El volant de Sant Cristòfol a Terrassa

El 10 de juliol és la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors i abans en les confiteries i pastisseries s’hi podien trobar els Volants de Sant Cristòfol, un tortells de brioix farcit de massapà i fruites confitades que portaven una cirereta al mig, simulant el clàxon i que acostumaven a portar una figureta amagada de porcellana, que moltes vegades simulava un cotxe.

Sant Cristòfor (o Cristòfol) és el patró dels automobilistes i protector de tots els que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d’un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós. Aquest personatge és la continuació de les divinitats clàssiques, l’Hermes grec i l’Hèrcules llatí.

Segons diuen el Sant cristià va passar l’infant Jesús d’una llera del riu a l’altra. Va ser una feina molt àrdua: el cos del nen cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món.

Com a curiositat us mostro un programa editat pel Gremi de Xofers de Terrassa el juliol del 1934 per celebrar la seva Festa, que tenia lloc els dies abans de la diada. En ell es parla a més de la tradicional benedicció dels automòbils que es feia desprès d’un Ofici Solemne, d’altres actes com el concert i les sardanes que es feien al Passeig i el Gran Ball al Teatre Alegria.

Avui ja no trobem volants de Sant Cristòfol a les pastisseries de Terrassa i és una pena que hàgim perdut aquesta tradició en una ciutat en que a més Sant Cristòfol és un dels nostres 3 patrons, al costat de Sant Pere i Sant Valentí. Aprofito per incloure un goig a Sant Cristòfol de l’any 1950.

En altres articles ja s’ha parlat de la diada a Terrassa i per qui els vulgui llegir us deixem els enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/10/90/
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/sant-cristofol-i-la-festa-dels.html

La Festa Major del 1952 (1)

Per celebrar la festa Major del 2012 he triat el record de la Festa Major del 1952, d’ara fa 60 anys i per tal de fer-ho com cal us reprodueixo la portada i la benvinguda del Programa Oficial, que com veureu tenia una portada bastant florida. D’aquesta portada vull destacar els globus d’aire calent, que era costum enlairar en moltes revetlles d’aquells anys. Estaven fets de paper i es cremava a sota una mica d’alcohol, de manera que aquest escalfés l’aire de l’interior del globus i l’enlairés.
A la primera plana del llibret parla dels sants patrons de la ciutat: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí, tot i que si ho preguntes a la gent del carrer tothom et digui el nom de sant Roc.
En representació de la cultura popular hi trobem els gegants (suposo que els nous ja que són del 1950), els cap-grossos i el drac (tots ells avui desapareguts) i el ball de bastons, a més de les nombroses ballades de sardanes amb la Cobla la Principal de Terrassa i d’altres.
El programa anuncia també el sermó “panegírico” del reverend Carles Salicrú i a la sortida rés del Ball de Plaça que avui es fa, sinó només una processó amb les sagrades relíquies.
Era costum en aquells anys que durant la Festa Major s’inaugurés alguna cosa a la ciutat i aquell any li va tocar al nou Parc de Bombers que es va construir al carrer de Gaudí i que des de llavors els terrassencs coneixem com el “carrer dels bombers”. Uns dies abans, el dia 3, s’havia inaugurat el nou edifici de l‘Institut Indústrial al carrer Sant Pau (avui Cecot).
S’anuncien balls en molts punts de la ciutat: Gran Casino, casa Tomás, els Amics, Casino del Comerç, la Piscina, etc. i també en el tradicional envelat de la plaça Primo de Rivera. Per cet, no se si ho recordeu, però era costum il·luminar alguns carrers de la ciutat durant la Festa Major, principalment la Rambla.
Vull destacar també el tradicional berenar que es donava la tarda del dimarts en les Escoles Públiques, a càrrec de l’Ajuntament de la ciutat (alcalde, Pere Matalonga).

Personatges populars de Terrassa (4)

Ens diu de nou l’amic Badrenas, “m’ha vingut a la memòria un altre personatge conegut per a quasi tothom a Terrassa. És en Paco Pérez, un home que va ser secretari particular d’una colla d’alcaldes de la  ciutat a l’època de la dictadura (Onandia, Clapés,…) i a més tenia el càrrec de cap de protocol i mestre de cerimònies. Era a tots els esdeveniments on hi assistien les autoritats i era l’encarregat d’acompanyar-los a tot arreu, indica’ls-hi com havien d’actuar, i presenta’ls-hi tanmateix els personatges que ens visitaven. Si necessitaves quelcom de l’ajuntament t’havies d’adreçar a ell, i ell s’encarregava de posar-te en contacte amb la persona indicada. També passaven per les seves mans les subvencions, ajudes o favors que es demanaven i ell s’encarregava d’aconseguir-ho… o no!!!, fent valer la seva posició d’influència amb les autoritats. Recordo que va estar molts anys a l’Ajuntament i quasi tothom el coneixia.

Vivia a la plaça de la Creu de Sant Pere i sempre portava ulleres de sol i, em sembla recordar, que la seva dona era perruquera. No se quin càrrec tenia, però es movia molt també per la junta del Terrassa FC”.

Nota: El podeu veure en la fotografia a la dreta darrera l’alcalde Clapés.- La foto es de les obres de construcció de la parròquia de la Sant Cristòfol, a can Anglada a l’any 1961.

Diada de Sant Cristòfol (10 de juliol)

Recordo que de petit anava, tal dia com avui, diada de Sant Cristòfol (patró dels conductors), a l’església del Sant Esperit on es feia la benedicció dels vehicles (cotxes, motos i bicicletes entre d’altres). Avui és doncs Sant Cristòfol, el patró dels automobilistes, dels que abans en denominaven xofers i que es deu al fet de que una tradició mil·lenària diu que qui es posa sota el patronatge d’aquest sant no morirà d’accident.

Dels tres patrons de la nostra ciutat sols es coneixen goigs dedicats a aquest Sant. L’altar on es venera aquest sant és el segon entrant a mà dreta de la catedral i, antigament, la porta dreta d’aquest altar donava al cementiri de la vila.

La tradició feia que cada any el dia 10 de juliol és fes una missa solemne, on es repartia un tradicional ramet d’espígol florit que, segons creença popular, preserva de malalties de tota classe de dolor. Ignoro si actualment és viva o no aquesta tradició.

La foto està presa davant de l’antiga façana del Sant Esperit abans del seu enderroc i es pot veure el capellà beneint un cotxe d’època. La foto és obra de Isidre Lloses – Arxiu Tobella.