Fa més de 40 anys, concretament el divendres, 10 de maig de 1968, es va inaugurar a Terrassa una botiga que podríem considerar la primera tenda especialitzada en xuxes de la ciutat. Aquesta botiga es va situar al carrer Sant Pere 48 i portava per nom “Dulcilandia”.
Segurament aquest podria ser un record menor, però crec que molta gent se’n recordarà d’aquesta popular tenda, perquè en un moment o altre segur que hi van entrar a comprar pegadolces, caramels, anissos, xiclets, etc.
Incloc en el record l’anunci que es va publicar a la premsa local anunciant la inauguració del local. Una curiositat que ens pot ajudar a recordar l’època en que es va produir aquesta noticia és que aquell mateix dia es va fer la X marxa de regularitat del Frente de Juventudes, que es feia cada any i en la que més de 1.200 joves de la ciutat pujaven a Sant Llorenç del Munt.
Per cert, quina era la vostra “xuxe” preferida? A mi sempre m’han agradat les pegadolces i recordo que al Dulcilandia en comprava unes de molt primetes que crec que només costaven 5 ó 10 cèntims de pesseta.
Records de Terrassa
Recull de vivències i records de la ciutat de Terrassa
Afegeix el nostre RSS
Drets de reproducció dels texts:
Records de Terrassa de Records de Terrassa està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.recordsdeterrassa.wordpress.com
Recordo que l’Estranger, aquell xicot que té un tic, fill d’un antic alcalde de Terrassa, hi despatxava, i que hi entraven nois a pispar-li caramels i que quan s’escapaven corrents ell sortia a perseguir-los, mentrestant un dels nois aprofitava per entrar a la botiga i s`hi omplia les butxaques.
A la meva infantesa tan sols teniem l’opció de la pegadolça, la regalesia i el sidral Bregolat.
el que he explica en Ricard ho vaig viure molts cops en la meva infantesa… sortint d’escola els migdies, pujant carrer Sant Pere amunt, i trobar-nos aquell senyor del tic perseguint amb un bastó una colla de nanos del meu cole.
No sabia que era fill de l’Avel·lí Estrenjer…
Quins records!
ah! de les xuxes de la meva època, m’agradaven molt els Tanzanitos! una xuxe tova recoberta de xocolata 🙂
El fill de l’Avel·lí Estrenjer era E.Estrenjer i era propietari
La pega-dolça, a Sabadell en diuen estrep.