El desconegut “Colegio de San Pedro” de Terrassa

Tornem de vacances d’estiu amb un record un xic desconegut a la nostre ciutat i que esperem us agradi:

No sabem quan es va inaugurar però si que l’any 1929 tenim constància de l’existència de l’anomenat Colegio de San Pedro de Tarrasa dirigit per en Miquel Brugué i Riera, situat al carrer Major de Sant Pere, 72. Aquest col·legi era dels anomenats de classe unitària i amb un únic professor.

S’oferien classes de cultura elemental primària i també de comerç, francès i de preparació per l’ingrés en instituts de segona ensenyança i per les escoles industrials.

El què se’n va fer d’aquest col·legi no ho sabem però deuria tancar ja que al 1936 trobem que en Miquel Brugué i Riera ja havia obert l’escola Brugué al carrer Gutemberg, 33 (avui hi ha una botiga de roba per la llar) i que va restar oberta fins a finals de la guerra civil.

La fotografia que il·lustra aquest record és ben curiosa ja que està feta impresa en una postal i deurien ser poques les escoles d’aquells anys que es fessin aquest tipus d’edicions. En ella podem apreciar que els nens de l’escola havien anat a fer-se la imatge als jardins de les esglésies de Sant Pere amb el bonic penó de l’escola que utilitza els símbols de l’antic poble de Sant Pere.

A la imatge, al costat del penó, podem veure al mestre Miquel Brugué i Riera ben vestit i clenxinat i rodejat d’una gran mainada que deurien ser els seus alumnes. Hi podem apreciar 73 nens i un gosset. L’escola era només de nens ja que llavors les escoles no eren mixtes i hi podem apreciar un batibull d’edats diverses ja que les escoles unitàries hi acollien els nens des de que començaven fins que acabaven l’ensenyança primaria.

Nota: Si algú recorda alguna cosa del Colegio de San Pedro o del seu mestre sisplau que ens ho faci saber.

Per cert si algú vol adquiri una postal com aquesta ho pot fer a http://antiguedadeseldrac.com situada al carrer de Topete, 35-51, local 4, de Terrassa.

El “Trimatic”: TV tocadiscos i radio

El Trimatic va ser un aparell que vaig veure per primera vegada a Terrassa a una botiga que hi havia al C/ Gutenberg que es deia Sonytel (tal i com podeu veure també amb l’anunci de l’època- anys 60).

Era un aparell increïble i que significava un avenç tecnològic difícil de superar: en un mateix moble tenies la radio, d’ona mitja i modulada, el Tocadiscs i la TV amb recepció del primer canal i del UHF en blanc i negre, naturalment. El que no se és si algú s’ho va comprar ja que el preu crec recordar que era prohibitiu per la majoria de butxaques d’aquells anys.