Una entrevista desconeguda en record a Joaquim Badia i Tobella que avui ens ha deixat

17 01 2020

Avui 17 de gener de 2020, ens ha deixat en Joaquim Badia i Tobella a l’edat de 91 anys i, com que aquest no és un espai per fer història ni per copiar el que ja s’ha dit d’aquest il·lustre personatge terrassenc en llibres i cròniques, ens limitarem a deixar-vos un record visual i oral d’ell, per tal que serveixi per recordar-lo.

Com deia ell en l’entrevista “Catalunya sempre s’ha hagut d’espavilar“.

I com que als Records de Terrassa sempre ens agrada aportar alguna curiositat us adjuntem una factura de la notaria de la nissaga Badia de l’any 1935.

Tambè us recomanem la lectura d’aquest article: https://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=270112.

El fet és que l’any 20107 es va realitzar una Recerca de Fons Orals de la ciutat de Terrassa per part d’un grup d’estudiants dels IES Nicolau Copèrnic, Egara, Matadepera, Montserrat Roig i Torre del Palau, dirigit per Ismael Almazán, Mercè Borràs, Enric Cama, Teresa Casals i Albert Martí amb la col·laboració del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació de mestres Alexandre Galí, l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Aquesta col·lecció consta de tres grans blocs sota el denominador comú de la “Memòria Terrassenca”: Expansió i Crisi Industrial 1950-1975.

El primer bloc, que data del mateix 2007, porta per títol “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”, i conté 15 entrevistes a persones que d’alguna manera hi poden aportar dades realment interessants.

D’aquestes avui en destaquem una entrevista feta precisament a l’advocat Joaquim Badia (us deixem la 1ª i 2ª part), que va pujar a Youtube l’Associació El Llibre de la Vida.





Bon Any Nou, 2012

31 12 2011

Ara fa 100 anys és va publicar l’últim número d’una revista setmanal que va arribar a ser molt popular a Terrassa a finals del S. XIX i principis del XX, que es deia EGARA.
Aquest setmanari substituïa un d’anterior, anomenat “El Tarrasense” de curta vida ja que només es va publicar durant dos anys. Egara va néixer el 27 de novembre de 1892 al carrer de la Fontvella, 30 (actualment Penny Moda), tot i que posteriorment es va traslladar al carrer Cremat, 27 (a tocar del Raval de Montserrat).
Serveixi aquest exemple perquè ens donem compte de que les coses mai són per sempre i que tot s’ha de renovar. Renovem dons els nostres desithjos de que aquest 2012 sigui una mica millor que l’any que avui deixem enrera.

Una curiositat: en aquest darrer número del setmanari s’informa que el carrer de l’Arrabal canviarà de nom pel de carrer de l’alcalde Jaume Vallhonrat, tot indicant que anteriorment ja havia estat triat un canvi de nom, en aquest cas el de carrer d’Alfons Sala, però que no s’havia arribat a fer, per voluntat expressa del mateix Sr. Sala.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (3ª)

14 06 2010

En l’anterior post esmentava la remodelació de les esglésies de Sant Pere de l’any 1895 i avui voldria afegir que, en un escrit dels propis arquitectes diocesans, Sr. Francesc Villar Carmona  i fill, encarregats de la remodelació (enderroc de l’edifici de la vicaria, descobriment de pintures i del retaule petri), realitzada sota la supervisió de l’arquitecte municipal Sr. Lluís Moncunill i Parellada, podem llegir:

“Han tingut lloc interessants descobriments arqueològics, consistents en unes pintures al fresc en el mur interior de davant de la porta d’ingrés, a on hi havia col·locat un altar amb retaule subjectat a la paret per mitjà d’uns tascons. Al ésser aquests arrencats, s’escostronà la paret, apareixent sota del arrebossat dites antigues pintures” i més endavant afegeix “major importància té el descobriment que s’ha fet a l’àbsida de l’església. Sota una capa de morter han aparegut unes pintures més antigues que les anteriors i també unes capelletes, dues a sobre i quatre a sota formades per una arcs sostinguts per columnes de diferents formes. El fons de les capelletes aparegueren també pintures” i “finalment sota l’ara de l’altar major aparegué una altra ara, tal vegada la primitiva dons són estil és romànic, com ho són les citades pintures de l’àbsida”.

En la fotografia d’Antoni Alegre de Sagrera podem apreciar l’interior de Sant Pere abans de la restauració i en la segona, dels anys 30, el retaule i l’ara romànics .
També us he inclós la portada del diari “Egara”, de data 15 de setembre de 1895, en que es fa esment a aquestes troballes (l’escrit de l’arquitecte és d’uns mesos abans i apareix referència d’ell en la premsa local el 2 de febrer del 1895.