Avui el record és per la Carmeta, i per una poesia que ella sempre recitava el dia de Nadal en companyia dels qui més estimava. Es tracta d’un poema escrit per la Dolors Monserdà (1845-1919) i crec que qualsevol que el llegeixi li agradarà.
Ens parlà de il·lusió d’una nena en la nit de Reis, i de la seva mare que en mig de la seva pobresa estima tant a la seva filla que dona per ella l’únic bé que posseeix.
És un poema que remou quelcom dins nostre i quan el llegeixo sembla que no ho faig jo, sinó la veu de la Carmeta que tanta passió hi posava i que no podia acabar el poema sense haver vessat més d’una llàgrima mentre el recitava de memòria.
LA NIT DE REIS:
“Dins d’un piset xic i pobre / que hi ha a peu pla d’un terrat, / treballa una pobra dona, / treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces, / no desmaia, no, que sap / que al mirar a sa filleta, / les tornarà a recobrar.
Diuen tots quants la coneixen / que hermosa ha estat sens igual: / avui d’aquella hermosura / sols per record li han quedat, / unes trenes ondejades, / negres, sedoses, brillants, / que, a l’estendre’s damunt d’ella / a besar ses plantes van.
La nit de Reis n’és vinguda, / i sembla que amb més afany, / treballa la pobra mare, / tot mirant-se el seu infant.
-Mareta, li diu la nina, / fiqueu-me al llit, que és prou tard, / i tinc por vindran los Reis / i encara no hi hauré anat.
-Qui sap si vindran, filleta! / lo nostre pis, és tan alt!
-Prou, com que baixen del cel, / ja els hi ve bé de passar! / i a fe mare que els espero / amb gran desig aquest any. / Vull que em portin una nina / com aquella que hi ha a baix!
-Les nines, són per les nenes / que ja res falta els hi fa; / tu fill meu, que estàs descalça / los hi tens que demanar / que et portin sabates noves.
-Ai, mare, no em feu plorar! / ja n’estic aconhortada / de caminar a peu descalç, / de portar robeta vella, / de morir-me treballant; / però que em dugan la nina / que jo sempre he demanat! / Des de l’any que van portar-la / a la nena que està a baix, / jo hi he pensat cada dia, / jo de nit l’he somniat. / Ai, mare, i que n’és d’hermosa! / i que bonica que va! / Té una careta tan fina, / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita, / que fins dentetes hi ha! / Obre els ulls quan està dreta, / i, per dormir, els té tancats, / té uns cabellets com de seda / i els té rossos i rissats, / porta lo vestit amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero, i fins guants! / Jo en vull una com aquella, / que tot l’any l’he demanat! / puix si demà quan me llevi, / la nina no haig de trobar, / com que de nit la somnio, / la toco i la duc a braç, / pregaré a Déu que al dormir-me / mai me torne a despertar!
Un gran crit llancí la mare, / del fons del cor arrencat, / i agafant a sa filleta / i estrenyent-la amb fort abraç: / -Vés-te’n al llit, amor meva / li digué amb febrós afany, / vés, mes a Déu no demanis / que no et vulla despertar, / que la nina que tu esperes, / com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta, / ja la nena s’ha llevat; / plora i riu i salta i brinca, / i el que li passa no sap. / Li han portada aquella nina / que ella tant ha demanat: / li han portada i té la cara / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita / que fins dentetes hi ha! / porta vestidet amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero; i fins guants!
Res li manca, res li manca / de quant ella ha demanat; / sols li falten a la mare, / les trenes negres, brillants, / que fins a terra arribaven, / que hermosejaven son cap, / que entre mig de sa pobresa / les havia tant guardat!”
Us ha agradat? M’agradaria saber que en penseu d’aquesta petita història que ens parla de l’amor d’una mare i de l’alegria de donar-se.
Nota: donem les gràcies a tots els comentaris rebuts.
Records de Terrassa 
Fa molts anys, que estava buscant aquest poema, doncs quan jo era petita la meva mare me’l recitava i era un poema que hem marcava les festes.
Jo soc filla d’Olot.
M’ha agradat molt poder-lo llegir tot, ara si que no l’oblidaré més.
Gràcies.
Aquest poema me’l va ensenyar la meva iaia Esperança, que era perruquera, quan jo era petita. Cada Nadal trobo el moment i el lloc per recitar-lo, i no em cau la llagrimeta, ploro amb molt sentiment. Aquest any li he volgut ensenyar a un dels meus fills i ploràvem tant tots dos que hem decidit deixar-ho per més endavant.
M’ha agradat trobar-lo publicat al teu bloc, de fet el buscava per penjar-lo al meu. La nit abans de reis ho faré. És preciós que més persones el puguin sentir.
La veritat es que es molt maco el poema jo no l’havia sentit mai
Estic fascinada !
Aquest vers me’l deia la meva mare quan era petita. M’agradava tant quan me’l deia !. Recordo que em feia plorar. Fa temps que li dic a la meva mare que l’escrigui per tal que el pugui dir als meus fills.
