15 aniversari del blog més antic de Terrassa

Avui dia 2 de maig de 2022 fa 15 anys que vaig crear el blog dels Records de Terrassa, que és en l’actualitat el blog més antic de la ciutat i que mai ha deixat de publicar els seus continguts, fins i tot durant els moments més durs de la pandèmia.

El blog el vaig crear jo, en Santi Rius Casas, i el seu naixement va ser fortuït ja que volia experimentar sobre una eina nova a internet en l’any 2007 com eren els blogs personals.

Com que no sabia sobre què fer el blog, ni quins continguts penjar-hi, vaig rumiar i em va venir la inspiració en un antic CD-ROM que jo mateix havia publicat feia anys sobre Terrassa que es deia “Terrassa Interactiva”. Era un treball sobre l’abans, el present i el futur de Terrassa i que en el seu dia va suposar ser una novetat, ja que Terrassa va ser la primera ciutat a Espanya en tenir un CD-ROM propi.

El fet és que en aquell CD hi havia molta informació i fotos i vaig pensar que ho podria utilitzar per crear un blog de prova i així ho vaig fer.

El que no em podia imaginar és que comences a entrar gent i que, de seguida, un gran nombre de terrassencs demostressin el seu interès per els què estava publicant. La meva intenció inicial no era donar-li continuïtat, sinó tants sols experimentar; però l’èxit i la demanada de més informació, junt amb l’enviament de records personals per part de seguidors, va fer que em planteges que el projecte tenia que donar-li continuïtat.

Poc a poc el blog va anar creixent i creixent i ja no podia parar-lo, ja que els lectors em demanaven més i em feien saber que esperaven nous continguts i, de fet, així és com ha estat possible poder mantenir-lo actiu durant 15 anys.

I què s’ha publicat en aquests 15 anys?

Dons un total de 967 articles amb milers de documents i fotografies. Ha rebut 1.105.643 visites amb centenars de comentaris i aportacions diverses. I, fins i tot, ha permès descobrir aspectes inèdits de la nostra ciutat i treure a la llum documents únics que mai s’havien publicat, com un document signat per l’arquitecte Lluis Muncunill sobre un pavelló antituberculós de l’Hospital de Terrassa, del que no se’n tenia cap coneixement.

S’han recollit records personals de la tràgica nit de la riuada que mai s’havien publicat i que demostren el poder dels records i de la necessitat de preservar-los. El blog dels records de Terrassa ha permés a molts infants fer treballs de l’escola sobre aspectes de la nostra ciutat i acostar la informació d’una manera planera i gens acadèmica a moltes persones.

Els articles més visitats al llarg dels anys han estat els de les riuades i el de les discoteques dels anys 80.

He tingut el plaer de compartir informació sobre la ciutat amb dos grans amics, l’un el gran fotògraf Rafel Aroztegui que a més és un gran estudiós de la nostra ciutat i l’altre, que ens ha deixat recentment, en Joaquim Verdaguer, que com a historiador sempre aportava el seu rigor a tot el què va publicar sobre Terrassa i el seu estimat antic Poble de Sant Pere.

No em vull oblidar de l’ajuda de la Montse Saludes i de l’arxiu Tobella i de la infatigable tasca que segueixen fent amb el seu anuari i tampoc del Rafel Comas que m’ha ajudat a corregir les moltes errades que puc tenir al recollir els records.

Vull deixar clar que el blog dels records de Terrassa és només això, un blog de records, no és un estudi històric, ja que jo no sóc historiador ni penso atorgar-me cap capacitat d’estudiós de la història local. Res més lluny de la meva intenció.

Avui us explico que hi ha al darrera del blog, però podreu comprovar que en ell mai s’ha indicat el meu nom, ja que sempre he defensat que els records no són meus sinó dels ciutadans de Terrassa i que, per això, aquest és el blog de la nostra ciutat i seguiré intentant que no perdi mai aquesta identitat.

