Butlletins antics (6): el del Ateneo Tarrasense del 1891

Avui us presentem el número 1 del Butlletí de l’Ateneo Tarrasense editat el 15 de març de l’any 1891 a la seva seu social situada al carrer Sant Francesc 10. Malauradament aquest butlletí va durar ben poc ja que el 30 d’octubre del mateix any es va deixar d’editar.

Tot i el que pugui semblar, cal indicar que en aquesta data l’Ateneu portava ja molt de temps funcionant ja que s’havia fundat el 23 d’agost de l’any 1879 amb el nom d’Ateneu Lliure i sota presidència de qui seria alcalde de la ciutat, durant el període 1883-1885 i també al 1891 pel Partit Federal, el republicà Joaquim Marinel•lo Bosch, que a més va ser escriptor, poeta festiu i actor còmic (foto de la dreta del 1907).

Podeu consultar la història en aquest document en pdf realitzat per l’historiadora Lurdes Plans.
http://ateneuterrassenc.terrassa.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/16/2011/11/recull_historic_de_lateneu_terrassenc_159968.pdf

El president de L’Ateneu l’any 1890 va ser l’insigne Soler i Palet (foto de la dreta) i va ser ell qui el mateix any va organitzà el primer certamen literari a Terrassa, a més de aconseguir una nova seu, situada en terrenys de l’actual Ajuntament. D’aquella època avui en queda la sala d’actes i de ball que actualment és la seu de la Jazz Cava (en la paret d’aquest edifici, el juny del 2013, es va inaugurar una placa (veure imatge de l’esquerra) en honor a Joaquim Marinel•lo Bosch, coincidint amb el 175 aniversari del seu naixement).

L’Ateneu va incorporar el Centre Artístic de la ciutat i es van organitzar apasionades tertulies literaries, una escola de pintura i una curiosa secció de dibuix amb la peculiaritat d’estar pensat per la seva aplicació en la indústria eminentment tèxtil. Tot i aquests anys tant bons per la instituació, l’Ateneu es va disoldre l’any 1898.

Posteriorment i quasi 100 anys més endavant, l’any 1996, es va refundar a la ciutat l’Ateneu Terrassenc, de la mà del seu president onorific Francesc Olivé i Dinarès.

Un homenatge merescut: Francesc Palet

Ahir vaig assistir al lliurament de la Medalla de la ciutat de Terrassa al Sr. Francesc Palet i Setó, en reconeixement a la seva trajectòria professional com a activista cultura, social i solidari, vinculat a moltes de les entitats de la nostra ciutat i per la seva dedicació i impuls en la poesia, la literatura i l’associacionisme. Nascut el 29 d’agost del 1923 a Terrassa, va restà orfe de mare als 13 anys i es va casar l’any 1948 amb la Montserrat Alsina amb qui té dos fills, el Daniel i la Dolors (els mateixos noms dels seus pares).

L’amic Palet es va recordar, com sempre, dels seus mestres i en especial de l’Artigues de la seva estimada Escola Social, que tant el va marcar en la seva manera de ser i actuar. També va tenir moments d’emoció i d’altres en que va fer contagiar el seu bon humor a tots els presents. 88 anys d’una vida ben aprofitada i en la que encara ara segueix mantenint la il·lusió per seguir aprenent.

club dels rondinaires

Deixeu que us expliqui un petit secret i és que ell, juntament amb el Sr. Pujals, tenen un club privat anomenat “el dels rondinaries” en el que ja fa temps que els demano que m’admetin. Rondinar és una bona teràpia i ahir el Sr. Palet va aprofitar un moment de joia per “rondinar” de coses que cal millorar, com per exemple que s’hagi tret el retrat de l’Alfons Sala de la galeria de terrassencs il·lustres o que la Biblioteca Central no porti el nom de Soler i Palet, tal i com molts ciutadans pensem que es mereixeria.

Felicitats Sr. Palet i que per molts anys puguem gaudir de la seva amistat i ganes de viure. El seu permanent bon humor és quelcom que avui costa de trobar.

La Biblioteca Salvador Utset del barri del S. XX

biblioteca S.Utset

Aquesta biblioteca, inicialment ubicada al carrer Avinyó, número 17 es va inaugurar el 4 de juliol de 1972 i jo la vaig descobrir aproximadament l’any 1975, any que vaig començar a vincular-me amb el barri del segle XX i amb la parròquia de les Germanes Josefines que tenien una església oberta al culte al carrer Pare Font.

La biblioteca porta el nom de Salvador Utset i Payàs, un seguidor polític de l’anomena’t Salisme; arribant a ser secretari particular del mateix Alfons Sala des de l’any 1939.

Nascut a Terrassa el 27 de juny de 1880 va treballar inicialment a la impremta del seu pare, al carrer de la Fontvella i des de la que s’imprimia el setmanari “El Tarrasense”. Entre altres càrrecs públics destacaré el de regidor des del 1915 al 1920 i el de tinent d’alcalde de 1924 a 1925. Se’l considera un prohom terrassenc i per això se li va concedir la medalla de plata de la ciutat l’any 1962. Va formar part del patronat de la Fundació Soler i Palet des del 1958 i va ser autor de diverses obres literàries. Va morir el 28 de setembre de 1971.

Correcció.- Tal i com m’han corretgit en els comentaris no són les germanes Josefines, són les Germanes Agustines.

La biblioteca Soler i Palet als anys 70

sala lectura 1978

Recordo que, quan jo estudiava a la Tecnos, un dels espais on acostumava a anar a les tardes era a la Biblioteca Soler i Palet del carrer de la Fontvella.

No se com era la biblioteca abans de l’època en que jo hi acostumava a anar, però si que recordo que l’any 1976 s’hi van fer algunes reformes, especialment en la nova calefacció de gas que feia l’estança més confortable les tardes d’hivern i crec que també es va canviar el sistema d’il·luminació.

A la ciutat encara faltava un any perquè el Consell de Ministres aproves el canvi de nom de Tarrassa pel de Terrassa, canvi que s’hauria d’aconseguir gracies precisament a un informe que es va encarregar al patronat de la biblioteca Soler i Palet.

A l’època que correspon el meu record, a la biblioteca hi anaven cada dia un munt de nois i noies i era un lloc que alguns aprofitaven per mirar de lligar, que és la paraula que s’utilitzava quan volies acabar sortir amb algú que t’agradava. En aquella època no hi havia Internet i la informació la tenies que cercar en les enciclopèdies i, com que a casa només teníem el “Salvat Monitor””, l’accés a la biblioteca d’enciclopèdies molt més extenses, com la “Sopena”, resultava fantàstic per poder fer els treballs de BUP i de COU.

Una auca de Terrassa del 1929 (5)

auca de terrassa del 1929 (5)

Com deia en l’anterior post, ens trobem en el carrer de la Fontvella i en aquells anys en destaca curiosament el Museu Soler i Palet, edifici on posteriorment s’hi va instal·lar la biblioteca del mateix nom i que avui és seu del IMCET.

En canvi, de la casa “Alegre de Sagrera” no en diu rés i és que en aquells anys no era visitable ja que encara estava habitada com a casa senyorial.

Un cop arribats al Passeig el foraster ens saluda des del costat del quiosc de begudes que hi havia al mig dels jardins arbrats i, si us hi fixeu bé, podreu apreciar darrera del viatger la silueta de la glorieta que malauradament també va desaparèixer anys desprès d’aquest indret.