La bicicleta, més de 150 anys pedalant sense fums ni sorolls per la ciutat

4 05 2012

Hem rebut la següent informació, que volem compartir amb tots vosaltres: “per primer cop, el grup local del BACC a Terrassa, participa a la Fira Modernista, els dies 12 i 13 de juny, amb un conjunt d’activitats per donar a conèixer la bicicleta com a mitjà de transport. Un vehicle que és plenament vigent després de 150 anys pedalant per les ciutats sense fer ni fums ni sorolls i fent salut a cada cop de pedal.
Hi haurà una exposició de bicicletes que tindrà com a element central una rèplica de velocípede de l’any 1862. Els visitants podran fer-se una foto al costat del velocípede, provar algunes de les bicicletes i endur-se una xapa de record. Per als més petits, hi haurà un circuit on podran pujar a una bici de càrrega de 4 places i un tàndem de 2 places… i sortejarem una fantástica bicicleta “single speed” retro (…no és la de la foto!).
Per celebrar-ho, he volgut recordar amb l’anunci més antic que tinc (del 1907, època modenista) d’una casa que venien bicicletes a Terrassa, propietat de Joan Siurens Llobet, situada al carrer del Vall, 9. En l’anunci, si us hi fixeu, indica “tintoreria” el que potser vol dir que, a més, en el local es donava aquest servei al públic. Per cert, sobre el món de les bicicletes a Terrassa, hi teniu algun record?

Nota: Arrel dels comentaris rebuts, l’amic Ricard Font ens fa arribar les imatges de les plaques que es feien servir en les bicicletes de Terrassa, tot indicant-nos: “he buscat la xapa de l’Ajuntament i he trobat també la de la diputació, ja que les bicicletes tenien que dur les dues xapes, especialment les que circulaven per carretera. Adjunto la imatge de les dues”.

Anuncis

Accions

Information

5 responses

6 05 2012
Ricard Font Serra,

Antigament per anar en bicicleta tenies que complir unes normes. Per exemple: portar un número de l’ajuntament, portar llum quan es feia fosc, anar en fila índia per la carretera, aturar-te als semàfors en vermell, la vorera només era per als vianants, etc. Ara és a can campi qui pugui: et poden envestir anant per la vorera, si marxen no els pots identificar, de nit no els veus, et surten quant tenen el semàfor en vermell etc. i amb el “cuento” de l’ecologia cap autoritat hi posa ordre.
Justament avui, venint de Sabadell, tenia una colla de ciclistes al davant, i amb molt de compte a fi de no fer mal a ningú, els he anat passant. Just quan ja respirava he arribat a un semàfor en vermell, i jo respectuós m’he aturat. Llavors ells, sense respectar el senyal, m’han tornat a passar tots. M’he “c. en la mare que els va p”.

6 05 2012
Josep Badrenas

Hola. Recordo que els números que portaven les bicis i que s’havien d’anar a “treure” a l’ajuntament, eren diferents cada any i troquelats amb l’escut de terrassa i la inscripció de l’any vigent. Ignoro si ara també és obligatori el número o matricula anual per les bicis particulars. Jo en vaig tenir una que era del meu pare i quan jo vaig tenir l’edat suficient, me la va fer arreglar a cal París, que era un taller de bicis del carrer Cervantes, i va ser el meu mitjà de desplaçament durant uns anys. Recordo que, amb la colla d’amics del carrer, anàvem a banyar-nos al Mas Pinetó (prop de sant Feliu del Racó) amb bici. A cada bici hi anàvem dos i pedalejàvem una estona cadascun mentre l’altre anava de paquet; perquè no tots tenien bici, però érem solidaris!!!. Algú guarda algun exemplar dels números de bicicletes d’abans? De fet, als “carrers” el que més hi havien eren bicicletes i carros. Els semàfors. que esmenta en Ricard, quan jo anava en bici, encara no els havien inventat, ni falta que feia, al menys al meu barri.

7 05 2012
Ricard Font Serra,

Jo que sóc de la mateixa edat que el Josep, recordo que el número llavors obligatori, (Josep ara no en porten), no tenia el mateix preu a cada ajuntament, Matadepera era molt més barat que Terrassa. Jo la bici la feia servir a l’estiu, quan residia a Matadepera, per tant anava a buscar el número a l’ajuntament de Matadepera i quan tornava a Terrassa podia circular igualment amb el número de Matadepera.

8 05 2012
Ricard Font Serra,

En van explicar, que les xapes dels pobles petits al ser més barates que les de les ciutats, servien per especular. Concretament en un poble de la franja de ponent, que no obligava a prescintar la xapa a la bicicleta, podies comprar-ne tantes com volies, que després, revenies a Terrassa, guanyant-hi tant tú com l’usuari, y que per altre part, la bicicleta era considerada legal.

8 05 2012
Josep Badrenas

Gracies Ricart,. Viva la eficiència!!!! Tambe, gràcies Santi pel teu interes. Heu fet una bona feina!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s