De quan es va fundar el Centre de Joves de Sant Pere

Ens ha arribat una publicació a les nostres mans d’un petit opucle titulat “Diez años del centro de Jovenes de Acción Católica – San Pedro de Tarrasa – 1939-49”. En ell s’explica que l’abril del 1939 un grup de joves dirigits per Mossèn Jaume Serra van fundar un Centre de Joventut i que aquest va ser el primer que es va fundar a la diòcesi de Barcelona un cop acabada la guerra civil.

Un total de 27 joves de Terrassa van constituir una junta amb aquests càrrecs: Frederic Massallé, president, Jaume Prat, vici-president, Pere Fainé, secretari, Antonio Garcia, tresorer i Rafael Fillol i Jaume Jornet com a vocals.

La primera reunió la van fer el 27 de juliol de 1939 per fer el reglament intern i el dia 30 el Consell Diocesà els va lliurar l’autorització per constituir el Centre tot celebrant-se l’acte inaugural el mateix dia en el saló d’actes del Centre Social Catòlic retransmetent-se a més per Radio Terrassa.

Mireu que va dir un setmanari nacional anomenat “Signo” sobre aquest acte: “la sangre de los martires empieza ya ha fructificar y estos Centros nacen del fragor de la reciente lucha como las primeras espigas de la fecunda sangre derramada sobre los campos de España”. Al·lucinant, oi?

I així van passar els primers anys del Centre, formant l’Aspirantat i lliurant insígnies als joves que s’anaven formant en diferents “Ejercicios”, alguns d’ells realitzats a Montserrat. El febrer del 1941 es decideix renovar la Junta directiva sota una nova direcció que en aquest cas va anar a mans del reverend Lluis Enseñat. El president va seguir sent en Frederic Masallé però el vici-president va ser en Josep Marquès, el secretari en Joaquim Capella, el tresorer l’Antonio Garcia i, per primer cop, ja trobem una sèrie de delegats: en Josep Mª Busquets d’estudi, en Joan Vila d’esports, en Joaquim Alsina de teatre, l’Emili Puig de cinema i en Francesc Izquierdo de propaganda.

Amb aquesta nova organització es fan les primeres sessions dels pastorets per les festes nadalenques al Centre Parroquial de Sant Pere i és en aquesta època que hi ha la primera intenció de donar el nom de Mossèn Homs a la plaça del davant de les esglésies, tot i que no ho aconsegueixen.

El teatre al Casal de la Sagrada Família

  A principis dels anys 20 el barri de ca n’Aurell era un barri suburbial sense cap equipament públic important. Els carrers sense asfaltar i amb antics trams de les rieres que  creuaven el barri a cel obert i un munt de nens i nenes sense cap lloc on passar les seves estones d’esbarjo. Tampoc hi havia cap centre educatiu ni escola pública o privada, de manera que molts nens no tenien on estudiar. Aquest fet va motivar que en Mossèn Homs, rector de Sant Pere, al qual pertanyia aquell barri, decidís que s’havia de construir una escola al bell mig del barri.
El terreny que es va comprar era situat al carrer de l’Infant Martí, cantonada amb el de Galvany i el 24 de desembre de 1924 s’hi posa la primera pedra de l’edifici (obra d’en Faust Aymerich) destinat a l’escola i al patronat que se’n faria càrrec, sota l’advocació de la “Sagrada Família” (podeu trobar més info a l’Edifici de la Campana).
En aquest local destinat a escola de nois i noies també s’hi feien les classes de Catecisme i més endavant es van crear l’escola Dominical i la Nocturna destinades a noies treballadores.
Aquest local va quedar de seguida petit i no permetia acollir-hi cap més activitat. Per això el 21 de gener de 1934 s’inaugura un nou espai al primer pis del carrer Galileu, 15, conegut com el Casalet, d’uns 80 metres quadrats i on s’hi va instal·lar una cabina de cinema i un escenari per representar obres teatrals, especialment els diumenges.
Desprès de la guerra es va habilitar l’edifici del carrer Infant Marti, 103 i s’hi va construir una gran sala d’espectacles on ja al mateix Nadal del 1939 s’hi va representar l’obra de “los pastorcillos en Belén” i es van adquirir un terrenys del costat per habilitar-hi espai on practicar esports. Naixia doncs amb força aquest nou espai dinamitzador del barri, arribant-se a publicar el seu propi butlletí informatiu, en castellà, el mes de novembre de 1941, sota la presidència d’en Salvador Cardús.
Els dies festius es projectaven pel·lícules, i l’any 1943 es va inaugurar el teatre d’estiu amb un gran èxit de públic que venia d’altres punts de la ciutat i que va donar un fort impuls a la secció de Teatre del Casal de la Sagrada Família. Per il·lustrar aquest record un adjuntem unes fotografies de diverses obres teatrals realitzades en aquest espai i que han estat cedides per les veines del barri, la Sra. Emilia Farré Copons i la Sra. Librada.

Les antigues esglèsies de Sant Pere (5ª)

El 1917 a l’església de Santa Maria i sota la direcció de Mossèn Homs es procedeix a la retirada d’un retaule barroc i al seu darrera es produeix el descobriment d’una absidiola, situada al mur del transepte sud, d’unes pintures murals d’època romànica corresponents a Sant Thomas Becket, arquebisbe de Canterbury. Al gener del 1927 s’encarrega al restaurador Arturo Cividini que arrenqui i consolidi aquestes pintures i les despeses són pagades pel col.leccionista Sr. Lluís Plandiura (la resturació finalitza al gener del 1929 i podeu apreciar en la foto de la dreta al mateix Arturo Cividini restaurant les pintures al terra de l’església).

