La desapareguda casa Albí – Duffour

28 03 2012
casa albi 1999

casa albi 1999

Aquesta antiga casa estava situada just en la cantonada del carrer de Puig Novell i el carrer del Racó (on avui encara hi ha un gran solar). Jo recordo que el mes de juny de 1999 va ser objecte de certa polèmica, doncs havia estat ocupada i en aquests dies d’estiu s’hi va produir un polèmic desallotjament, en el que la policia va treure de la casa un bon nombre de ocupes.
Si us hi fixeu, de l’antiga casa només n’ha quedat la magnífica palmera que hi havia en el jardí i que va ser plantada a finals del S.XIX (avui té ja més de 140 anys). La casa va ser construïda l’any 1877, curiosament el mateix any que li atorgaven el títol de ciutat a la Vila de Terrassa.
Aquest casal es va aixecar al lloc que antigament portava per nom la “feixa de les tres puntes” anomenada així perquè aquest terreny tenia una forma triangular, emmarcat entre el carrer del Racó, el de Puig Novell i el del Portal Nou i formaven part dels antics terrenys de cultiu que l’antiga vila emmurallada tenia al seu voltant.
Hi ha historiadors que diuen que aquest terreny també era conegut pel nom de “clos del Duffour” degut a que els seus propietaris portaven aquest cognom juntament amb el d’Albí.
La mare encara recorda una antiga propietària que es deia Marcelina Albí i Agulló, que va morir uns anys desprès de la guerra civil (anys 40) i que va deixar la propietat en herència als seus 5 fills, que portaven els cognoms Duffour i Albí. Ara aquests noms potser no ens diuen rés, però a principis de segle van ser uns cognoms de molta nomenada a la ciutat ja que fins i tot una de les indústries terrassenques importants aquells anys es deia així, tal i com podreu comprovar en una esquela del 1914 en que es destaca la mort d’un fill de la Marcelina, de només 28 anys.

Nota.- L’amic Rafael Aroztegui ens ha fet arribar una fotografia de la seva propietat, en que podem veure la casa poc abans de ser enrunada (fixeu-vos amb l’estat de les finestres).

Anuncis




El barri de Ca n’Anglada

21 03 2012
ca n'anglada 1936

ca n'anglada 1936

El 1933 es comencen a construir algunes cases al voltant de l’antiga masia i a principis dels anys 50 els camps de conreu de la masia ca n’Anglada es comencen a vendre com a solars per construir-hi cases per les persones que arriben a Terrassa a la recerca de feina. Moltes d’aquestes cases són autoconstruïdes pels mateixos immigrants.
El 1955 es crea la parròquia de Sant Cristòfor que comença les seves activitats a l’ermita de ca n’Anglada i en un barracó de fusta col•locat a la plaça.
Gràcies a l’aportació d’un grup de ciutadans benemèrits el bisbat compra una illa de cases per construir-hi un complex parroquial, els plànols del qual s’encarreguen a l’arquitecte Sr. Baca i Reixac.

biblioteca ca n'anglada

biblioteca ca n'anglada

El 1959 es construeix la cripta de la futura església, gràcies a l’ajut de l’industrial Ramon Pont, així com la sala d’actes del Centre Parroquial i es comencen a fer les processons de Setmana Santa de marcat estil andalús.
El 1958 es troba la sepultura romana de plom (S. IV d.c.)  i el 1960 es construeix el parvulari de Sant Cosme.
El 1962 el barri sofreix els estralls de les rierades, especialment en la seva part sud-est al costat de la riera de les Arenes. Aquest any la masia de ca n’Anglada es cedida a les Germanes de l’Assumpcióque s’hi instal•len per donar els seus serveis d’assistència social.

plaça ca n'anglada festa catecisme 1957

plaça ca n'anglada festa catecisme 1957

El 1965 es construeix el col•legi Ramon Pont, gràcies als ajuts de Càrites i comença a funcionar el camp de futbol del Sant Cristòfor, tots al carrer de Sant Tomàs, que no és asfaltat fins l’any 1971, any en que també s’urbanitza la Plaça de Ca n’Anglada (que llavors es deia de Pius XII) i que popularment s’anomenava Plaça Roja o Plaça del Cura, en honor al sacerdot Agustí Daura (del 1965 al 1973) que en les primeres eleccions democràtiques va passar a ser cap de llista pel PSUC a Terrassa. A la parròquia va ser substituït per el sacerdot Lluís Bonet i Armengol (del 1973 al 1993) i actual rector de la Sagrada Família de Barcelona. El 1970 es funda l’associació de veïns de ca n’Anglada.
Curiositat: Al 1958 l’ajuntament va decidir rotular els carrers del barri amb noms de patrons de diversos gremis: Sant Honorat dels forners, Sant Cosme i Damià dels metges, Sant Crispí dels sabaters, etc.