Celebrem que avui seguim actius i com sempre he fet ho celebrem amb un petit record. En aquest cas he triat un document molt antic que mai ha estat publicat i que potser és únic. Es tracta d’una invitació original del 1899, ara fa 123 anys de l’antic Casino del Comerç de Terrassa i que correspon als balls de Festa Major que es van organitzar els dies 2, 3 i 4 de juliol del 1899.

Es tracta d’una targeta molt bonica, ja que a més dels seus colors està encunyada en relleu i amb motius xinesos que eren moda en aquells anys de finals del S. XIX . Llavors es donava importància a l’art xinès, com podem comprovar en la col·lecció que hi ha en una de les sales de l’actual museu de la Casa Alegre de Sagrera.

Avui celebrem aquest 15 aniversari, però us vull prometre que aquest blog encara seguirà tenint vida i que per molts anys espero poder-lo continuar si em feu la confiança.

Record d’un fill al seu pare, en Joaquim Verdaguer

Fa uns dies ens ha deixat l’amic Joaquim Verdaguer i en la cerimònia del funeral els seus fills li van dedicar unes sentides paraules.

Concretament el Xavi Verdaguer va llegir un escrit titulat “AL MEU PARE” i com que als records de Terrassa donem molta importància als records li he demanat si ens el deixava compartir i no només ens ha donat el permís sinó que a més ens ha fet arribar unes fotografies del Joaquim de quan era petit i encara vivia al seu estimat antic poble de Sant Pere.

Espero que això serveixi d’homenatge a tot el que ha fet de forma desinteressada el Joaquim per conservar i recuperar la història i les curiositats de la nostra ciutat.

Qui ho desitgi pot repassar part del seu treball al seu bloc fent clic aquí: Blog del Joaquim

Al meu pare:

“ Quantes vegades vas preguntar-te si hi seriem a temps de veure inventar-se la màquina del temps? Poder anar a veure els romans, els visigots, els vikings, sobretot conviure a l’Edat Mitjana, veure com es construïen les esglésies romàniques, veure com al voltant de la Torre de Castell Palau s’hi anava assentant la vila de Terrassa, poder conèixer l’Alexandre Galí que va importar l’esport del bàsquet a la seva escola de Terrassa, poder conèixer com n’era de seductora la Blanca de Centelles, com van patir les bruixes a la foguera al Torrent de Vallparadís, conèixer el Jaumet del Via Fora.

(diu) – Vinga va, no t’enrotllis tant, a on vols anar a parar? A quina hora juga avui el Barça?

Potser amb la màquina del temps també podríem conèixer el Totó de Cinema Paradiso. Aquell nen que, com si estigués al Casal de Sant Pere, es colava d’amagat al Teatre del Casal per veure com el Mossèn de la Parròquia retallava i censurava les escenes de petons i de cuixes de les pel·lícules en blanc i negre.

(diu) – que no veus que per la gent això és un rotllo patateru, sempre estàs amb els teus rotllos. Ja m’has corregit l’últim article del blog?

I potser també amb la màquina del temps, podríem veure des de dalt el Tossal de l’Àliga al bandoler Capablanca com assaltava els carros que baixaven a Barcelona pel camí ral de la Serra de l’Obac, o veure els carlins amagats a la Corn fosca o a l’Hospital de Sang o veure els republicans que s’amagaven dels nacionals als Òbits o la Pola. O poder veure des del Tossal com pujaven els monjos fins al Monestir de Sant Llorenç o fins al Monestir de Montserrat.

(diu) I tot això a què ve ara? Perquè ho expliques tot això?

Doncs pare, perquè resulta que la màquina del temps ja està inventada, la va inventar l’àvia Pilar el 22 de juliol del 1945 al carrer Major de Sant Pere, la màquina del temps es diu Joaquim Verdaguer Caballé ”.