Del 1918 al 1920 es va fer una rebaixa general dels antics fossars de Sant Pere i Santa Maria, deixant-los a la cota de circulació actual i que van deixar a la vista les estructures de les diferents construccions religioses. Aquestes obres estaven sota la direcció d’en Josep Puig i Cadafalch , però sembla ser que, a la pràctica, les va dur a terme un tal Armengol. En aquestes obres es rebaixen els nivells de terra fins a descobrir les estructures de fonamentació de les esglésies i el mosaic de l’antiga basilica episcopal.
Fins al 1931 no es reprenen les obres per part d’en Puig i Cadafalch i aquest cop per fer una excavació sud de la façana de l’església de Sant Pere i de l’excavació de la part de sota del mosaic exterior, de Santa Maria, que permeten el descobriment de les antigues estructures de la basilica de 3 naus i els fonaments d’una antiga casa romana amb una dolium (una mena de gerra enterrada de grans dimensions) (veure dibuix de la dreta realitzat l’any 1932).

Inicialment s’encarrega la consolidació del mosaic a Lluís Bru, un expert en mosaics, però finalment es tria a Arturo Cividini però aquest tampoc ho acaba de fer i és finalment en Francesc Font qui ho farà. Cal indicar què, quan es torna a muntar el mosaic, aquest es col·loca per sobre del nivell original i es té la sospita que es fan algunes modificacions que no es corresponen exactament amb l’original. A la imatge de la dreta podeu observar un dibuix de la planta realitzat l’any 1921.

En la foto de la postal, del 1920, podem apreciar com a la dreta de Sant Pere ja no hi ha l’edifici adosat de la vicaria.

En l’altra, corresponent als anys 30, podem apreciar l’interior de Sant Pere i si us hi fixeu, veureu que el pulpit havia canviat de cantò des de la darrera foto que us vaig mostrar de finals del S: XIX.

A l’any 1923 consta que es van pagar feines de jardineria a J.Piquet i es van plantar bastants xiprers que anys desprès dificultaven la visió de les construccions, fet que farà que ja al 1935 es decideixi arrencar-ne una bona colla.

Què et penses que ets de cal Barata?

Avui tant sols us vull mostrar un document que vaig adquirir en la passada subhasta del Grup de Col·leccionisme de Terrassa. Es tracta d’una esquela anomenada “carlista” de data 18 de juny de 1939, en que es recorda a una part de les víctimes de la Guerra Civil. No comentaré rés de qui va ser més o menys víctima en la guerra ja que per ambdós costats segur que hi va haver pèrdues força sentides.
Si mireu la llista veureu molts cognoms força coneguts en la nostra ciutat, començant per el conegut Mossèn Homs, en aquells anys rector de l’església parroquial de Sant Pere, o de famílies tant importants com els Barata. Jo encara recordo que de petit quan demanava que em compressin alguna cosa que era més cara del normal, a casa em contestaven “que et penses que ets de cal Barata?”.
En les fotos de l’esquerra podeu veure-hi tres dels membres de la família Barata que van perdre la vida en aquesta època tan convulsa, tot i que en l’esquela carlista només hi surt en Joaquim Barata.

L’escoltisme a Terrassa (i 4)

Ara toca explicar alguns dels records que jo he viscut personalment en l’escoltisme.

Vaig entrar a l’agrupament “Mossèn Homs” a finals dels 60 i el primer que recordo era la frase escrita en una de les parets del local i que deia: “procura deixar el món una mica millor de com l’hagis trobat” i des d’aquell moment sempre he intentat seguir el seu sentit.

Jo tenia que ser “llobató” per l’edat que tenia, però com que vaig entrar per un amic que ja era “minyó” vaig passar de categoria.

La meva primera colla (patrulla) es deia els “castors” i la meva primera sortida a la muntanya va ésser al Montcau. Si no vaig errat, el cap d’agrupament en aquells anys es deia “Sarrau” i amb el seu fill, en Manel Sarrau (avui a TV3), encara avui hem aconseguit mantenir l’amistat. Dels caps, que ens feien com de monitors, recordo en especial al  Perich (a la foto amb perilla i bigoti) que fumava sempre unes cigarretes sense filtre, marca “Bisonte”, que no et deixaven respirar. La foto és dels “Pioners” de Mossèn Homs a principis dels 70.

El nostre lema era “sempre a punt” i els nostres ideals fer coses bones (B.O.) per la societat, créixer com a persones i cultivar l’amistat i l’amor per la natura. (fi de la primera part – més endavant hi tornaré, però per ara no us vull cansar).

L’escoltisme a Terrassa (1)

Norbert Font i Sagué

Jo he estat escolta de l’agrupament escolta “Mossèn Homs” de Sant Pere i ho dic amb tot l’orgull que puc.

Quins anys més feliços vaig passar i quins “valors” i “principis” vaig aprendre !

Començaré aquest apartat de l’escoltisme fent una mica d’història de l’escoltisme a Terrassa: L’any 1933 en Batista i Roca va organitzar a Can Carbonell un campament general on va convidar als diferents grups excursionistes que hi havia a la ciutat. Aquests es van entusiasmar pel nou model, diferent dels “Exploradores de España” de caire marcadament militarista i que funcionava des de feia anys a la península.

Aquests grups decideixen proposar a la Federació de Joves Cristians de Catalunya fer una secció de “Minyons de Muntanya” i a l’octubre del mateix any 33 es constitueix l’Agrupament “mossèn Norbert Font i Sagué” (explorador del Sàhara, sacerdot i geòleg). És el que podeu veure a la foto. (continuarà).

Nota.- El nom de l’agrupament l’he corretgit gràcies a l’aportació de’n Francesc Clua que ens diu que en mossèn Norbert Font i Sagué era capellà, espeleòleg, geòleg i molt vinculat familiarment a Terrassa.