La casa on va viure Puig i Cadafalch i la seva vinculació amb Terrassa

1 03 2021

Quan passegem per la nostra ciutat a vegades ens trobem amb detalls que no son massa coneguts i en aquest cas m’aturaré en un indret de la Creu Gran on hi havia una casa (anomenada can Cadafalc) avui desapareguda (segons m’han indicat correspondria al número 53 actual, prop del carrer de Mas Adei) i que te una certa importància per la història de la nostra ciutat.

Segons l’amic i historiador Josep Puy, la casa es va fer famosa per l’assalt anarquista que va patir el divendres 24 de juliol de 1936 el mateix dia que mataren els vuit terrassencs a la Carretera de Talamanca. Tota l’atenció es va posar en els crims de la Font de l’Olla però aquest assalt va ser molt sonat i acarnissat i això va provocar que l’alcalde Samuel Morera demanés més forces de seguretat a Barcelona.

Si mirem una biografia d’en cèlebre arquitecte català Josep Puig i Cafalch podrem llegir que era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà, dedicats a la fabricació de teles a Mataró, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró.

Però en aquesta informació hi ha una dada molt interessant i és el segon cognom de la seva mare, “Bogunyà” que és d’origen egarenc. La seva mare pertanyia doncs a una antiga família terrassenca i de fet sembla que fa néixer a Terrassa el 1815 tot i que alguns diuen que va ser en la masia de “Catafau” (avui coneguda per Masia Cadafalc) que pertany a Castellar del Vallès. El fet és que va viure gaire bé sempre a Terrassa, concretament en aquesta casa que us he indicat de la Creu Gran.

La Tereseta, que és com l’anomenaven els amics i la família, era molt terrassenca i tot i que al casar-se es va traslladar a Mataró continuava venint a casa dels seus pares dues o tres vegades a l’any acompanyada del seu fill, en Josep.

El fet de que la casa estigués tant a prop de les esglésies de Sant Pere, que ens aquells anys estaven en un estat deplorable d’abandó, feia que la mare i el nen assistissin a missa en una església que segons el mateix arquitecte li produïa una gran impressió.

En aquelles visites en Josep jugava amb altres nens al voltant de les esglésies i poc a poc va mostrar interès en poder entrar en algunes dependències com les de sant Miquel on només era una mena de magatzem de mal endreços on hi havia guardats alguns dels retaules que avui formen part de la gran riquesa de la Seu d’Ègara.

Més tard el mateix Josep es va dedicar a dibuixar les construccions que li van servir durant els seus treballs i conferències sobre arquitectura i que li van permetre finalitzar els seus estudis d’arquitectura el 1881 amb la qualificació d’excel·lent.

El 1898 presenta el seu estudi “les fonts de l’arquitectura romànica a Catalunya” que va servir per l’estudi posterior anomenat “notes arquitectòniques sobre les esglésies de sant Pere de Terrassa” que va rebre varis premis.

No entraré en valorar la restauració que en va fer de les esglésies, però si que m’agradaria reivindicar el seu paper per aconseguir que aquestes fossin reconegudes aquí i a fora com una de les obres més importants del patrimoni internacional. Jo crec que Terrassa no li ha fet encara l’homenatge que en Puig i Cadafalch realment es mereix com a terrassenquista que va demostrar ser.

Nota: El topònim Bogunyà ja està documentat a la zona de Terrassa almenys des del segle XI. La família va abandonar el mas poc després de la Guerra Civil i després el van vendre. Aquesta família tenia casa a Terrassa, concretament al carrer Major i posteriorment al raval de Montserrat (casa Josep Bogunyà – no entenc que algú encara escrigui Boguñà) , construcció modernista de 1905 de l’arquitecte Lluís Muncunill i de la que avui només en queda la façana (actual botiga del Nespresso).

Podeu veure també:





