Els orígens i la petita història de les perfumeries Marfil

Aquest record l’ha fet arribar l’Anna Maria Massanés Bohigas, filla de  Miquel Massanés i Plana, que és qui va crear aquest emblemàtic establiment de la nostra ciutat.

“El meu pare, Miquel Massanés i Plana, havia estudiat química a l’Escola Industrial de Terrassa i, ja abans de la guerra civil, en va sortir titulat com a perit químic. Des de llavors va tenir el propòsit de muntar una fàbrica de perfumeria. Ell era fill de forner, però no volia continuar l’ofici del seu pare perquè haver de treballar de nit i dormir de dia no li provava gens i li malmetia la salut. A més, en aquells temps la feina de forner no s’acabava al forn. El pa, a més de fer-lo, s’havia de repartir per les cases. El meu pare i el meu avi ho feien, primer en carro i més endavant en automòbil.

Així que treballava de forner, però, al mateix temps, a casa, en un segon pis del carrer de la Creu Gran, hi tenia muntat un petit laboratori on feia les seves proves i creava productes de cosmètica: pólvores, colorets, crema per les mans, maquillatges, i, sobretot, colònies i perfums. Quan va començar la guerra estava en aquestes coses, però el van mobilitzar i cap al final de la contesa va haver d’anar al front. A més, algú devia denunciar que hi havia un laboratori a casa i van venir a fer un registre. Es pensaven que el meu pare hi fabricava bombes. No era pas així, per descomptat, però malgrat això van clausurar el laboratori.

Quan es va acabar la guerra, el pare va intentar posar la fàbrica que sempre havia somniat, però els permisos de Madrid no arribaven mai. I va decidir que, mentre esperava que arribessin els permisos, muntaria una perfumeria. D’aquesta manera, a part d’altres productes, hi podria vendre les colònies que ell mateix fabricava. I així va ser que el dia 1 de desembre del 1941 el meu pare i la meva mare, Dolors Bohigas Rosell, van obrir la Perfumeria Marfil al número 3 del carrer de Gavatxons de Terrassa.

La botiga els va anar bé des del començament. A part de vendre sabons, dentifricis i colònies envasades, també hi venien colònies a granel que feia el pare, perfums i crema per a les mans. Al soterrani de la botiga hi va instal·lar un laboratori per fabricar aquests productes.

La gent venia a comprar, sobretot els dissabtes que era el dia de més venda, quantitats com ara 3 unces de colònia (100 grams) o fins i tot menys, una unça, que equival a 30 grams. Venien amb la seva ampolla. La quantitat de colònia es mesurava amb una proveta i s’abocava a l’ampolla del client o la clienta. La gent també comprava sabó, pasta de dents i fins i tot alguna barra de llavis. La venda d’aquesta article, la barra de llavis, llavors era molt senzilla. Només hi havia tres colors: clar, mig i fosc. Ara els fabricants de barres de llavis poden arribar a fer fins a més cent tons de vermell diferents.

La Perfumeria Marfil també disposava d’una cabina d’estètica, un servei que a Terrassa pràcticament no existia. I amb el pas dels anys la botiga va anar incorporant al catàleg de venda productes més sofisticats i marques estrangeres, com ara Elizabeth Arden. Per aconseguir la representació d’aquesta marca, la meva mare i jo vam haver d’anar a Madrid l’any 1946 a sol·licitar-ho a la central espanyola. En aquella època, a tota la província de Barcelona només hi havia sis perfumeries que tinguessin productes d’Elizabeth Arden. Abans de donar-nos la concessió van haver de venir de Madrid fins a Terrassa per veure si la Perfumeria Marfil tenia “categoria” per vendre la marca. Recordo que els directius d’Elizabeth Arden, quan van haver vist el Marfil, van dir-nos “señores, tienen ustedes una perfumeria muy chic”….

I així fins avui, que la responsabilitat del negoci ha anat passant successivament del meu pare a la meva mare, després a mi mateixa i actualment a les meves filles. I que “la” perfumeria Marfil ha passat a ser “les” perfumeries Marfil, doncs actualment n’hi ha tres d’obertes a la ciutat de Terrassa: la de Gavatxons de tota la vida, una altra al Raval de Montserrat des del 1980 i una tercera al Portal de Sant Roc des del 1996.”

Signta: Anna Maria Massanés Bohigas

 Nota.- Adjuntem una  imatge de les etiquetes que es feien servir a la botiga i un anunci de l’any 1957 en que podeu observar el telèfon de l’època amb només 4 dígits Com podeu observar els logotips han anat canviant.