Nota: el blog del Joaquim va començar el 6 de maig del 2012 i el seu darrer article el va fer el 6 de desembre de 2019 després d’haver escrit més de 520 articles en aquests 7 anys de vida. Els Records de Terrassa van començar el maig del 2007, el mateix any que l’amic Rafel Aroztegui va començar el seu i creiem que ell estarà d’acord en que és molt complicat escriure tant, amb tanta qualitat i rigor i per això expressem el nostre desig de que el seu blog no es perdi i entre tots ajudem a que perduri en el temps.

Unes fotos de Bato i Borrego

Fa uns dies vàrem publicar un tema sobre un vídeo que hem fet “del Nadal d’abans a Terrassa” i a l’amic Josep Badrenas li va fer recordar que guardava unes fotos d’unes representacions dels Pastorets al Casal de Sant Pere i les ha volgut compartir.

Diu que són dels anys 50 i que pertanyen a la versió de Bato i Borrego, en les que ens explica que hi surt ell mateix.

En el seu missatge expressa que potser no tenen cap valor històric, i menys interès general, però que per ell, si… ja que formen part de la seva Joventut.

Jo hi vull afegir-hi que per aquest espai dels Records de Terrassa aquestes fotos tenen un gran valor, ja que expressen precisament l’objectiu que van fer crear aquest blog i que ha permès que 15 anys desprès encara segueixi viu, malgrat jo no disposi de tot el temps que voldria per publicar-hi més records.

Voldria aprofitar l’avinentesa per desitjar a l’amic Joaquim Verdaguer, autor d’un gran blog dedicat a històries de Terrassa, que es recuperi ben aviat. Vàrem començar tres aquesta aventura de les històries i records de Terrassa i estic seguir que l’amic Rafel Aroztegui estarà d’acord amb mi que desitgem tornar a estar ben actius tots tres.

Bones Festes i cuideu-vos molt !!!!

Un Reglament del Matadero Público de Reses, l’antic escorxador del 1905

Un curiós document ha arribat a les meves mans i és el del “Reglamento del Matadero Público de Reses” (escorxador) de Terrassa del 1905 editat per l’Ajuntament constitucional de la ciutat.

Podeu consultar-lo en PDF aquí: Reglamento del Matadero de Tarrasa 1905

Com bé s’indica en el document l’escorxador (que ja estava situat a la carretera de Montcada) estava dividit en 3 Seccions: la Secció Sanitària o d’Inspecció, la Secció administrativa i la Secció de Matança.

Fa una descripció de les diferents persones que formaven part de l’escorxador i comença amb el “Inspector” que tenia que tenir el títol de Veterinari i que era l’encarregat de fer un reconeixement previ i posterior a que les peces per assegurar que fossin aptes pel consum. I explica que quan ho consideri oportú podrà fer us d’un microscopi per observar millor l’estat de les peces, especialment les de porc.

treballadors del matadero

En la Secció Administrativa esmenta la figura de del “conserje-pesador” tot indicant que per poder exercir aquest càrrec ha de saber llegir i escriure, ser major d’edat i tenir un comportament correcte, inflexible en el que li manin a més de ser pràctic a l’hora de sacrificar els animals. També s’encarregava de tenir netes les dependències i el pati i era que tenia les claus per obrir i tancar de 4 del mati a les 9 del vespre (17 hores obert) , del 1 de maig al 31 d’agost i de les 5 a les 8 del vespre la resta de l’any. Era també el responsable de pesar-ho tot i de portar els llibres amb les anotacions pertinents.

matadero quadres 1976

En la Secció de Matança fa referencia a les naus de “vacuno, lanar y cabrío” i al fet de que els escorxadors “matarifes” podien ser del propi ajuntament o dels amos dels animals. En tot cas tenien que tenir més de 16 anys i tenir una bona salut i conducta. L’explicació de com han de matar els animals és esfereïdora ja que diu que ho hauran de fer amb una massa o amb una “puntilla” i afegeix que s’ha de procurar que pateixin poc i s’han de degollar immediatament. No segueixo explicant la resta ja que és bastant desagradable.

