La Festa Major del 1952 (2)

fira rambleta

En el post d’avui comentarem alguns aspectes de la Festa Major del 1952 que podem completar el que es feia a la ciutat en aquells dies:
El primer que vull recordar és la original exposició de joguines que va fer la ferreteria Puigmartí, que llavors estava en el carrer de Gavatxons i on la joia de l’exposició era un magnífic diorama amb molts elements en moviment que feia les delícies de la canalla (veure anunci).
També era important en la Festa Major la fira d’atraccions que es muntava a la zona de la Rambleta (un cop passat el pas a nivell de la carretera de Montcada) i que podeu veure en la foto.
Un esdeveniment que tenia lloc el diumenge de Festa Major era la festa de la bandereta de la Creu Roja i que consistia en una recapta en la que es posava una bandereta a canvi d’una aportació econòmica. Jo encara recordo unes banderetes que portaven una agulleta per agafar-se a la roba, ja que no eren adhesives, tot i que les que jo recordo eren ja dels anys 60 (algú en converserva alguna?).

En Rafel Comes ens explica que ell recorda quan voluntaris de la Creu Roja uniformats anaven amb un coixinet amb les agulles de cap suportant petites banderetes de paper, recaptant fons per a l’entitat, però ens comenta que no n’he trobat cap. També recorda que paraven els cotxes i si el donatiu era prou important et donaven una banderola que es penjava en el retrovisor (d’aquestes sí que en conserva). L’any 1948 se’n va fer una amb el disseny que en Mateu Avellaneda havia fet per commemorar els 50 anys de l’entitat. Els anys següents, no se si va ser perquè en van sobrar o es reeditaven, es feia servir la mateixa banderola amb l’any tamponat a sobre (veure imatge del banderi que ens ha fet arribar del 1957). Anys després se’n van ver versions més senzilles sense datar.

La Festa Major del 1952 (1)

Per celebrar la festa Major del 2012 he triat el record de la Festa Major del 1952, d’ara fa 60 anys i per tal de fer-ho com cal us reprodueixo la portada i la benvinguda del Programa Oficial, que com veureu tenia una portada bastant florida. D’aquesta portada vull destacar els globus d’aire calent, que era costum enlairar en moltes revetlles d’aquells anys. Estaven fets de paper i es cremava a sota una mica d’alcohol, de manera que aquest escalfés l’aire de l’interior del globus i l’enlairés.
A la primera plana del llibret parla dels sants patrons de la ciutat: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí, tot i que si ho preguntes a la gent del carrer tothom et digui el nom de sant Roc.
En representació de la cultura popular hi trobem els gegants (suposo que els nous ja que són del 1950), els cap-grossos i el drac (tots ells avui desapareguts) i el ball de bastons, a més de les nombroses ballades de sardanes amb la Cobla la Principal de Terrassa i d’altres.
El programa anuncia també el sermó “panegírico” del reverend Carles Salicrú i a la sortida rés del Ball de Plaça que avui es fa, sinó només una processó amb les sagrades relíquies.
Era costum en aquells anys que durant la Festa Major s’inaugurés alguna cosa a la ciutat i aquell any li va tocar al nou Parc de Bombers que es va construir al carrer de Gaudí i que des de llavors els terrassencs coneixem com el “carrer dels bombers”. Uns dies abans, el dia 3, s’havia inaugurat el nou edifici de l‘Institut Indústrial al carrer Sant Pau (avui Cecot).
S’anuncien balls en molts punts de la ciutat: Gran Casino, casa Tomás, els Amics, Casino del Comerç, la Piscina, etc. i també en el tradicional envelat de la plaça Primo de Rivera. Per cet, no se si ho recordeu, però era costum il·luminar alguns carrers de la ciutat durant la Festa Major, principalment la Rambla.
Vull destacar també el tradicional berenar que es donava la tarda del dimarts en les Escoles Públiques, a càrrec de l’Ajuntament de la ciutat (alcalde, Pere Matalonga).

La desapareguda casa Curet

L’any 1878 Terrassa havia deixat de ser una Vila i ja era tot una ciutat amb 11.000 habitants i moltes ganes de créixer i fer-se un lloc en el món. Aquell any se li va encarregar al mestre d’obres “Miquel Curet i Roure” un estudi per planificar la ordenació de l’antiga trama urbana de la ciutat i en l’estudi presentat el dia 27 de juny de 1878 presenta una divisió de la ciutat en tres districtes, amb 80 carrers i 7 places. Curiosament el 10 d’octubre del mateix any és substituït com a arquitecte municipal per Joan Feu i Puig, tot i que el 1882 tornarà al càrrec de manera provisional, just fins el gener del 1885 en que es trasllada a viure a Barcelona.
Precisament aquest mestre va ser l’autor de la casa que avui volem recordar i que malauradament va ser enrunada l’any 1977. La casa, que era on ell vivia, estava situada en el carrer de la Rasa i feia cantonada amb el carrer de la Indústria i va ser construïda en estil neoàrab, us estil que potser podem trobar poc habitual, però que en l’any en que va ser construïda tenia una certa raó de ser, ja que la guerra entre Espanya i els països àrabs del nord d’Àfrica de finals del S. XIX van fer que és poses de moda per tot el que tenia cert gust àrab.
Curiosament a Terrassa aquest estil va tenir més influencies i avui encara en podem admirar algunes, com per exemple en les torres d’aigua (també anomenats plomers) com el de l’Hospital, al Passeig, projectada per LLuís Muncunill (1919) (foto de la dreta) o, fins i tot, en el famós magatzem Corcoy, que encara podem veure a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de l’edifici de Correus.
Un altre edifici del mestre Curet que encara avui es manté en peu és l’antiga casa Ros en la cantonada del carrer de l’església i el Portal Nou.
Segons expliquen els qui la van veure, la casa Curet mantenia el seu estil neoàrab des de la façana fins a la decoració de les seves habitacions. Quina pèrdua més trista pel nostre malmès patrimoni.
Nota.- No hem de confondre la casa Curet amb Can Curet, una antiga masia avui desapareguda de la nostra ciutat.

