Francesc Macià inaugura la nova emissora de Radio Club Terrassa l’any 1933

30 04 2014

butlleti radio terrassa 1933Avui el record és per una fotografia que il•lustra l’arribada del President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Francesc Macià a Terrassa amb l’objectiu d’inaugurar la nova emissora de Radio Club Terrassa.
Aquesta fotografia, de Jaume Sala, es va publicar al Butlletí de Radio Club Terrassa corresponent al dia 1 de maig de 1933 (número 25 – any V).
La data de la inauguració va ser concretament el diumenge 2 d’abril de 1933 i cal significar-la ja que suposava un canvi substancial per aquest mitjà de comunicació local, alhora que dotava a la nostra ciutat d’una emissora oficial de radiodifusió (just 5 anys desprès de la constitució de l’entitat Radio Club Terrassa).
L’anomenada l’emissora del Vallès en aquella època també era coneguda com coneguda com a EAJ 25 i emetia en la ona 453 m.
L’acte de la inauguració va començar a les 11 del matí amb una audició de sardanes interpretades per la Banda Municipal de Terrassa (foto de la dreta)banda municipal terrassa 1933, dirigida pel gran mestre R. Serrat. El President Francesc Macià va arribar sobre la 1 del migdia, acompanyat per el seu secretari Sr. Alavedra, el Comandant Sr. Pérez Farràs, l’alcalde de Terrassa Sr. Samuel Morera, el Diputat a les Corts Sr. Palet i Barba a més d’altres autoritats.
La Junta del Radio-Club, presidida per el Sr. Jacint Figueras, els va rebre a l’entrada de l’estudi del carrer de la Fontvella 62 pis (telèfon 1606) , amb el mossèn Ramón Sanahuja del Sant Esperit amb d’altres representants d’entitats de la ciutat.
Desprès de la visita a les instal•lacions i dels parlament el President Francesc Macià va sortir al balcó per dirigir-se als ciutadans que esperaven fora. Posteriorment es va servir un vermut i es va signar el Llibre d’Honor. L’acte va finalitzar amb un banquet ofert pel consistori a l’Escola Municipal de Música.
Com a colofó d’aquella jornada cal esmentar que a la tarda es va celebrar la final del campionat d’Espanya de Hockey entre l’Atlètic de Madrid i el Terrassa F.C. i que va guanyar per primera vegada l’equip de la nostra ciutat.
Les darreres paraules del President del Radio-Club en el seu parlament van ser: “a vosaltres ciutadans de Terrassa fem ofrena de la nostra emissora, preneu-ne la bona voluntat”. Malauradament aquestes paraules no van servir perquè al final aquesta emissora es perdés per la nostra ciutat i alhora també es perdessin els arxius sonors que atresorava i què, que jo sàpiga, encara ningú a reclamat perquè tornin a la nostra ciutat.

no marxis





Aclariments sobre el “Banc Català Hipotecari” a Terrassa

4 10 2013

suspensio pagaments banc catala hipotecari 18-7-1935Segons ens ha fet saber el bon amic Rafel Comes:

“En el llibre de Marian Trenchs, La Banca a Terrassa (pàg. 91-93) trobareu més informació i també alguna errada com que les oficines de la Plaça Vella (llavors nº 1 ja que la la numeració de la plaça començava per aquest edifici, i el 13 quan, després de l’eixample del carrer Major, es canvià la numeració que començava pel carrer Cremat) s’inaugura, no pas el 1930 com diu Trenchs, sinó l’u d’abril de 1929.

Abans l’oficina estava en el pis del número 20 del carrer de la Font Vella. El seu delegat Francesc Llongueras i Mach s’implicà també a la política ja que pertanyia al Partit Radical i fou nomenat alcalde provisional de Terrassa, en substitució de Samuel Morera, després dels fets del 6 d’octubre de 1934 (veure retall diari El Dia). fets octubre 1934

La suspensió de pagaments del banc afectà una bona quantitat de terrassencs, un d’ells Antoni Montserrat i Martí, de la pastisseria La Lionesa, del carrer de Sant Pere, que presenta el 8 de febrer de 1936 una denúncia per estafa contra el Banc”.

Donem les gràcies doncs a l’amic Rafel per les seves aportacions.





80 aniversari de la proclamació de la República Catalana (dia 14)

14 04 2011

És prou conegut que a Barcelona va ser el propi Lluís Companys qui va proclamar la República Catalana, recolzat poc desprès pel propi Francesc Macià que va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. I també es prou conegut que a resultes d’aquesta situació el mateix rei, Alfons XII va optar per abdicar i fugir a l’estranger, com podem comprovar en un retall de la premsa d’aquells dies.

La proclamació de la República Catalana es va produir durant el migdia del 14 d’abril i els nous regidors republicans, reunits a la seu de la Casa del Poble del carrer cremat, van dirigir-se a l’ajuntament i van hissar la bandera republicana al costat de la senyera, mentre un altra grup de ciutadans entrava al consistori per endur-se un retrat del rei amb l’objectiu d’estripar-lo i cremar-lo al mig del Raval, mentre llançaven visques a favor de la república i crits en contra del rei.

La ciutat llavors va entrar en una mena de festa col·lectiva: els treballadors abandonaren les fàbriques i sortiren al carrer, les campanes a dos quarts de sis de la tarda es posaren a repicar i els balcons de la Casa del Poble i el Centre Catalanista Republicà ja lluïen banderes tricolors.

Al vespre hi va haver una manifestació acompanyada de la banda municipal que va tocar la Marsellesa i la Santa Espina com a nous himnes de la república. Mentrestant els manifestants feien crtits a favor de l’amnistia i demanaven que els sometents lliuressin les armes. També és van fer ballades de sardanes al vespre davant de la Fonda Bonavista a la Rambla, tal i com podem comprovar en un anunci publicat el mateix dia.

També hi van haver discursos per part d’alguns dels regidors des del balcó de l’ajuntament i reunions diverses entre aquests i els representants d’entitats ciutadanes, per tal de mirar de posar-se d’acord en com es tenia que actuar davant del nou règim polític i social que s’estava produint.

El dia 15, en els terrenys del camp del futbol del Terrassa, més de deu mil persones es van aplegar per celebrar una mena d’assemblea general on es va acordar demanar al nou govern una amnistia general i la separació entre l’Estat i l’Església a més d’altres aspectes relatius a aconseguir més drets i llibertats pels ciutadans així com el dret al sufragi universal.

El primer alcalde república de Terrassa d’aquesta etapa corresponent a la II república va ser Avel·lí Estranjer (la constitució del nou Ajuntament es va fer el dia 16 d’abril del 1931) i el va substituir en Samuel Morera, que és conegut perquè el 6 d’octubre del 1934 va proclamar la República Catalana des de l’Ajuntament de Terrassa, seguin t les indicacions del president de la Generalitat en Lluís Companys. (mireu la crònica del que va passar en un dels diaris de la ciutat) Aquest fet va fer que l’empresonessin fins l’any 1936 en que el Front d’Esquerres va guanyar les eleccions i va donar una amnistia als presos polítics.