ca n'anglada 1936
El 1933 es comencen a construir algunes cases al voltant de l’antiga masia i a principis dels anys 50 els camps de conreu de la masia ca n’Anglada es comencen a vendre com a solars per construir-hi cases per les persones que arriben a Terrassa a la recerca de feina. Moltes d’aquestes cases són autoconstruïdes pels mateixos immigrants.
El 1955 es crea la parròquia de Sant Cristòfor que comença les seves activitats a l’ermita de ca n’Anglada i en un barracó de fusta col•locat a la plaça.
Gràcies a l’aportació d’un grup de ciutadans benemèrits el bisbat compra una illa de cases per construir-hi un complex parroquial, els plànols del qual s’encarreguen a l’arquitecte Sr. Baca i Reixac.
biblioteca ca n'anglada
El 1959 es construeix la cripta de la futura església, gràcies a l’ajut de l’industrial Ramon Pont, així com la sala d’actes del Centre Parroquial i es comencen a fer les processons de Setmana Santa de marcat estil andalús.
El 1958 es troba la sepultura romana de plom (S. IV d.c.) i el 1960 es construeix el parvulari de Sant Cosme.
El 1962 el barri sofreix els estralls de les rierades, especialment en la seva part sud-est al costat de la riera de les Arenes. Aquest any la masia de ca n’Anglada es cedida a les Germanes de l’Assumpcióque s’hi instal•len per donar els seus serveis d’assistència social.
plaça ca n'anglada festa catecisme 1957
El 1965 es construeix el col•legi Ramon Pont, gràcies als ajuts de Càrites i comença a funcionar el camp de futbol del Sant Cristòfor, tots al carrer de Sant Tomàs, que no és asfaltat fins l’any 1971, any en que també s’urbanitza la Plaça de Ca n’Anglada (que llavors es deia de Pius XII) i que popularment s’anomenava Plaça Roja o Plaça del Cura, en honor al sacerdot Agustí Daura (del 1965 al 1973) que en les primeres eleccions democràtiques va passar a ser cap de llista pel PSUC a Terrassa. A la parròquia va ser substituït per el sacerdot Lluís Bonet i Armengol (del 1973 al 1993) i actual rector de la Sagrada Família de Barcelona. El 1970 es funda l’associació de veïns de ca n’Anglada.
Curiositat: Al 1958 l’ajuntament va decidir rotular els carrers del barri amb noms de patrons de diversos gremis: Sant Honorat dels forners, Sant Cosme i Damià dels metges, Sant Crispí dels sabaters, etc.
Records de Terrassa 
Qui coneixia a la monja Montserrat de can Revifa, sabia que era una germaneta de l’Assumpció, que eren d’origen francès. Havia estat una de les germanes de ca n’Anglada.
Mossèn Daura era el vicari, el rector era mossèn Ros, el primer diríem d’esquerres i el segon de dretes.