La història de la fàbrica de gas de Terrassa (3)

El funcionament de la fabrica:

Era relativament senzill: el gas, obtingut en aquest cas mitjançant la destil·lació de carbó de hulla, era distribuït mitjançant un sistema de canonades a la xarxa d’enllumenat públic, on la seva combustió produïa llum en els fanals (en la foto de l’esquerra podem veure el fanal de gas que hi havia a la Plaça Major el 1890 i que posteriorment es va posar a la Plaça del Progrés).

El carbó d’hulla es destil·lava en uns forns a temperatures d’entre 1.200°C i 1.300°C, sense contacte amb l’aire. La fàbrica de Terrassa era de les denominades “de foc directe”.

Aquí es produïa la combustió d’aquest carbó i des d’aquestes forns amb unes canonades es canalitzava el gas resultant carregat de productes volàtils – vapors de quitrà i altres hidrocarburs lleugers, metanol, hidrogen, òxid de carbó, amoníacs compostos sulfurats i nitrogen. El següent pas era el filtrat del quitrà i el posterior refredament d’aquest gas. Desprès es rentava amb aigua per dissoldre els amoníacs i l’àcid sulfhídric. I finalment, amb purificadors, s’eliminava el total del sulfur de hidrogen i altres impureses. 

En aquest punt el gas ja depurat s’introduïa en els anomenats gasòmetres (a la dreta podeu veure un fragment de fotografia feta per Amat d’un dels 3 dipòsits “gasòmetres” de la fàbrica de gas de Terrassa).

Els gasòmetres tenien la doble funció d’emmagatzematge i de reguladors de pressió. Eren un gran depòsit cilíndric ple d’aigua, en el que flotava una campana de xapa metàl·lica. La pressió del gas estava determinada pel pes de la campana i per les bombes d’alimentació. I era d’aquests gasòmetres d’on sortia la xarxa de distribució. La fàbrica del gas de Terrassa va arribar a tenir 3 grans gasòmetres.

 

Una auca de Terrassa del 1929 (3)

auca de terrassa del 1929 (3)

El foraster continua la seva passejada per la ciutat i es disposa a baixar per carrer de Sant Pere i en destaca que no és precisament un carrer planer. A la imatge podem observar cal Sastre d’Olesa, un edifici modernista del 1914, que aquesta vegada si s’ha pogut conservar fins els nostres dies.

De la imatge de la plaça Vella (en aquells anys anomenada plaça major) en destaquem que ja lluïa una nova urbanització, amb parterres de rosers, arbres i nous fanals (inaugurats l’any 1925).

Històries de la Plaça Vella (4)

Interior mercat independència 1912

Veient que la plaça era insuficient per fer-hi el mercat, l’any 1896 es va presentar una proposició per construir un edifici dedicat exclusivament per a mercat, enrunant les cases entre el carrer de Cantarer i carrer de l’església, fins a l’edifici de La Caixa d’Estalvis de Terrassa. Aquesta proposta no va ser acceptada per manca de capital.

Altres propostes van ser tirar les cases del carrer Cremat fins el Raval i també fer-ho en la zona ocupada per la Casa Vinyals del carrer Major.

L’any 1903 es va presentar una nova proposta de construir-lo en el Raval, el lloc on hi havia hagut un antic hospital i que des del 1870 servia de quarteret de bombers i alberg nocturn. Aquesta proposta va aixecar protestes del veïns de la plaça Major i voltants, tot dient que el trasllat seria la ruïna del comerç d’aquesta zona de la vila. Tot i les protestes, el nou mercat (la plaça nova) es va inaugurar el 14 de novembre del 1908 amb un cost d’un milió de pessetes (en la foto podeu veure l’interior al 1912 – A. Tobella).

Amb el traspàs dels venedors al nou mercat, l’any 1911 es va reformar la plaça Major (ara ja començada a nomenar com a plaça Vella, en contraposició a la “Plaça Nova” del nou mercat) canviant l’empedrat, i plantant un bon nombre d’arbres.

En aquesta foto (A. Jover – A. Tobella) podeu veure l’enterrament d’un nen (taüt blanc) al 1913. Fixeu-vos amb que la plaça Major fa poc que l’havien reformat.

La Fontvella amb circulació

Potser encara recordareu el carrer de la Fontvella amb trànsit de vehicles. Jo fins i tot recordo que hi passava l’autobús, però el que m’ha sorprès de la foto de finals dels anys 40 és que en aquells anys la circulació anava de la Plaça Major cap al Passeig.

En la postal podem apreciar la Font de costat del Social, que precisament li dona nom al carrer. Fixeu-vos amb les botigues de la part esquerra de la fotografia, amb els marcs de fusta i els petits aparadors que tenien en aquella època. D’aquesta zona jo recordo una pastisseria que crec que és deia “Roger” i que feien uns tortells fantàstics, la llibreria “Costa” i un xic més amunt una botiga de “betes i fils” de la que no recordo el nom.

Plaça Major i façana Sant Esperit al 1883

La foto (Arxiu Tobella) que he triat avui, és del 1883 i en ella hi podeu veure l’antiga façana de l’església del Sant Esperit.

Observeu l’antiga Plaça Major (avui Plaça Vella) on d’antic s’hi celebrava mercat cada dimecres, ja que aquest era el dia en que els obrers cobraven la seva setmanada.

En la data de la fotografia el mercat ja s’havia traslladat al Raval (segons acord del 24 d’octubre de 1861) per tal que no fos interromput el pas dels carruatges pels carrers de la Fontvella i Gavatxons. Posteriorment el mercat és va traslladar a la Rambla i desprès a la Plaça del Progrés, però de tot això ja en parlarem un altra dia.