la mery
La invenció de la “fregona” la devem a Manuel Jalón i Emilio Bellvis (socis inicials de Manufactures Rodex, Saragossa 1957) que inspirats amb uns models americans basats amb l’ús del rodell i que van observar a la base aèria americana de Saragossa, presenten la seva proposta de poder fregar de peu, substituint els rodells per un sistema que utilitzava un escorredor troncocònic.
El model més popular que va comercialitzar es deia “lavasuelos Gaviota” (1964), un artefacte encara molt car per aquells anys ja que sortia per 395 pessetes i que, a més, s’enfrontava al costum ancestral de fregar amb baieta i agenollat.
En el camí per aconseguir un model eficient hem de citar a un ferreter de terrassa, en Joan Gunfaus que a finals dels 50 va idear un pal de fregar i un escorredor en forma d’embut, que va popularitzar amb el nom de “Mery”.
Els primers anuncis de la mery els feia l’actriu “Mari Sampere” fet que va ajudar a popularitzar el nom d’aquesta fregona.
Crec que aquest invent a més de significar una innovació important va ajudar a dignificar una tasca que en aquells anys era exclusiva de les dones, el fregar agenollades al terra. Tot això em fa recordar que la meva mare m’explicava que quan era petit jo era molt entremaliat i que quan ella fregava agenollada jo li pujava a l’esquena tot dient “arri arri tatanet”., ja se que avui pot semblar un gest denigrant, però cal dir que ho feia amb la inconsciència pròpia d’un nen petit.
Nota.- Vull destacar la recent aportació, en forma de comentari, que he rebut del fill del Joan Gunfaus. Gràcies per la teva aportació!
Records de Terrassa 
Per a mi, la història de la Mery va molt lligada en Gunfaus. Ell la va promocionar aquí a Catalunya i va tenir tan èxit que va muntar una gran fàbrica al capdavall de la Rambleta, on les fabricaven i les venia per tot l’estat. Però el que m’ha empès a fer aquest comentari, és el fet de que en Gunfaus tenia una tenda de plats i olles de terrissa a la plaça del progrés, que era coneguda per tota la ciutat:
Tots havíem anat alguna vegada a comprar a Cal Gunfaus. Era just on avui hi ha una entitat bancària (bpime). La va fundar el seu pare i la portava la seva muller. En Gunfaus, que era una persona molt apreciada a Terrassa, també va muntar l’Sport Center, unes instal•lacions d’oci, les precursores de l’actual Parc Vallès, a la carretera de Sabadell, davant del Mercavallès i, si us hi fixeu al passar-hi, podreu veure que encara existeixen aquestes instal•lacions, però totalment abandonades, ja que quan va mori en Gunfaus, (bastant jove), al cap de pocs anys va deixar de funcionar. Us he explicat en ocasions anteriors que a casa meva havíem tingut una tenda d’ultramarins.. dons en Gunfaus (pare) ens subministrava les escombres de palma i els estris de terrissa que també veníem.
Salut
En Gunfaus fill va venir, al principi dels anys seixanta, a la fàbrica que els Font teníem al polígon nord, darrere del carrer Bejar. Jo era l’encarregat i em va preguntar si hi havia terrenys per vendre ja que volia posar la fàbrica de la Mery. Em va explicar que a Amèrica les dones no fregaven agenollades sinó dretes, i que ell faria un producte que esperava tingues molt d’èxit per fer el mateix, i efectivament ho va aconseguir. El terreny però el va trobar al sud, per darrera el camp dels Kubales al final de la Rambleta del Pare Alegre.
M’ha fet gràcia veure la foto de la nena. La vaig fer jo al estudi dels germans Bros, al carrer Major.
La nena de la foto es la meva cosina i qui portava la botiga de “plats i olles” era l’avi Agusti amb la seva dona, la Florinda, tots dos ajudats per la filla, la Maria.
Em sento molt joiós quan trobo comentaris tan agradables cap al meu pare, doncs realment va ser una persona molt apreciada per tothom.
És una herència difícil de superar.
Només afegiré avui que, qui cregui que el Sr. Jalón o el Sr. Bellvis tenen quelcom que veure amb el invent i l’esforç de donar a conèixer el fregaterres, tal com el coneixem avui encara, estan molt equivocats.
L’únic que van fer aquestes persones es portar a Espanya el fregaterres que es feia servir als Estats Units (amb galleda de rodets o rodillos) que sortia a les pelis del Charlot (Charles Chaplin).
I, si que això va ser anterior al invent de l’escorredor del meu pare, però d’un fracàs absolut, només cal veure com està el mercat d’un i altre producte…
L’ìnvent del pare és del any 1959, l’any del meu naixement.
De fet, a la seva empresa la va denominar Rodex, amb un logo d’aquest producte que us estic descrivint. és així de fàcil, l’historia d’aquest producte. Rés mes a dir, per ara.
Gràcies a tots els que recordeu a les persones que han dedicat la seva vida a ajudar i intentar millorar la vida, dia a dia, de tothom. persones amb vocació de servei més que de lucre, com el meu pare, orgullós i dedicat a Terrassa.
Benvolgut Sr. Gunfaus,
Estem elaborant un llibre sobre el centenari de la Drogueria Rovira de Barcelona que es celebra aquest 2010. En un dels capítols fem esment de les galledes “Mery” doncs, quan van arribar a la nostra botiga als anys 60, van causar tant furor entre els clients que fins i tot venien de fora d’Espanya a comprar-les. Malauradament, no disposem de fotografies de les galledes o anuncis publicitaris de la marca Mery d’aquells anys i ens agradaria demanar-li si vostès en tinguessin i ens poguessin cedir alguna fotografia per il•lustrar aquest apartat concret.
Rebi una cordial salutació,
Inge Serrano
Drogueria Rovira
Voldria saber qui va dissenyar les màquines per a fer la Mery. Estem fent la biografia d’un innovador de Terrassa i ens cal comprovar fets
Encara no hem acabat la biografia del senyor Josep Garriga, innovador de Terrassa. Tenim el dubte de saber si va dissenyar la maquinària per produir la Mery. Si algú sap alguna cosa, agrairíem la resposta.
Gràcies, Marta
*artefacte: giny
*fregona: mànec de fregar, fregadora, escuradora