Un poema pel dia de Nadal: “La nit de Reis”

25 12 2008

nena-i-nina Avui el record és per la Carmeta, i per una poesia que ella sempre recitava el dia de Nadal en companyia dels qui més estimava. Es tracta d’un poema escrit per la Dolors Monserdà (1845-1919) i crec que qualsevol que el llegeixi li agradarà.

Ens parlà de il·lusió d’una nena en la nit de Reis, i de la seva mare que en mig de la seva pobresa estima tant a la seva filla que dona per ella l’únic bé que posseeix.

És un poema que remou quelcom dins nostre i quan el llegeixo sembla que no ho faig jo, sinó la veu de la Carmeta que tanta passió hi posava i que no podia acabar el poema sense haver vessat més d’una llàgrima mentre el recitava de memòria.

LA NIT DE REIS:

“Dins d’un piset xic i pobre / que hi ha a peu pla d’un terrat, / treballa una pobra dona, / treballa sense parar.

Si algun cop minven ses forces, / no desmaia, no, que sap / que al mirar a sa filleta, / les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen / que hermosa ha estat sens igual: / avui d’aquella hermosura / sols per record li han quedat, / unes trenes ondejades, / negres, sedoses, brillants, / que, a l’estendre’s damunt d’ella / a besar ses plantes van.

La nit de Reis n’és vinguda, / i sembla que amb més afany, / treballa la pobra mare, / tot mirant-se el seu infant.

-Mareta, li diu la nina, / fiqueu-me al llit, que és prou tard, / i tinc por vindran los Reis / i encara no hi hauré anat.

-Qui sap si vindran, filleta! / lo nostre pis, és tan alt!

-Prou, com que baixen del cel, / ja els hi ve bé de passar! / i a fe mare que els espero / amb gran desig aquest any. / Vull que em portin una nina / com aquella que hi ha a baix!

-Les nines, són per les nenes / que ja res falta els hi fa; / tu fill meu, que estàs descalça / los hi tens que demanar / que et portin sabates noves.

-Ai, mare, no em feu plorar! / ja n’estic aconhortada / de caminar a peu descalç, / de portar robeta vella, / de morir-me treballant; / però que em dugan la nina / que jo sempre he demanat! / Des de l’any que van portar-la / a la nena que està a baix, / jo hi he pensat cada dia, / jo de nit l’he somniat. / Ai, mare, i que n’és d’hermosa! / i que bonica que va! / Té una careta tan fina, / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita, / que fins dentetes hi ha! / Obre els ulls quan està dreta, / i, per dormir, els té tancats, / té uns cabellets com de seda / i els té rossos i rissats, / porta lo vestit amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero, i fins guants! / Jo en vull una com aquella, / que tot l’any l’he demanat! / puix si demà quan me llevi, / la nina no haig de trobar, / com que de nit la somnio, / la toco i la duc a braç, / pregaré a Déu que al dormir-me / mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare, / del fons del cor arrencat, / i agafant a sa filleta / i estrenyent-la amb fort abraç: / -Vés-te’n al llit, amor meva / li digué amb febrós afany, / vés, mes a Déu no demanis / que no et vulla despertar, / que la nina que tu esperes, / com la desitges tindràs.

Quan tot just lo dia apunta, / ja la nena s’ha llevat; / plora i riu i salta i brinca, / i el que li passa no sap. / Li han portada aquella nina / que ella tant ha demanat: / li han portada i té la cara / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita / que fins dentetes hi ha! / porta vestidet amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero; i fins guants!

Res li manca, res li manca / de quant ella ha demanat; / sols li falten a la mare, / les trenes negres, brillants, / que fins a terra arribaven, / que hermosejaven son cap, / que entre mig de sa pobresa / les havia tant guardat!”

Us ha agradat? M’agradaria saber que en penseu d’aquesta petita història que ens parla de l’amor d’una mare i de l’alegria de donar-se.

Anuncis

Accions

Information

18 responses

25 12 2008
Ma Carme Segurañas

Fa molts anys, que estava buscant aquest poema, doncs quan jo era petita la meva mare me’l recitava i era un poema que hem marcava les festes.
Jo soc filla d’Olot.
M’ha agradat molt poder-lo llegir tot, ara si que no l’oblidaré més.
Gràcies.

27 12 2008
Rosa Grau

Aquest poema me’l va ensenyar la meva iaia Esperança, que era perruquera, quan jo era petita. Cada Nadal trobo el moment i el lloc per recitar-lo, i no em cau la llagrimeta, ploro amb molt sentiment. Aquest any li he volgut ensenyar a un dels meus fills i ploràvem tant tots dos que hem decidit deixar-ho per més endavant.
M’ha agradat trobar-lo publicat al teu bloc, de fet el buscava per penjar-lo al meu. La nit abans de reis ho faré. És preciós que més persones el puguin sentir.

