quedava del torrent en aquells anys i en verd un ramal que no tinc clar d’on provenia – potser de la mina indicada per en Verdaguer?)

Un dubte: El torrent esmentat podria començar en una antiga masia desapareguda anomenada Can Julià, que pel que sembla estava situada prop de la creu Gran?





Rieres, torrents i masies de Terrassa (2)

21 05 2011

Degut a un comentari rebut en el meu darrer post, m’ha semblat adient avançar-vos un detall d’un mapa de Terrassa que fa temps que estic intentant completar sobre la ubicació real de les rieres, torrents i masies de Terrassa i que potser aclarirà una mica el que indicava l’Isaac sobre el torrent de Sanllehí, de Salt i del Mas de l’Alcuba.

Del que no estic tant d’acord és que aquest darrer fos la unió dels altres dos, ja que sembla que el torrent de Sanllehí (a la dreta podeu veure una fotografia de l’anmtiga masia que li donava el nom) moria a la zona del pantà (podria ser que més antigament continués fins enllaçar amb el torrent de l’aiguacuït, però d’això no en tinc la seguretat.

Espero que aquesta representació (parcial) ens ajudi a tots a resoldre dubtes.

Aclariment: No he acabat de posar aquest post que ja em demanen que parlem d’una nova zona (la Gripia i la Betzuca). Ja ho anirem fent, pas a pas quan tingui suficients dades, però de moment us deixo amb un nou boci del treball (encara incomplet) que estic fent i on surten reflectides aquestes rieres esmentades en el comentari.

Nota: Us recomano la lectura dels comentaris rebuts, on hi trobareu unes interessants explicacions de l’amic Joaquim Verdaguer, autèntic estudios d’aquest tema.