Els personatges de l’assalt carlí a Terrassa del 22 de juliol

22 07 2012

El Diari digital La Torre ha publicat un estudi dels personatges que van ser protagonistes dels històrics de l’any 1872 Link Diari la Torre
Si ho desitgeu, també podtreu trobar més informació en un post anterior: l’avinguda 22 de juliol i els carlistes
El retall de premsa que reproduim en aquest post correspon al Diari La Comarca de 1898, en que es va celebrar el 25 aniversari dels fets.





Els Concursos de Catifes del Corpus

10 06 2012

S’acosta Corpus i vull explicar-vos un comentari que l’altra dia una senyora em va fer sobre el fet de que als anys 50 diu que varen decidir eliminar del recorregut de la processó (suposo que la de ca n’Aurell) del seu pas per la Rambla, perquè no hagués de passar per davant de les terrasses dels bars, i és que eren èpoques de grans excessos amb els temes relacionats amb l’església.

Una altra senyora, que vivia al carrer Vallparadís, també m’ha explicat que en aquest carrer s’hi feien cada any magnifiques catifes florals i que en una any que no recorda exactament es veu que varen guanyar un premi del concurs de catifes que es feia a Terrassa.

En la foto (autor: Elies – Arxiu Tobella) que he utilitzat per il•lustrar aquest record podem veure un bon nombre de nenes vestides de Primera Comunió, passant pel costat d’una catifa de flors l’any 1959. Podem observar també el costum de la gent, de treure la cadira al carrer per poder observar el pas de la processó còmodament assentats. També podeu observar una fotografia apareguda en la portada de la revista Impacte, de l’any 1988 (a la dreta).
Sembla ser que el costum de fer catifes de flors per Corpus a Terrassa no és gaire antic, ja que abans tant sols es tiraven pètals de flors al pas de les processons, però no es realitzava cap mena de composició floral. La primera catifa feta de flor natural que se’n té coneixement es va fer l’any 1948 al Raval, per part d’en Jaume Argemí i va ser encarregada per l’Institut Industrial. Cal recordar que anteriorment s’havien vist catifes per Corpus al barri de Ca n’Aurell, però aquestes eren fetes amb serradures tenyides, argilaga, terra i altres materials, però no només amb flor natural.

Segons m’han comentat, en aquells anys el preu per fer una catifa natural podia arribar a les 10.000 pessetes, mentre que el preu d’una artificial només era d’unes 1.000 pessetes. En el retall de la premsa de l’any 1957, podem observar una convocatòria del concurs de catifes i els premis en metàlic que s’hi donaven i en el darrer de 1963 la realció de premiats d’aquell any.





La desapareguda casa Albí – Duffour

28 03 2012
casa albi 1999

casa albi 1999

Aquesta antiga casa estava situada just en la cantonada del carrer de Puig Novell i el carrer del Racó (on avui encara hi ha un gran solar). Jo recordo que el mes de juny de 1999 va ser objecte de certa polèmica, doncs havia estat ocupada i en aquests dies d’estiu s’hi va produir un polèmic desallotjament, en el que la policia va treure de la casa un bon nombre de ocupes.
Si us hi fixeu, de l’antiga casa només n’ha quedat la magnífica palmera que hi havia en el jardí i que va ser plantada a finals del S.XIX (avui té ja més de 140 anys). La casa va ser construïda l’any 1877, curiosament el mateix any que li atorgaven el títol de ciutat a la Vila de Terrassa.
Aquest casal es va aixecar al lloc que antigament portava per nom la “feixa de les tres puntes” anomenada així perquè aquest terreny tenia una forma triangular, emmarcat entre el carrer del Racó, el de Puig Novell i el del Portal Nou i formaven part dels antics terrenys de cultiu que l’antiga vila emmurallada tenia al seu voltant.
Hi ha historiadors que diuen que aquest terreny també era conegut pel nom de “clos del Duffour” degut a que els seus propietaris portaven aquest cognom juntament amb el d’Albí.
La mare encara recorda una antiga propietària que es deia Marcelina Albí i Agulló, que va morir uns anys desprès de la guerra civil (anys 40) i que va deixar la propietat en herència als seus 5 fills, que portaven els cognoms Duffour i Albí. Ara aquests noms potser no ens diuen rés, però a principis de segle van ser uns cognoms de molta nomenada a la ciutat ja que fins i tot una de les indústries terrassenques importants aquells anys es deia així, tal i com podreu comprovar en una esquela del 1914 en que es destaca la mort d’un fill de la Marcelina, de només 28 anys.

Nota.- L’amic Rafael Aroztegui ens ha fet arribar una fotografia de la seva propietat, en que podem veure la casa poc abans de ser enrunada (fixeu-vos amb l’estat de les finestres).





Las Novedades

26 01 2012

El meu record és avui per un establiment anomenat Las Novedades del carrer de la Creu, 61 on es venien tot tipus de productes, des panyos fins a paraigües, tal i com podem comprovar amb l’anunci del dia en que es va inaugurar, el 21 d’octubre de 1912.
El que no se és fins quan va durar i si algú ens pot aportar més dades.








%d bloggers like this: