La bòbila Segués o la bòbila Almirall?

4 03 2010

He rebut una fotografia (de l’any 1924) de l’amic Rafael en que comenta que: “tot i que quan va ser publicada, per cert al revés, s’indicava que es tractava de la bòbila Almirall, jo mateix, que vivia a tocar d’ella, em vaig adonar de seguida que era la de cal Segués, amb les cases del carrer Cisterna al darrera i amb la caseta que servia d’oficines a primer terme”. Al costat us mostro la fotografia girada:
Comentari:

Gràcies Rafael per aquesta curiositat que avui ens mostres, però acabo de rebre una segona opinió de l’amic Ricard Font que diu: “Jo m’inclino per la bòbila de l’Almirall, no la de la xemeneia gran de la dreta de la carretera anant Viladecavalls, sinó la de l’esquerra o sigui “la del manco“, ja que la casa de pagès a la muntanya és can Poal. A cal Segués no tenien xemeneia ja que la cocció es feia amb un dosificador de carbó que queia a dins del forn de les peces ceràmiques i no es feia gaire fum”.

Davant de la polèmica sorgida aprofito per mostrar un nou anunci de la bòbila Segués, de l’any 1928, extret de la publicació anomenada l’Abella d’Or.

Per posar-hi més llenya al foc incloc una fotografai de la bòbila Almirall feta a principis del S. XX (deu ser  d’una de les dues que s’han esmentat abans).

Tanquem la polèmica: Podem afirmar que efectivament es tracta de la Bòbila Almirall.
L’empresa va fundar-se el 1914 per en Jaume Almirall Poch i va començar la seva activitat amb la construcció d’un forn intermitent en el mateix lloc on desprès es va fer la bòbila. Quatre anys més atrd ja va poder construir un forn dels anomenats Offmann que permetia oferir molts més varietat de materials pel món de la construcció. El 1931 va adquirir nou material industrial per poder fabricar productes ceràmics.
Desprès de la guerra civil una de les problemàtiques que van tenir era aconseguir el material (fang) necessari i per aquest motiu la societat va adquirir el terrenys del massís Poal (on hi havia l’antiga masia de Can Poal).

Advertisements

Accions

Information

4 responses

4 03 2010
Ricard Font Serra

M’ho he mirar varies vegades més i podria ser que abans d’edificar tant, des de cal Segués es veies can Poal i fins i tot que més antigament tinguessin una xemeneia més gran. El que si que tenien era una barraqueta pels despatxos. De totes maneres, ho he preguntat a familiars dels Segués i em confirmen que ells no recorden cap xemeneia gran, que la xemeneia dels forns era un xemeneia petita, per tant difícilment pot tractar-se de la bòbila Segués.

4 03 2010
Rafael

Primer, a l’època de la foto no hi havien cases més enllà del carrer Faraday.
Segon, si fos la bòbila antiga de l’Almirall estaria enganxada a la muntanya de Can Poal.
Tercera, a l’esquerra de la foto, i al fons, s’aprecia una recta que crec que és la via dels catalans.
Quart, les cases enganxades al darrera de la bòbila son les típiques del carrer Cisterna.
Cinquè, al llarg de 5 anys vaig passa quatre vegades cada dia per davant de les oficines per anar i tornar de casa a Can Colapi.
Sisè, és possible que estigui equivocat.
En tal cas demano disculpes.

5 03 2010
Rafael

En aquesta darrera foto si que es veu la bòbila enganxada a la muntanya,
però és evident que les edificacions són molt diferents a les de la primera foto.

2 05 2012
Rosa M. Masana

Hola,
La distinció entre les dues xemeneies és: La que sembla més antiga, amb presencia de treballadors i fumejant, no se quina és.
Però l’altre, pertany a la bòbila Almirrall II. Al fons s’observa la masia de can Poal i les naus fabrils que encara veiem passant per la carretera de Martorell.
Segons el Catàleg d’elements d’interès Històric i Artístic del terme municipal de Terrrassa – en hi ha un exemplar al Arxiu Històric Comarcal de Terrassa i a la biblioteca Central -, la xemeneia Almirrall II, va ser edificada entre l’any 1961 – 62, en principi es pensava que era obra de Marià Masana Ribas – constructor de l’Almirall I -, però no podia ser perquè ell havia mort d’accident l’any 1960.
La xemeneia te una alçada de 45,7 metres i si bé l’estructura és força semblant a la més antiga pel fust troncocònic poc accentuat, quassi circular i amb base quadrangular, la diferencia bé marcada perquè la primera – la que fumeja – disposa a la part distal pròxima a la sortida de fums, de tres collarets o sardinells de maons i la Almirall II, només se’n observa un.
Rosa M. Masana Ribas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s