Fa uns dies els meus pares van celebrar les seves noces d’or i en un escrit de records d’infància que vaig fer-los, vaig fer esment d’aquest vers.
Gràcies per recollir-lo.
Estic encantada d’haver trobat aquest poema, perquè la meva mare sempre ens el recitava a mi i els meus fills, però només s’enrecordava d’un tros i ara li podrem tornar a recordar tot sencer.
La veritat és que cada cop que el lleguim ens emocionem. Es molt maco.
Gràcies a la persona que l’ha penjat en aquesta pàgina perquè a fet reviure la infantesa de molta gent.
Un petó des de Girona.
A mi també me´l va ensenyar la meva mare quan era petita.Cada any per aquestes dades el recordo,però hi havia algun trosset que no recordava.També els hi he ensenyat als meus fills.Lo de plorar …sense comentaris!
Estic molt sorpresa, d’haver trobat aquest poema de la Nit de Reis, que el mateix que he llegit a una sra. la meva mare se’l savia de memòria i me’l recitava
en veu alta, i ara fa uns instants, el meu pensament m’ha dit, avui nit de reis, haig de trobar el poema que la mare em recitava i l’he trobat i continuo molt sorpresa de veure que hi ha gent amb el mateix record.
Ara que l’he trobat també l’ensenyaré als meus fills.
El mateix que tothom, no el puc acabar de llegir, les llàgrimes m’aflueixen
Hola,
m’ha fet molta il·lusió veure aquest poema perquè la meva àvia sempre el recita per Nadal. Trobo que és molt bonic.
El poema lo escuché de boca de Dolores Pedrola, en Riudoms en la Residencia La Onada, y me hizo llorar de emoción, me lo aprenderé de memoria para recitarlo en las próximas navidades para mi familia.
Aquest poema , quan jo era petita, me’l sabia gairebé de memòria, però no tenia ni idea de qui era ni sé d’on el vaig aprendre , perquè jo el coneixia en català actual i aquí veig que està en el català de l’època. M’ha fet molta il·lusió i el posaré al meu blog. Gràcies per aquest regal de Reis.
M’ha fet molta il.lusió trobar aquest conte il.lustrat amb la fotografia de la nena amb una nina molt desitjada per totes les nenes petites dels anys 1945, més o menys, i que era molt i molt cara: la Mariquita Pérez. Jo recordo que a casa meva cada any rebía una nina amb un lletreret que em deia: “La Mariquita Perez no ho pogut ser t’hem deixat la seva germana”. És clar que la meva mare no tenia trenes llargues, ves a saber si se les hauria tallat…. Gràcies i bon Any. He afegit un “m’agrada” a facebook per rebre aquests records….
La meva mare ens va ensenyar aquest poema i sempre ens el recitava, es molt bonic i en porta molts bons records.
[…] Records de Terrassa […]
[…] Records de Terrassa […]
Es el meu poema preferit, el vaig apendre de la meva tia avia Paquita Caldas i Caldas. Em ve deixar un bon llegat de poesies que he recitat jo moltes vegades.. Es molt important que no es perdin, moltes gracies.
Tenia una amiga, la Mercè, que el brodaba quan el recitava per la radio, jo algunes vegades desde que ella falta tambe l’he llegit i el trovo entranyable i mes ara en els moments que estem passant que tanta gent ho passa malament.
És preciosa,
Jo he tingut moltes nines,
Però també soc mare …
No tinc paraules, per descriure el que he sentit.
Moltes grácies
Ting 82 anys i dec dir que sempre desde molt petita a tot moment aquest poema m’acompanya , el recito ,en gaudeixo i ploro.
Gravat esta a la meva memoria amb la veu de la meva estimada mare, excelent repsoda de gran sensibilitat que va saber guiar-me per valorarar l’amor a la poesia.
M’agrada molt aquest poema i m’ emociona cada vegada que el dic . M’ el a ensenyar la meva àvia quant era petita, i d’ alguna manera descriu la meva infantesa ja que la meva mare va quedar vídua i ella sempre va donar-ne tot lo que tenia i no tenia amb amor, esforç i treball. Per Reis moltes vegades el recito i ens emocionem tots plegats! ❤️
M’encanta
Sempre ens la deia la meva mare i la recordava a trocets
Moltes gràcies !!!!
El poema de la Nit deno Reis, me’l recitava la meva iaia. Era de Banyoles, la iaia, i no sabia llegir ni escriure, però quan s’acostaven els Reis sempre li demanava que me l’expliques, ja que per mi era com un comte. Records i més records de l’infentesa…
M ha encantat!
Gràcies pel regal de compartir-lo.
Aquet poema Nit de Reis me’l recitaba la meva mare.. es molts anys que va morir, pero el recordó tan. Sempre ploro . Es importan que no es perdón. Moltes gracies.
gràcies
La meva iaia sempre ens la recitava a totes les nétes, ho feia amb tanta il’lusió i amb tantes ganes, que ens quedavem totes amb la boca oberta. És una poesia preciosa que ja fa més de 20 anys que no sento.
La mava mare que avui tindria 105 anys, sempre ens la recitava. La sé de memòria. És preciosa. No sabiem l’autora. Gràcies