Una conferència sobre la Guerra Civil a Terrassa

Us volem fer saber que el Rotary Club de Terrassa organitza pel dimarts 26 de juny un sopar conferència amb l’historiador Josep Puy i Juanico sota el títol de Imatges de la Guerra Civil a Terrassa, en el que presentarà algunes imatges inèdites i sobre aquestes realitzarà la seva exposició, aportant-hi noves visions del que es va viure a la nostra ciutat en els anys de la guerra.

Destaquem que en Puy ha estat pioner en els estudis del caciquisme a Catalunya amb la seva gran especialització amb el que va suposar l’ Alfons Sala i Argemí, Industrial i Polític terrassenc, creador del anomenat “salisme”. Darrerament ha col·laborat en el llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones”, de l’Editorial Momentum, aportant una interessant visió històrica. El sopar conferència és obert per qui desitgi assistir-hi, a un preu de 20 €, però cal confirmar l’assistència al mail rotaryterrassa@gmail.com

Els Concursos de Catifes del Corpus

S’acosta Corpus i vull explicar-vos un comentari que l’altra dia una senyora em va fer sobre el fet de que als anys 50 diu que varen decidir eliminar del recorregut de la processó (suposo que la de ca n’Aurell) del seu pas per la Rambla, perquè no hagués de passar per davant de les terrasses dels bars, i és que eren èpoques de grans excessos amb els temes relacionats amb l’església.

Una altra senyora, que vivia al carrer Vallparadís, també m’ha explicat que en aquest carrer s’hi feien cada any magnifiques catifes florals i que en una any que no recorda exactament es veu que varen guanyar un premi del concurs de catifes que es feia a Terrassa.

En la foto (autor: Elies – Arxiu Tobella) que he utilitzat per il•lustrar aquest record podem veure un bon nombre de nenes vestides de Primera Comunió, passant pel costat d’una catifa de flors l’any 1959. Podem observar també el costum de la gent, de treure la cadira al carrer per poder observar el pas de la processó còmodament assentats. També podeu observar una fotografia apareguda en la portada de la revista Impacte, de l’any 1988 (a la dreta).
Sembla ser que el costum de fer catifes de flors per Corpus a Terrassa no és gaire antic, ja que abans tant sols es tiraven pètals de flors al pas de les processons, però no es realitzava cap mena de composició floral. La primera catifa feta de flor natural que se’n té coneixement es va fer l’any 1948 al Raval, per part d’en Jaume Argemí i va ser encarregada per l’Institut Industrial. Cal recordar que anteriorment s’havien vist catifes per Corpus al barri de Ca n’Aurell, però aquestes eren fetes amb serradures tenyides, argilaga, terra i altres materials, però no només amb flor natural.

Segons m’han comentat, en aquells anys el preu per fer una catifa natural podia arribar a les 10.000 pessetes, mentre que el preu d’una artificial només era d’unes 1.000 pessetes. En el retall de la premsa de l’any 1957, podem observar una convocatòria del concurs de catifes i els premis en metàlic que s’hi donaven i en el darrer de 1963 la realció de premiats d’aquell any.

Sports Egara i la carrera de cintes del 1905

Gràcies a una nova aportació de l’amic Rafel Comes, us mostrem una imatge corresponent a una cinta brodada d’una carrera de cintes corresponent a la festa de fundació del Club Sports Egara, del 22 de gener de 1905 i, com podreu comprovar, en una de les seves punta porta un cèrcol cosit. La carrera era en aquest cas de patins i la cinta està feta de seda natural amb un brodat molt artístic i això te lògica, ja que es tractava d’un club creat per l’alta burgesia terrassenca.

La carrera de patins de cintes es va realitzar a dos quarts de cinc de la tarda i d’un total de 38 cintes brodades, el Sr. Gaztañondo en va aconseguir 4, de les senyoretes Roig, Mauri, Badrinas i Vallhonrat, el Sr. Pomares les de les Srtes. Forrellat i Viver, el Sr. Montserrat la de la Srta. Vilumara, el Sr. Pizá les de les Srtes. Cots i Paulinita Solà, el Sr. Horcada la de la Srta. Vallés, el Sr. Baldú el de les Srtes. Montserrat, el Sr. Pérez les de les Srtes. Paquita Biosca i Maria Monset, malauradament no es conserva la llista de la resta de cintes.

Altres noms de socis fundadors d’aquesta societat que varen assistir a la inauguració eren: Barroso, Salas, Humet, Oller, Viñas, Bobadilla, Fonte, Valdemoro Pizá, Viver, Gaztañondo i el seu president el dia de la inauguració: Ignacio Pérez. Us adjuntem una nota de premsa en que es fa menció a la inauguració de la citada societat.

Cal indicar que el dia 31 del mateix mes es van realitzar les eleccions per configurar la primera Junta directiva de la societat, resultant elegits: President, Josep Homs Bages, vice-president Salvador Puig i vocals Francisco Ubach Solà, Cecilio Lafuente, Casto Pérez, Jose Morera i Ventalló, Tresorer Salvador Cabasa Carreras, Secretari Josep Arisó Carreras i sub-secretari Nicolas Pomares Caballero.