minigolf sportcenter 1996
De records de l’Sport Center (situat a la carretera de Sabadell, just davant del MercaVallès), obert per el Sr. Gunfaus (el de la Mery) en tinc molts, ja que va coincidir l’obertura d’aquest centre amb una anys en que el vaig poder gaudir. A l’etapa adolescent hi anava a jugar a la bolera, al minigolf i a les “maquines del millón” i desprès, ja casat, hi anava amb els meus fills per gaudir de les moltes atraccions que s’hi aplegaven: el trenet, els llits elèstics, els camions i els vaixells teledirigits, la pista de karts, les motos i la zona de patinatge, etc… Pels més grans hi havia, fins i tot, una pista de ball.
sportcenter 2008
Un any en que vaig estudiar a d’Institut Arrahona, amb els companys hi soliem fer alguna escapadeta per passar-hi estones perdudes i recordo que moltes vegades tornàvem a casa fent dit (auto-stop). La foto de la dreta està feta aquest hivern i len podeu comprovar l’actual estat d’abandó i és que, des de la mort del Sr. Joan Gunfaus, ningú s’en ha fet càrrec.
També em ve al cap que, al meu fill (és el que surt a la foto del 1996) li agradava especialment el minigolf i, com que sempre ha estat un xicot més aviat fort, al picar la bola al darrer forat (que era especialment difícil), en una ocasió, li va donar amb tanta força que en comptes de donar-li a la bola va encepegar amb al meu nas i us prometo que vaig veure les estrelles una bona estona. Cal indicar que aquest incident el va repetir amb el seu avi.
Segur que vosaltres tambè en teniu de records de l’Sport Center, o no? …
Nota.- Al novembre del 2011 s’ha tornat a inaugurar sota el nom de: SportCenterLand
Records de Terrassa 
A la façana de l’institut Arrahona, hi havia uns mosaics d’en Padrós, i malgrat que els que van transformar l’edifici en una caserna dels Mossos, va ser la Generalitat, es van carregar els mosaics sense guardar-los. Quina, paradoxa, ells que després fan guardar als demés els edificis que qualifiquen com a bens culturals.
Jo em vaig estavellar al karts que hi havia… em vaig fotre una bona pantoflada… tenia uns 6 o 7 anys. El més graciós de tota l’historia va ser que la meva mare que em mirava des de la graderia es va a posar a cridar com una boja ”el meu fill” ”truqueu a una ambulància”… ai senyor…
Des d’aquell accident, que no hi he tornat mai… i la veritat em faria molta il•lusió veure-ho… em podries dir el carrer o carretera, i el Km?
M’agradaria fer unes fotos!
Jo també tinc molts records !, però us puc assegurar que no ha estat mai abandonat, en aquest sentit i menys des de la mort del Sr. Gunfaus, arribarà el moment d’explicar l’historia…endavant l’SPORT CENTER !
Ostres llegeix-ho aquestes linies mirant les fotos i em venen records molt i molt especials…sempre que hi passo pel costat em venen imatges de quan era ben petita.
Els meus pares m´hi portaven cada diumenge i allà ens hi trobavem amb els meus tiets i el meu cosí, impacient perquè arrivés el diumenge…, els llits elàstics, les minimotos, el minigolf…i més endavant amb ma germana que gaudia i la feiem gaudir des del primer dia que hi vaig anar! tinc tantes fotos aquí. Quina llastima que actualment estigui en aquestes condicions!
Sabeu que el fills estàn restaurant el Parc? Sembla que la reapertura serà pel mes de juny!!!!!
Els hi donem ideas i així, perque puguem anar a la inauguració?