escola pia 1924
Segons m’explicava l’Antoni Crusellas, quan ell anava a l’Escola Pia, abans de la guerra civil, els alumnes es dividien en 2 grups: els recomanats i els vigilats.
Els recomanats passaven la major part del dia a l’escola i rebien un tracte preferent amb una organització educativa específica que els feia diferents i superiors a la resta dels alumnes de l’escola. En aquest grup només hi podien anar els fills de fabricants i persones benestants de la ciutat, ja que els diners que costava la mensualitat no els podia pagar tothom. Els vigilats eren alumnes que pagaven bastant menys i que, per aquest motiu, rebien una educació i un tracte diferent.
El record en qüestió, fa menció a les diferencies que es podien observar entre aquests dos grups d’alumnes a l’hora de l’esbarjo, i és que, mentre els recomanats podien jugar a futbol amb una pilota de cuir, els vigilats se la tenien que fer de draps lligats ja que per ells no n’hi havia. Per qui no ho ha viscut, pot semblar estrany, però era una realitat que feia que fins i tot els patis on jugaven fossin diferents pels uns i pels altres.
Un dia es veu que van organitzar un partit de hockey entre els dos grups i la imatge va ser ben curiosa, ja que mentre els recomanats portaven estics de veritat, els vigilats anaven amb pals de fusta que s’havien hagut de fer ells mateixos.
A la foto podeu observar un partit entre recomanats l’any 1924 i si observeu a la dreta veure al fons la Torre del Palau.
Records de Terrassa 
Això dels recomenats i els vigilats és el que demostra que, als escolapis hi havia molta pràctica religiosa falsa, ja que s’en fotien del esperit evangèlic i de Sant Josep de Calassanç, fent aquestes distincions entre rics i pobres.
De totes maneres a l’Esglèsia actual passa el mateix, sinò digueu perque hi ha un sant Josemaria Escrivà i no hi ha Sant Oscar Arnulfo Romero. Pagant Sant Pere canta i mai millor dit.
Quan jo anava a Can Culapi, la divisio era “PERMANENCIES” i “NO PERMANENCIES”.
Jo era de Cultura Pràctica, pero veig que a can culapi estaveu distrets….Alli tambe hi havian els “recomanats”, que es quedaven a fer els deures a la classe, naturalment pagant un complement… la diferencia es que no era una escola religiosa, i per tant, no compromesa, si be en la meva época, tots estavem mes o menys compromessos per un canto o per unaltre… Nois: no hi havia res mes!!!