A Terrassa vàrem tenir el primer college a l’estil anglès d’Espanya

15 11 2019
vista Terrassa del 1864-1870

vista Terrassa del 1864-1870

Des dels Records de Terrassa volem destacar que la mestre i historiadora Mariona Vigués ens ha fet arribar un resum d’un treball que ha fet sobre el desconegut Real Colegio Tarrasense.

Segons ella per entendre el context que va fer que es crees aquest col·legi, cal recordar la situació econòmica i social de la Terrassa del segle XIX marcada pel desenvolupament industrial i poc pendent de la formació intel·lectual dels seus infants. Ha comentat que la xifra d’analfabetització de la població a l’Estat espanyol que va arribar al 70% al darrer terç del segle XIX i la dificultat de tenir dades a Catalunya indicant, però, que al 1932 només estaven escolaritzats el 39’11% dels nens catalans i el 35’96% de les nenes.

colegio tarrasense detall d'Adrià Torija 1885

colegio tarrasense Adrià Torija 1885

També cal tenir en compte la ràpida evolució de la població terrassenca al llarg del segle, gràcies a l’arribada de població nouvinguda de la resta de l’Estat a partir de 1850, en l’aparició, evolució i dificultats de les escoles públiques i les privades a la nostra ciutat.

miquel vinyals i galí

miquel vinyals i galí

En aquest context un grup d’industrials i persones acabalades, no satisfets amb l’ensenyament que les escoles de la ciutat podien donar als seus fills, varen crear una societat de nom Vinyals, Rovira, Ullés y Cía que tenia com a objectiu comprar un terreny a Terrassa o a prop i construir-hi una escola destinada a primer i segon ensenyament que cobrís les necessitats de l’emprenedora burgesia local, una escola que fos a l’estil dels colleges anglesos llavors tan de moda. El president de la societat era Miquel Vinyals i Galí i com a administradors figuraven Tomàs Rovira i Brusi i Llàtzer Ullés i Subirana.

Les obres del nou edifici començaren aviat, el 1864, en un terreny a la zona de la ciutat coneguda com a Era de Dalt, sent l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, i el mestre d’obres Pere Comerma i Rodó. L’edifici es construí segons les darreres novetats arquitectòniques de l’època (amb pilars de ferro forjat per primera vegada a Terrassa) i es feu en un temps record ja que el primer curs escolar fou el de 1864-1865.

dr. anselm cabanes i brunés

dr. anselm cabanes i brunés

Et fet és que calia buscar una persona competent que el dirigís i l’escollit fou el Dr. Anselm Cabanes i Brunés que imprimí tan en l’ensenyament del batxillerat 

diploma-caligrafia-colegio-tarrasense-1880

diploma-caligrafia-1880

com en l’ensenyament primari el seu propi estil acadèmic, innovador per l’època i basat en l’experimentació. El Colegio Tarrasense tenia alumnes externs però també alumnes interns de diferents procedències geogràfiques, fins i tot hispanoamericans fills o descendents de catalans que vivien a Cuba i Puerto Rico.

La vida del Colegio Tarrasense continuà sense interrupció durant els anys revolucionaris de 1868-1873, fins i tot rebé la visita del rei Amadeu de Saboia el 20 de setembre de 1871 que admirat pronuncià la frase: “Ni en Italia ni en España hay otro igual”. El 1872 la Guerra Civil carlina donà nous ensurts a la ciutat que va ser ocupada per sorpresa el 22 de juliol; alguns pares d’alumnes interns van treure els seus fills per por a poca seguretat. El Dr. Cabanes tancà temporalment l’escola però aquell estiu morí i quan es va reobrir al setembre va ocupar el càrrec un antic alumne i que en aquells moments n’era professor, en Joan Cadevall i Diars.

alumnes

alumnes

En Cadevall va estar molt implicat en l’èxit del Colegio Tarrasense i en la vida cultural de la ciutat; personatge inquiet i polifacètic era conegut més enllà de Terrassa per ser una eminència especialment en botànica. Seguint les necessitats de professionals ben formats, creà, d’acord amb l’Ajuntament, l’Escola d’Arts i Oficis ubicada fins 1902 a l’edifici del Colegio Tarrasense que als 25 anys de la seva fundació rebé el títol de Real de mans de la reina Mª Cristina que havia visitat la ciutat. L’estudi d’en Josep Llimona va ser l’autor de l’escut reial que avui encara hi ha a la façana de l’escola.

professorat

professorat

Els darrers anys de finals de segle XIX, van començar les dificultats, l’ajuntament no pagava puntualment els diners per l’ensenyament dels alumnes “pobres” que acollia, tampoc la subvenció per l’Escola d’Arts i Oficis i cada curs s’arrossegava més dèficit; a això cal afegir que molts industrials havien traslladat la seva residència a Barcelona i allà ja hi havia bons col·legis per portar els seus fills. El curs 1900-1901 seria el darrer curs escolar del magnífic Real Colegio Tarrasense. Un any després ja s’hi instal·laren els escolapis que havien arribat a la ciutat a petició de l’Ajuntament.

 


Accions

Information

2 responses

15 11 2019
Rafael Aroztegui Peñarroya

Podríem afegir que els terrenys a on es construeix, l’Era de Dalt, eren propietat d’en Miquel Vinyals, i les raons del perquè es va crear aquesta escola, té molt a veure amb la primera arribada de l’Escola Pia a Terrassa, l’any 1864.

15 11 2019
SRC

Tens tota la raó i de fet crec que aquests escolapis van muntar la seva primera escola a l’Hospital de Terrassa, abans de quedar-se el Real Colegio Tarrasense, quan va tancar, pel preu simbòlic d’una pesseta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s