Més dades sobre la Festa del Pedal de 1924

31 05 2012

L’amic Rafel Comes ens aporta noves dades: “En referència al club ciclista de Terrassa, tractat en el post anterior (veure post), tant per l’esport, com pel mateix local social (Cor els Amics) i, per tant pels seus socis i seguidors, hauríem de catalogar-los com de classe mitjana. Les noies que van fer les cintes de la carrera de cintes de l’any 1924, corresponent a la Festa del Pedal, tenien llavors al voltant dels 18 anys”.

Gràcies al mateix Rafel hem pogut identificar algunes de les senyoretes que van brodar les cintes: “Camila Odena i Daura, germana del pintor Isidre Odena, jugadora de hoquei del Terrassa els anys trenta, que es va casar amb Palmir Carreras, Montserrat Montané i Pascual, que es casaria amb el farmacèutic del carrer Sant Llorenç, Salvador Vallès i Mestres Anna Trenchs i Sicart que esdevindria la muller de Ramon Sanaüja i Trenchs que tenia una merceria al Camí Fondo, Magdalena Mas i Flotats que esdevindria la muller del llibreter Josep Datzira i Matarrodona de la llibreria Atenea (veure anunci del 1929), Teresa Carreras i Roca que es casaria a Miquel Ullés i Trullàs, secretari del Cor els Amics i soci de la fàbrica de mitges de cal Ballbé (veure targeta postal), fundada per en Francesc Ballbé i Gimènez al carrer del cementiri vell amb Francesc Sabater Ametller i el mateix Miquel Ullés”.

Anuncis




L’antic altar del Sant Crist

25 05 2012
altar san crist 1929

altar San Crist 1929

Avui recordarem l’antic altar del Sant Crist de Terrassa, esculpit l’any 1670 per en Pere Serra de Barcelona, d’estil barroc i que tenia una gran devoció pels habitants de l’antiga vila de Terrassa.
El venerat Sant Crist estava situat en aquest imponent altar de fusta esculpida en el que, al sòcol de la dreta s’hi podia veure l’escut d’en Pere de Fizes, castlà del castell de Terrassa, el qual va fer construir aquest altar, mentre que al sòcol de la dreta hi figurava l’escut de Terrassa sobre fons d’or.
L’any 1885 es va fer una important restauració del Sant Crist, conservant de l’antic només la creu amb els seus accessoris de plata i alguns fragments de la imatge.
Del cambril de l’altar del Sant Crist cal remarcar els elegants relleus de fusta daurada entre els que sobresortien els de la Mare de Deu i Maria Magdalena.
Malauradament aquest altar va ser cremat amb als altres que hi havia a l’interior del Sant Esperit
durant la Guerra Civil.

Nota.- Fascicle del dijous sant a Terrassa de 1932 enviat per el Ricard Font (veure comentaris)





Els orígens del carrer del Pare Llaurador

16 05 2012
plànol terrassa 1876

plànol terrassa 1876

A mitjans del S. XIX hi ha constància escrita de que el que avui és el carrer del Pare Llaurador era conegut com el camí de Terrassa a Montserrat. A la banda de la dreta de la cantonada d’aquest carrer amb la Rambla hi havia dues grans eres i al costat de la dreta d’elles sortia també el camí de Terrassa a Vacarisses.
El 27 de setembre de 1855 l’ajuntament de la Vila de Terrassa va rebre un ofici del governador que obligava a construir un edifici tipus escorxador, indicant que si no es feia es posaria una multa a l’alcalde i secretari de la corporació. Aquest edifici es va construir en el que avui és la part dreta del carrer Pare Llaurador cantonada amb carrer de Galileu i va servir d’escorxador durant quinze anys, just fins que es va inaugurar el de la carretera de Montcada, avui desparegut (en el plànol del 1876 podeu observar com en el número 13 hi figura el “matadero”).
L’any 1904 un tal Marcelo Peralta va presentar una sol•licitud a l’ajuntament per construir un edifici que posteriorment seria la coneguda Fonda Buenavista (oberta per Francisco Rius i Suñé el gener de 1907 – veure anunci).
Al entrar al carrer a la banda dreta, en aquell espai on hi havia hagut les antigues eres, hi havia un gran solar que es feia servir per estendre teles encolades i va ser en aquest camp que a l’agost de 1924 s’hi va instal•lar el circ Hagenbeck, un dels circs més gran que mai s’havia vist a Terrassa. També s’hi va instal.lar el circ Frediani i el 16 de novembre de 1929 es va instal•lar al mateix lloc el circ Olímpique. Cal indicar que en aquells anys era bastant comú regalar una entrada a qui portava al circ un gos o un gat per alimentar les feres.
Un edifici molt conegut d’aquest carrer va ser la fàbrica de Xocolates Piera i Brugueras (veure post) que estava situada entre els carrers del Comerç i Bisbe Irurita o la cotxeria de Salvador Duran en la cantonada del carrer de Galileu. També podem destacar una capella protestant que s’hi va instal•lar el 26 de març de 1936 en el número 78 i que el 6 de gener de 1942 va passar al culte catòlic sota l’advocació de Sant Josep Oriol.

