Els Concursos de Catifes del Corpus

10 06 2012

S’acosta Corpus i vull explicar-vos un comentari que l’altra dia una senyora em va fer sobre el fet de que als anys 50 diu que varen decidir eliminar del recorregut de la processó (suposo que la de ca n’Aurell) del seu pas per la Rambla, perquè no hagués de passar per davant de les terrasses dels bars, i és que eren èpoques de grans excessos amb els temes relacionats amb l’església.

Una altra senyora, que vivia al carrer Vallparadís, també m’ha explicat que en aquest carrer s’hi feien cada any magnifiques catifes florals i que en una any que no recorda exactament es veu que varen guanyar un premi del concurs de catifes que es feia a Terrassa.

En la foto (autor: Elies – Arxiu Tobella) que he utilitzat per il•lustrar aquest record podem veure un bon nombre de nenes vestides de Primera Comunió, passant pel costat d’una catifa de flors l’any 1959. Podem observar també el costum de la gent, de treure la cadira al carrer per poder observar el pas de la processó còmodament assentats. També podeu observar una fotografia apareguda en la portada de la revista Impacte, de l’any 1988 (a la dreta).
Sembla ser que el costum de fer catifes de flors per Corpus a Terrassa no és gaire antic, ja que abans tant sols es tiraven pètals de flors al pas de les processons, però no es realitzava cap mena de composició floral. La primera catifa feta de flor natural que se’n té coneixement es va fer l’any 1948 al Raval, per part d’en Jaume Argemí i va ser encarregada per l’Institut Industrial. Cal recordar que anteriorment s’havien vist catifes per Corpus al barri de Ca n’Aurell, però aquestes eren fetes amb serradures tenyides, argilaga, terra i altres materials, però no només amb flor natural.

Segons m’han comentat, en aquells anys el preu per fer una catifa natural podia arribar a les 10.000 pessetes, mentre que el preu d’una artificial només era d’unes 1.000 pessetes. En el retall de la premsa de l’any 1957, podem observar una convocatòria del concurs de catifes i els premis en metàlic que s’hi donaven i en el darrer de 1963 la realció de premiats d’aquell any.

Anuncis