El primer edifici alt de pisos de Terrassa: la casa Font

19 03 2010

Un record del que me n’ha parlat en  Ricard Font fa referència al primer edifici alt de pisos que es va fer a Terrassa, construït l’any 1942, en una època de postguerra on era molt habitual el racionament dels aliments a la ciutat. A la dreta podeu veure el detall de l’escultura que hi ha a la façana (foto cedida pel Rafael Aróztegui.

Es tracta de la coneguda casa Font, que encara avui podem veure a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Vall, concretament al c/ major 21. La casa tenia un principal destinat a despatxos i dels primers que s’hi van instal·lar podem anomenar un dentista i una companyia d’assegurances. Al primer pis, que tenia dues vivendes, hi vivia en Miquel Font, fill del Pere Font i uns llogaters, al segon pis dos llogaters més i al tercer el mateix Pere Font i uns llogaters. Al quart pis les estades eren més petites i presentava dues habitacions a la part del davant que servien de trasters, una per en Pere Font i l’altre pel Miquel Font i dues vivendes més, en la part del darrera, una per la família dels porters i l’altra pel director del Banc de Bilbao, entitat que tenia llogat els baixos de l’edificI (el Banc de Bilbao es va establir a Terrassa el 28-12-1923 en un edifici del passeig 145, cantonada amb el c/ Garcia Humet, el 1-03-1933 es va establir al c/ Sant Pere, 32 i finalment el 17-06-1945 a l’edifici del c/ Major,21). Adjunto una foto de la celebració del centenari del banc aportada per en Rafael (veure comentaris).

Podem afegir que l’arquitecte va ser l’Ignasi Escudé Galí, el constructor Josep Carreras Vivó i el promotor Pere Font Batallé.

Per tal de fer-vos idea de com era aquesta part de la nostra ciutat, abans, durant i desprès de la seva construcció podeu veure un recull de fotografies facilitades pel Ricard, net del qui va fer el citat edifici:

Nota.- En les fotos he vist algunes curiositats: un cotxe que sembla que està adaptat per funcionar amb gasogen (adjunto un anunci de l’any 1942), unes pintades al mur de protecció de l’obra de clara identitat feixista i amb la creu gamada i, en la fotografia de l’inici del record, els espais on es posaven els guardes urbans per dirigir el trànsit.

Advertisements

Accions

Information

11 responses

19 03 2010
Ricard Font Serra

Efectivament, el cotxe funcionava amb gasògen i naturalment amb benzina de quota, i si no arribava la quota es recorria al estraperlo i finalment amb gasògen, produït amb llenyes i carbó. Concretament aquest cotxe era el Ford del meu avi. En aquell temps no feien falta els semàfors ni els senyals de tràfic, a Terrassa hi havia una dotzena de cotxes, es podia aparcar on volies i no posaven multes de tràfic.

19 03 2010
Ricard Font Serra

L’estàtua de la façana és d’en Ros i la va encarregar el meu pare. Representa la indústria llanera, doncs es tracta d’una dona que aguanta una troca de llana. A casa tenim una pel•lícula que recull les vicissituds per la col•locació de l’estàtua.

19 03 2010
Rafael

Dues notes :
1 l’original de la foto on es veu el solar sense edificar es propietat de la familia Font, i es de on jo vaig treure la copia que tinc.

2 la vivenda de darrera, que estaba dedicada al director del Banc de Bilbao, mai va ser ocupada per aquest.
El director del Banc era el meu avi, Casildo Aróztegui Echevarria, i sempre va viure al carrer de la Creu Gran.

19 03 2010
Ricard Font Serra

Vull aclarir que el Sr. Fillol, que vivia al quart pis, va ser el qui havia estat el primer director del banc de Bilbao a Terrassa i després de la seva jubilació va seguir vivint allà. Fins i tot, quan va morir hi va seguir vivint la vídua i el seu fill, per tant és lògic que un altre director no hi pogués viure.

19 03 2010
Ricard Font Serra

Un detall: la benzina que es podia comprar, per cada cotxe era de quota i depenia dels cavalls del cotxe per atorgar-ne més o menys, que de totes maneres era molt escassa. El meu pare tenia un topolino de la Fiat molt petit i com que li assignaven poca benzina, acabava gastant els vals del cotxe de l’avi, ja que aquest ja podia anar amb el gasògen.

19 03 2010
Rafael

Aclariments: L’any 1923, en la casa Motllor del Passeig, avui Mútua, s’instal•la, al primer pis, el banc de Bilbao, el primer director és en Guillem Livesey, que l’any 1926, i per causes diverses ( veure “La banca a Terrassa” d’en Marian Trenchs ) provoca una fallida i és destituït.
Al 1928 es nomenat director el meu avi, Casildo Aróztegui, que ve directament des de Pamplona a dirigir el banc, fent servir la planta baixa de can Motllor del Passeig com a vivenda.
Al 1933 el banc es trasllada a la “Can Barata” del carrer Sant Pere nº 32 i el meu avi, i tota la seva família, passen a viure a una casa del carrer de la Creu Gran.
I com diu la noticia del “TARRASA” del 16 de juny del 1945 passen el banc als baixos de l’edifici Font Batallé. En una part de dita noticia, que no apareix en el retall que surt en el record, queda constància de que el director de l’agencia de Terrassa en aquell moment era el Sr. Casildo Aróztegui.
Ignoro en quina data l’avi va deixar de ser director, però en una foto del llibre d’en Trenchs, datada al 1957, en que hi surten tots els empleats, en motiu de la celebració del centenari de la fundació del Banc de Bilbao, apareix l’avi en mig de tot el grup.
Resumin, l’avi Casildo va ser el segon director de l’agencia de Terrassa i en tot cas el senyor Fillol deuria ser el tercer.

20 03 2010
Ricard Font Serra

Els noms dels llogaters dels pisos eren les famílies: Biosca, Ramoneda, Torrens i Altisent. També recordo que els dentistes eren els germans Querol, el metge era el Dr. Maturana (pare del farmacèutic) i les assegurances era l’Echinique. El porter que compartia la porteria amb la seva dona, tenia l’ofici de fuster i es deia Ejarque.
També vull dir que en la crisi dels setanta, que és quan es va acabar la fabricació d’Anònima Font Batallé, propietària de l’edifici, a fi de complimentar amb tots els pagaments, es va vendre la casa al Sr. Àngel Puig que, com que tractava amb desperdicis i matèries de 2ª qualitat, se l’anomenava popularment “el drapaire”.

7 05 2011
Ricard Font Serra

Tenia raò en Rafael Aroztegui, el director era el seu avi, i en no voler ocupar el pis destinat a ell el va ocupar el Sr. Fillol, que era el sub-director

4 07 2013
Enric

La casa és considerada per els arquitectes com una mostra del estil neoclássic franquista funcional, mostra un desig de ordre y neoclassicisme més la funcionalitat propia del segle XX a les ciutats industrials.

25 06 2016
Jordi Miralda

L’arquitecte crec que va ser el meu avi Ignasi Escudé Gibert, fill d’Ignasi Escudé Galí.

1 04 2017
Merce

…..x informacio consultada sobre arquitecte ignasi escude gibert, sembla q ell es l autor d aquest edifici de major/portal st roc/ vall -casa font batalle- . Es el mateix arqitecte del cine rambla i les fabriques magdalena i aeg, entre altres..El seu pare es deia ignasi escude gali pero crec q no era arquitecte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s