Sobre el nom del carrer, diuen que el “Pare Llaurador” en veritat era un frare anomenat Pere Llaurador, del Convent dels Recoletos (veure post) de la Vila de Terrassa, que l’any 1713, en els tres dies en que la vila va ser ocupada per les tropes castellanes i franceses manades pel general Bracamonte, és va distingir per aconseguir mitigar les represions que es van fer entre la població, tot i que ell mateix es va veure amb la necessitat d’enterrar moltes de les víctimes d’aquells dies.





La Festa del Pedal de l’any 1924

10 05 2012

Els representants del Grup local de Terrassa del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ens han passat una fotografia d’una butlleta antiga de l’anomenada “Festa del Pedal” que va arribar a Terrassa el 4 de maig de 1924 i que a ells els hi va fer arribar les sòcies Antònia Pujol i Mª Teresa Mollet. Com podeu comprovar el premi de la butlleta consistia en una magnífica bicicleta i nombrosos objectes regalats per entitats, industrial i particulars i tot això per l’irrisori preu de 10 cèntims. Cal indicar que es van vendre 30.000 butlletes de las quals 18.000 es van vendre només a Terrassa (el que suposava una recapta de 3.000 pessetes en total).
Com també podreu comprovar en uns anuncis del dia 3 de maig de 1924, aquesta butlleta correspon a la XII edició de la Festa del Pedal (tot i que curiosament el segell de la butlleta és de la 11ª) que aquell any va acollir la nostra ciutat, i la bicicleta sortejada era obsequi de l’Ajuntament de Terrassa. La cursa d’aquell, organitzada a la nostra ciutat per la Unió Ciclista de Terrassa, any va seguir el següent recorregut: a un quart d’onze entrada oficial a Terrassa pel carrer Topete (en la fotografia de la dreta veiem el pas de ciclistes per les 4 carreteres), per seguir per carrer de Sant Antoni, Creu Gran, Nou, Sant Pere i Raval, on totes les entitats ciclistes que hi van participar van col•locar el seu banderí al balcó de l’Ajuntament, lloc des d’on es van fer els parlaments i els sorteigs dels premis.
A les 11 es va celebrar la tradicional “cursa de cintes”, segons diuen, en el camp on s’hi instal•laven els circs (a la Rambla cantonada amb al carrer Pare Llaurador). A la una es va fer un dinar popular i la tarda es va deixar lliure, amb la intenció de que els ciclistes forans pugessin visitar la ciutat.
Com a curiositat, citarem el nom de les noies que van brodar les cintes per la carrera de cintes celebrada a Terrassa: Rosina Roca, Francisca Roger, Manola Manzoni, Montserrat Taronjí, Joaquima Martí, Maria Vinyals, Paulina Rovira, Montserrat Olivé, Dolors Sala, Conxa Navarro, Rosa Pijoan, Pura Carceller, Francisca Olivé, Mercè Prunés, Francisca Octavia, Magdalena Mas, Antonia Via, Rosa Boaderes, Llúcia Ginar, Victòria Vilaguliu, Esperança Armengol, Teresa Carreras, Camila Odena, Laura Parrot, Pepeta Pelegrí, Elvira Simón, Joaquima Durán, Pepeta Prat, Anna Trenchs, Montserrat Montané i Vicenta Olivé. (veure noves dades aquí)
No sabem en que consistien les carretes de cintes: podien ser unes curses que atorgaven les cintes com a premi o podien consistir en una corda travessera d’on hi penjaven les cintes amb una anella a l’extrem i situades a l’altura del cap dels participants. En ciclista mitjançant un bastonet i passant amb la bicicleta per sota de les cintes mirava d’agafar el major nombre de cintes possible (si algú ho sap li preguem que ens ho expliqui).
I, encara una darrera curiositat, el número premiat amb la bicicleta va ser el 23.201, mentre que el número 1898, corresponent a la butlleta que a motivat aquest record, podem afirmar que no va resultar premiat. Els premis (més de 100) es van lliurar a la seu de la Unió Ciclista de Terrassa, al Cor dels Amics del carrer Pantà, 57.
Segur que algú coneix algun descendent d’aquestes noies que van brodar les cintes, oi?

