Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 2 (la llegenda)

18 03 2022

masia berardo torre de borrell(segona part) L’entrada dels Sala Viver al mas Maduxer a la segona meitat del segle XVII coincideix amb l’inici de la recuperació econòmica que portarà a la gran expansió dels masos dels segles XVIII i XIX.

Cal indicar que la famosa torre que li va donar el sobrenom de Torre Bonica sembla que pot tenir els seus orígens l’any 1526, tot i que també hi havia una pedra gravada en una finestra inferior amb la data de 1685 que segurament l’únic que indica és la data en que es va fer aquesta finestra, ja que quan es va construir la capella se sap del cert que la torre ja existia). Cal indicar que llavors era comú fer aquest tipus de construccions per dedicar-la tant a la vigilància con a la defensa d’uns masos que llavors hem de considerar molt aïllats de les poblacions properes.

La prosperitat del mas per la seva proximitat al camí ral de Sabadell a Terrassa, tenia avantatges i inconvenients. En el cas del mas Maduxer el problema eren els saquejadors de camins, els bandolers o els moviments de tropes. Creiem que tot això ho van resoldre amb la construcció d’una torre de defensa a principis del segle XVI que dóna nom a la finca.

Hi ha una llegenda que explica una juguesca amb uns veïns (que van fer la Torre de Borrell a la Masia Berardo) per veure qui es feia la torre més bonica.torre de can viver

El cert es que aquest sobrenom li deuria venir perquè realment la torre era bonica. Es tractava d’una torre quadrangular edificada en forma de cos avançat de la casa amb 2 finestres, una a la façana del davant més petita i l’altra a la banda lateral de devia correspondre a l’entrada de la casa i que sens dubte era la millor protecció davant d’un atac. És un finestral obrat amb figures d’àngels que sostenen en el punt central un escut amb el monograma ihs (jesús) i porta gravat la llegenda “en lay mdxxvi feta” (1526). En la part inferior d’aquesta finestra hi havia una espitllera en forma de creu de defensa i que deuria ser usada per una ballesta de l’època.

Segurament el nom de Torre Bonica li venia dels grans esgrafiats que la decoraven amb representacions de motius i personatges religiosos en els que de forma borrosa encara es podia apreciar la silueta de la Mare de Déu del Roser (a la que se li va dedicar la capella), Sant Josep (nom del fill del Jaume Maduxer, que esmentarem quan parlem de la capella) i l’Àngel de la Guarda i Sant Isidre (patró de la pagesia). A la cornisa també s’hi podien apreciar sanefes de colors i prop de la base escuts d’armes.

Quan va morir el fill que es deia Miquel Sala i Viver “menor” , al 1707, com indiquen els documents per diferenciar-lo del seu pare, fa de tutor del seu net que passa a ser l’hereu, en Francesc Sala i Viver i Boada i el mas llavors ja s’anomena Mas Sala i Viver.





Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 1 (els orígens)

11 03 2022

Encetem una sèrie de 8 capítols en els que desgranarem records i històries al voltant del Sanatori de Torre Bonica que esperem us agradin. El fil conductor que hem triat han estat les dues capelles que hi ha al centre, esperem que us agradi.

Per parlar de les capelles del sanatori de Torre Bonica hem de parlar dels orígens del mas que les acull i que ha tingut els noms de Mas Barba, Mas de Botet, Mas Maduxer, Mas Sala Viver i finalment Mas Viver.

La referencia més antiga que es te, del 1293, fa referencia al mas de can Barba i indica que l’arrendatari del mas n’era un tal Guillem Barba d’una nissaga molt antiga d’aquest cognom establerta a la parròquia de Sant Julià d’Altura (de la masia pairal de can Barba de la Pedra Blanca). El seu fill va ser en Guillem Barba de Botet.

Una néta seva, Elisenda, filla d’en Bernat Barba, va ser pubilla del mas, que aleshores s’anomenava de Botet. Elisenda es va casar amb en Pere de Blancafort, cabaler del mas Blancafort de la mateixa parròquia de Sant Julià d’Altura.

can viver avellaneda

A la segona meitat del segle hi ha un altre pubillatge, concretament d’Agnès de Blancafort que es casa amb en Pere Maduxer que sembla te el seu origen a Sant Martí de Mura. A partir del casament del seu fill que també es deia Pere Maduxer  amb Antònia Sadurní (1394) es passa a denominar-se Mas Maduxer.

Deu generacions portaran aquest cognom i el darrer va ser Antoni Maduxer net d’en Jaume Maduxer del que en parlarem aviat ja que és qui va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser. Casat al 1653 va tenir diversos fills mascles com en Benet Maduxer però, no se sap els motius, la ser una filla seva, la Francesca Maduxer i Presseguer, qui va esdevingué pubilla i per tant hereva de la casa però d’una manera bastant curiosa.

Sigui com sigui la Francesca, l’any 1678, es va casar amb Miquel Sala i Viver que venia de Sant Quirze de Terrassa i en aquest casament el vell Antoni Maduxer canvia i no fa hereva a la seva neta Francesca, ja que en Miquel Sala i Viver aporta al casament 2.000 lliures de moneda barcelonina i ella renuncia a tots els seus drets acceptant del seu pare 225 lliures de la mateixa moneda (a més de dos vestits, dues caixes de núvia amb 2 llençols, una màrfega, una camisa de tela nova i unes estovalles) en quatre pagues iguals que tenien que fer-se per Sant Miquel dins l’any 1681.

Curiosament al 1685 Antoni Maduixer torna a canviar i fa donatària universal a la seva filla Francesca de tal manera que aquesta un any després, al 1686, li traspassa els drets al seu marit Miquel Sala i Viver que va fer grans millores a la casa, tal i com consta en el testament de la seva vídua, l’any 1695.

Seguirem en el proper capítol…








%d bloggers like this: