El 26 de gener de 1939

29 09 2013

RAMBLA 26-1-1939Per donar continuïtat al post anterior dedicat al 25 de gener de 1939 avui, per celebrar que el nostre blog ha arribat a les 400.000 visites, recordarem breument el dia desprès, el 26 de gener de 1939.400000
Durant tot el mati se senten explosions de bombes de l’artilleria franquista instal•lada fora de la ciutat. Els carrers queden pràcticament deserts i tothom es queda tancat a casa a l’espera d’aconteixements.
Els pocs que s’atreveixen a sortir al carrer ho fan de pressa i sense aturar-se. La gent informa que les tropes franquistes arriben per Ca n’Aurell i la carretera de Rellinars. La desinformació és molt garn.
Poc desprès del migdia, els qui encara no han deixat la ciutat, decideixen volar els ponts de la carretera de Sabadell, el de la carretera de Rellinars i el de Martorell amb la intenció de dificultar el pas de les tropes.
A les tres de la tarda es produeix l’entrada de les tropes franquistes per la carretera de Rubí, Rellinars i Matadepera. Algú va fer repicar les campanes de l’església de Santa Maria, que miraculosament es van salvar de ser foses o destruïdes. La gent de manera espontània surt al carrer i se senten crits a favor del general Franco. Als locals que abans havien estat seus de partits polítics i sindicals afins a la República onegen banderes espanyoles, mentre al Raval es fa com una mena de manifestació per aclamar els qui han col•laborat (segons ells) a alliberar la ciutat. Fins i tot persones que durant molt de temps havien estat amagades surten per primer cop al carrer.
A les cantonades s’enganxen uns papers com si es tractes d’un band en que es parla de que ha tornat l’ordre i el benestar a la nostra ciutat, mentre els falangistes es fan seva la seu del Cercle Egarenc, mentre d’altres organitzacions van ocupant els diferents locals que han quedat abandonats durant la fugida.
Una de les primeres disposicions que es prenen en aquella jornada és el nomenament com a alcalde provisional a en Josep Homs i Bages, mentre prop de la ciutat encara queden tropes republicanes que no han tingut temps de marxar, com és el cas dels que encara ocupen la masia de la Barata

En la foto que hem triat es pot apreciar l’entrada de les tropes franquistes i la salutació dels veïns (la foto és de l‘Arxiu Tobella). Algú pots indicar-nos en quin carrer la podem situar?

  • Resposta rebuda:  Rafael: Aróztegui: “El que veiem al final, a mà dreta és l’Hotel Bonavista i al fons la fàbrica Aymerich i la xemeneia. La cantonada és el carrer Granius” (moltes gràcies ja que a més ens ha permès corregir la fotografia que havia estat publicada al reves).

També podeu veure un pdf del darrer diari que es va editar el dilluns 23 de gener de 1939 i que ens ha estat facilitat per el bon amic Rafael Comas: Diari Terrassa 23-01-1939

Nota: Volem felicitar a l‘Eloi Falguera i a tots els membres del grup d’actors que han interpretat l’obra “25 de gener” al Teatre Alegria per haver aconseguit emocionar-nos a tots els que hem tingut el plaer de poder-los acompanyar en la seva estrena.





El bon cafè del Brasilia

8 03 2013

brasilia 28-05-62Segur que molts de vosaltres recordareu el popular cafè Brasilia situat al Raval (bé de fet encarà hi sou a temps d’anar-hi doncs segueix obert).bar brasilia 2012
El fet és que he trobat una anunci en que agraeixen a tots els que han intervingut en les obres de l’establiment i m’ha fet il•lusió compartir-lo amb vosaltres.
L’anunci es va publicar el 28 de maig de 1962 i en les fotos podem apreciar el Brasilia dels nostres records amb la seva llarga barra, tant típica dels primers snack-bar que aquells anys es començaven a popularitzar a la nostra ciutat i del que Las Vegas, de la plaça Vella, en va ser el seu primer exponent. La inauguració del local es va fer el dia 15 del mateix mes de maig del 1962.
Fixeu-vos bé amb els anuncis de les empreses que hi van intervenir ara fa poc més de 50 anys i veureu com passa el temps ja que moltes d’elles ja formen part també dels records, tot i que alguna segueix al peu del canó.
El constructor va ser el popular Mampel, i qui no recorda l’Isidre Galí, per no dir rés de la centenària Ferreteria Paloma. Algú en sap alguna cosa dels altres noms que surten als anuncis?bar brasilia 14-5-62
Jo del Brasilia en tinc molt bons records ja que amb la promesa (llavors es deia així) hi anàvem moltes tardes a fer un refresc quan sortíem d’estudiar de la biblioteca de la Fontvella. També recordo haver-hi trobat molts del polítics que han passat per l’ajuntament fent un cafè o esmorzant-hi. Aquest era un lloc molt popular i el cafè que hi servien de molta qualitat. De fet ja el dia de la inauguració deixaven ben clar que la seva especialitat era la “crema de cafè”.
Nota: Gràcies a un comentari rebut a facebook per part deToni Germain: el propietari era l‘Isidre Brunet, jugador del F.C. Terrassa i que havia jugat amb el Real Madrid.





Els Concursos de Catifes del Corpus

10 06 2012

S’acosta Corpus i vull explicar-vos un comentari que l’altra dia una senyora em va fer sobre el fet de que als anys 50 diu que varen decidir eliminar del recorregut de la processó (suposo que la de ca n’Aurell) del seu pas per la Rambla, perquè no hagués de passar per davant de les terrasses dels bars, i és que eren èpoques de grans excessos amb els temes relacionats amb l’església.

Una altra senyora, que vivia al carrer Vallparadís, també m’ha explicat que en aquest carrer s’hi feien cada any magnifiques catifes florals i que en una any que no recorda exactament es veu que varen guanyar un premi del concurs de catifes que es feia a Terrassa.

En la foto (autor: Elies – Arxiu Tobella) que he utilitzat per il•lustrar aquest record podem veure un bon nombre de nenes vestides de Primera Comunió, passant pel costat d’una catifa de flors l’any 1959. Podem observar també el costum de la gent, de treure la cadira al carrer per poder observar el pas de la processó còmodament assentats. També podeu observar una fotografia apareguda en la portada de la revista Impacte, de l’any 1988 (a la dreta).
Sembla ser que el costum de fer catifes de flors per Corpus a Terrassa no és gaire antic, ja que abans tant sols es tiraven pètals de flors al pas de les processons, però no es realitzava cap mena de composició floral. La primera catifa feta de flor natural que se’n té coneixement es va fer l’any 1948 al Raval, per part d’en Jaume Argemí i va ser encarregada per l’Institut Industrial. Cal recordar que anteriorment s’havien vist catifes per Corpus al barri de Ca n’Aurell, però aquestes eren fetes amb serradures tenyides, argilaga, terra i altres materials, però no només amb flor natural.

Segons m’han comentat, en aquells anys el preu per fer una catifa natural podia arribar a les 10.000 pessetes, mentre que el preu d’una artificial només era d’unes 1.000 pessetes. En el retall de la premsa de l’any 1957, podem observar una convocatòria del concurs de catifes i els premis en metàlic que s’hi donaven i en el darrer de 1963 la realció de premiats d’aquell any.