Nota.- Desprès de demanar l’opinió entesa de l’amic Rafel Comes sobre la polèmica de si la foto correspon o no a les quatre carreteres, ens ha contestat el següent: “M’he mirat la foto i crec que sí que és possible que sigui el cantoner de les carreteres de Montcada i Sabadell. No tinc cap foto antiga d’aquest cantoner amb perspectiva per poder cotejar com eren els quioscs que, a més a més, es van modificar durant la República. Crec que les branques de l’arbre i un quiosc poden estar tapant la torre d’aigua i la petita part que queda destapada no descartaria que hi fos. La paret mitjanera és veu semblant en les fotos posteriors a la supressió dels quioscs. El que no lliga és que la carrera ciclista venia de Rubí i aquí els ciclistes arriben per la carretera de Sabadell. Podria correspondre la foto a aquest lloc, però a una altra carrera. Us adjunto el programa d’aquesta festa ciclista”. Finalment s’ha pogut comprovar que efectivament es tracta de les quatre carreteres i que “segons una anotació del Baltasar Ragon, és de 1935, probablemente deu ser del 8 de juny de 1935.quan Terrassa va ser del final d’una etapa de la Volta a Catalunya”.
Moltes gràcies com sempre per la teva ajuda, Rafael.





5è aniversari del blog amb 250.000 visites

7 05 2012

Hola a tots, aquest mes celebrem el nostre cinquè aniversari (maig del 2007) i just avui hem arribat a les 250.000 visites i crec que de nou toca donar-vos les gràcies per la vostra fidelitat. No és fàcil mantenir viu un espai a Internet i que aquest segueixi tenint interès pels seus seguidors i en aquest cas us puc dir que gràcies a vosaltres ho estem aconseguint dia rera dia. Les estadístiques ens diuen que no em parat de créixer des del primer dia que aquest blog es va posar en funcionament. En l’actualitat tenim una mitjana de més de 6.000 visites al mes, el que suposa més de 200 visitants al dia.

En aquest 5 anys hem publicat 590 articles amb més de 1.100 comentaris rebuts, els heu llegit tots?
I per celebrar-ho com que no us puc fer cap regal físic, us en faig un de virtual: unes fotografies que espero que us motivin a mirar el terra quan passegeu per Terrassa i es que és curiós observar com moltes tapes de fundició, que trobem al terra de la nostra ciutat, encara porten el nom antic de Tarrasa. A veure quantes en trobeu?





La bicicleta, més de 150 anys pedalant sense fums ni sorolls per la ciutat

4 05 2012

Hem rebut la següent informació, que volem compartir amb tots vosaltres: “per primer cop, el grup local del BACC a Terrassa, participa a la Fira Modernista, els dies 12 i 13 de juny, amb un conjunt d’activitats per donar a conèixer la bicicleta com a mitjà de transport. Un vehicle que és plenament vigent després de 150 anys pedalant per les ciutats sense fer ni fums ni sorolls i fent salut a cada cop de pedal.
Hi haurà una exposició de bicicletes que tindrà com a element central una rèplica de velocípede de l’any 1862. Els visitants podran fer-se una foto al costat del velocípede, provar algunes de les bicicletes i endur-se una xapa de record. Per als més petits, hi haurà un circuit on podran pujar a una bici de càrrega de 4 places i un tàndem de 2 places… i sortejarem una fantástica bicicleta “single speed” retro (…no és la de la foto!).
Per celebrar-ho, he volgut recordar amb l’anunci més antic que tinc (del 1907, època modenista) d’una casa que venien bicicletes a Terrassa, propietat de Joan Siurens Llobet, situada al carrer del Vall, 9. En l’anunci, si us hi fixeu, indica “tintoreria” el que potser vol dir que, a més, en el local es donava aquest servei al públic. Per cert, sobre el món de les bicicletes a Terrassa, hi teniu algun record?

Nota: Arrel dels comentaris rebuts, l’amic Ricard Font ens fa arribar les imatges de les plaques que es feien servir en les bicicletes de Terrassa, tot indicant-nos: “he buscat la xapa de l’Ajuntament i he trobat també la de la diputació, ja que les bicicletes tenien que dur les dues xapes, especialment les que circulaven per carretera. Adjunto la imatge de les dues”.