Els Records de Terrassa a la Nit dels Savis

14 11 2014

la nit dels savisAquest vespre, dia 14 de novembre de 2014 a les 21 hores, el Blog dels Records de Terrassa sortirà en el programa de La Nit dels Savis i ho farem en nom de tots vosaltres que sou els protagonistes d’aquest espai web. També intentarem explicar el projecte de “El Llibre de la Vida” que pretén preservar els records de totes les persones i que va néixer en bona part gràcies a l’èxit que ha tingut des del primer dia que es va inaugurar el blog de Terrassa entre la ciutadania en general.
Avui repassant les dades del blog dels records em vaig adonar del gran volum de informació que hem recollit des del maig del 2007 en que el vàrem inaugurar. Hem publicat 726 posts (articles) i hem rebut milers de comentaris vostres. Només en el darrer any hem rebut visites de 64 països diferents, entre els que podem destacar: més de 90.000 visites d’Espanya, més de 5.000 d’Estats Units, i com a curiositats: 340 de Mèxic, 50 de Rússia o les 10 d’Indonèsia. Aquesta setmana hem passat de les 513.000 visites, amb un ritme actual de més de 10.000 visites al mes i tot això gràcies exclusivament a vosaltres.
La nit dels savis és un programa que dona veu als més grans i en el seu debat es parla de tot allò que envolta el col•lectiu de la gent gran. Cada setmana conviden a representants de diferents entitats per parlar d’un tema concret i aquesta setmana ens han convidat
la nit dels savis records de terrassa 1 a nosaltres juntament amb altres representants, dels que de moment només us puc citar el Jaume Perarnau, Director del MNACTEC, la Teresa Cardellach de l’Arxiu Municipal i la Lourdes Plans, reconeguda historiadora. En la foto de la dreta un moment abans de rodar el programa.
No sabem si hi haurà algú més, però en tot cas procurarem citar als qui també estan fent, des de fa molts anys, una gran tasca en la recuperació i difusió de la memòria i dels records de la ciutat, com per exemple l’Arxiu Tobella, el Rafel Comes, el Rafael Aroztegui, el Josep Puy, l’Anna Fernàndez o el Joaquim Verdaguer, per citar només alguns dels exemples més coneguts per tots.
El programa es pot veure els divendres a les 21 hores i els dissabtes i dimarts a les 13 hores i desprès es pot tornar a veure des de la web de Canal Terrassa Vallès: http://www.terrassadigital.cat/televisio/452/la/nit/savis.html
També podeu seguir-lo per facebook: https://www.facebook.com/lanitdelssavis/info


TVT enganxina Nota: I, com que ja sabeu que no ens agrada publicar res que no aporti algun record, us deixem amb una enganxina del logo original de la TVT (la Televisió de Terrassa), que va néixer el 17 de gener del 1986 i que va començar les seves emissions el 22 de juny del 1987, amb una salutació de la periodista Teresa Romero, des de la seva seu del carrer Galileu 236. Per cert, sabeu qui presentava el noticiari llavors? Dons l’Anna Muñoz del Diari de Terrassa.





Presentació del llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones”

19 04 2012

Avui es presenta el llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones” al Teatre Principal a les 19:30 h.

Aquest llibre, realitzat pel divulgador científic Marc Boada i en el que hi participen persones tan conegudes com el Sr. J.A. Pujals, el Josep Puy, l’Àngel Morillas, la Montse Saludes, etc. vol servir per redescubrir Terrassa i per ajudar a difondre els valors i les possibilitats de la nostra ciutat. Us el recomanem si no sabeu quin llibre comprar-vos per aquest Sant Jordi i si algun autor terrassenc vol difondre el seu llibre aquest espai tindrà molt de gust d’acollir els seus comentaris.

En el llibre es poden veure 10 vídeos sobre personatges molt coneguts de la ciutat, mitjançant la tecnologia dels Codis QR i, qui ho desitgi, pot entrar a www.terrassencs.org i ser protagonista del e-llibre deixant un comentari sobre quin racó de la ciutat li agrada més.

Aquí teniu la foto del record mundial de Supertramp, que es va fer en la presentació.





Sàtires, cuplets i acudits en temps d’eleccions

17 04 2010

En Josep Puy, historiador terrassenc i expert en el món del Salisme ha publicat un llibre molt interessant titulat “Sàtires, cuplets i acudits en temps d’eleccions”. El llibre es refereix a una etapa molt concreta de la història de la nostra ciutat i en un moment on els canvis importants en la política només es començaven a entreveure.

Una època on les critiques entre unes faccions, que havien estat properes en els seus inicis i que ara es començaven a separar, van provocar que el clima de la ciutat es crispés, tot i que sense arribar als extrems de les èpoques que encara estaven per arribar. Amb sàtires i acudits es deien de tot sense necessitat d’arribar a l’agressió física que posteriorment acabarà afectant greument la convivència política en la nostra ciutat.

Els de la Lliga, els salistes, els catalanistes, tots ells hi surten representats i cal destacar el treball no només de recopilació sinó també el treball de desxifrar expressions, personatges, situacions, etc. per tal de que sigui entenedor per un lector d’avui que no va viure aquella època. Per aquesta tasca cal anomenar l’ajuda rebuda per part del bon amic, en Rafael Comas. Felicitats al Josep i a tots els que l’han ajudat, inclosos els seus familiars, per haver fet possible aquest llibre tant interessant.

Il·lustro aquest record – comentari amb uns documents de l’època, el primer és un romanço de cego,  el segon un Himne dedicat a unes eleccions de l’època i també un parell de cuplets dedicats a l’anomenada “Tupinada de Rellinars” on sembla que s’hi van comptar més vots que electors.

En el punt de llibre que reprodueixo es veuen algunes caricatures de l’Alfons Sala i d’en Lluís Duran de la Lliga.

El llibre s’ha publicat gràcies a la Fundació Torre del Palau que aquest any compleix el seu 25 aniversari (preu: 19 €).








%d bloggers like this: