La Gran Banca Marcet i Cia

16 04 2016

banca marcet 1916Avui he trobat uns anuncis (el primer és del 1916 i l’altra del 1918) en que es fa referència a la Banca Marcet i Cia de Terrassa i és ben curiós que la gent recordi la Caixa de Terrassa i el Banc de Terrassa, però ja sigui més desconeguda aquesta gran entitat terrassenca.

No farem cap lliçó històrica ja que aquest no és l’objectiu d’aquest blog però si que mirarem de recordar aquest fet. Per això ens cal remuntar-nos al s.XIX i recuperar la figura d’una d’aquelles persones que està catalogada com a terrassenc il•lustre, en concret em refereixo a Joan Marcet i Palet.

banc marcet 1918Però anem a pams i situem-nos primer a la ferreteria de Pau Paloma i Astals, que hi havia originàriament al carrer de l’Església 3, per veure com en aquell establiment (al 1860) s’hi feien les primeres operacions de cobraments de lletres de Terrassa (era el que llavors s’anomenava una corresponsalia bancària).

Sigui com sigui aquesta feina no tenia rés a veure amb la ferreteria i en Paloma va decidir traspassar-la a un amic seu anomenat Bonaventura Marcet i Biosca que es dedicava al comerç amb una botiga situada al carrer de Sant Pere cantonada amb el carrer de Gaudí. Aquest traspàs es va produir el 4 de febrer de 1865. No hem de confondre aquesta botiga que va desaparèixer al ampliar-se el carrer Gaudí amb la casa Bonaventura Marcet i que encara podem observar al número 27 del mateix carrer Sant Pere (feta per l’arquitecte Rafael Puig i Puig l’any 1889).

Aquest nou negoci bancari va anar a més i finalment el 1872 va obrir una oficina al Raval, 16. Uns anys més endavant (1887) posa al front del negoci al seu fill, en Joan Marcet i Palet (1867 – 1927) que posteriorment es casa amb la Carme Soler i Palet (1892).

banca marcetNomés un any desprès mor el seu pare i es canvia el nom del negoci pel de “Fill de Bonaventura Marcet”. El 1915 segueix creixent adquirint la casa del costat (Raval 18) i passa a dir-se “Marcet i Cia” i és llavors quan podem afirmar que, ja era considerada una de les banques particulars més importants de Catalunya. El seu número de telèfon era llavors dels més coneguts a Terrassa, el 1717. En la fotografia de la dreta podem observar els dos edificis de la Banca Marcet i Cia just a la dreta de l’edifici de l’Ajuntament.

marcet i paletEl 1919 va decidir finalment traspassar el seu negoci, oferint-lo primer al Banc de Terrassa que va refusar l’oferta (per cert va ser un més dels gran errors que va cometre aquest Banc) i posteriorment al Banc Hispà Americà que el va adquirir i li va servir per fer-se fort a Terrassa.
De Joan Marcet i Palet en podríem dir moltes coses però només hi afegirem, que va ser alcalde de Terrassa durant el període del 17 d’octubre del 1897 al 10 de maig de 1898 i que políticament l’hem de considerar afí amb el Salisme.banca marcet raval 2banca marcet raval 2 (2)

Nota: L’amic Rafael Aróztegui ens envia una imatge de la casa del 1783 que va passar a formar part de l’edifici Marcet del Raval i també ens adjunta un foto muntatge seu per veure com s’integraria la casa amb el paisatge actual del Raval.

Anuncis




Una conferència sobre la Guerra Civil a Terrassa

20 06 2012

Us volem fer saber que el Rotary Club de Terrassa organitza pel dimarts 26 de juny un sopar conferència amb l’historiador Josep Puy i Juanico sota el títol de Imatges de la Guerra Civil a Terrassa, en el que presentarà algunes imatges inèdites i sobre aquestes realitzarà la seva exposició, aportant-hi noves visions del que es va viure a la nostra ciutat en els anys de la guerra.

