Havia deixat de publicar coses de les riuades del 62, però com que he comprovat que moltes persones entren per aquests articles he decidit explicar algunes coses més:
Unes dades: La pluja va començar a caure a les sis de la tarda del dia 25 de setembre de 1962 i va durar fins a quarts d’una de la matinada del dia 26. La màxima intensitat va ser entre les 10,38 i les 11,22, en poc més d’una hora van caure bona part dels prop de 220 litres per metre quadrat que es van contabilitzar en moltes zones de la ciutat.
La Riera de les Arenes va arribar a un cabal de 700 metres cúbics per segon i la del Palau de 200.
Terrassa va quedar incomunicada i totalment a les fosques i la gent que tornava de la feina tenia moltes dificultats per poder travessar els carrers desbordats per l’aigua. A la Rambla es van assolir els 2 metres d’alçada de manera que una persona dreta podia quedar totalment coberta.
Recordo que un meu amic, anomenat Josep M. Perarnau, a casa seva tenien una vaqueria a la cantonada entre la carretera de Manresa i la carretera de Martorell, allà hi va haver tal acumulació d’aigua, degut a la que baixava per la riera, que les vaques com que estaven lligades pel coll amb cadenes a la menjadora, per no ofegar-se àdhuc va haver de tibar tant que alguna es va arrencar la pell. S’ha de dir que les que van sobreviure, més tard les van matar perquè van quedar sense llet i ja no van ser vàlides per tornar a parir, tal va ser l’estrès que van patir.
La riuada van ser uns dies tràgics per a tots, especialment per mi. Em vaig passar tot el dia a d’alt d’un arbre de la Rambla fins que vaig caure i la força de l’aiguat se’m va emportar cap al final de la Rambla, però per sort vaig poder-me agafar a un altre arbre. En fi, van ser uns dies tràgics per tots els que ho varem viure.
Si voleu saber més coses sobre les rieres de Terrassa, podeu consultar aquesta entrada:
http://blocdecamp.blogspot.com/2011/05/seguint-el-rastre-del-torrent-den-pere.html