edifici del matadero

El punt següent explica que s’ha de fer per ser proveïdor de l’escorxador i com s’ha de demanar el permís directament a l’alcalde de Terrassa que és qui fixarà una fiança en funció dels animals que es portin a l’escorxador cada setmana. També indica que tindran dret a tenir una caixa seva a les instal·lacions per guardar el material pel sacrifici dels animals i per la roba. La clau de la caixa però l’havien de deixar al “Conserje” perquè pogués revisar si es guardava roba bruta. Aquests proveïdors eren els encarregats de portar els animals a l’escorxador i aquest no podien entrar ni morts ni amb ferides.

interior matadero 1988

El reglament continua fent esment de com s’han de transportar les peces esquarterades als punts de venda i explica que s’han de portar amb carruatges especials i fa esment especial de que no es podrà portar la carn a les espatlles a no ser que el punt de venta sigui en un carrer on no pugui passar el carruatge.

En un apartat especial fa esment a la venda de les carns tot indicant que el punt de venda ha d’estar net i amb uns cartells indicant els tipus de carns que es venen així com els preus i es fa referència en que en un mateix taulell no es poden vendre més de 2 carns diferents.
Dedica un espai a parlar de la nau pels porcs indicant que l’ajuntament fixarà les èpoques de l’any en que es poden matar aquests animals.

situació del matadero 1945

La darrera part del reglament esta dedicada a les disposicions generals i en ella podem citar la prohibició de que entrin gossos i les disposicions penals per els operaris o dependents que no seguissin les ordenances que figuren en aquest reglament o les que marqui l’alcalde de Terrassa.
Les ordenances d’aquest reglament diu que va ser aprovades per l’Ajuntament el 21 de novembre de 1902, mentre que l’edició d’aquest opuscle és del 1 de gener del 1905, sent l’alcalde de Terrassa el Sr. Alfonso Mª Ubach.

• La historia dels escorxadors de Terrassa la podeu consultar en dos articles diferents:
  Un publicat al 2012 als Records de Terrassa que fa referència a l’antic Matadero del carrer Pare Llaurador
  https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/matadero/
  i un altre de més general, publicat al 2013 per l’amic Joaquim Verdaguer a:
  http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/03/lescorxador-de-terrassa_20.html

Sèrie dels banderins de Terrassa (7)

Avui us mostrem un banderí de l’aniversari del Centenari del Ferrocarril a Terrassa (cedit per en Rafel Comes) que es va celebrar el 30 de juny de 1956 (en plena Festa Major).

La imatge central ens mostra un dibuix al·lusiu a la primera locomotora a vapor amb la muntanya de Sant Llorenç i la silueta de La Mola al fons. Fins i tot s’hi poden apreciar unes fàbriques amb xemeneia en referència a la industria pròpia de la nostra ciutat. També hi podem apreciar l’escut de la ciutat de Terrassa.

Degut a la incipient industrialització de Terrassa i a les necessitats pel transport de mercaderies, el 16 de març de 1886 va arribar el primer tren a una ciutat de Terrassa amb poc menys de 6.000 habitants, però amb una industria llanera que començava a ser important.

Era un diumenge de rams i quan va arribar el primer tren, va rebre la benedicció per part d’en mossèn Joaquim Coll, amb la presencia de les autoritats locals i provincials, tant civils com militars.

Havia tardat més de dos anys en que la línia que es va començar a construir des de Barcelona pogués arribar a Terrassa. Per arribar a Manresa encara van passar 4 anys més.

Podeu trobar més informació de la celebració de l’any 1956 al bloc de l’amic Joaquim Verdaguer.

