He ampliat un detall on podem apreciar la zona de la bòbila Segués per tal que mirar d’aportar més dades (per cert que aquí s’aprecia clarament que la bòbila tenia una xemeneia bastant gran).
Una cosa que podem apreciar és que a final dels anys 20 Terrassa havia crescut força cap a la part de l’actual aviguda d’Angel Sallent.
I com a detall, per treure’ns una mica de sobre aquesta polèmica, us adjunto una fotografia de l’extracció de terres del Turó de l’Argila (actualment aquesta zona és el pati gran de Can Colapi) i en el que podeu apreciar com es va rebaixar aquest turó que antigament havia estat molt més alt del que avui podem veure.
I encara un anunci més antic de la bòbila Segués i Donadeu, del 1923.
I un, que ens acaba d’enviar el Ricard, publicat al butlletí del Centre Excursionista de Terrassa el període març-abril del 1927.
Records de Terrassa 
Allà on diu bòbila Segués veig una xemeneia. Pot ser que abans de la guerra hi hagués una xemeneia i que després fou enderrocada?. Més dubtes.
El negoci dels Segués el va començar en Joan Segués a la seva casa a la Creu Gran, fent recipients ceràmics, la gent en deia a cal gerrer. Va tenir tres fills que van continuar el negoci i van començar la fàbrica de teules, totxos etc. i una altre filla que no va es va dedicar al negoci. Els seus noms eren Frederic, Marc, Pere i Eulàlia, Segués Autonell.
En Frederic Segués es va casar amb Magdalena Donadeu i Font, filla del cafeter del Bar Colom i, aleshores, els Segués es van associar amb el germà de la Magdalena, un tal Joan, que va ser el pare de l’alcalde Josep Donadeu, i d’aquí ve el nom de Ceràmiques Segués i Donadeu S.A.
El meu sogre era fill d’en Frederic i la Magdalena i es deia per tant Joan Segués i Donadeu.
Vist lo vist encara em refermo més amb la meva idea.