El col·legi de nenes Magdalena Rosell de ca n’Anglada:

16 03 2012
col.legi magdalena rosell

col.legi magdalena rosell

El 1970 es va crear el col·legi nacional Magdalena Rosell només per nenes, just al costat del col·legi Joan XXIII que era mixt i propietat del Bisbat. El centre tenia 8 aules a més d’un menjador i un pati rodejat de porxos. La seva directora va ser Dª Josefina Colomina, durant els 3 anys en que va estar obert com a escola femenina independent.

El col·legi va ser molt mal rebut pel barri, especialment pels mestres del col·legi veí que el veien com un competidor. Això va provocar que ja d’inici no s’omplissin totes les seves aules. En ocasions l’animadversió dels veïns del barri vers el col·legi va fer que es trenquessin els vidres a pedrades i fins i tot que les mateixes mestres no s’atrevissin a sortir al patí per por a sofrir agressions.

En aquells anys el col·legi del costat tenia uns deutes acumulats molt grans i a més estava en una situació bastant precària.Aquesta situació va conduir a que s’hagués de fer una permuta, que va fer que el col·legi amb tots els seus deutes passes del Bisbat, que n’era el propietari, a l’Ajuntament, incloent-se en aquest pacte la cessió de la propietat de la finca i els terrenys de la masia de Mossèn Homs que serien destinats a serveis socials.

col.legi joan XXIII

col.legi joan XXIII

El 28 de setembre de 1972 es va signar el canvi de propietat, convertint-se el col•legi en públic, fet que va fer que aquell any al barri hi haguessin dos col•legis públics un al costat de l’altre. Davant d’aquesta incongruència es va proposar fer una fusió i, tot i que els mestres del Magdalena Rosell hi van votar en contra, finalment es va fer la fusió en el curs 73-74.
Curiositat: El que molta gent no sap és que l’Ajuntament li volia posar el nom de Magdalena Rosell, però els pares dels alumnes i molt veïns del barri que encara recordaven l’animadversió que havia despertat aquest centre, s’hi van oposar i finalment es va seguir amb el nom de Joan XXIII. Tota una llàstima ja que es mereixia molt més el nom l’antiga mestra que no pas un papa que a Terrassa no hi va venir mai a fer rés.





Josep Maria Coll i Bacardí

13 03 2012

Va néixer a Barcelona el 23 d’agost de 1878. Exerceix d’arquitecte municipal des del 1912, però no resideix a la nostra ciutat fins el 1914, en una casa del carrer Sant Quirze, tot i que un any desprès ja viu a la casa que ell mateix es construeix a l’avinguda Jacquard, i continua exercint d’arquitecte municipal fins a la seva mort, el 24 de març de 1917, als 39 anys. Només 5 anys en la seva curta vida, però que van deixar una forta empremta a la nostra ciutat i que ens deixen pensant que hauria fet si hagués viscut uns any més. (la foto es de Josep Mª Argilaga i es veu l’arquitecte amb bigoti a la primera fila rodejat de la seva família).
De la seva casa permeteu-me destacar un element potser poc conegut de l’edifici i que és un finestral gòtic,
que segons diuen el van portar dels enderrocs d’antigues edificacions de la Via Laietana de Barcelona. Posteriorment un representant de llanes anomenat Ernest Bauman hi va viure i des de llavors es coneix com a “casa Bauman”.
Jo recordo que des de les reixes es veia al pati un sortidor que malauradament avui ja no existeix.
Destaco, de les seves obres a Terrassa, el magatzem de Marcet i Poal de la Rasa, el Parc de desinfecció que esdevé un dels edificis més originals de Terrassa i potser dels més desconeguts, la casa del Bunyolero al Portal de Sant Roc, 54 i l’ermita de Can Boada del Pi.
Sense oblidar-nos de l’escola municipal de pàrvuls de la Magdalena Rosell (de la que hem parlat en l’anterior post), i que inclou un habitatge al costat esquerra de l’escola que va ser la residència de la professora. Actualment la part de l’escola acull els serveis del Patronat Municipal d’Educació i l’Associació de Mestres Alexandre Galí.

