Un record de les ajudes rebudes en les riuades del 62

13 04 2012

He rebut un comentari de l’Ernest, que crec que mereix un article i aquí el teniu:
“He obert l’article (Les riuades del 1962 (i 7)) i veig que no hi ha cap referència a les ajudes ni col•laboracions rebudes, que van ser extraordinàries: camions carregats de pales i eines, guants, màquines,.. Van participar moltes persones de totes les edats i estaments i també soldats (sobre aquests, puc explicar que vàrem oferir guants al sergent que comandava un grup a la zona de Les Arenes, en que hi havia molts animals morts i, també persones, i ens va contestar que “el ejercito español no usa cosas de estas, son para gente fina“.
Vaig estar, primer al Papiol on vaig viure imatges impressionants, com la visió en una raconada del riu, de piles d’animals morts i, entremig, cossos de persones. Va haver-hi un moment que, com que tot ja feia molta pudor de podrit i hi havia perill d’epidèmies, vaig donar l’ordre de cremar-ho tot i llavors, algú del poble, va demanar de fer una darrera ronda perquè encara hi podia haver-hi el cos d’alguna persona (uns quants dels que vàrem trobar, els vàrem posar davant de l’església on recordo que hi havia usa zona d’herba) .
Després vàrem anar a Les Arenes, on vàrem veure que hi havia una gran quantitat de voluntaris que no sabien ben bé què fer i molt material disponible no usat: llavors vàrem proposar a l’Ajuntament d’organitzar i coordinar els elements disponibles i es va decidir posar a la porta un servei amb una llista on, qui necessitava ajuda s’hi apuntava. Tambè hi havia una llista de gent i de material disponible i des d’allà distribuíem les tasques i hi destinàvem el material que consideràvem que caldria utilitzar.
Quan tot funcionava i ja estava coordinat força bé, s’hi va presentar un grup de “La Falange Española” dient que hi havia “duplicidat de funciones” i que marxéssim, que ells ja s’ocuparien de tot. Això va provocar discussions molt fortes i, algú, (crec que va ser l’Alcalde) va arribar a treure, físicament, de l’Ajuntament, a empentes, el “jefe” del grup, perquè el que s’havia fet anava molt bé i no feia falta cap interferència. Finalment i per a evitar baralles es va acordar de treballar junts.
Em sembla que, quan es va sortir d
e l’emergència, el van destituir.
Nosaltres érem escoltes del “Casal de Montserrat“. Ben segur que molts avis encara podran recordar aquests fets”

Nota.- Les fotos que ilustren aquest record han estat cedides per el Ricard Font..

Anuncis