Quan Terrassa es va quedar sense el so del Rellotge de la Vila

 No és massa habitual que una població es quedi sense el típic soroll d’un campanar que marqui les hores. Els qui vivim prop del centre de Terrassa trobem tant habitual aquest so de les campanes que marca el rellotge situat al campanar del Sant Esperit que moltes vegades ni el sentim.
El fet és que perquè sonin és necessari un rellotge i un mecanisme que faci que es marquin les hores i els quarts i, d’aquest estri, a Terrassa n’hi havia un de mecànic instal•lat el 3 de desembre del 1871. Aquest rellotge mecànic, anomenat “Horologium” va ser construït per l’empresa francesa Morez i sufragada la seva compra per subscripció voluntària dels habitants de la Vila, passant a ser propietat de l’Ajuntament el 21 d’abril del 1872 tal i com podem llegir en un interessant article del blog del Joaquim Verdaguer dedicat a aquest rellotge.
Per completar la seva informació, només afegirem que el rellotge disposava d’uns grans contrapesos que eren fets de pedra, plom i ferro i que passaven mitja tona el de les hores i quarts i 250 quilos el que servia per moure el mecanisme. Per qui no ho hagi vist mai direm que per donar corda a un rellotge mecànic cal pujar a força de mà els contrapesos cada dos dies i ja us podeu imaginar la dificultat d’aquesta tasca amb el que arribaven a pesar.
El més curiós però era el sistema de posar-lo a l’hora i que consistia en un petit rellotge de sol, ubicat en una petita finestra del campanar i que es tenia que fer servir sovint, ja que els mecanismes mecànics sofreixen molt amb els canvis de temperatures.
En tot cas el rellotge va funcionar perfectament fins la guerra civil, en que va quedar parat i abandonat, i hem d’esperar fins l’any 1950 quan en Ramon Llena va decidir fer-ne una reparació a fons, aconseguint que el vell mecanisme del rellotge tornés a funcionar uns anys més, fins que finalment el mateix consistori (propietari del rellotge) va decidir a finals dels anys 60 substituir el vell mecanisme per un d’elèctric, deixant en desús aquesta peça històrica.
El problema del rellotge elèctric és que necessita igualment un cert manteniment i això va comportar que l’any 1977 es fonés un dels motors i això provoqués que el rellotge deixés de marcar les hores, sense que el consistori, que en seguia sent el propietari, es fes càrrec de la seva reparació (l’alcalde llavors era en Domènec Jofresa, considerat el darrer alcalde franquista). La amre encara em deia l’altre dia que recordava els comentaris de la gent queixant-se d’aquest fet i és que, tot i la modernitat, el so del rellotge i les campanes per la gent que viu prop del centre és encara avui quelcom que forma part de la seva vida.
Aquest record va ser recollit també per la revista terrassenca Al Vent, el juliol del 1978, en que encara estava sense funcionar el rellotge de la Vila i on s’aprofitava per denunciar que la vella estructura de ferro de les campanes amenaçava ruïna per la seva manca de conservació. Per sort actualment amb la reforma que s’hi va fer l’estructura de les campanes ha estat reparada i es conserva en bon estat.

Els Records de Terrassa a la Nit dels Savis

Aquest vespre, dia 14 de novembre de 2014 a les 21 hores, el Blog dels Records de Terrassa sortirà en el programa de La Nit dels Savis i ho farem en nom de tots vosaltres que sou els protagonistes d’aquest espai web. També intentarem explicar el projecte de “El Llibre de la Vida” que pretén preservar els records de totes les persones i que va néixer en bona part gràcies a l’èxit que ha tingut des del primer dia que es va inaugurar el blog de Terrassa entre la ciutadania en general.
Avui repassant les dades del blog dels records em vaig adonar del gran volum de informació que hem recollit des del maig del 2007 en que el vàrem inaugurar. Hem publicat 726 posts (articles) i hem rebut milers de comentaris vostres. Només en el darrer any hem rebut visites de 64 països diferents, entre els que podem destacar: més de 90.000 visites d’Espanya, més de 5.000 d’Estats Units, i com a curiositats: 340 de Mèxic, 50 de Rússia o les 10 d’Indonèsia. Aquesta setmana hem passat de les 513.000 visites, amb un ritme actual de més de 10.000 visites al mes i tot això gràcies exclusivament a vosaltres.
La nit dels savis és un programa que dona veu als més grans i en el seu debat es parla de tot allò que envolta el col•lectiu de la gent gran. Cada setmana conviden a representants de diferents entitats per parlar d’un tema concret i aquesta setmana ens han convidat a nosaltres juntament amb altres representants, dels que de moment només us puc citar el Jaume Perarnau, Director del MNACTEC, la Teresa Cardellach de l’Arxiu Municipal i la Lourdes Plans, reconeguda historiadora. En la foto de la dreta un moment abans de rodar el programa.
No sabem si hi haurà algú més, però en tot cas procurarem citar als qui també estan fent, des de fa molts anys, una gran tasca en la recuperació i difusió de la memòria i dels records de la ciutat, com per exemple l’Arxiu Tobella, el Rafel Comes, el Rafael Aroztegui, el Josep Puy, l’Anna Fernàndez o el Joaquim Verdaguer, per citar només alguns dels exemples més coneguts per tots.
El programa es pot veure els divendres a les 21 hores i els dissabtes i dimarts a les 13 hores i desprès es pot tornar a veure des de la web de Canal Terrassa Vallès: http://www.terrassadigital.cat/televisio/452/la/nit/savis.html
També podeu seguir-lo per facebook: https://www.facebook.com/lanitdelssavis/info

