La il·luminació nadalenca dels carrers de Terrassa va començar l’any 1962

28 12 2018

A Terrassa el costum d’il·luminar els carrers per Nadal va començar l’any 1962 en que els comerciants del carrer Sant Pere es van decidir per penjar bombetes de colors i fer així més atractiva la seva zona comercial.

En la primera imatge (a l’esquerra) del 1963, podem comprovar per el retall de premsa del Terrassa Información que es van afegir a la iniciativa el carrer Fontvella i el carrer Cremat.

En la noticia veiem que es lamenta que un carrer tant cèntric com el de Gavatxons no s’il·luminés però en canvi no esmenta el carrer Major. En les altres imatges, a la dreta de l’article, podem veure la senzilla il·luminació del carrer Sant Pere de l’any 1962 i que podem considerar com la primera que es va fer a la nostra ciutat, avui fa 56 anys.

1500 bombetes de colors es van necessitar per fer la decoració dels carrers i pel que podem apreciar per les imatges sembla que quedaven més engalanats del que avui podem observar en alguns punts de la nostra ciutat, tot i els avenços que han suposat els leds.

L’any 1962, a més del carrer Sant Pere, podem observar en una foto adjunta que també es va decorar un arbre situat al davant del Glendor (a la Rambla) i tot i que pugui semblar una foto sense importància,cal recordar que aquest any va ser el de les riuades i que precisament aquest establiment va quedar força malmès, però com veiem pocs mesos desprès ja lluïa en tot el seu esplendor.

Per cert, l’endemà d’aquestes fotos va tenir lloc la famosa nevada del 25 de desembre de 1962.

Anuncis




Suïcidis en el sanatori de Terrassa, realitat o llegenda?

15 04 2014

suicidi ciutat sanatorial 25-2-1961Continuant amb el tema iniciat en el post anterior sobre la Ciutat Sanatorial de Terrassa, vull explicar que de petit havia sentit moltes històries a l’entorn de la gent que s’havia suïcidat tirant-se del pis més alt del Sanatori de Terrassa i potser molts de vosaltres encara ho recordareu.
De fet, sembla ser que no es tracta de cap llegenda urbana, sinó d’una realitat que es va donar en més d’una ocasió. El document que incloc en aquest record, del 25 de febrer de l’any 1961, és un retall del Terrassa Información en que s’informa de la caiguda d’una persona.
En aquella època no deuria quedar massa bé dir que algú s’havia suïcidat i per això es parla de caiguda des del sisè pis. No sabem massa d’aquest Serafín Cano Doménech ja que tant sols indica que tenia 35 anys, solter i veí de Granollers.

Fixeu-vos que portava internat des de l’any 1955 i això significa més de 6 anys malalt, fet que potser va motivar que prengués aquesta difícil determinació de finalitzar amb el seu patiment.
El fet és que al Sanatori de caigudes n’hi van haver d’altres fins a convertir aquest edifici en la llegenda que encara avui conserva i que tants vídeos ha generat a l’entorn del amants dels temes paranormals i les cacofonies.





Recordant la xemeneia de la Bòbila Almirall

29 04 2012

Ja quasi bé tothom sap que la xemeneia de l’antiga Bòbila Almirall figura al Llibre Guinness dels Récords (en data 18 de setembre del 1990) degut a ser la xemeneia amb escala exterior més alta del món.
He llegit aquests dies al Diari de Terrassa que el 28 d’abril de 1956 es va inaugurar aquesta xemeneia i vull dir-vos que això no és cert, tal i com podeu comprovar en un retall del Terrassa Información, del 16 de juliol del 1956, on s’anuncia la propera inauguració d’aquesta gran xemeneia, que llavors ja es deia que era la segona més alta del món i que com bé explica en la crònica ja estava totalment finalitzada. La xemeneia era un element més del complex industrial de la bòbila Almirall (empresa que fou creada el 1914), amb la finalitat de treure els fums dels forns de cocció dels totxos.
Té una alçària de 63,25 metres i l’escala té 217 graons de pedra + 17 graons de ferro (els graons de l’escala helicoidal són fets de pedra artificial). Se li calcula un pes d’unes 570 tones i una capacitat de tiratge de 10,9 tones de carbó per dia.
El més curiós és que aquesta xemeneia només va tenir una vida activa de poc més de 12 anys. La seva construcció va començar a la tardor de l´any 1955 i els va passar que a mesura que la construcció avançava també es tirava al damunt l’hivern i va resultar que l’hivern del 55-56 va ser molt fred i el vent no deixava treballar-hi ja que es bellugava massa. Per aquests motius la construcció es va deixar i no es va continuar fins passat l’hivern i per aquest motiu es va acabar més tard, desprès dels 3 mesos que va durar la seva construcció.
El mestre que la va projectar es deia Marià Masana i Ribas i hi van participar en la construcció: en Lucas Pérez Molina de 38 anys, paleta, en José Fauquet de 29 anys, paleta i home de confiança del Marià, en Paulino Carbajal García de 26 anys, manobre i en Francisco Golbes Quesada de 21 anys, manobre.
L´ajuntament el 19 de desembre del 1994 va aprovar el projecte de derruir el complex de la bòbila i procedir a la reconversió de la zona, amb la construcció d’un centre cívic, una àrea comercial i la urbanització de la plaça al voltant de la xemeneia. Amb la reconstrucció que se li va fer (maig del 1995) la van deixar en el seu estat actual. Avui la trobem situada a la plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent i és especialment bonica observar-la de nit, amb la seva espectacular il•luminació.
Si voleu recordar una polèmica que ja es va publicar en els records de terrassa ho podeu fer en aquests 2 enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/04/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall/
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/05/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall-2/

Nota:- Hem corregit una errada gràcies al comentari rebut per part de la filla d’en José Fauquet.