Aquí us mostro unes fotos actuals de l’edifici del parvulari:

  





La mestra Magdalena Rosell Matlleu

6 03 2012

La mestra Magdalena Rosell Matlleu va néixer a Olot el 28 d’abril de 1879 i va exercir de mestra primer a la seva mateixa ciutat natal, traslladant-se posteriorment a Terrassa on s’hi va estar durant 24 anys, concretament des del 1910 fins al 1934 any en que es va tenir que traslladar a Madrid.
La primera plaça que va ocupar a Terrassa va ser la d’auxiliar de pàrvuls en l’escola nacional de la ciutat. Però l’any següent es decreta desdoblar les escoles Nacionals servides per auxiliars i la Magdalena decideix presentar-se a l’Ajuntament perquè li cedeixin un local per muntar una nova escola. D’entrada li donen un local sense cap condició ja que no tenia ni pati per sortir a jugar, prometent-li que aviat n’hi trobarien un de millor.
El fet és que no n’hi donen cap més i ha de ser ella mateixa qui finalment pacti la construcció d’un local-escola al carrer de Sant Isidre, 29 amb la condició de que aquest local tornarà a ser propietat del qui l’ha construït, al cap de 10 anys.
Finalment comença les obres l’agost de 1912 amb la supervisió de l’arquitecte municipal Josep M. Coll i Bacardí, que és l’única ajuda que li dona el consistori, a part de perdonar-li el pagament dels arbitris municipals.
L’escola es va inaugurar un diumenge 13 d’abril del 1913 amb la presencia d’autoritats locals i de Barcelona, doncs en aquells anys el fet de que s’inaugurés una escola de nova construcció era quelcom destacat. La construcció del local seguia l’estil modernista que imperava en aquells anys i el seu tret més característic són les finestres rodones que encara avui podem admirar si passem per carrer de Sant Isidre.
L’escola de primera ensenyança podia acollir fins a 200 pàrvuls i eren les famílies de les nenes qui pagaven el sou dels professors, no rebent en cap cas cap ajuda oficial. Més endavant i a petició dels pares de les alumnes decideix ampliar l’escola per poder donar ensenyança elemental i així fer que les nenes no haguessin de deixar l’escola tant petites.
I és lla
vors que es produeix un fet important a la ciutat, la sortida de les Germanes de Sant Josep de Cluny, que es dedicaven a la preparació de les noies terrassenques, especialment en les ensenyances superiors de Batxillerat i de Magisteri, tancant-se el col•legi i produint un buit important en l’ensenyança femenina de la nostra ciutat. La Magadalena se n’adona i decideix aprofitar l’ocasió habilitant un local proper a l’escola per oferir cursos d’ensenyança superior.
Un altre fet curiós de la seva vida és el que el 2 de gener de 1925 va crear un setmanari infantil anomenat “Alegria”, amb el recolzament, entre d’altres, del mateix bisbe de Barcelona, Sr. Manuel Irurita Almandoz.
Malauradament per la nostra ciutat la Magdalena, l’any 1934 es va haver de traslladar a Madrid, fins que va deixar la seva vida activa l’any 1949. Posteriorment va tornar a Terrassa on va morir en una residència el desembre de 1968.
Cal indicar que la seva escola posteriorment va passar a mans de l’Ajuntament i que en un estudi de les escoles de Terrassa de l’any 1971 encara surt qualificada com a parvulari, amb dues aules i un total de 26 alumnes per aula, tot i que s’indica clarament que les condicions de l’immoble són deficients i els mètodes pedagògics antiquats. Si la Magdalena hagués vist aquest trist final del que ella va crear s’hauria entristit molt.
El mes de maig de 1959 un grup d’exalumnes terrassenques van decidir fer una homenatge a la seva antiga mestra en motiu del seu vuitantè aniversari.

Nota: L’amic Badrenas ens envia una foto de l’escola el 1913 i ens diu que segurament qui hi surt és la mateixa Magdalena.





Noves pàgines al bloc

5 03 2012

Us volem comunicar que al bloc dels records de Terrassa s’han creat dues noves pàgines:

MASIES: dedicada a recollir tots els posts on es parla de temes relacionats amb les masies del terme municipal de Terrassa, tant desaparegudes, com actuals i també sobre aspectes relacionats amb les feines agràries actuals o antigues relacionades amb la nostra ciutat.

RIUADES 1962: amb motiu de que aquest any és el 50è aniversari de les riuades, aquest espai recull tots els posts relacionats amb aquesta tragèdia.

Com a mostra fixeu-vos amb la imatge de l’esquerra a veure si recordeu on es va produir aquest gran esvoranc?