Cal Pau Nista i la casa Ros

Algunes cases del carrer de l’església tenien un sobrenom curiós com “cal Francisquet”, “cal Pau de la Mosca” o “cal Escursell”. De fet aquesta darrera, segons indicacions del Rafel Comes, era la casa (on avui hi ha la residència de monges darderes Sant Josep Oriol) del fabricant Francesc Escursell i Ferrer.

Però hi havia una casa molt senyorial que també portava un sobrenom, com és el cas de la Casa Ros que s’anomenava popularment com a “cal Pau Nista”.

Aquest sobrenom li venia degut a que al músic Pau Ros l’anomenaven “Pau Nista” ja que era qui tocava l’orgue de la propera església del Sant Esperit i de organista li va quedar el diminutiu de Nista. Però la casa d’en Pau Nista no és la que podem veure actualment com a casa Ros ja que en Pau va néixer a les primeries del segle XVIII en una casa d’estil més senzill ubicada en el mateix carrer de l’església però cantonera amb el carrer de Baix Plaça. El càrrec d’organista no sabem des de quan el va tenir, però per un rebut que es conserva se sap que el 20 de gener de 1734 se li va pagar per aquest concepte 15 lliures com a dotació anual i ja no es coneix cap més dada de la seva vida ni tampoc se sap quan va morir.

Segons en Rafel, la relació familiar de l’organista amb els Ros del vapor és gairebé segura. Un oncle de Marian Ros Vallhonrat es deia Pau Ros i Prats (1782) i l’avi, paraire, es deia també Pau Ros (c.1735). La transmissió del nom era molt habitual a través del padrins que solien ser els oncles i els avis dels batejats. El 1842 l’avi del Mariano Ros que citarem a continuació i que també es deia Mariano va fer construir una casa al carrer de l’església 49 i quan ja la tenia mig feta li van avisar que s’havia d’eixamplar l’entrada del carrer del Portal Nou i en Ros va contestar a l’ajuntament que ja havia fet tard i la casa es va continuar deixant el carrer tant estret que només hi passava un carro. El 1874 es reconstruir l’edifici però el carrer va continuar estret fins que finalment es va projectar eixamplar-lo el 21 de juliol de 1926 i finalment es va fer la reforma.

La senyorial casa Ros que avui trobem en el carrer de l’església cantonera amb el carrer del Portal Nou era la residencia dels propietaris del Vapor Ros que esta just al costat i que ha restat intocable durant molt i molts anys. L’edifici és obre de l’arquitecte municipal Miquel Curet i Roure i va ser aixecada entre 1873 i 1874 en estil clàssic (eclecticisme).

El dia 16 de març de 1958 a l’edat de 74 anys va morir a Barcelona (veure retall a l’esquerra) en Mariano Ros Paloma i la seva esposa Emilia Millán i Martínez de Conca va fer lliurament a l’ajuntament del llegat del que va ser el darrer de la saga Ros en habitar la casa i que va consistir en 16 quadres grans que havia pintat el mateix Ros Paloma i que un cop mort, la seva vídua seguint la voluntat d’aquest, els va lliurar a la ciutat. Un retall de la premsa del 27 de febrer de 1968 (a la dreta) indica que la casa de Mariano Ros es cedida en propietat a l’Hospital de Sant Llàtzer i la curiositat és veure el valor en que estava tassada la finca i que era de 2 milions de pessetes.

La Casa Marià Ros va ser transformada en el casal d’avis Anna Murià (actualment situat a l’edifici dels Telers al carrer de Sant Ildefons, 8). Incloc un retall del 24 de novembre del 1923 on s’indica la sentència d’un plet que va interposar en Mariano Ros a la Mina d’aigües de Terrassa i que va guanyar donant els diners a la beneficència.

En un altre retall del 1914 (a l’esquerra) podem veure si n’era d’important en Mariano Ros que el diari destaca un incident amb el seu cotxe i és que llavors de persones amb cotxe a la ciutat n’eren comptades.

Una anècdota que ens explica el Rafel, de Marian Ros i Paloma, és que fou un dels ferits en l’atemptat amb bomba al “Reed Room” un club particular situat al carrer Sant Pere (on hi havia hagut l’antiga Fonda Peninsular) d’alguns terrassencs acabalats que no estava gaire ben conceptuat.

. La darrera xafarderia sobre aquest Marian és que no va tenir fills amb la seva dona Emília i va designar hereu a un fill adoptiu, en Francesc Cabezas i Fonseca, no fa massa temps traspassat però que com ell mateix reconeixia públicament era un fill bastard seu.

Si us fixeu en la reixa de l’entrada al vapor Ros podeu veure encara la R en ferro forjat al capdamunt.

• Una curiositat: el novembre de 2017 es va rodar unes imatges de la façana de la casa Ros per una sèrie de TV de la que desconeixem el nom. Podeu veure les imatges del rodatge a: https://elmon.cat/monterrassa/cultura/rodatge-duna-serie-televisio-al-carrer-lesglesia-terrassa
• Un bon estudi arquitectònic el trobem a: https://jplananieto.blogspot.com/2018/02/casa-maria-ros.html
• Unes imatges de com està de degradada la casa les podeu veure a: https://elmon.cat/monterrassa/histories-de-terrassa/la-casa-mariano-ros-de-terrassa-cada-cop-esta-mes-degradada

La desapareguda casa Curet

L’any 1878 Terrassa havia deixat de ser una Vila i ja era tot una ciutat amb 11.000 habitants i moltes ganes de créixer i fer-se un lloc en el món. Aquell any se li va encarregar al mestre d’obres “Miquel Curet i Roure” un estudi per planificar la ordenació de l’antiga trama urbana de la ciutat i en l’estudi presentat el dia 27 de juny de 1878 presenta una divisió de la ciutat en tres districtes, amb 80 carrers i 7 places. Curiosament el 10 d’octubre del mateix any és substituït com a arquitecte municipal per Joan Feu i Puig, tot i que el 1882 tornarà al càrrec de manera provisional, just fins el gener del 1885 en que es trasllada a viure a Barcelona.
Precisament aquest mestre va ser l’autor de la casa que avui volem recordar i que malauradament va ser enrunada l’any 1977. La casa, que era on ell vivia, estava situada en el carrer de la Rasa i feia cantonada amb el carrer de la Indústria i va ser construïda en estil neoàrab, us estil que potser podem trobar poc habitual, però que en l’any en que va ser construïda tenia una certa raó de ser, ja que la guerra entre Espanya i els països àrabs del nord d’Àfrica de finals del S. XIX van fer que és poses de moda per tot el que tenia cert gust àrab.
Curiosament a Terrassa aquest estil va tenir més influencies i avui encara en podem admirar algunes, com per exemple en les torres d’aigua (també anomenats plomers) com el de l’Hospital, al Passeig, projectada per LLuís Muncunill (1919) (foto de la dreta) o, fins i tot, en el famós magatzem Corcoy, que encara podem veure a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de l’edifici de Correus.
Un altre edifici del mestre Curet que encara avui es manté en peu és l’antiga casa Ros en la cantonada del carrer de l’església i el Portal Nou.
Segons expliquen els qui la van veure, la casa Curet mantenia el seu estil neoàrab des de la façana fins a la decoració de les seves habitacions. Quina pèrdua més trista pel nostre malmès patrimoni.
Nota.- No hem de confondre la casa Curet amb Can Curet, una antiga masia avui desapareguda de la nostra ciutat.