Les antigues esglèsies de Sant Pere (1ª)

Per commemorar que tenim un recinte de les esglésies de Sant Pere totalment reformat en els propers dies dedicarem uns quants posts a repassar antigues fotografies i records de les esglésies.
Una de les primeres imatges que tenim de Sant Pere és aquest dibuix, fet per en Josep Salla, de data incerta però que podem assegurar que en tot cas és anterior a l’antiga remodelació que es va fer l’any 1895.
A l’esquerra apreciem l’entrada a Sant Pere i a la dreta l’entrada emmurallada al cementiri i a l’església de Santa Maria. L’edificació que queda al mig de la fotografia correspon a l’edifici de la vicaria  just al costat de Sant Miquel i adossat al mur de Sant Pere.
Incloc un dibuix d’en Mateu Avellaneda que intenta reproduir la fesomia de les esglésies a mitjans del S. XIX. Podem apreciar l’edifici de vivendes en la seva part posterior, així com el mur de pedra que protegia l’antic cementiri al voltant de Santa Maria.

Una anys abans, concretament el 1818 a Sant Miquel, l’ardiaca Fèlix Torres i Amat de Palou (1772-1847) en unes obres costejades pel seu nebot Joaquim de Sagrera va descobrir la cripta anomenada de Sant Celoni.

En una antiga fotografia del 1881 podem apreciar el conjunt enmurallat que formaven les esglèsies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel amb la resta d’edificacions que les envoltaven. En primer terme es poden veure les cases anomenades “del Sot del Pi“.

Terrassa, el 27 de juny del 1878 (fa 130 anys)

En anteriors posts us he mostrat diferents plànols de Terrassa i en un d’ells podíem veure com era la ciutat a finals del S.XIX. Avui volia parlar-vos d’algunes curiositats del plànol que el dia 27 de juny del 1878 (ara fa 130 anys) l’ajuntament va encarregar a l’arquitecte municipal, en Miquel Curet.

En aquelles dates la ciutat tenia 80 carrers i 7 places i estava dividida en 3 districtes, amb 11.057 habitants. Alguns dels carrers d’aquell plano eren: Església, Rutlla, Sant Domènec, Cisterna, Major, la Riba, Torre, Auxili (Viveret), carretera de Montcada, Sant Sebastià, Rubí, Egara (Llúria), Comerma, darrera Col·legi, Vinyals, del Nord, Sant Pere, Gavatxons, Cervantes (només amb dues cases prop de l’Estació, Montserrat, Pantano, Indústria i Riera del Palau.

Les places eren: Major, Creu, Estació, de Montserrat (Raval), Saragossa, Teatre (Maragall) i la de la Fontvella. Les principals fàbriques tèxtils eren: l’Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran), Segret, Companyia, Amat, Armengol, Quel (Freixa fills), la Carraca (J. Freixa), Vapor Tarrasense (Sala i Badrinas) i Busquet i Vinyals.

La fotografia correspon a una vista des de les antigues presons del passeig i podem apreciar el nucli de Sant Pere ben diferenciat i les cases del “Sot del Pi” de les que en parlaré en un proper article.

El banc del “si no fos” i els “samalers”

Corria l’any 1924 i l’Ajuntament de Terrassa va decidir fer un banc, just al final del passeig, a tocar del torrent de Vallparadís, al costat del camí que portava a les cases del anomenat “sot del pi”, del que ja en parlarem en un altre post. Aquest banc era bastant curiós ja que tenia com una mena de teulada (fixeu-vos en la fotografia d’en Pineda – Arxiu Tobella), i es va fer a petició de la gent gran que hi anava a prendre el sol.

El nom del banc del “si no fos”, segons explicava l’Agustina Comellas, una senyora que tenia una joieria anomenada Selecta a la Fontvella, li van posar degut a que la gent gran que hi anava acostumava a parlar de les coses que els preocupaven, especialment de la seva salut i normalment la seva conversa era: “estaria més be, si no fos pel dolor d’esquena”, “jo faria més coses, si no fos pel reuma”, etc…

Uns anys més tard es va eliminar aquest banc i s’hi varen plantar uns arbres que no hi havia manera que brotessin, i la gent va començar a dir que si havien plantat “samalers” que eren una mena de pals de roure que es feien servir per portar les portadores entre dos homes, també anomenades “samals”. Aquest nom dels “samalers” va originar el nom d’aquesta part del passeig.