Les antigues esglèsies de Sant Pere (5ª)

18 06 2010

El 1917 a l’església de Santa Maria i sota la direcció de Mossèn Homs es procedeix a la retirada d’un retaule barroc i al seu darrera es produeix el descobriment d’una absidiola, situada al mur del transepte sud, d’unes pintures murals d’època romànica corresponents a Sant Thomas Becket, arquebisbe de Canterbury. Al gener del 1927 s’encarrega al restaurador Arturo Cividini que arrenqui i consolidi aquestes pintures i les despeses són pagades pel col.leccionista Sr. Lluís Plandiura (la resturació finalitza al gener del 1929 i podeu apreciar en la foto de la dreta al mateix Arturo Cividini restaurant les pintures al terra de l’església).

Del 1918 al 1920 es va fer una rebaixa general dels antics fossars de Sant Pere i Santa Maria, deixant-los a la cota de circulació actual i que van deixar a la vista les estructures de les diferents construccions religioses. Aquestes obres estaven sota la direcció d’en Josep Puig i Cadafalch , però sembla ser que, a la pràctica, les va dur a terme un tal Armengol. En aquestes obres es rebaixen els nivells de terra fins a descobrir les estructures de fonamentació de les esglésies i el mosaic de l’antiga basilica episcopal.
Fins al 1931 no es reprenen les obres per part d’en Puig i Cadafalch i aquest cop per fer una excavació sud de la façana de l’església de Sant Pere i de l’excavació de la part de sota del mosaic
exterior, de Santa Maria, que permeten el descobriment de les antigues estructures de la basilica de 3 naus i els fonaments d’una antiga casa romana amb una dolium (una mena de gerra enterrada de grans dimensions) (veure dibuix de la dreta realitzat l’any 1932).

Inicialment s’encarrega la consolidació del mosaic a Lluís Bru, un expert en mosaics, però finalment es tria a Arturo Cividini però aquest tampoc ho acaba de fer i és finalment en Francesc Font qui ho farà. Cal indicar què, quan es torna a muntar el mosaic, aquest es col·loca per sobre del nivell original i es té la sospita que es fan algunes modificacions que no es corresponen exactament amb l’original. A la imatge de la dreta podeu observar un dibuix de la planta realitzat l’any 1921.

En la foto de la postal, del 1920, podem apreciar com a la dreta de Sant Pere ja no hi ha l’edifici adosat de la vicaria.

En l’altra, corresponent als anys 30, podem apreciar l’interior de Sant Pere i si us hi fixeu, veureu que el pulpit havia canviat de cantò des de la darrera foto que us vaig mostrar de finals del S: XIX.

A l’any 1923 consta que es van pagar feines de jardineria a J.Piquet i es van plantar bastants xiprers que anys desprès dificultaven la visió de les construccions, fet que farà que ja al 1935 es decideixi arrencar-ne una bona colla.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (4ª)

16 06 2010

La fotografia del costat esquerra és de principis del S.XX, potser cap al 1915 si fem cas a la manera de vestir de les dues noies que hi surten retratades i al fet de que, el 6 d’agost del 1917, el reverend de la parròquia va presentar una instància al governador provincial demanant l’autorització per clausurar l’antic cementiri de la parròquia, atès al fet de que ja feia més de 10 anys que no s’hi havia fet cap enterrament.La fotografia de la dreta és de la mateixa època

L’ordre per poder clausurar el cementiri es va emetre el 13 de febrer del 1918. Aquest fet va fer que es fessin unes primeres excavacions al voltant de les edificacions i aquestes van fer aparèixer per primer cop el mosaic romà que avui podem apreciar davant de l’església de Santa Maria i que correspon a l’antic terra de la basílica romana primigènia.
En aquestes fotos hi podem apreciar un antic edifici “la canongia” (sembla que corresponia a les cel.les de l’antic monestir de Sant Ruf) adossat a la paret lateral de l’església, uns antics nínxols del cementiri a l’altra paret i un hort just al davant de l’entrada a l’església i sobre del mosaic que llavors encara no s’havia excavat, tot i que ja es coneixia la seva existència degut a que l’any 1903, en una excavació per fer
una sepultura al fossar de Santa Maria, el reverend Mossèn Trullàs ja l’havia descobert .
El 1906, a l’església de sant Miquel, i en les primeres obres de restauració encarregades a Josep Puig i Cadafalch es localitza la pavimentació original i es parla per primer cop de la possible ubicació de la piscina baptisteri, que anys més tard es comprova que no va existir mai en aquesta localització.
Incloc una foto anterior, de finals del S. XIX, feta pel fotògraf Torrija, en la que podeu observar que el campanar de Santa Maria era diferent de l’actual i que de les dues finestres actuals, llavors només n’hi havia una.

En dues curioses fotos podem veure, per un cantó l’edifici de la canongia ja mig enderrocat (foto del 1924) i en l’altra foto, del 1917, hi podem apreciar com l’escala d’accès ja s’havia enderrocat, cointcidint precisament amb les obres que es feien en el cementiri i en les excavacions del mosaic de Santa Maria).

El 1924 les esglésies van ser visitades pel rei Alfons XIII que va arribar a Terrassa el dimecres 21 de maig de 1924, acompanyat per la reina Victoria Eugènia i l’infant D. Alfons, acompanyats pel General Primo de Rivera, president llavors de l’estat espanyol.