–
Nota: I, com que ja sabeu que no ens agrada publicar res que no aporti algun record, us deixem amb una enganxina del logo original de la TVT (la Televisió de Terrassa), que va néixer el 17 de gener del 1986 i que va començar les seves emissions el 22 de juny del 1987, amb una salutació de la periodista Teresa Romero, des de la seva seu del carrer Galileu 236. Per cert, sabeu qui presentava el noticiari llavors? Dons l’Anna Muñoz del Diari de Terrassa.

L’antic burot del camí d’Olesa

Avui destacarem un record del bon amic Joaquim Verdaguer, del que la setmana passada en varem poder gaudir en la seva conferència sobre les aigues a Terrassa a l’Ateneu de Terrassa.
“A principis del segle XX a les carreteres d’entrada a Terrassa hi havia els burots. Una mena de duanes que cobraven unes tatxes o arbitris per entrar queviures i altres productes a la ciutat. La casella del burot de la carretera de Martorell estava a l’encreuament d’aquesta amb la carretera d’Olesa.
El fet és que hi havia traginers procedents d’Olesa i de Manresa què, per estalviar-se de pagar la tatxa, a l’alçada dels actuals Salesians es desviaven per l’antic camí d’Olesa. Aquest camí des dels Salesians enfilava fins al cap damunt del turó de ca n’Aurell (encreuament del carrer de Torrella amb Ramon Llull, i seguia per el carrers Doctors Ullés i Mart fins al portal de Sant Roc. L’ajuntament veien que es colaven per aquest camí, va instal·lar un burot al bell mig del turó, en un lloc solitari on encara no s’havien construït les cases properes ni l’antic temple Evangèlic. Això m’ho explicava la Pilar, la meva mare, doncs l’encarregat del burot era el seu pare, es a dir el meu avi. Cada dia la Pilar traspassava tot Terrassa a peu (llavors no hi havia autobusos) per anar a portar el dinar al seu pare”.
Nota.- Magnífic record que no només ens permet recordar l’època dels burots, sinó que ens remet a un dels més desconeguts de la nostra ciutat i a més amanit amb el fet de que és una referència viscuda per un dels seus familiars més directes. Us imagineu la Pilar, que llavors deuria ser molt joveneta, tenint que fer cada dia aquest excursió per portar el dinar al pare i que aquest pogués menjar calent? i, fins i tot, potser ho portava en una taifa, paraula pròpia de la nostra ciutat?
Us mostrem un plano de Terrassa del 1902 on es pot apreciar el carrer a l’altra banda de la riera i que encara porta per nom d’Olesa en referencia a l’antic camí d’Olesa (avui només en queda una petita mostra del seu traçat al carrer de Mart).