Destaquem que en Puy ha estat pioner en els estudis del caciquisme a Catalunya amb la seva gran especialització amb el que va suposar l’ Alfons Sala i Argemí, Industrial i Polític terrassenc, creador del anomenat “salisme”. Darrerament ha col·laborat en el llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones”, de l’Editorial Momentum, aportant una interessant visió històrica. El sopar conferència és obert per qui desitgi assistir-hi, a un preu de 20 €, però cal confirmar l’assistència al mail rotaryterrassa@gmail.com





La Biblioteca Salvador Utset del barri del S. XX

23 03 2009

biblioteca S.Utset

biblioteca S.Utset

Aquesta biblioteca, inicialment ubicada al carrer Avinyó, número 17 es va inaugurar el 4 de juliol de 1972 i jo la vaig descobrir aproximadament l’any 1975, any que vaig començar a vincular-me amb el barri del segle XX i amb la parròquia de les Germanes Josefines que tenien una església oberta al culte al carrer Pare Font.

La biblioteca porta el nom de Salvador Utset i Payàs, un seguidor polític de l’anomena’t Salisme; arribant a ser secretari particular del mateix Alfons Sala des de l’any 1939.

salvador-utsetNascut a Terrassa el 27 de juny de 1880 va treballar inicialment a la impremta del seu pare, al carrer de la Fontvella i des de la que s’imprimia el setmanari “El Tarrasense”. Entre altres càrrecs públics destacaré el de regidor des del 1915 al 1920 i el de tinent d’alcalde de 1924 a 1925. Se’l considera un prohom terrassenc i per això se li va concedir la medalla de plata de la ciutat l’any 1962. Va formar part del patronat de la Fundació Soler i Palet des del 1958 i va ser autor de diverses obres literàries. Va morir el 28 de setembre de 1971.

Correcció.- Tal i com m’han corretgit en els comentaris no són les germanes Josefines, són les Germanes Agustines.





El “cara al sol” a l’Escola Pia (2)

28 01 2009

anys 40

anys 40

Desprès de la guerra civil a l’Escola Pia desaparegueren les distincions entre recomanats i vigilats, només quedà una distinció entre permanències i no permanències, és a dir els que es quedaven una hora a la tarda a l’escola per fer els deures i els qui només assitien a les classes. Els dos grups pagaven quantitats diferents i estaven separats també en classes diferents. Cal indicar que aquesta divisió es va continuar només a Terrassa, ja que a la resta de centres d’escolapis s’havien barrejat ja els alumnes.

En aquells anys els Escolapis de Terrassa estaven fortament lligats amb el poder ciutadà i en especial al Salisme. No volien ni sentir parlar el català i s’enorgullien de que l’única llengua de l’escola en aquells anys fos el castellà. Per això no ens ha d’estrenyar que cada mati als nens els fessin cantar l’himne feixista del “cara al sol” amb la mà aixecada.

Per sort tot això amb els anys va anar canviant…





Recordatori del Funeral d’Alfons Sala

21 06 2007

Recordatori 1Recordatori 2 Avui us vull mostrar el recordatori de la missa de funeral d’Alfons Sala i Argemí que s’ha conservat durant tots aquests anys a casa dels meus pares.Fixeu-vos en la part on surten tots els bisbes i cardenals que preguen per ell. Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 1863 – Barcelona, 1945) dirigí l’empresa tèxtil Sala Badrinas. Va ser membre de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions. President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa durant 1891-1896. Creà l’Escola d’Enginyers Industrials Tèxtils d’aquesta ciutat i al 1926 fou nomenat comte d’Egara.

Com a polític va defensar el proteccionisme econòmic. Membre del partit Lliberal, va ésser diputat per Terrassa del 1893 al 1922. El 1919 va fundar la Unió Monàrquica Nacional, recolzat per l’aristocràcia catalana reaccionaria. Desprès de participar en el cop d’estat de Primo de Rivera, va ésser nomenat senador vitalici (1923) i president de la Mancomunitat catalana (1923-1926). A la seva manera de fer política se li va denominar “Salisme”.