Recordant la xemeneia de la Bòbila Almirall

29 04 2012

Ja quasi bé tothom sap que la xemeneia de l’antiga Bòbila Almirall figura al Llibre Guinness dels Récords (en data 18 de setembre del 1990) degut a ser la xemeneia amb escala exterior més alta del món.
He llegit aquests dies al Diari de Terrassa que el 28 d’abril de 1956 es va inaugurar aquesta xemeneia i vull dir-vos que això no és cert, tal i com podeu comprovar en un retall del Terrassa Información, del 16 de juliol del 1956, on s’anuncia la propera inauguració d’aquesta gran xemeneia, que llavors ja es deia que era la segona més alta del món i que com bé explica en la crònica ja estava totalment finalitzada. La xemeneia era un element més del complex industrial de la bòbila Almirall (empresa que fou creada el 1914), amb la finalitat de treure els fums dels forns de cocció dels totxos.
Té una alçària de 63,25 metres i l’escala té 217 graons de pedra + 17 graons de ferro (els graons de l’escala helicoidal són fets de pedra artificial). Se li calcula un pes d’unes 570 tones i una capacitat de tiratge de 10,9 tones de carbó per dia.
El més curiós és que aquesta xemeneia només va tenir una vida activa de poc més de 12 anys. La seva construcció va començar a la tardor de l´any 1955 i els va passar que a mesura que la construcció avançava també es tirava al damunt l’hivern i va resultar que l’hivern del 55-56 va ser molt fred i el vent no deixava treballar-hi ja que es bellugava massa. Per aquests motius la construcció es va deixar i no es va continuar fins passat l’hivern i per aquest motiu es va acabar més tard, desprès dels 3 mesos que va durar la seva construcció.
El mestre que la va projectar es deia Marià Masana i Ribas i hi van participar en la construcció: en Lucas Pérez Molina de 38 anys, paleta, en José Fauquet de 29 anys, paleta i home de confiança del Marià, en Paulino Carbajal García de 26 anys, manobre i en Francisco Golbes Quesada de 21 anys, manobre.
L´ajuntament el 19 de desembre del 1994 va aprovar el projecte de derruir el complex de la bòbila i procedir a la reconversió de la zona, amb la construcció d’un centre cívic, una àrea comercial i la urbanització de la plaça al voltant de la xemeneia. Amb la reconstrucció que se li va fer (maig del 1995) la van deixar en el seu estat actual. Avui la trobem situada a la plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent i és especialment bonica observar-la de nit, amb la seva espectacular il•luminació.
Si voleu recordar una polèmica que ja es va publicar en els records de terrassa ho podeu fer en aquests 2 enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/04/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall/
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/05/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall-2/

Nota:- Hem corregit una errada gràcies al comentari rebut per part de la filla d’en José Fauquet.

Anuncis




La bòbila Segués o la bòbila Almirall?

4 03 2010

He rebut una fotografia (de l’any 1924) de l’amic Rafael en que comenta que: “tot i que quan va ser publicada, per cert al revés, s’indicava que es tractava de la bòbila Almirall, jo mateix, que vivia a tocar d’ella, em vaig adonar de seguida que era la de cal Segués, amb les cases del carrer Cisterna al darrera i amb la caseta que servia d’oficines a primer terme”. Al costat us mostro la fotografia girada:
Comentari:

Gràcies Rafael per aquesta curiositat que avui ens mostres, però acabo de rebre una segona opinió de l’amic Ricard Font que diu: “Jo m’inclino per la bòbila de l’Almirall, no la de la xemeneia gran de la dreta de la carretera anant Viladecavalls, sinó la de l’esquerra o sigui “la del manco“, ja que la casa de pagès a la muntanya és can Poal. A cal Segués no tenien xemeneia ja que la cocció es feia amb un dosificador de carbó que queia a dins del forn de les peces ceràmiques i no es feia gaire fum”.

Davant de la polèmica sorgida aprofito per mostrar un nou anunci de la bòbila Segués, de l’any 1928, extret de la publicació anomenada l’Abella d’Or.

Per posar-hi més llenya al foc incloc una fotografai de la bòbila Almirall feta a principis del S. XX (deu ser  d’una de les dues que s’han esmentat abans).

Tanquem la polèmica: Podem afirmar que efectivament es tracta de la Bòbila Almirall.
L’empresa va fundar-se el 1914 per en Jaume Almirall Poch i va començar la seva activitat amb la construcció d’un forn intermitent en el mateix lloc on desprès es va fer la bòbila. Quatre anys més atrd ja va poder construir un forn dels anomenats Offmann que permetia oferir molts més varietat de materials pel món de la construcció. El 1931 va adquirir nou material industrial per poder fabricar productes ceràmics.
Desprès de la guerra civil una de les problemàtiques que van tenir era aconseguir el material (fang) necessari i per aquest motiu la societat va adquirir el terrenys del massís Poal (on hi havia l’antiga masia de Can Poal).