El teatre al Casal de la Sagrada Família

  A principis dels anys 20 el barri de ca n’Aurell era un barri suburbial sense cap equipament públic important. Els carrers sense asfaltar i amb antics trams de les rieres que  creuaven el barri a cel obert i un munt de nens i nenes sense cap lloc on passar les seves estones d’esbarjo. Tampoc hi havia cap centre educatiu ni escola pública o privada, de manera que molts nens no tenien on estudiar. Aquest fet va motivar que en Mossèn Homs, rector de Sant Pere, al qual pertanyia aquell barri, decidís que s’havia de construir una escola al bell mig del barri.
El terreny que es va comprar era situat al carrer de l’Infant Martí, cantonada amb el de Galvany i el 24 de desembre de 1924 s’hi posa la primera pedra de l’edifici (obra d’en Faust Aymerich) destinat a l’escola i al patronat que se’n faria càrrec, sota l’advocació de la “Sagrada Família” (podeu trobar més info a l’Edifici de la Campana).
En aquest local destinat a escola de nois i noies també s’hi feien les classes de Catecisme i més endavant es van crear l’escola Dominical i la Nocturna destinades a noies treballadores.
Aquest local va quedar de seguida petit i no permetia acollir-hi cap més activitat. Per això el 21 de gener de 1934 s’inaugura un nou espai al primer pis del carrer Galileu, 15, conegut com el Casalet, d’uns 80 metres quadrats i on s’hi va instal·lar una cabina de cinema i un escenari per representar obres teatrals, especialment els diumenges.
Desprès de la guerra es va habilitar l’edifici del carrer Infant Marti, 103 i s’hi va construir una gran sala d’espectacles on ja al mateix Nadal del 1939 s’hi va representar l’obra de “los pastorcillos en Belén” i es van adquirir un terrenys del costat per habilitar-hi espai on practicar esports. Naixia doncs amb força aquest nou espai dinamitzador del barri, arribant-se a publicar el seu propi butlletí informatiu, en castellà, el mes de novembre de 1941, sota la presidència d’en Salvador Cardús.
Els dies festius es projectaven pel·lícules, i l’any 1943 es va inaugurar el teatre d’estiu amb un gran èxit de públic que venia d’altres punts de la ciutat i que va donar un fort impuls a la secció de Teatre del Casal de la Sagrada Família. Per il·lustrar aquest record un adjuntem unes fotografies de diverses obres teatrals realitzades en aquest espai i que han estat cedides per les veines del barri, la Sra. Emilia Farré Copons i la Sra. Librada.

La Sagrada Família (1) i “La Campana”

“la campana” des del carrer Galvani al 1928

Cal remuntar-nos a l’any 1922 per trobar una noticia que parla de que els germans Cardona, conjuntament amb el seu pare, havien començat a donar “catecisme” als nens del barri. Un any desprès (març del 1923), en un local del carrer d’Aurell (avui aquest carrer porta el nom de Ramon Llull), es va inaugurar una escola per noies anomenada “La Miraculosa”, que també era fruit de la família Cardona.

Al desembre del mateix any 1923, el rector Ms. Josep Homs de la parròquia de Sant Pere va beneir la col·locació de la primera pedra del local del Patronat de la Sagrada Família. Aquest edifici era situat al carrer Infant Martí. Cal aclarir que el fet de que fos el rector de Sant Pere que fes la benedicció, és degut a que, en aquells anys, aquesta part de la ciutat era part integrant de la parròquia de Sant Pere.

L’edifici és va inaugurar el 5 d’octubre de 1924, amb una processó que va sortir de la masia de Can Aurell i portant una imatge del “Sagrat Cor”, que és va entronitzar en aquest nou local. Llavors s’hi va traslladar l’escola “La Miraculosa”, el “Catecisme” i és va crear l’Escola Dominical i la Nocturna per a noies obreres. La directora n’era la senyoreta Carme Marquès. Un any desprès ja és va inaugurar la capella on s’hi celebrava missa els diumenges.

El 1927, aquest local del Patronat ja se l’anomenava de la Sagrada Família, ja que l’altar estava presidit per una imatge de la Santa Família de Natzaret, però el poble, segons m’ha explicat una veïna del barri, en deia “La Campana“, perquè hi havia com una mena de torreta amb una campana que havia pagat la vídua d’en Soler i Palet i que es feia servir per cridar a missa als veïns.  Cal indicar, pel que diuen altres veïns, que durant molts anys es va seguir utilitzant aquest nom popular.