Recordant la xemeneia de la Bòbila Almirall

29 04 2012

Ja quasi bé tothom sap que la xemeneia de l’antiga Bòbila Almirall figura al Llibre Guinness dels Récords (en data 18 de setembre del 1990) degut a ser la xemeneia amb escala exterior més alta del món.
He llegit aquests dies al Diari de Terrassa que el 28 d’abril de 1956 es va inaugurar aquesta xemeneia i vull dir-vos que això no és cert, tal i com podeu comprovar en un retall del Terrassa Información, del 16 de juliol del 1956, on s’anuncia la propera inauguració d’aquesta gran xemeneia, que llavors ja es deia que era la segona més alta del món i que com bé explica en la crònica ja estava totalment finalitzada. La xemeneia era un element més del complex industrial de la bòbila Almirall (empresa que fou creada el 1914), amb la finalitat de treure els fums dels forns de cocció dels totxos.
Té una alçària de 63,25 metres i l’escala té 217 graons de pedra + 17 graons de ferro (els graons de l’escala helicoidal són fets de pedra artificial). Se li calcula un pes d’unes 570 tones i una capacitat de tiratge de 10,9 tones de carbó per dia.
El més curiós és que aquesta xemeneia només va tenir una vida activa de poc més de 12 anys. La seva construcció va començar a la tardor de l´any 1955 i els va passar que a mesura que la construcció avançava també es tirava al damunt l’hivern i va resultar que l’hivern del 55-56 va ser molt fred i el vent no deixava treballar-hi ja que es bellugava massa. Per aquests motius la construcció es va deixar i no es va continuar fins passat l’hivern i per aquest motiu es va acabar més tard, desprès dels 3 mesos que va durar la seva construcció.
El mestre que la va projectar es deia Marià Masana i Ribas i hi van participar en la construcció: en Lucas Pérez Molina de 38 anys, paleta, en José Fauquet de 29 anys, paleta i home de confiança del Marià, en Paulino Carbajal García de 26 anys, manobre i en Francisco Golbes Quesada de 21 anys, manobre.
L´ajuntament el 19 de desembre del 1994 va aprovar el projecte de derruir el complex de la bòbila i procedir a la reconversió de la zona, amb la construcció d’un centre cívic, una àrea comercial i la urbanització de la plaça al voltant de la xemeneia. Amb la reconstrucció que se li va fer (maig del 1995) la van deixar en el seu estat actual. Avui la trobem situada a la plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent i és especialment bonica observar-la de nit, amb la seva espectacular il•luminació.
Si voleu recordar una polèmica que ja es va publicar en els records de terrassa ho podeu fer en aquests 2 enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/04/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall/
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/05/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall-2/

Nota:- Hem corregit una errada gràcies al comentari rebut per part de la filla d’en José Fauquet.

Advertisements

Accions

Information

4 responses

30 04 2012
Ricard Font Serra,

Perquè la gent no s’hi pugui enfilar, han tret els primers graons de l’escala, de forma que per enfilar-s’hi han de posar una escala portàtil per tal d’arribar als primers graons que connecten amb l’escala fixa exterior.

2 05 2012
Ricard Font Serra,

El Grup Filatèlic Numismàtic i de Col•leccionisme, ha emes 7 punts de llibre relacionats en xemeneies terrassenques, amb fotos de Rafael Aròstegui i llurs explicacions. Són la de la Tintoreria Lanera S,A., la de SAPHIL, la de TISA, la de Manufactura Auxiliar, la del Vapor Aymerich Amat i Jover (ara Museu de la Tècnica i la Ciència de Catalunya), la del Vapor Monset i com no la que ara ens ocupa la de la Bóbila Almirall. Aquests punts es poden adquirir a la Seu del Grup o al mercat dels diumenges al porxos del Centre Cultural.

29 06 2012
M.Carmen Muñoz Moya

Quisiera decir que el peón referenciado era Francisco Galvez Quesada. El primer apellido está errado.
Buen trabajo.
Un saludo cordial.

18 03 2016
Maria Felisa Fauquet Castillon

Buenos días,
Soy Mª Felisa Fauquet, hija del Fauquet como muchos conocieron a mi padre por su labor en la construcción de la chimenea.
Gracias por recordar en vuestra página algo tan valioso y entrañable para mi padre hasta sus últimos días y para mí en lo que me quede de vida.
Esta chimenea ha estado su fotografía junto a las fotos familiares toda mi vida, es como mi “hermana mayor” y es un orgullo haber tenido como padre el que he tenido y como tal al paleta que le puso hasta el pararrayos, es decir la ” guinda ” de final de obra. Todos los compañeros hicieron una gran labor por eso eran un gran equipo y todos podían estar orgullosos de la misma.
Es verdad que era muy amigo y de confianza de Mariano Masana ya que habían trabajado juntos antes de empezar la chimenea.
Solo indicar una errata en la publicación, que mi padre se llamaba José Fauquet, no Juan, si lo podéis arreglar perfecto!
Repito, gracias por todo, y un saludo cariñoso por vuestra labor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s