El 29 de gener de 1971 es va decidir en el ple municipal ampliar el carrer Fontvella fins a una amplada de 25 metres i a la foto podeu apreciar l’espai que es tenia que enrunar per aconseguir-ho. Cal dir que aquest va ser l’únic tema tractat en el ple, degut a la gran expectació que va suscitar entre els veïns de Terrassa.
L’alcalde de la ciutat era el Sr. Josep Donadeu i el Sr. Fresnadillo era el tinent d’alcalde d’urbanisme i vivenda (el podeu veure en la foto de la dreta). Les ofertes de cessió dels immobles afectats a favor de l’ajuntament les va presentar el Sr. Manuel Tobella.
Per citar uns exemples de les ofertes presentades, podem citar la de la Sra. Mercedes Alegre de Sagrera, viuda de Fontanals, propietària del número 31 amb la quantitat de 562.550 pessetes o la de la Sr. Engracia Elias Verdaguer, propietària de la finca de la Plaza de España, 10 per 478.048 pessetes, quantitats que tenien que ser pagades abans del 31 de desembre del mateix any.
Pot semblar increïble que algú tingués aquesta idea, però podeu comprovar que és ben certa i si s’hagués fet és evident que la fesomia del centre de la ciutat seria ben diferent. En aquells anys no es mirava el que es tirava a terra, ni si afectaven a edificis protegits ni rés i en tenim bones proves a la nostra ciutat, que va perdre un bon nombre d’edificis històrics en mans de l’especulació immobiliària o de suposades millores urbanìstiques.
Esmentaré tres dels edificis emblemàtics que es varen enderrocar. El Grup Escolar Torrella (Rambla Ègara, Gutemberg, Torrella). El Centre Mèdic, (Portal Nou, Baldrich, Sant Quirze), L’Escola Municipal de les dones, situada on ara hi ha l’edifici de correus, (Pl Verdaguer). També d’altres no tant vistosos. Ara sembla que s’ha millorat en cultura, però hem d’estar amatents, ja que a la més mínima, els interessos econòmics, d’alguns en poden tornar a fotrens.
He posat l’escola de les dones, perque hi va haver l’economia domèstica, però en realitat era l’Escola Municipal de Música.
A partir d’aquest fet es và començar a gestar l’Arxiu Tobella.