Les Masies (2)

terrassa i termes masies 1907

Segona part del record de l’amic Joaquim Verdaguer:
“Els masos de la Quadra de Vallparadís eren: Can Palet, Can Figueres de la Quadra, i el mas de la Castlania.
Les dades sobre els fogatges o censos ens mostren l’existència més de cent cases de pagès en el terme de la part Forana. Fins el segle XXI han sobreviscut un total de 36 masos: Ca n’Anglada, Ca n’Arnella, Can Boada, Can Bonvilar, Can Parellada, Can Petit, etc.
De tot el seguit de masos de la part forana alguns dels més emblemàtics no han arribat fins els nostres dies, principalment pel seu enderroc per procedir a la urbanització de la zona; Can Tusell estava situat a la cruïlla del carrer Ample amb la carretera de Matadepera. Eren populars els seus safareigs on rentava el veïnat. El mas de Can Fatjó, arran de la carretera de Matadepera, va ser enderrocat per procedir a la continuació del carrer de l’Autonomia. Se ha de ressaltar les importants troballes arqueològiques d’època romana al seu redós.
Can Pous era al carrer de Francesc Salvans prop del convent dels carmelitans i pel seu costat passava el camí de Terrassa a Matadepera per Can Roca. Can Bosch de Basea (veure dibuix de la dreta de M. Avellaneda), una de les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.
Can Jofresa va ser enderrocada pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom. L’urbanització de l’avinguda de Barcelona es va portar per endavant el mas de Can Gorgs situat davant l’actual plaça de Catalunya.
Una altre construcció d’un grup de pisos va emportar-se la masia de ca n’Aurell situada arran de la carretera de Martorell prop el pont del torrent de la Maurina. Tots aquestes cases de pagès varen veure el seu final degut a l’expansió demogràfica i la conseqüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta als setanta”.

Nota.– Per ilustrar aquest record publiquem un cròquis del terme municipal de Terrassa del 1907, fet per Llofriu i Castarlenas.

Les Masies (1)

L’amic Joaquim Verdaguer ens ha fet arribar un record sobre les masies que degut a la seva extensió he dividit amb dues parts. Aquí teniu la primera:

“Després de la Sentencia arbitral de Guadalupe per part del rei Ferran II (del 21 d’abril de 1486) es donava per acabada la Guerra de Remences entre senyors feudals i els pagesos. La sentència donava fi al dret feudal dels Mals Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la pagesia. Abans el pagès sobrevivia amb el que l’hi quedava de la seva producció agrícola i ramadera. Amb l’extinció de aquest dret feudal podia, fins i tot, vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrà un creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, d’on sorgiren noves famílies que, segles després, seran importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos del terme de Terrassa.

Algunes d’aquestes masies, les reformades, són hereves de les antigues viles romanes i medievals, però la majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren una transformació del paisatge terrassenc.

Fent un repàs d’aquestes masies, s’han de diferencià tres demarcacions autònomes dins el terme del castell de Terrassa: El Delmari de Sant Fruitós, és a dir el que és actualment el centre, el barri del segle XX i la franja de Ca n’Aurell propera a la Rambla; la Quadra de Vallparadís, que s’estenia pels actuals barris de Vallparadís i Can Palet; i, la part forana, que agrupava la resta del terme i part dels de Sabadell, Sant Quirze i Viladecavalls.

Les masies del Delmari de Sant Fruitós eren: el mas Oller, a l’actual carrer del Nord; el mas de la Portella, on ara hi la Nova Jazz Cava; el mas Rossinyol o Sanllehi, situat prop d’on ara hi la Biblioteca Central; el mas de les Terrosses, emplaçat prop el carrer Blasco de Garay; Mas Adey, sobre el carrer de la Creu Gran; Mas Novell o del Puignovell al carrer del mateix nom; Mas del Puig Pascual, on ara hi ha l’Escola Pia: Mas Alcuba, al camí de Rubí (Sant Francesc – Pare Font), prop la carretera de Montcada; mas del Pla, on ara hi ha la Masia Freixa, Mas del Palau Jussà, al final del carrer de Roger de Llúria. Tots aquest masos van ser engolits progressivament degut al creixement urbanístic de la ciutat. – continuarà –