El bon cafè del Brasilia

8 03 2013

brasilia 28-05-62Segur que molts de vosaltres recordareu el popular cafè Brasilia situat al Raval (bé de fet encarà hi sou a temps d’anar-hi doncs segueix obert).bar brasilia 2012
El fet és que he trobat una anunci en que agraeixen a tots els que han intervingut en les obres de l’establiment i m’ha fet il•lusió compartir-lo amb vosaltres.
L’anunci es va publicar el 28 de maig de 1962 i en les fotos podem apreciar el Brasilia dels nostres records amb la seva llarga barra, tant típica dels primers snack-bar que aquells anys es començaven a popularitzar a la nostra ciutat i del que Las Vegas, de la plaça Vella, en va ser el seu primer exponent. La inauguració del local es va fer el dia 15 del mateix mes de maig del 1962.
Fixeu-vos bé amb els anuncis de les empreses que hi van intervenir ara fa poc més de 50 anys i veureu com passa el temps ja que moltes d’elles ja formen part també dels records, tot i que alguna segueix al peu del canó.
El constructor va ser el popular Mampel, i qui no recorda l’Isidre Galí, per no dir rés de la centenària Ferreteria Paloma. Algú en sap alguna cosa dels altres noms que surten als anuncis?bar brasilia 14-5-62
Jo del Brasilia en tinc molt bons records ja que amb la promesa (llavors es deia així) hi anàvem moltes tardes a fer un refresc quan sortíem d’estudiar de la biblioteca de la Fontvella. També recordo haver-hi trobat molts del polítics que han passat per l’ajuntament fent un cafè o esmorzant-hi. Aquest era un lloc molt popular i el cafè que hi servien de molta qualitat. De fet ja el dia de la inauguració deixaven ben clar que la seva especialitat era la “crema de cafè”.
Nota: Gràcies a un comentari rebut a facebook per part deToni Germain: el propietari era l‘Isidre Brunet, jugador del F.C. Terrassa i que havia jugat amb el Real Madrid.

Anuncis




La fàbrica modernista Pere Font i Batallé

22 03 2010

Seguint amb el tema dels Font, avui parlarem de la fabrica tèxtil modernista anomenada originàriament de cal Pere Font i Batallé ja que qui la va fer construir era precisament en Pere Font i Batallé, el mateix que havia fet construir l’edifici del que n’hem parlat en el record anterior. Posteriorment, a l’any 1935 va cedir part de les accions als 4 fills, que no a les filles, i va passar a anomenar-se Anònima Font Batallé. L’edifici va ser construït l’any 1916 i diuen que aquesta va ser la darrera fàbrica de nova planta realitzada per l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.

Al pis hi havia dos assotiments de cardes i unes selfactines per filar llana i a l’edifici contigu hi havia una filatura d’estam anomenada Gaià S. L. (tinguem en compte que la família Font ve de la casa de pagès de can Font de Gaià). A la part baixa hi havia quaranta telers de pic, de pic de garrot i d’espasa. El producte que es fabricava eren panyos i teixits de llana. Es va tancar la fabricació dels teixits l’any 1972, dos anys després la filatura de llana i finalment la filatura d’estam. Finalment l’edifici es va destinar a aparcament de cotxes, fins a la seva restauració que va merèixer el premi Bonaplata.

Podem accedir a l’edifici restaurat des del carrer Doctor Cabanes, 22 i també des d’un passatge del carrer del Vall i en l’actualitat ens trobarem amb un edifici destinat a oficines i habitatges. L’obra va ser realitzada pels arquitectes Bacardit, Mampel i Pont a partir de l’any 1997 i la veritat és que la integració de les noves construccions amb l’original ha estat prou respectuosa i fa de bon veure.

Una anècdota, explicada pel Ricard Font, diu: “durant la restauració van soscavar els fonaments i per desgracia van coincidir amb un dipòsit soterrar per a fuel oil, i per culpa d’això es varen desplomar tres crugies centrals. En aquell moment hi va haver el dubte de si s’enderrocava o es tornava a construir, i va ser gràcies a uns dictàmens de les escoles d’arquitectes i d’enginyers, dels quals en conservo còpia, en els que s’assegurava la seva solidesa, que es va decidir tornar a reconstruir la part enderrocada”.

En les fotos que il·lustren aquest record (aportades pel propi Ricard) podem veure que al fons de la quadra dels telers hi ha una foto del Franco i és que en aquella època de la postguerra era obligació tenir-ne un de penjat.

Les fotos mostren la fabrica , les cardes, les selfactines, la filatura d’estam els telers, els ordidors, els taulers del magatzem, el magatzem de teixits, etc.