La Festa Major del 1952 (2)

30 06 2012
fira rambleta

fira rambleta

En el post d’avui comentarem alguns aspectes de la Festa Major del 1952 que podem completar el que es feia a la ciutat en aquells dies:
El primer que vull recordar és la original exposició de joguines que va fer la ferreteria Puigmartí, que llavors estava en el carrer de Gavatxons i on la joia de l’exposició era un magnífic diorama amb molts elements en moviment que feia les delícies de la canalla (veure anunci).
També era important en la Festa Major la fira d’atraccions que es muntava a la zona de la Rambleta (un cop passat el pas a nivell de la carretera de Montcada) i que podeu veure en la foto.
Un esdeveniment que tenia lloc el diumenge de Festa Major era la festa de la bandereta de la Creu Roja i que consistia en una recapta en la que es posava una bandereta a canvi d’una aportació econòmica. Jo encara recordo unes banderetes que portaven una agulleta per agafar-se a la roba, ja que no eren adhesives, tot i que les que jo recordo eren ja dels anys 60 (algú en converserva alguna?).

En Rafel Comes ens explica que ell recorda quan voluntaris de la Creu Roja uniformats anaven amb un coixinet amb les agulles de cap suportant petites banderetes de paper, recaptant fons per a l’entitat, però ens comenta que no n’he trobat cap. També recorda que paraven els cotxes i si el donatiu era prou important et donaven una banderola que es penjava en el retrovisor (d’aquestes sí que en conserva). L’any 1948 se’n va fer una amb el disseny que en Mateu Avellaneda havia fet per commemorar els 50 anys de l’entitat. Els anys següents, no se si va ser perquè en van sobrar o es reeditaven, es feia servir la mateixa banderola amb l’any tamponat a sobre (veure imatge del banderi que ens ha fet arribar del 1957). Anys després se’n van ver versions més senzilles sense datar.

Anuncis




L’estufa Salamandra i les ferreteries de Terrassa

31 01 2012

Aquests dies que està fent molt de fred, m’ha vingut el record de l’estufa anomenada “Salamandra”. Una estufa de fundició que va ser inventada per Benjamin Franklin i que va suposar el primer sistema de calefacció moderna no integrat en la mateixa construcció de la vivenda.
Aquesta calefacció utilitza materials contaminats com llenya, closca d’ametlla o carbó mineral. L’estufa s’aixeca del terra mitjançant unes potes i per la
part superior surt una xemeneia que serveix per fer sortir el fum de la combustió. En el cos de l’estufa hi ha dos compartiments amb obertures independents. El superior és el “braser”, on es posa i es crema el combustible. L’inferior és el “cendrer”, separat de l’altre per una reixeta, que serveix per recollir les cendres de la combustió. La porta d’aquest compartiment serveix també per regular l’entrada d’aire mitjançant un dispositiu que permet obrir més o menys aquesta entrada.
El nom de “Salama
ndra” se li va posar en record d’aquest mític amfibi que, segons es creía, podía viure en el foc.
A Terrassa hi havia diversos establiments que venien aquestes estufes, però jo en recordo alguns de ben significatius:
La Ferreteria de Ramon Argemí del carrer de la FontVella 45 i que anteriorment estava ubicada en el número 55 del mateix Carrer
FontVella. Posteriorment es va anomenar Vídua de Ramon Argemí). Curiosament podeu veure un anunci de l’època de la república on el carrer de la Font Vella porta el nom de Joaquin Maurín.
La Ferreteria l’Aranya del carrer Pare Font, 15 i que era propietat d’en Francesc Gibert

La ferreteria PuigMartí, inicialment a la cantonada de la plaça major amb el carrer de la FontVella o l’antiga ferreteria Paloma, inicialment al carrer de l’església 3 amb el nom de tenda de Pablo Paloma.
Però potser un dels magatzems on venien estufes salamandres, més populars de la meva joventut era la Cuina Moderna d’en Francesc
Simarro, un nom que encara se li dona avui de forma popular a la placeta que hi ha al capdamunt del carrer FontVella amb la cantonada del carrer Sant Pau.

El Ricard ens diu: “a casa del meu tiet Joan Serra tenien una salamandra per seure al costat i escalfar-se com en una llar de foc. Tenia unes finestretes de mica per poder veure la combustió. T’adjunto la foto”.