El Turó de l’Argila i la Bòbila Segués

2 03 2010

Es denomina aquest turó a un espai avui ocupat majoritàriament per l’Escola Pia des del 1864, any en que es va construir aquesta edificació.

Aquest turó està compost d’argiles i segurament en el seu origen devia tenir una altura un xic més gran, ja que durant molts anys la Bòbila Segués–Donadeu, (Bòbila vol dir que és un forn continu de coure rajoles, situat normalment prop del terral d’on s’extreu l’argila), construïda al costat de les escoles en va fer una explotació comercial, amb la producció de totxos, teules i d’altres materials per la construcció. Si aneu a aquesta zona descobrireu una plaça una mica amagada però de les més boniques de la ciutat, que du el nom de plaça de la Bòbila Segués, i que si us hi fixeu veureu que queda com enfonsada. Aquest fet es degut al sot que va deixar la bòbila desprès de tants anys de treure-hi material.

El nom més antic que es conserva d’aquest turó és el de Puig Pasqual i de ben segur els habitants de l’antiga vila de Terrassa deurien aprofitar aquest turó per dur a pasturar el seu bestiar. Avui és conserva aquest nom en una plaça, anomenada plaça del turó de l’argila, i on hi podem trobar un bon exemplar de garrofer, un arbre no gaire comú a les places de Terrassa i amb el fruit del qual és fabriquen entre altres coses, els gelats.

Si a l’estiu al turó de l’argila no hi fa vent, de ben segur que a la resta de la ciutat hi farà una calor insuportable. En aquest punt de la nostra ciutat sempre hi ha una temperatura un xic diferent de la resta i això es deu sens dubte a l’altura del turó que, sembla que no, però es suficient perquè es noti. En aquest lloc es precisament on jo visc.





Escolania de Can Colapi en el Corpus dels anys 50

16 06 2009
Corpus a la rutlla 1950

Corpus a la rutlla 1950

L’amic Rafael m’ha fet arribar una fotografia corresponent a l’escolania de Can Colapi en la processó de Corpus de l’any 1950 i, com que alguns dels seguidors d’aquest bloc han estat alumnes de l’escola pia, crec que els agradarà recordar-ho de nou.

Segons ens indica, la foto correspon al pas de la processó pel carrer de la Rutlla. Podeu observar a l’esquerra de la fotografia l’antic edifici de la Caixa d’estalvis de Terrassa. La part de la dreta és potser la que ha canviat menys.





El “temple dels nens” a l’Escola Pia (3)

30 01 2009

mosaics de Padrós

mosaics de Padrós

Una preocupació dels Escolapis, a la postguerra, era disposar d’un nou temple que permetés acollir un nombre important d’alumnes i per això va succeir que el Pare Font va proposar fer el “Templo de los Niños” el 27 de novembre de 1944. Dos mesos desprès de la proposta, el 25 de gener del 1945, ja es va posar la primera pedra en un acte solemne presidit pel governador de Barcelona Sr. Antonio Correa. Com a curiositat, cal dir que aquesta primera pedra es va posar en un lloc on desprès no es va construir el temple.

La feina més feixuga va ser rebaixar el terreny, tasca que es va encomanar a l’empresa Segués i Donadeu, mentre que l’arquitecte era en Josep Pratmarsó i els mosaics, que li donen un aire bizantí, foren obra de l’artista Sant-Yago Padrós.

Gracies al donatius rebuts, l’any 1950 es van poder començar les obres del temple, que es va poder inaugurar en data 7 de juny de 1952, amb un seguit d’actes que van durar una setmana sencera.

El meu germà que va anar a Can Colapi, se’n va fer un tip d’anar a missa en aquest temple, de manera que, quan va deixar els estudis, recordo que deia que ell ja n’estava tip de misses i que ja hi havia anat prou per tot el que li quedava de vida.

turo-argilaAdjunto foto que m’ha fet arribar el Rafael, del procés de buidat del turó de l’argila pels treballadors del Segués. Marcat amb una fletxa es pot veure la torre de Can Colapi.





El “cara al sol” a l’Escola Pia (2)

28 01 2009

anys 40

anys 40

Desprès de la guerra civil a l’Escola Pia desaparegueren les distincions entre recomanats i vigilats, només quedà una distinció entre permanències i no permanències, és a dir els que es quedaven una hora a la tarda a l’escola per fer els deures i els qui només assitien a les classes. Els dos grups pagaven quantitats diferents i estaven separats també en classes diferents. Cal indicar que aquesta divisió es va continuar només a Terrassa, ja que a la resta de centres d’escolapis s’havien barrejat ja els alumnes.

En aquells anys els Escolapis de Terrassa estaven fortament lligats amb el poder ciutadà i en especial al Salisme. No volien ni sentir parlar el català i s’enorgullien de que l’única llengua de l’escola en aquells anys fos el castellà. Per això no ens ha d’estrenyar que cada mati als nens els fessin cantar l’himne feixista del “cara al sol” amb la mà aixecada.

Per sort tot això amb els anys va anar canviant…





Recomanats i vigilats a l’Escola Pia (1)

26 01 2009

escola pìa 1924

escola pia 1924

Segons m’explicava l’Antoni Crusellas, quan ell anava a l’Escola Pia, abans de la guerra civil, els alumnes es dividien en 2 grups: els recomanats i els vigilats.

Els recomanats passaven la major part del dia a l’escola i rebien un tracte preferent amb una organització educativa específica que els feia diferents i superiors a la resta dels alumnes de l’escola. En aquest grup només hi podien anar els fills de fabricants i persones benestants de la ciutat, ja que els diners que costava la mensualitat no els podia pagar tothom. Els vigilats eren alumnes que pagaven bastant menys i que, per aquest motiu, rebien una educació i un tracte diferent.

El record en qüestió, fa menció a les diferencies que es podien observar entre aquests dos grups d’alumnes a l’hora de l’esbarjo, i és que, mentre els recomanats podien jugar a futbol amb una pilota de cuir, els vigilats se la tenien que fer de draps lligats ja que per ells no n’hi havia. Per qui no ho ha viscut, pot semblar estrany, però era una realitat que feia que fins i tot els patis on jugaven fossin diferents pels uns i pels altres.

Un dia es veu que van organitzar un partit de hockey entre els dos grups i la imatge va ser ben curiosa, ja que mentre els recomanats portaven estics de veritat, els vigilats anaven amb pals de fusta que s’havien hagut de fer ells mateixos.

A la foto podeu observar un partit entre recomanats l’any 1924 i si observeu a la dreta veure al fons la Torre del Palau.





El reial Col.legi terrassenc

4 07 2007

Escola Pia L’edifici de l’anomenat Reial Col·legi Terrassenc (fotografia del 1885 – Arxiu Tobella) va començar el 4 de maig del 1864 i es va inaugurar l’1 de setembre del mateix any. D’inici, van començar 40 alumnes pensionistes i ja l’any 1870 hostatjava 372 alumnes.

L’edifici i els seus terrenys van convertir-se en l’actual “Escola Pia”, el 16 de desembre del 1901.

Quan el rei Amadeu va visitar-lo l’any 1871 va dir “No hay otro en España ni en Italia” y quan el va visitar el polític Canovas va dir “ Este Colegio es una verguenza para Madrid”.