Ahir vaig assistir al lliurament de la Medalla de la ciutat de Terrassa al Sr. Francesc Palet i Setó, en reconeixement a la seva trajectòria professional com a activista cultura, social i solidari, vinculat a moltes de les entitats de la nostra ciutat i per la seva dedicació i impuls en la poesia, la literatura i l’associacionisme. Nascut el 29 d’agost del 1923 a Terrassa, va restà orfe de mare als 13 anys i es va casar l’any 1948 amb la Montserrat Alsina amb qui té dos fills, el Daniel i la Dolors (els mateixos noms dels seus pares).
L’amic Palet es va recordar, com sempre, dels seus mestres i en especial de l’Artigues de la seva estimada Escola Social, que tant el va marcar en la seva manera de ser i actuar. També va tenir moments d’emoció i d’altres en que va fer contagiar el seu bon humor a tots els presents. 88 anys d’una vida ben aprofitada i en la que encara ara segueix mantenint la il·lusió per seguir aprenent.
Deixeu que us expliqui un petit secret i és que ell, juntament amb el Sr. Pujals, tenen un club privat anomenat “el dels rondinaries” en el que ja fa temps que els demano que m’admetin. Rondinar és una bona teràpia i ahir el Sr. Palet va aprofitar un moment de joia per “rondinar” de coses que cal millorar, com per exemple que s’hagi tret el retrat de l’Alfons Sala de la galeria de terrassencs il·lustres o que la Biblioteca Central no porti el nom de Soler i Palet, tal i com molts ciutadans pensem que es mereixeria.
Felicitats Sr. Palet i que per molts anys puguem gaudir de la seva amistat i ganes de viure. El seu permanent bon humor és quelcom que avui costa de trobar.
Fa uns anys, per celebrar un aniversari d’una data clau en la vida de l’abat Marcet, en Manel Tobella, (nebot nét com jo de l’abat), va organitzar un homenatge, amb una exposició a l’arxiu, una conferencia a l’escola industrial, etc. Em va demanar la meva col•laboració i jo li vaig proposar demanar el quadre de l’abat que hi ha a l’ajuntament, per posar-lo a l’exposició, però en Manel em va dir: “deixa el retrat tranquil perquè si el treuen, com que entre la religió i els socialistes no hi ha molta comunió, és probable que ja no el tornin a penjar”.
Això m´ha fet pensar que si han tret el quadre del comte, és perquè entre en Sala i els socialistes no hi ha res en comú en quan a idees.