Històries dels armats i del capità Manaia

21 04 2011

Segons cròniques antigues de la ciutat, el 22 de febrer de 1818, el Concili va acordar que el capità Manaia (Manàia) amb els armats no poguessin entrar a l’interior de l’església, com venia sent habitual en l’acompanyament que feien dels passos de dijous sant per la tarda. Aquesta prohibició va fer que els armats s’haguessin d’esperar fora del temple.

La prohibició es devia a que, ja de ben  antic, els armats feien una mena “d’adoració” a l’interior de l’església i que consistia en un ball ritual, cosa que semblava un anacronisme històric, ja que no és massa lògic que els romans adoressin precisament a Jesucrist.

Anys més tard aquest costum es va recuperar i no es va discutir més fins l’any 1931, en que es va tornar a suprimir amb la mateixa argumentació. Segons una crònica del 1931: “abans de la prohibició, a dos quarts de vuit de la tarda el capità Manaia i els armats es dirigien a l’altar del Sant Crist per “adorar-lo” i un cop fet el ritual corresponent es donava inici a la processó, que sortia a les vuit en punt de l’església del Sant Esperit”.

La foto de la dreta correspon al capità Manaia de l’any 1952, data en que es va jubilar el Sr. Jerónimo Valls Robert que ja feia 50 anys que havia començat a fer d’armat. Ell va substituir en el seu dia l’anterior capità, interpretat pel Sr. Carlos Puig Soler, conegut popularment per el “Calé“.

Els balls del repertori dels armats els anys 50 eren: el cargol, l’estrella petita, l’estrella gran, el quadre, la mitja lluna, la creu, creuar-se, quatre de fons i algun més que no recordo.

Un fet curiós: l’any 1904 va fer de capità Manàia un cosí del Conde Romanones que, amb un fill del general Salmerón, en aquells anys cursava estudis a l’Escola Industrial de Terrassa i que, segons diuen, rondava una de les filles de la casa Baró (conegudes com les “Mahonesas”). Segons m’han explicat, el noi li va prometre a l’estimada que passaria vestint les gales de capità, cosa que va aconseguir convencent al mateix “Calé” perquè li deixes portar la indumentària. Un cop aconseguit i quan la comitiva va arribar al carrer de Sant Antoni el noi va entrar en una  botiga (a Cal Siula) i es va intercanviar el vestit amb el “Calé“, per tal que ningú s’adonés d’aquest fet tant curiós i poc conegut.

Podeu veure una filmació dels armats fent click aquí.

Anuncis

Accions

Information

One response

26 04 2011
Ricard Font Serra

Recordo un amic meu l’Eduard Segura i Amigó, que habia estat Armat i n’era un gran entusiasta, ara ja és mort i per tant no li puc preguntar, perquè han deixat de actuar, a part potser d’haver perdut les subvencions, que no sé si eren municipals o eclesiàstiques. Algú m’ho pot dir?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s