9 01 2009
GLORIA BADRENAS

La veritat es que es molt maco el poema jo no l’havia sentit mai

22 03 2009
Teresa Bigordà Amat

Estic fascinada !
Aquest vers me’l deia la meva mare quan era petita. M’agradava tant quan me’l deia !. Recordo que em feia plorar. Fa temps que li dic a la meva mare que l’escrigui per tal que el pugui dir als meus fills.
Fa uns dies els meus pares van celebrar les seves noces d’or i en un escrit de records d’infància que vaig fer-los, vaig fer esment d’aquest vers.
Gràcies per recollir-lo.

29 05 2009
Roser Serrat

Estic encantada d’haver trobat aquest poema, perquè la meva mare sempre ens el recitava a mi i els meus fills, però només s’enrecordava d’un tros i ara li podrem tornar a recordar tot sencer.
La veritat és que cada cop que el lleguim ens emocionem. Es molt maco.
Gràcies a la persona que l’ha penjat en aquesta pàgina perquè a fet reviure la infantesa de molta gent.
Un petó des de Girona.

11 12 2009
Carme Tarragó

A mi també me´l va ensenyar la meva mare quan era petita.Cada any per aquestes dades el recordo,però hi havia algun trosset que no recordava.També els hi he ensenyat als meus fills.Lo de plorar …sense comentaris!

6 01 2010
Rosa Pòrtulas

Estic molt sorpresa, d’haver trobat aquest poema de la Nit de Reis, que el mateix que he llegit a una sra. la meva mare se’l savia de memòria i me’l recitava
en veu alta, i ara fa uns instants, el meu pensament m’ha dit, avui nit de reis, haig de trobar el poema que la mare em recitava i l’he trobat i continuo molt sorpresa de veure que hi ha gent amb el mateix record.
Ara que l’he trobat també l’ensenyaré als meus fills.
El mateix que tothom, no el puc acabar de llegir, les llàgrimes m’aflueixen

19 01 2010
Aida

Hola,
m’ha fet molta il·lusió veure aquest poema perquè la meva àvia sempre el recita per Nadal. Trobo que és molt bonic.

24 01 2010
TOÑI RECHE

El poema lo escuché de boca de Dolores Pedrola, en Riudoms en la Residencia La Onada, y me hizo llorar de emoción, me lo aprenderé de memoria para recitarlo en las próximas navidades para mi familia.

2 01 2012
m. roser

Aquest poema , quan jo era petita, me’l sabia gairebé de memòria, però no tenia ni idea de qui era ni sé d’on el vaig aprendre , perquè jo el coneixia en català actual i aquí veig que està en el català de l’època. M’ha fet molta il·lusió i el posaré al meu blog. Gràcies per aquest regal de Reis.

6 01 2012
victoriacardona

M’ha fet molta il.lusió trobar aquest conte il.lustrat amb la fotografia de la nena amb una nina molt desitjada per totes les nenes petites dels anys 1945, més o menys, i que era molt i molt cara: la Mariquita Pérez. Jo recordo que a casa meva cada any rebía una nina amb un lletreret que em deia: “La Mariquita Perez no ho pogut ser t’hem deixat la seva germana”. És clar que la meva mare no tenia trenes llargues, ves a saber si se les hauria tallat…. Gràcies i bon Any. He afegit un “m’agrada” a facebook per rebre aquests records….

28 11 2012
Anònim

La meva mare ens va ensenyar aquest poema i sempre ens el recitava, es molt bonic i en porta molts bons records.

25 12 2013
La nit de Reis - Terrassa Informa!

[…] Records de Terrassa […]

25 12 2013
La nit de Reis - Sant Cugat Informa!

[…] Records de Terrassa […]

11 11 2015
Anònim

Es el meu poema preferit, el vaig apendre de la meva tia avia Paquita Caldas i Caldas. Em ve deixar un bon llegat de poesies que he recitat jo moltes vegades.. Es molt important que no es perdin, moltes gracies.

23 11 2015
Roser

Tenia una amiga, la Mercè, que el brodaba quan el recitava per la radio, jo algunes vegades desde que ella falta tambe l’he llegit i el trovo entranyable i mes ara en els moments que estem passant que tanta gent ho passa malament.

6 03 2016
Anònim

És preciosa,
Jo he tingut moltes nines,
Però també soc mare …
No tinc paraules, per descriure el que he sentit.
Moltes grácies

5 08 2017
MAR

Ting 82 anys i dec dir que sempre desde molt petita a tot moment aquest poema m’acompanya , el recito ,en gaudeixo i ploro.
Gravat esta a la meva memoria amb la veu de la meva estimada mare, excelent repsoda de gran sensibilitat que va saber guiar-me per valorarar l’amor a la poesia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s