Homenatge al centenari del Cine Catalunya

Queda lluny la data del 28 de març del 1916 en que va tenir lloc la inauguració del cine Catalunya (aquest era el seu nom original), construït per l’arquitecte Melcior Vinyals per encàrrec del Sr. Pere Romaní Recasens que és qui un any abans havia adquirits uns immobles del carrer de Sant Pere amb la intenció de construir-hi un cinema.

De la història, remodelacions i vicissituds del cinema (desprès de la guerra civil anomenat Salón Cataluña) ja n’hem parlat en altres records i no els repetirem. Tant sols fem aquest post per agrair al Diari de Terrassa que en un article ha esmentat precisament el nostre blog dels Records de Terrassa i per retre homenatge a una sala que gràcies a la intervenció municipal que la va adquirir l’any 1999 en podem gaudir avui tots els terrassencs.

I perquè recordem aquella inauguració del 1916 us deixem una mostra de la publicitat en que s’anunciava la nova sala just aquell mateix any i en la que podem veure que en aquells primers anys a més de passar filmacions cinematogràfiques a aquestes sales s’hi feien també espectacles (“atracciones”) de tot tipus.

També us deixo una imatge de l’antiga platea abans de la remodelació del 1943 (feta per el Sr. Joan Porta) i una darrera del saló de fumadors (inaugurat l’any 1954) amb el detall de la bombonera on es venien xocolatines i bombons.

Records d’antigues escoles del carrer Sant Pere (1): Acadèmia Fuster

Els inicis de l’Acadèmia Fuster del Sr. Josep Prat Soler els trobem a la Rasa, 19 als anys 20 i al carrer del Teatre 2, als anys 30 i posteriorment també al carrer de la Creu 9 i 11 als anys 40, però la descripció que en farem ens referirem a un edifici posterior i situat ja al carrer de Sant Pere, inaugurat a mitjans dels anys 50.
En aquest cas de nou ens referirem a una escola privada situada en una antiga vivenda adaptada del carrer Sant Pere 25 però en aquest cas de dimensions molt més grans que les anteriorment citades ja que disposava de 12 aules dedicades a l’ensenyança. Una de pre-escolar amb capacitat per uns 36 nens, que feia els serveis de parvulari i 10 aules més destinades a l’ensenyança general bàsica amb capacitat per uns 21 alumnes per aula i també una aula dedicada a l’ensenyança mitjana amb capacitat per a 18 alumnes.
La superfície dedicada a l’ensenyança era de 500 m2) que podem considerar insuficient per allotjar aquest nombre d’infants (265). Tot i que la casa era gran la zona del pati era massa petita amb només 40 m2 per l’esbarjo. També tenia una sala de menjador-biblioteca i un petit laboratori.
La il•luminació i la ventilació de les aules la podem considerar deficient i el mobiliari antic i poc funcional i amb uns serveis precaris i antiquats per l’ensenyança i, fins i tot, amb uns sanitaris petits i poc adequats pel nombre d’alumnes del centre. Els nens practicaven handbol a la pista del “frente de juventudes”.
L’Acadèmia Fuster, ja des dels seus inicis oferia classes diürnes i nocturnes i s’hi podia estudiar a més de la formació General Bàsica, el Batxillerat, Comerç, Mecanografia, Taquigrafia, Idiomes i Dibuix. Quan es va traslladar al carrer del Teatre s’hi va incorporar el Peritatge Mercantil i les classes de Dibuix les donava l’artista terrassenc Ramon Cortés. L’any 41 les classes nocturnes ja al carrer de la Creu comprenien l’ensenyança de Comerç Superior amb les assignatures de: Teneduria, Taquigrafia, Càlcul Mercantil, Francès, Àlgebra i Correspondència i un parell d’any més endavant al 1943 es va inaugurar el curs de Radiotècnica. Les fotografies antigues i les dades que hem emprat corresponen als anys 70 i l’anunci de la dreta és del 1956.
Podeu veure un vídeo penjat pels alumnes del curs 78/79 que es van reunir l’any 2007 en el següent link: https://youtu.be/MdbyfT9qePk

Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.

Els primers carrers adoquinats de Terrassa

El dimarts 21 de maig de 1907 es van iniciar les obres per adoquinar (possar llambordes) els primers carrers de Terrassa i el primer de tots va ser el carrer de Sant Pere, per desprès continuar pel carrer del Nord, des de la placeta de Saragossa fins a l’estació del Nord, tot i que la part de la plaça de l’estació no es va fer fins a finals del 1907. En les fotos podeu comprovar la placeta de Saragosa abans i desprès d’adoquinar-se.
En una crònica del diari Egara podem llegir que en l’adoquinat del carrer de Sant Pere s’hi van emprar 40.000 adoquins (llambordes).
Cal tenir en compte que en aquells anys aquesta artèria era la més important de Terrassa ja que suposava la connexió del centre de la ciutat amb l’estació del tren i com podeu comprovar ja feia temps que es demanava empedrar aquests carrers degut a que a l’hivern les pluges els deixaven impracticables i a l’estiu la pols resultava molt molesta. En la premsa de l’època podem comprovar com es produeixen nombrosos accidents de carros, degut a l’estat lamentable del terra dels carrers.
Posteriorment es van anar empedrant altres carrers, com per exemple el carrer de Puignovell, on hi vivien moltes famílies benestants, el mes de juny del 1907. Els carrers de Sant Antoni i FontVella es van adoquinar el mes de novembre.
Cal indicar que aquestes millores en els nostres carrers van rebre l’impuls de l’alcalde de la ciutat en Joan Vallhonrat que reunint-se amb els veïns implicats va aconseguir fer realitat l’empedrat de bona part de Terrassa. Sabeu on queda algun carrer amb llambordes a Terrassa?

La il·luminació a Terrassa (2) L’elèctric

El 1884 en Francesc Giralt va muntar la primera instal·lació elèctrica a Terrassa en el vapor Galí. Va posar-hi tres bombetes d’arc voltàic, alimentades per una màquina dinamo-elèctrica, sistema Bruch, procedent d’Amèrica. Un temps desprès li va posar uns llums a la casa d’un amic seu, el rellotger Salvador Arch, situat al C/Fontvella, 18.

El 16 de juny del 1896 es va instal·lar a Terrassa, la “Sociedad General de Electricidad” per tal de poder produïr elèctric i arrendar-la al públic en general.Les primeres màquines es van instal·lar al C/Cremat 27-29.

En aquell temps sols es permetien el luxe de gastar electricitat les cases més acomodades i el poder tenir elèctric era considerat un luxe. Fins l’any 1907 no es va inaugurar el primer enllumenat públic al Carrer de Sant Pere.