Els Donadeu a Terrassa

Avui destaquem un altre aclariment que hem rebut de part de l’amic Rafel Comes que creiem que calia destacar sobre el cognom DONADEU.
“Com diu el Ricard els Donadeu eren coneguts pel malnom Patat. Ja el primer Donadeu que va arribar a Terrassa d’Olesa, Domènec Donadeu i Mont, tenia cap el 1860/70 un teler a mà al quarto de reixa del carrer de la Font Vella, 42 i ja era conegut amb aquest motiu.
Respecte a Domènec Donadeu Castany que era soci de Francesc Onandia SA, dedicada a la venta de primeres matèries tèxtil, era fill de Dolors Castany i Riera, una de les filles del propietari del Vapor Castany i germana de “les pisanes”, que regien una popular botiga de venda de teixits d’aquesta classe al carrer del Passeig, i de Josep Donadeu i Font.
Aquest no consta que fos el titular del Bar Colom de la Plaça Vella, sinó els seus germans Lluís i Joan que ho van ser també del Cafè Condal de la Plaça de la Fontrobada.
Però, si deixem de banda la branca industrial, el Donadeu més destacat d’aquesta família fou Joan Donadeu i Guillemot, pare dels germans Donadeu Font i fill de Domènec Donadeu i Mont que he esmentat abans, i de Magdalena Guillemot i Clapés de Castellterçol.
Joan Donadeu i Guillemot pertanyia a la facció republicana federal i fou regidor de la ciutat en les eleccions de 1885 i 1895. Era cafeter del Casino de la Unión (creat el 1881) seu del republicanisme terrassenc.”
Nota.- Creiem que valia la pena publicar aquest ressenya del cognom ja que ens permet resseguir una part de la nostra història. Hem triat per il•lustrar aquest record un full del diari La Comarca del Vallès del 9 de gener de 1911 on s’indica que és nomenat a Joan Donadeu i Guillemot com a Capacitat en els jutjats de Terrassa.

A Terrassa et podien tallar la llengua

No acostumo a posar records molt antics però aquest és tant curiós que crec que val la pena que no quedi en l’oblit.
El fet és que, en data 6 d’octubre de 1585 en un pregó, de la llavors vila de Terrassa, es prohibeix blasfemar imposant-se una multa de 3 lliures cada vegada que algú ho faci i anunciant-se també que: “qui no les pugui pagar li serà tallada la llengua”.

La lluita de les autoritats civils i religioses contra el malparlar o blasfemar és quelcom que ha succeït al llarg dels anys, tal i com podeu veure en una rajola antiga(veure imatge) que anunciava públicament la prohibició de blasfemar o en un article del diari La Comarca del Vallès del 1907. El que no sé és si el que s’anunciava en aquest ban es va arribar a aplicar mai a la nostra ciutat .

Una Festa Escolar en la Festa Major del 1913

Coincidint amb la Festa Major d’aquest any, us vull mostrar una fotografia bastant antiga, concretament d’un dels actes de la Festa Major del 1913, on podem observar la celebració d’una Festa Escolar al passeig.

La festa es va celebrar el dia 8 de juliol i en ella s’oferia un berenar pels 600 nens i nenes de les escoles municipals de la nostra ciutat i val la pena fixar-nos en la fotografia i observar els vestits, els barrets i els pentinats dels nens i nenes i poder observar com han canviat en quasi bé 100 anys.

Adjunto un retall de la publicació “La Comarca del Valles” de la mateixa data on es fa esment d’aquesta celebració.

El carrer de Salmerón fa 100 anys

Ja he tornat de vacances i reprenc aquest bloc de records amb moltes ganes de que entre tots tornem a recordar molts d’aquells petits detalls de la nostre vida. Com sempre ja sabeu que aquest és un espai obert a tothom i que qualsevol cosa que vulgueu aportar serà molt ben rebuda. Tinc alguns records pendents per publicar d’aportacions vostres i us demano disculpes pel retard en publicar-les, però durant els propers dies intentaré recuperar uns quants records sobre el cinema a Terrassa que he anat recollint.
Però perquè no sigui dit avui dedicarem el record a un fet que va passar avui fa justament 100 anys: el 24 d’agost de 1910 es va procedir a obrir el carrer de Salmerón tal i com podeu comprovar en un retall del diari “La Comarca del Vallès”. El carrer tal i com indica el text anava des dels terrenys de la torre del Sr. Salvans fins a la caseta del guarda de consums, situada al costat de la via del tren del nord i que com d’altres que hi havia a les entrades de la ciutat s’encarregava de cobrar una taxa a les mercaderies que entraven a la vila.
Una dada: El carrer va canviar de nom pel de General Sanjurjo desprès de la guerra civil, però amb la democràcia va recuperar la seva antiga denominació. Per cert el nom del carrer es va posar en honor del Sr. Nicolás Salmerón Alonso (1830-1908) que va arribar a ser president de la República Espanyola l’any 1873.

Un invent terrassenc desconegut: el “motor Ribas”

Un conegut rellotger de Terrassa, de principis del S. XX, anomenat Pablo Ribas i Borrell va presentar l’any 1904 un motor inventat per ell mateix i construït als tallers de maquinaria dels Srs. Abelló i companyia.

El motor en qüestió deuria ser una curiositat ja que, segons explica el mateix senyor Ribas, donant-li mitja hora de corda funcionava ininterrompudament durant dotze hores, de tal manera que no necessitava cap combustible ni cap força animal pel seu funcionament.

Segons indica, aquest invent podia ser útil per produir llum pels carrers o per les bombes extractores d’aigua dels pous, entre altres aplicacions.

La presentació es va fer en una finca del carrer egara del barri de sant Pere i sembla ser que mai més s’ha sabut que va passar amb aquest invent, del que se’n va fer ressò les publicacions d’aquells anys, tal i com podem veure en un retall del diari “La Comarca del Vallés” del 18 d’agost de 1904.