Recordem el desaparegut Parc de l’ARBORETUM

17 03 2017

Recordeu que fa anys hi havia un cartell a la sortida de Terrassa per la Rambleta que anunciava la creació d’un parc anomenat Arboretum?

Inicialment recordem que s’hi van plantar alguns arbres però la cosa no va seguir i finalment part del seu espai va ser ocupat pel Palau de Justícia (es va començar a construir el 2008) i per un gran aparcament que serveix de trobada per molta gent a l’hora de sortir a fer alguna excursió de cap de setmana.

Cal indicar que l’Associació de veïns de la Cogullada, entre el 2008 i el 2009 (mentre es construïa l’edifici dels Jutjats i la zona del pàrquing) es va mostrar contraria a la construcció d’aquest aparcament, però finalment que no se’n va sortir.

De nou hem de lamentar que una bona iniciativa quedès en l’oblit i l’Arboretum hagi passat a ala zona dels Records.

En els mapes podeu observar l’evoluació d’aquest espai: Fotos del 1994, del 2000, del 2008 i actual.

 

Anuncis




Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (un col•lector petit)

14 10 2012

pont renfe 1910

L’any 1876 el pla urbanístic de Miquel Ceret, que mai va ser aprovat, preveia el creixement de la ciutat de Terrassa cap a l’altra banda de la riera del Palau, canalitzant la riera des del pont de la Renfe fins més avall de la carretera de Montcada. A principis de segle XX es van començar a perfilar els primers carrers de la barriada de ca n’Aurell i això va provocar que es comences a canalitzar la riera en la seva zona central, prop del nou Mercat de la Independència.
En anys posteriors els plans urbanístics dibuixaven carrers en la part sud de la carretera de Montcada plano guia calvet 1876(veure plano de la Guia Claret), sobre el desviament natural que la riera del Palau feia cap a la dreta, però cap tècnic va preveure que els col•lectors que s’havien construït eren del tot insuficients, especialment en la seva boca d’entrada a la part nord de la Rambla.

En una foto antiga podem veure com l’antiga riera del Palau, a l’altura del carrer de Cervantes, corria a cel obert.

El dia de la riuada, quan van baixar els primers arbres, es va formar un tap a l’entrada del col•lector que va produir que l’aigua no tinguès cap més opció que baixar pel mig de la Rambla, recuperant l’antiga llera de la riera del Palau, i envaís els carrers paral•lels del barri de ca n’Aurell.
A la zona de la Rambla s’hi van produir com a mínim 89 víctimes, a part dels nombrosos danys materials que van quedar ben patents amb l’acumulació de cotxes i materials que es podien observar al final de la Rambleta (en la foto hi podem veure un autobus arrastrat per la riuada), al conegut camp dels Kubales (avui ocupat en part per l’Hotel Don Candido).

En un article del 16-12-1960 (quasi 2 anys abans de la riuada) ja s’indicava que hi havia l’intenció de perllongar el col•lector de la Rambla fins l’avinguda Abat Marcet. Malauradament aquesta previssió no es va realitzar a temps.
(continuarà en el proper post)





La Festa Major del 1952 (2)

30 06 2012
fira rambleta

fira rambleta

En el post d’avui comentarem alguns aspectes de la Festa Major del 1952 que podem completar el que es feia a la ciutat en aquells dies:
El primer que vull recordar és la original exposició de joguines que va fer la ferreteria Puigmartí, que llavors estava en el carrer de Gavatxons i on la joia de l’exposició era un magnífic diorama amb molts elements en moviment que feia les delícies de la canalla (veure anunci).
També era important en la Festa Major la fira d’atraccions que es muntava a la zona de la Rambleta (un cop passat el pas a nivell de la carretera de Montcada) i que podeu veure en la foto.
Un esdeveniment que tenia lloc el diumenge de Festa Major era la festa de la bandereta de la Creu Roja i que consistia en una recapta en la que es posava una bandereta a canvi d’una aportació econòmica. Jo encara recordo unes banderetes que portaven una agulleta per agafar-se a la roba, ja que no eren adhesives, tot i que les que jo recordo eren ja dels anys 60 (algú en converserva alguna?).

En Rafel Comes ens explica que ell recorda quan voluntaris de la Creu Roja uniformats anaven amb un coixinet amb les agulles de cap suportant petites banderetes de paper, recaptant fons per a l’entitat, però ens comenta que no n’he trobat cap. També recorda que paraven els cotxes i si el donatiu era prou important et donaven una banderola que es penjava en el retrovisor (d’aquestes sí que en conserva). L’any 1948 se’n va fer una amb el disseny que en Mateu Avellaneda havia fet per commemorar els 50 anys de l’entitat. Els anys següents, no se si va ser perquè en van sobrar o es reeditaven, es feia servir la mateixa banderola amb l’any tamponat a sobre (veure imatge del banderi que ens ha fet arribar del 1957). Anys després se’n van ver versions més senzilles sense datar.